Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
13/01/2020
,

Val a dir que quan la Mireia (dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura) ens va proposar la col·laboració del Bar Restaurant 3 de 9 en el programa Voluntariat per la llengua (VxL) i concretament a la iniciativa “Fem un beure?”, la nostra resposta no podia ser cap altra que la de posar el nostre establiment a la seva disposició. Així, cada dimecres s’apleguen al local persones de diferents països per tal de parlar català. Aquesta activitat ens posa al davant d’una realitat paradoxal: la dificultat que té la gent que arriba a Catalunya de poder practicar la llengua per tal de refermar els coneixements adquirits a classe. Hi ha una realitat que és que canviem al castellà sense adonar-nos-en, de manera, en podríem dir, inconscient. Per què ho fem? Hi ha moltes opinions que no deixen de ser autojustificacions a un comportament que podríem titllar d’anòmal. Per educació, per deferència, per facilitar la comunicació… O com he llegit i escoltat, s’ha aprofitat aquesta qüestió per tal de fer acusacions absurdes i malintencionades de supremacia. I el que fem, ni més ni menys, és un mecanisme de defensa vers anys i segles d’agressions continuades, en tots els àmbits, a tots aquells que “gosen” parlar en català. Així abans de parlar en la nostra llengua de manera oberta, ens assegurem molt bé que no tindrà cap mena de conseqüència desagradable, cosa que ens permetrà mantenir un bri d’aparença de normalitat quotidiana defugint humiliacions que ens afecten de diferent manera en el desenvolupament personal.

“Fem un beure?” podríem dir que, entre altres coses, crea un espai “segur” i lliure on parlar i practicar el català, un espai on la Khatuna, el Michael, la Crina poden parlar amb l’Enric, la Dolors, la Joana, sense condicionants i sense interferències conjunturals i on jo he de fer l’esforç conscient de no canviar de llengua quan em fan repetir el que acabo de dir perquè no ho han entès prou bé.

Salva Daroca, responsable del Bar Restaurant 3 de 9 de Reus, establiment col·laborador del VxL

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
20/12/2019

Quin luxe treballar en un projecte en què creus.

Quina satisfacció trobar-te una parella lingüística passejant o prenent un cafè en una terrassa.

Quina sorpresa veure com l’amistat entre un voluntari i un aprenent continua temps després d’haver acabat el compromís com a parella lingüística.

Quin orgull de poble comprovar la quantitat de persones que s’aboquen en una tasca de voluntariat.

Quina sorpresa, quan una persona et truca per telèfon i parla fluidament en català, i no la reconeixes com aquella que fa un temps no s’atrevia a fer tres o quatre frases seguides.

Quina satisfacció veure com una persona que va començar en el programa com a aprenenta et demana per ser voluntària.

Quina gratitud a les persones que esgarrapen temps d’on sigui dins la seva atrafegada vida diària per dedicar-lo a una parella lingüística.

Quines estones tan agradables compartint amb voluntaris i aprenents una excursió, un espectacle, una visita cultural, un taller o una trobada gastronòmica. Moltes d’aquestes activitats les han organitzat els mateixos voluntaris.

Quina admiració per aquella persona voluntària que ho és des dels inicis del programa i et torna a demanar que li busquis una altra parella lingüística.

Quina impressió veure que tot això ja fa 16 anys que passa!

Això és ser dinamitzadora del Voluntariat per la llengua (VxL).

Blanca Sala Llopart, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
20/12/2019

La Yasemin (aprenenta nascuda a Romania) i la Mercè (la seva voluntària) són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual. Des del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3, des d'on els donem suport perquè les seves trobades per practicar el català siguin el més satisfactòries possible, els hem fet aquesta entrevista sobre la seva experiència. 

Mercè, tu ets de Sant Cugat i havies tingut parelles lingüístiques presencials. Què et va motivar a tenir-ne una de virtual?

Sobretot la flexibilitat de poder-ho fer des de qualsevol lloc i evitar els desplaçaments. Per la feina que faig estic acostumada a fer reunions amb persones connectades per videoconferència.

Yasemin, fa molt que vius a Barcelona? Havies fet algun curs de català abans de tenir la parella lingüística virtual?

