Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
17/09/2020
, , ,

Voluntaris del VxL de Reus gaudeixen d'una visita a les Terres de l'Ebre

El passat 24 de juliol, un grup de voluntaris del Voluntariat per la llengua (VxL) de Reus vam organtizar una excursió per les terres ebrenques que va resultar ser tot un èxit. En primer lloc vam visitar les Coves Meravelles de Benifallet, que realment són una meravella de la natura.

Tot seguit, ens vam desplaçar a Pinell de Brai per fer també una interessant visita, amb tast de vins i oli inclosos, al Celler Modernista, anomenat la Catedral del Vi, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell.

A la tarda, i després d'haver recuperat forces en un restaurant de Benifallet, vam pujar en una barca (llagut) gaudint d'una travessia pel riu Ebre força agradable.

Per completar la jornada, vam passejar per alguns carrers i racons del bonic poble de Rasquera i... esclar! vam aprofitar l´ocasió per comprar-hi els famosos pastissets.

En resum, tots vam gaudir com nens d'un agradable i ben aprofitat dia d'esbarjo per les nostrades i entranyables terres de la ribera de l'Ebre.

Joan Josep Piñol, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
30/07/2020
,

Jo sóc la Vaida. Vaig néixer i créixer a Lituània. Em vaig llicenciar en Dret, vaig treballar a l'administració duanera, vaig participar en projectes de sistemes d'informació  i protecció de dades. Però la bona feina per si sola no és suficient ... M'agrada molt viatjar i estar en climes càlids. El meu marit i jo vam venir a visitar Espanya per primera vegada fa 7 anys i ens vam enamorar d’aquest país. Mentre vivia a Lituània, només pensava en Espanya, sempre mirava les previsions meteorològiques, com estava el clima allí. Aleshores, a Lituània, estaven desbordats. Fa 5 anys vaig rebre una oferta per treballar de forma remota en un projecte, així que el meu marit i jo vam decidir venir a viure a la meva estimada Tarragona. Actualment treballo en el sector  del turisme; sóc coordinadora de reserves. Les meves aficions són la ceràmica (també participo a cursos de ceràmica a Tarragona), el ioga, viatjar i organitzar els viatges. Ens ha agradat tant estar aquí que fins a dia d’ avui estem a Tarragona. Primer de tot, vaig començar a aprendre castellà, quan ja sabia més castellà, vaig començar a estudiar el català de seguida.  Al meu entendre, heu de respectar el país on viviu, especialment la seva cultura, les seves costums i, per descomptat, la seva llengua. Aprendre català facilita la integració en aquest país, la recerca de feina i relacionar-te amb la gent local.

La meva professora de català em va recomanar el programa Voluntariat per la llengua (VxL) perquè pogués practicar català. Vaig decidir provar-ho. I de moment estic molt contenta. El meu amic de xat és en Daniel i quedem un cop per setmana (normalment el dijous).

M’ajuda molt a entendre el català. Em va costar molt començar a parlar-lo perquè em faltava confiança en mi mateixa. Però en Daniel és molt amable i comprensiu. Les trobades es fan de manera molt natural, de vegades fins i tot parlem més d’una hora. Parlem de diversos temes:  menjar, plats preferits, diferències entre els nostres països (Lituània, Catalunya i Espanya), sobre la llengua materna i la seva importància, sobre la moda que ens agrada vestir, sobre les xarxes socials i el seu impacte en la humanitat...

Abans de cada trobada preparo una breu presentació per a en Daniel, per exemple, el menú de plats lituans, i en acabat ho analitzem, en parlem, etc. Al final, en Daniel em dóna consells útils sobre com puc millorar els meus coneixements de català.

Acabo d’acabar el meu curs de català a l’EOI de Tarragona, així que estic encantada de poder-lo practicar amb un voluntari català. Estic agraïda per aquest projecte, sobretot per la nostra dinamitzadora del VxL –  la Judit.

