La Yasemin (aprenenta nascuda a Romania) i la Mercè (la seva voluntària) són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual. Des del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3, des d'on els donem suport perquè les seves trobades per practicar el català siguin el més satisfactòries possible, els hem fet aquesta entrevista sobre la seva experiència.
Mercè, tu ets de Sant Cugat i havies tingut parelles lingüístiques presencials. Què et va motivar a tenir-ne una de virtual?
Sobretot la flexibilitat de poder-ho fer des de qualsevol lloc i evitar els desplaçaments. Per la feina que faig estic acostumada a fer reunions amb persones connectades per videoconferència.
Yasemin, fa molt que vius a Barcelona? Havies fet algun curs de català abans de tenir la parella lingüística virtual?
Fa massa que hi visc! Hauria d’haver marxat fa temps a alguna ciutat on hi hagi menys especulació immobiliària i sous més alts per poder afrontar la vida (riures).
Vaig fer els cursos inicials i presencials del CPNL, fins al Bàsic 2 o el Bàsic 3, si no recordo malament. I he utilitzat el Parla.cat, que ofereix un bon mètode d’aprenantatge.
Un cop us vam posar en contacte, va costar fer la primera xerrada?
Yasemin (aprenenta): Gens ni mica! Va ser una experiència molt interessant, com ara una cita per trobar parella :-). Recordo que la Mercé mirava un punt imaginari a sota de l’ordinador o potser la càmera, i vaig pensar: “Aquesta dona deu ser tímida, igual que jo”. Ara la conec millor i si veig que mira sota la càmera penso que intenta investigar, amb un diccionari en línia, si el que he dit és correcte o no.
Mercè (voluntària): La veritat és que va ser força fàcil i natural, les dues som força parladores i la Yasmin està acostumada a donar classes, i es nota.
Quina plataforma acostumeu a fer servir, normalment? Skype o alguna altra?
Yasemin (apr.): Utilitzem l’Skype, tot i que en podríem utilitzar qualsevol altra que tinguéssim a l’ordinador.
Un dels avantatges de la modalitat virtual és que les parelles teniu més flexibilitat d’horaris. Cada quan xerreu? Sempre el mateix dia i la mateixa hora o ho aneu canviant en funció de cada setmana?
Yasemin (apr.): Hem fixat un dia i una hora que ens vingui bé a totes dues i sigui el referent per cada semana, però ens comuniquem i tenim flexibilitat per adaptar-nos als canvis de plans, la feina, els dies lliures o qualsevol cosa que ens sorgeixi.
Mercè (vol.): Exacte! El primer dia vam acordar de quedar els divendres a una hora concreta, i si una de les dues no pot canviem l’horari o saltem la setmana, però sempre ens avisem el dia abans com a molt tard. Es pot dir que hem complert amb el que vam acordar i hem mantingut el ritme d’una hora setmanal.
Quantes hores heu fet de conversa, aproximadament?
Yasemin (apr.): Una hora setmanal, però a vegades ens deixem portar i s'allarga una mica més.
Us costa trobar temes de conversa?
Yasemin (apr.): No. Tenim interès per moltes coses, ja siguin comunes o no, i també parlem de coses de la nostra vida. I és per això que penso que per comunicar-se en qualsevol llengua només cal curiositat, voluntat de compartir i saber escoltar.
Mercè (vol.): Gens! Parlem de la setmana, dels viatges que hem fet... També hem cercat lectures a l’espai "Llegir per parlar, llegir per aprendre", dels materials del portal de VxL.
Us heu vist en persona en alguna ocasió?
Yasemin (apr.): Sí, clar. No podem quedar gaire sovint perquè vivim en llocs diferents però vam quedar un dia per veure'ns en persona i gaudir d'un espectacle de dansa. Proposta meva perquè m’agrada molt la dansa! La propera sortida serà anar a caminar fora de Barcelona (proposta de la Mercè). La Mercè em va parlar de llocs a Catalunya que no coneixia gaire, li estic agraïda.
Mercè, hi ha alguna cosa que et sorprengués del primer dia que vas parlar amb la Yasemin?
Sí, el fet que parli tants idiomes i el seu interès per aprendre'n de nous.
Yasemin, el català i el romanès són llengües romàniques, creus que això t’ha ajudat a l’hora d’aprendre la llengua? Quina paraula o expressió t’agrada del català?
Intento parlar moltes llengües i trobo que totes m'ajuden atès que es recolzen dins del meu cervell com a bastides lingüístiques que mitjançant la semblança i la diferència, em donen un cop de mà per no caure al buit de la incomunicació verbal.
Mercè, si haguessis de resumir en una frase la teva experiència amb la Yasemin, quina seria?
Conèixer i poder compartir altres maneres de veure les coses amb ella m'ha aportat una experiència molt enriquidora.
Yasemin, havies tingut alguna parella lingüística presencial a Barcelona?
Sí, vaig tenir una parella presencial. Era un italià catalanoparlant que volia aprendre aprendre el turc i fèiem un intercanvi lingüístic. Era una persona interessant i em van agradar les sessions però ho vaig deixar per raons de feina.
I ara, després de les xerrades amb la Mercè, parles més català en el teu dia a dia?
Em sap greu dir que no. Sempre he volgut parlar en català, sobretot amb els catalans, encara que el català que parlo no és del tot correcte. Després de les xerrades amb la Mercè, jo diria que el parlo amb més fluïdesa i confiança, però no el parlo tant com abans (i amb la mateixa obstinació :-).
Creus que els catalans normalment canvien de llengua quan parles amb ells? En algun bar, comerç, etc.?
Sí, sempre ho fan. Es un punt que critico molt. Això i el fet que no ens corregeixen mai. Això per mi vol dir que no deuen tenir interès perquè l’aprenguem, o bé es deuen imaginar que no som capaços de fer-ho o simplement els fa mandra corregir-nos i tenir paciència amb nosaltres. Aprofitant aquesta entrevista m'agradaria dir que les llengües les podem aprendre totes, només cal interès i, és clar, oportunitats per practicar. No em sembla just que la societat catalana es queixi que els estrangers no volem aprendre el seu idioma si no tenen cap interès a practicar-la amb nosaltres. Si realment et sents enamorat i orgullós de la teva llengua (totes valen per igual, evidentment), la generositat de compartir-la ens ajudarà a nosaltres com a estrangers a dominar-la d’una manera més ràpida i a la societat catalana, de la qual formem part, a tenir més cohesió i igualtat social.
Mercè, la parella lingüística t’ha ajudat a prendre consciència lingüística sobre l’ús del català? O ja en tenies d’abans?
Fa temps que la tinc, de tota manera me la reforça.
, 
, 
, 