Fa massa que hi visc! Hauria d’haver marxat fa temps a alguna ciutat on hi hagi menys especulació immobiliària i sous més alts per poder afrontar la vida (riures).

Vaig fer els cursos inicials i presencials del CPNL, fins al Bàsic 2 o el Bàsic 3, si no recordo malament. I he utilitzat el Parla.cat, que ofereix un bon mètode d’aprenantatge.

Un cop us vam posar en contacte, va costar fer la primera xerrada?

Yasemin (aprenenta): Gens ni mica! Va ser una experiència molt interessant, com ara una cita per trobar parella :-).  Recordo que la Mercé mirava un punt imaginari a sota de l’ordinador o potser la càmera, i vaig pensar: “Aquesta dona deu ser tímida, igual que jo”. Ara la conec millor i si veig que mira sota la càmera penso que intenta investigar, amb un diccionari en línia, si el que he dit és correcte o no.

Mercè (voluntària): La veritat és que va ser força fàcil i natural, les dues som força parladores i la Yasmin està acostumada a donar classes, i es nota.

Quina plataforma acostumeu a fer servir, normalment? Skype o alguna altra?

Yasemin (apr.): Utilitzem l’Skype, tot i que en podríem utilitzar qualsevol altra que tinguéssim a l’ordinador.

Un dels avantatges de la modalitat virtual és que les parelles teniu més flexibilitat d’horaris. Cada quan xerreu? Sempre el mateix dia i la mateixa hora o ho aneu canviant en funció de cada setmana?

Yasemin (apr.): Hem fixat un dia i una hora que ens vingui bé a totes dues i sigui el referent per cada semana, però ens comuniquem i tenim flexibilitat per adaptar-nos als canvis de plans, la feina, els dies lliures o qualsevol cosa que ens sorgeixi.

Mercè (vol.): Exacte! El primer dia vam acordar de quedar els divendres a una hora concreta, i si una de les dues no pot canviem l’horari o saltem la setmana, però sempre ens avisem el dia abans com a molt tard. Es pot dir que hem complert amb el que vam acordar i hem mantingut el ritme d’una hora setmanal.

Quantes hores heu fet de conversa, aproximadament?

Yasemin (apr.): Una hora setmanal, però a vegades ens deixem portar i s'allarga una mica més.

Us costa trobar temes de conversa?

Yasemin (apr.): No. Tenim interès per moltes coses, ja siguin comunes o no, i també parlem de coses de la nostra vida. I és per això que penso que per comunicar-se en qualsevol llengua només cal curiositat, voluntat de compartir i saber escoltar.

Mercè (vol.): Gens! Parlem de la setmana, dels viatges que hem fet... També hem cercat lectures a l’espai "Llegir per parlar, llegir per aprendre", dels materials del portal de VxL.

Us heu vist en persona en alguna ocasió?

Yasemin (apr.): Sí, clar. No podem quedar gaire sovint perquè vivim en llocs diferents però vam quedar un dia per veure'ns en persona i gaudir d'un espectacle de dansa. Proposta meva perquè m’agrada molt la dansa! La propera sortida serà anar a caminar fora de Barcelona (proposta de la Mercè). La Mercè em va parlar de llocs a Catalunya que no coneixia gaire, li estic agraïda.

Mercè, hi ha alguna cosa que et sorprengués del primer dia que vas parlar amb la Yasemin?

Sí, el fet que parli tants idiomes i el seu interès per aprendre'n de nous.

Yasemin, el català i el romanès són llengües romàniques, creus que això t’ha ajudat a l’hora d’aprendre la llengua? Quina paraula o expressió t’agrada del català?

Intento parlar moltes llengües i trobo que totes m'ajuden atès que es recolzen dins del meu cervell com a bastides lingüístiques que mitjançant la semblança i la diferència, em donen un cop de mà per no caure al buit de la incomunicació verbal.

Mercè, si haguessis de resumir en una frase la teva experiència amb la Yasemin, quina seria?

Conèixer i poder compartir altres maneres de veure les coses amb ella m'ha aportat una experiència molt enriquidora.

Yasemin, havies tingut alguna parella lingüística presencial a Barcelona?