En Daniel, per la seva banda, també està molt content i satisfet amb les xerrades i diu que avanço a un ritme sorprenentment ràpid smiley

En aquesta fotografia estic ensenyant les meves obres de ceràmica al Daniel:

I aquesta és la meva presentació sobre el tema "Les meves aficions":

Vaida, aprenenta del VxL virtual d'una de les parelles lingüístiques que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Lleida

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
30/07/2020

Em dic Alejandra i vaig conèixer el programa Voluntariat per la llengua (VxL) per internet. Volia fer un intercanvi lingüístic per millorar la meva fluïdesa i sobretot per practicar i perdre la vergonya. Sóc de Bolívia, fa més de deu anys que visc a Catalunya i encara que entenc perfectament el català necessitava algú per practicar.  És el primer cop que participo d'un intercanvi i la veritat m'ha agradat molt, sobretot perquè per internet i per WhatsApp és molt fàcil.

A les nostres trobades amb la Sandra, la meva voluntària lingüística, vam començar parlant de les nostres feines i d'on vivim i del que ens agrada fer. Després ja parlàvem de menjars, de receptes del meu país, de menjar i curiositats d'Irlanda que és on viu la Sandra. Ella de vegades surt a caminar mentre parlem i m'ensenya llocs de Dublín a prop de casa seva.

Ho aconsello molt per a la gent que ve de fora i té vergonya de practicar al carrer amb gent desconeguda, és bona manera d'animar-se i millorar molt el català.

Alejandra, aprenenta del VxL en modalitat virtual d'una de les parelles lingüístiques que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Lleida

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/07/2020

Quimey (aprenenta)

Hola! Soc la Quimey, una noia argentina de 31 anys que fa poc temps s'ha traslladat a viure a Barcelona des de l’Argentina. Com que m’agrada molt la vostra ciutat i la vostra cultura, he decidit aprendre el vostre idioma a la meva manera, és a dir, sense classes formals. He aprofitat doncs la quarentena per començar a estudiar català amb el Parla.cat, mirant les sèries Merlí i Benvinguts a la familia.

Però la realitat és que si vols aprendre a utilitzar un idioma has que parlar-lo, i aquí és quan em trobo amb aquest sistema de conversa que em sembla fantàstic. La Núria - la meva voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) - és una noia molt agradable i té molta paciència. Amb ella conversem sobre viatges, menjars, estudis, geografia i costums de Catalunya, que m’agrada molt conèixer. A més, sempre riem perquè hi ha moltes vegades que jo no sé com es diu alguna cosa.

En resum, crec que aquesta oportunitat és súper bona i estic molt agraïda d’haver-la trobat. Potser algun dia ens trobem amb la Núria, a Badalona, on ella viu.

Doncs, moltes gràcies!!! ??

Núria (voluntària)

Hola!

Jo soc la Núria Marín i ara mateix estic estudiant Geografia i Ordenació del Territori a la Universitat Autònoma de Barcelona. M'he apuntat al VxL perquè cada vegada més s'està veient que el català va retrocedint pel que fa al seu ús social i penso que el jovent ens hem d'implicar i donar un cop de mà a les persones nouvingudes perquè puguin aprendre la llengua i donar-los totes les facilitats possibles.

Amb la Quimey ens hem entès molt bé i tenim algunes coses en comú: les ganes de viatjar, de seguir aprenent i el gust per la música clàssica.

Amb les vacances d'estiu ens veurem de manera irregular però seguirem estant en contacte!

Quimey i Núria, parella lingüística del VxL virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/07/2020

Una amistat des de fa quinze anys!

La Montse i la Lola són amigues des de fa quinze anys gràcies al Voluntariat per la llengua (VxL).

La Lola és andalusa -de Jaén- i en arribar a Catalunya el primer que va fer és apuntar-se a un curs de català. Ara ja fa set anys que va treure’s el nivell de Suficiència! Va ser la seva professora de català qui li va aconsellar apuntar-se al VxL, i va pensar: “Uf, quin rotllo!”. I quan ja li van adjudicar la Montse com a voluntària, la nit abans de la primera trobada estava tota neguitosa i pensava: “I què li diré jo a aquesta dona? De què parlaré?”.

Per la Montse també era la seva primera vegada com a voluntària del VxL i no sabia massa què es trobaria. Diu que “la Lola m’ho posava molt fàcil i ja parlava molt bé”. Però la Lola no ho veia així, és clar, ja que en aquell moment se sentia insegura: “Jo acabava d’arribar i la Montse em va escoltar molt. Em va servir per trobar la pau en el procés de deixar un lloc i anar a viure a un altre que no és el teu. I sempre li he pogut explicar tot”. “Hi ha hagut molta confiança mútua”, diu la Montse.