Sí, vaig tenir una parella presencial. Era un italià catalanoparlant que volia aprendre aprendre el turc i fèiem un intercanvi lingüístic. Era una persona interessant i em van agradar les sessions però ho vaig deixar per raons de feina.

I ara, després de les xerrades amb la Mercè, parles més català en el teu dia a dia?
Em sap greu dir que no. Sempre he volgut parlar en català, sobretot amb els catalans, encara que el català que parlo no és del tot correcte. Després de les xerrades amb la Mercè, jo diria que el parlo amb més fluïdesa i confiança, però no el parlo tant com abans (i amb la mateixa obstinació :-).

Creus que els catalans normalment canvien de llengua quan parles amb ells? En algun bar, comerç, etc.?

Sí, sempre ho fan. Es un punt que critico molt. Això i el fet que no ens corregeixen mai. Això per mi vol dir que no deuen tenir interès perquè l’aprenguem, o bé es deuen imaginar que no som capaços de fer-ho o simplement els fa mandra corregir-nos i tenir paciència amb nosaltres. Aprofitant aquesta entrevista m'agradaria dir que les llengües les podem aprendre totes, només cal interès i, és clar, oportunitats per practicar. No em sembla just que la societat catalana es queixi que els estrangers no volem aprendre el seu idioma si no tenen cap interès a practicar-la amb nosaltres. Si realment et sents enamorat i orgullós de la teva llengua (totes valen per igual, evidentment), la generositat de compartir-la ens ajudarà a nosaltres com a estrangers a dominar-la d’una manera més ràpida i a la societat catalana, de la qual formem part, a tenir més cohesió i igualtat social.

Mercè, la parella lingüística t’ha ajudat a prendre consciència lingüística sobre l’ús del català? O ja en tenies d’abans?

Fa temps que la tinc, de tota manera me la reforça.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
20/12/2019

Fent de Parella Lingüística

Fa poc més d´un any, si mal no recordo, em vaig iniciar com a voluntària lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL).

Ha estat una experiència molt gratificant, perquè m’ho he passat d´allò més bé i per això espero poder continuar fent noves parelles durant una bona temporada.

Per una banda tenia la necessitat de sortir de casa i fer quelcom que m´obrís finestres a la ment. Si a més a més, jo també podia compartir i expressar “cosetes” que sé de la meva cultura, de la ciutat, del barri o del lloc on he viscut gairebé tota la vida… molt millor!

Poder conversar durant almenys una hora amb algú que fins llavors no coneixies, t´ofereix l´oportunitat i la màgia que et pot aportar descobrir una persona i aprendre una mica del seu propi món. És a dir, la possibilitat d´un intercanvi d´informació que sol ser almenys per a mi -curiosa i oberta de mena- una experiència ben interessant, única i especial.

M´agrada parlar en general, i fer-ho amb gent diversa potser encara més. M´ajuda a mantenir-me “viva” i a actualitzar-me. Ja que, per ara, no puc viatjar ni anar gaire lluny , almenys puc contactar amb gent d´altres cultures o d´altres matisos culturals, amb persones de diferents classes socials i d'edats i de generacions diverses. Us adoneu de la riquesa que aquests contactes poden oferir?

Per l´altra banda, pel qui vol practicar el català parlat també és molt bona cosa poder fer-ho d´una manera distesa, sense por a equivocar-se ni a fer el ridícul, tot prenent un te o fent una passejada... Sovint la gent amb qui contacto està assistint a cursos de català que organitza el Centre de Normalització Lingüística (CNL) del Maresme.

Aprenen la llengua en diferents nivells, però en el temps reduït de les classes no hi ha prou espai per a la conversa (o no tant com es voldria).

En la relació de tu a tu, sense la pressió d´intentar complir amb uns objectius curriculars, fins i tot la persona menys parladora o més vergonyosa es pot deixar anar, adquirir espontaneïtat i fluïdesa; trobar gust en la conversa i augmentar molt la seva confiança en l´ús del català parlat.

I això encara és més important quan sovint l´aprenent no pot practicar en el seu entorn familiar o social perquè, també generalment, viu en un barri majoritàriament castellanoparlant on és excepcional l´ús del català tant al carrer com als comerços...

En definitiva, l´intercanvi que es produeix mitjançant les parelles lingüístiques és summament enriquidor - idealment per ambdós participants- tant a nivell cultural com personal.

No cal anar gaire lluny ni fer un gran esforç per compartir una experiència humana. Per aprendre tot ensenyant. Per aprendre del parlar i de l´escoltar. Per enriquir-nos mútuament.

Per acabar, vull dir que tinc la motivació de contribuir a posar el meu gra de sorra per tal de preservar el català, la llengua que estimo, la meva llengua materna, a través de la qual bàsicament interpreto i defineixo la realitat que m´envolta i configuro la meva concepció del món.

I em sabria molt de greu que s´acabés perdent, ara que la veig sovint menystinguda i amenaçada, perquè quan es perd una llengua es perd l´ànima, coneixements peculiars i la concepció del món d´una cultura. I perquè en un món on la globalització té avantatges però també tendeix a uniformar-nos i a empobrir-nos en molts matisos, preservar una llengua és mantenir un tresor viu.

Montse Mach, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Mataró (CNL del Maresme)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/12/2019
,

Aquesta és la crònica del que va suposar per a un company de classe la visita de la Tetiana Leonova (aprenenta del Voluntariat per la llengua, VxL, nascuda a Ucraïna i arribada a Catalunya ara fa 12 anys) i la Loli Grau (voluntària del VxL des del 2007) a l’aula per explicar a alumnes dels cursos de català de l’Oficina de Català de Premià de Dalt (del Centre de Normalització Lingüística del Maresme) la seva experiència en el VxL com a parella lingüística des del maig.

La Tetiana va portar la seva voluntària del VxL a classe per fer-hi la visita el 5 de desembre, Dia Internacional del Voluntariat. L’objectiu era explicar als companys la seva experiència com a aprenenta del VxL i també convèncer-los perquè participessin en el programa.

L’èxit del Voluntariat per la llengua: l’experiència de la Loli i la Tetiana

La nostra companya Tetiana i la voluntària Loli comparteixen amb la classe la seva experiència en el programa Voluntariat per la llengua (VxL).

Dimarts 3 de desembre, a la classe del grau Suficiència 1 de català, la Loli i la Tetiana van fer una exposició del que és per a elles el VxL.

En entrar a l’aula ja vàrem notar que hi havia una cosa especial. Hi havia dues cadires preparades. De seguida van arribar les conferenciants. La Loli i la Tetiana ens van explicar d’una manera molt personal el que representava per a elles el programa. Fa temps que hi participen.

Per a la Loli (voluntària) és enriquidor i interessant. Per a la Tatiana (aprenenta) és una manera de millorar el seu català i la seva socialització a Catalunya. Bàsicament, ha augmentat molt la seva autoconfiança respecte a la llengua.

Per a ambdues, ha sigut també la manera de fer una bonica amistat.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/12/2019

Es diuen Neus, Dolors, Mercè i Teresa i són dues parelles lingüístiques del Casal d’Avis de la Llagosta. I també són amigues. Això és el que té el Voluntariat per la llengua (VxL): al final acabes creant vincles. Es troben per fer el cafè al bar de la plaça, van al mercat del dijous o passegen pels carrers de la Llagosta. Quan els hem fet la pregunta de si recomanarien el VxL a altres persones han contestat totes amb un contundent: I tant!

Neus: Vaig conèixer el programa perquè vaig anar a fer un curs de català al Centre Cultural Can Pelegrí. Quan m’hi vaig apuntar no sabia com aniria, però no he tingut cap problema, al contrari, m’agrada molt. He tingut moltes parelles lingüístiques! Normalment, anem al Casal d’Avis. A l’estiu sortim a passejar, al basar i, de vegades, anem a Barcelona. Ara ja estem programant la propera sortida per Sant Ponç. El que més m’agrada del VxL és que coneixes gent i parles més català. M’ho passo molt bé: riem, prenem cafè i parlem de tot. A l’estiu si no ens trobem al Casal anem a fer un tomb i, mentre caminem, parlem català. Alguna anècdota? Doncs alguna vegada que hem anat a Barcelona hem entrat en una pastisseria molt famosa del carrer Petritxol per menjar un plat de nata amb un croissant. És una granja molt antiga, de més de cent anys. Has de fer cua.

Dolors: Vaig conèixer el programa al Casal d’Avis i m’hi vaig apuntar perquè volia parlar català. Els meus fills parlen català, però amb el meu marit i a casa hem parlat sempre castellà. I ara que estic jubilada vull aprofitar-ho ja que abans no havia tingut l’oportunitat de fer-ho, tot i que de vegades se m’obliden les paraules! Ens ho passem molt bé: passegem, anem d’excursió, sobretot a les trobades comarcals que organitza el Centre de Normalització Lingüística (CNL) al Vallès Oriental. I també volem anar a Santa Llúcia.

Mercè: Jo també vaig conèixer el programa a través del Casal d’Avis i m’hi vaig apuntar perquè m’agraden molt les llengües. A casa hem viscut sempre entre llengües diverses. Per exemple, al meu nebot, que parla francès a l’escola, el seu pare li parla rus i entre els pare i la mare es parlen en anglès. Hi ha molta varietat. De moment m’ho passo molt bé.

Teresa: M’hi vaig apuntar perquè m’agraden les llengües. Totes! I per això tinc una anècdota de quan vaig viure a Suïssa: quan havia d’anar a comprar, el meu marit em feia la llista de la compra en castellà i francès perquè jo no entenia el francès. En un any ja no necessitava paper ni res. Vaig aprendre la llengua! He viscut una barreja entre el castellà, el català i el francès ja que a casa els meus fills parlaven català, francès i jo amb el meu marit parlava en castellà. El que més m’agrada del VxL és que puc parlar català. Sí que recomanaria el programa, tot i que alguna vegada m’han preguntat que per què ho faig, que no cal, si aquí es parlen dues llengües...

Neus, Dolors, Mercè i Teresa, dues parelles lingüístiques del Casal d’Avis de la Llagosta (ateses per l'Oficina de Català de La Llagosta, CNL del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/12/2019

Després de fer de voluntària per la llengua en el VxL durant el curs 2008-2009, quan vaig anar a apuntar-me per al proper, em van fer una proposta: incorporar-me de voluntària al Centre Penitenciari de Figueres perquè hi havia interns que anaven a l’escola del Centre i necessitaven fer conversa en català. Els vaig dir que ja m’ho pensaria, però, mentre omplia el full d’hores disponibles, vaig pensar que tothom havia de tenir una oportunitat, i que segurament hi ha el mateix perill al carrer... Així va ser com vaig dir que sí! I en mirar enrere veig que ha estat una experiència molt positiva.

El centre del carrer Sant Pau, tot i que hi havia algunes portes, era petit i molt familiar. Les mestres hi feien una gran feina i es respirava un ambient de companyonia i de molt de respecte. Per anar a l’escola calia creuar un pati interior molt gran, on els interns passejaven amunt i avall, llavors, pujar una escala una mica estreta fins al darrer pis i si en algun moment algun d’ells baixava, sempre, sempre, es feia cap a un cantó per deixar pas.

Una vegada allà, depèn dels interns disponibles, fèiem una tertúlia que sovint era molt variada pels diferents punts de vista i tot el que es compartia.

Imagineu que fins i tot vam tenir ocasió, la primavera del 2013, d’anar-hi unes quantes persones (després de sol·licitar els permisos corresponents), a presentar un recull de poemes que m’havien ajudat a publicar La Societat Coral Erato i l’Ajuntament de Figueres, amb il·lustracions del pintor i amic Josep Ministral. A la presentació van venir voluntàriament bastants interns i alguns d’ells molt motivats per l’escriptura...

Actualment al Centre Puig de les Basses és tota una altra cosa: espai, personal, seguretat, interns, moltes més portes i controls. Però cal dir que tothom és molt amable. Jo sempre porto a la mà la llibreta que ens van donar ja fa anys amb l’anagrama de Voluntariat per la Llengua (VxL), un signe molt fàcil d’identificació.

Però la dinàmica és la mateixa, des de l’escola es treballa molt perquè els interns aprofitin el temps per aprendre, i el que fem generalment és també una tertúlia amb tres o quatre interns, encara que de vegades se n’obliden...

Però el que em va impactar més d’aquesta segona època van ser les dones perquè aquí hi ha un pavelló per a les dones. Al principi les veia tan properes a mi: dona, mare, germana, amiga... Em va crear tot un sentiment nou que vaig haver de treballar. Però em va meravellar la seva manera d’ajudar-se: un grupet feien força per sostenir-se en les dificultats que els representava enyorar els fills, estar lluny de la família, les feines que feien, tenir un mal dia... Fins i tot recordo una noia de Burgos, que, una vegada acabada la condemna, tornava a la seva terra, però mentre era aquí s’esforçava enormement per aprendre el català, i també com ensenyava les altres a pintar-se i maquillar-se.

També hi havia una noia que vivia a Barcelona, que s’havia d’enfrontar amb la funcionaria de torn, perquè li deien que ella ja sabia català, i la seva resposta era: “no, que jo el vaig aprendre al carrer i paraules que diu aquesta senyora jo no les sé!”

Us podria explicar un munt de coses... però per avui fins aquí.

Gràcies a tothom per tirar endavant el programa.

Apunteu-vos al Voluntariat per la Llengua, és un guany per tots!

Sun Estarriol i Alsius, voluntària del VxL del l'Oficina de Català de Figueres (Centre de Normalització Lingüística de Girona)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/11/2019

Cecili Padilla és de Molins de Rei i ja va participar en la primera edició del Voluntariat per la llengua (VxL) d’aquesta població, el novembre de l’any 2003. Tal com transmet el seu text, la participació en diversos voluntariats li ha suposat un enriquiment que no té preu.

VOLUNTARIAT

Quan la mare d’un nen que té dificultats cerebrals et diu que acabes de fer que el seu fill se senti com un gran pianista, pel fet que has acompanyat els seus dits immòbils fins a les tecles de la seva petita consola perquè es puguin sentir les notes del Gegant del Pi impulsades per la seva energia.

O quan el pare d’un infant et manifesta que has arribat com “caigut del cel” quan, amb el dringar d’uns picarols que et treus de la butxaca, atures el desconsolat plor del seu fill per l’angoixa de l’extracció de sang que li acaben de fer.

O quan escoltes l’exclamació d’un nen en sentir un so desconegut que surt de la seva polsera d’identificació hospitalària quan tu la toques amb el teu dit “màgic”.

O quan un nen diu al seus pares “aquest sí que vola” quan l’avió de paper que acaba de fer amb la teva ajuda fa un llarg vol per la sala d’espera de l’hospital on, impacient, espera la consulta del seu pediatre.

O quan un impossibilitat acollit en un centre on “viu” assegut tot el dia en una cadira de rodes, et mostra que està content quan surts amb ell a fer una passejada.

O quan un nouvingut al teu poble, que no coneix el català, i a qui has acompanyat durant algunes hores de conversa per conèixer la nostra parla, de manera afectuosa et diu teacher cada vegada que coincidiu.

O quan la persona amb qui durant més temps heu format parella lingüística et diu que tu ets un dels dits, tot recordant-te que per comptar els amics-amics només et calen els dits d’una mà.

Quan vius alguna d’aquestes circumstàncies, o qualsevol altra que et pugui interpel·lar de manera semblant, se’t confirma la creença que els teus passos com a voluntari estan en el bon camí.

Un voluntari –que podries ser tu–

Planteja-t’ho!!!

Cecili Padilla, voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) del Servei Local de Català de Molins de Rei (Centre de Normalització Lingüística Ca n'Ametller)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/11/2019

Crec que és important transmetre a les persones que venen d'altres països la riquesa de la nostra llengua i les nostres tradicions. Ajudar-les al fet que es puguin integrar i comunicar-se en la nostra societat d'una manera que no se sentin o les faci sentir excloses de la nostra vida quotidiana.

També valoro poder enriquir-me amb les seves experiències i vivències en un altre o altres països que possiblement per a mi són desconeguts o sobre els quals en tinc un coneixement molt superficial. Tenir una relació personal i, fins i tot d'amistat, amb altres persones que pensen diferent, que tenen una altra religió, altres costums, altres maneres de veure la vida... En el fons, adonar-te que no som tan diferents en el que volem de la vida: “poder viure”.

Salut

Robert Domínguez, voluntari del Voluntariat per la llengua del Servei Local de Català d'Igualada (Centre de Normalització Lingüística Montserrat)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
20/11/2019
,

Sabem que la curiositat predisposa al coneixement, de la mateixa manera que la diversió facilita les relacions personals. Amb aquest dos elements s’han presentat la parella lingüística garriguenca del Voluntariat per la llengua (VxL) que es formà al març d’aquest any i han volgut continuar trobant-se perquè tenen molt a aprendre l’un de l’altre.

Mercè i David, presenteu-vos vosaltres mateixos:

Mercè (voluntària): Ja fa temps que vaig començar a fer de voluntària perquè m’agrada això d’ajudar els altres i si a més veus com evolucionen a l’hora de parlar, això et dona una satisfacció personal immensa. A més és molt divertit fer de voluntària. Vaig tenir una marroquina i després una romanesa com a aprenentes, amb la qual cosa vaig aprendre molt d’elles; són cultures que vaig anar coneixent a través del que elles m’explicaven. T’ho passes molt bé perquè t’expliquen coses diferents o fins i tot alguna que compartim en la nostra cultura. I ara amb el David, que és turc, també m’estic sorprenent. De fet és que quan em van dir que el meu aprenent era turc em vaig quedar parada, no hagués dit mai que hi hagués un turc a la Garriga!

David (aprenent): Jo soc turc i fa un any que visc aquí. De fet ara ja som tres famílies turques a la Garriga! De petit vaig estudiar francès, que s’assembla molt al català, i he après pel meu compte castellà i portuguès; també entenc italià, però no el parlo. I fins i tot fa molt de temps em vaig arriscar amb el japonès, però ho vaig deixar; tot i així, per a un turc és més fàcil aprendre japonès que anglès. I ara que estudio català a la Garriga, veig que s’acosta més al francès que no pas al castellà. M’agraden les llengües i és interessant poder conèixer les llengües que de vegades necessito per a la meva feina. Vaig estudiar turisme i em dedico a organitzar sortides al meu país; per tant és important saber francès, portuguès, tantes llengües com pugui...

Mercè, com és el David?

És un jove molt tranquil, calmat, que té facilitat per a les llengües i és curiós, molt curiós, tot l’interessa i es fixa en tot. Ell escolta, perquè li agrada més escoltar que xerrar, i quan parla intenta aprendre dels errors que ha comès. Jo no el rectifico, només repeteixo les frases una vegada més de manera que s’adoni què és el que ha dit malament i ell s’autocorregeix.

David, com és la Mercè?

La Mercè és una persona que té coneixements de tot, per tant pots parlar de qualsevol tema perquè sempre té una resposta, una comentari, una opinió... i això m’ajuda a parlar, a agafar confiança. A mi m’agrada escoltar i valorar allò que m’expliquen, però ara he de parlar jo també, jo també he de dir què en  penso i veig que ella de vegades calla, perquè xerra molt, a fi que jo digui la meva.

Què podeu dir a la resta de companys i companyes perquè s’animin a fer voluntariat lingüístic?

Mercè (vol.): Que busquin una estona del seu temps per ajudar els altres. És molt satisfactori veure com aquestes persones que volen practicar el català, de mica en mica, van agafant confiança i parlen més àgilment, sense entrebancar-se tant, i penses que una part és gràcies a tu. A més, és molt enriquidor, molt, poder conèixer altres maneres de fer, altres cultures, altres alfabets; en David ha intentat ensenyar-me el turc, però és difícil!

David (apr.): La gent s’hauria d’animar a practicar altres llengües. És interessant saber com es diu una cosa en una altra llengua, com es pronuncia, a més vas descobrint altres maneres de viure diferent de la que tu tens en el teu país.

Entre la curiositat de l’aprenent i la diversió de la voluntària, aquesta parella lingüística formen un tàndem exemplar que anima a qualsevol a practicar altres llengües.

Mercè i David, parella lingüística de l’Oficina de Català de la Garriga (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!