Van fer més de vint trobades i molts cops anaven a dinar l’una a casa de l’altra. Però la relació no es va acabar aquí. Es van continuar veient per anar a fer un cafè de tant en tant. De vegades ha passat gairebé un any, però diuen que quan es retroben sempre és com si s’haguessin vist ahir mateix.

El que ha quedat, segons la Lola, no és només una bona amistat: “La Montse ha deixat una bona llavor. Ella m’ha fet estimar el català”. Ja fa dos anys que la Lola col·labora amb una escola ajudant les noies xineses adolescents en procés de reagrupament familiar a conversar en català: “Em fa molta il·lusió poder ensenyar català. Com que jo sé el que m’ha costat, puc transmetre-ho per ajudar. Vull transmetre que han d’aprendre la llengua del lloc on viuen”.

Fa uns dies la Montse passejava per Badalona amb la seva darrera parella lingüística, la Jasmine  –la desena ja!- i es van trobar amb la Lola i el seu marit: “Mira, la primera i l’última!”.

Montse i Lola, parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/07/2020

En Musa i la Lupe fa dos mesos que es troben per parlar en català. Un, des de Mallorca i l’altra, des de Caldes de Montbui. Són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual.

Mireu què ens en diuen:

Musa (aprenent)

Jo soc en Musa, soc gallec encara que el meu pare era marroquí, d'aquí el meu nom. Visc a Mallorca des de fa gairebé quatre anys i en fa un parell que em vaig llevar el títol de C1, però des de llavors no he tingut gaires oportunitats de parlar català.

Aquest programa de voluntariat m'ajuda molt i, a pesar que sigui per Internet, tenim un tracte molt pròxim amb la Lupe, la meva voluntària.

Les converses amb ella són molt interessants, perquè té coneixements molt amplis de política, història, etc. derivats de la seva experiència de professora, però també d'una gran preocupació pel coneixement i per mantenir-se actualitzada mitjançant lectures diverses.

Estic molt content perquè m'ajuda molt, a més sempre m'escolta pacientment a pesar que a vegades m'embusso. Tenim una conversa molt fluida i agradable. Gaudeixo molt d’aquestes xerrades i m’hi sento molt còmode tota l'estona. Gràcies, Lupe!!!

Lupe (voluntària)

Jo em dic Lupe, soc nascuda a Barcelona, però fa 33 anys que visc a Caldes de Montbui. Fa uns quants anys, després de jubilar-me, vaig fer de parella lingüística d’una noia italiana, de forma presencial. Ara, durant el confinament, em van oferir la possibilitat de tornar-ho a fer, aquesta vegada telemàticament, i vaig dir que sí. No sé per què vaig pensar que, encara que les converses fossin per Internet, la persona amb qui parlaria viuria per aquí a prop, però no ha estat així; en Musa és gallec i viu a Palma de Mallorca.

Fa dos mesos que parlem, més o menys un cop per setmana; està resultant una experiència molt interessant perquè, tot i que ell parla en català estàndard, utilitza vocabulari i expressions pròpies de Mallorca i així jo també aprenc noves variants, cosa que m’encanta.

D’altra banda, com que ell parla castellà i gallec, podem fer comparacions de les tres llengües i tot plegat és molt enriquidor. En realitat en Musa parla molt bé el català, només li falta una mica de fluïdesa, de vegades penso que hauria de prestar-li més atenció per detectar si comet algun error, però és que sovint m’oblido que n’està aprenent. Per exemple, un dia em va dir que no distingia entre la e oberta i la e tancada; jo no me n’havia adonat! Llavors, m’hi vaig fixar i vaig veure que les pronuncia correctament.

En definitiva, crec que la distància geogràfica encara aporta nous elements a les converses i resulta molt agradable xerrar amb una persona que, tot i que compartim professió, té unes vivències molt diferents a les meves.

Lupe Prades i Musa Lahsen, parella lingüística del VxL en modalitat virtual de l’Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/07/2020

La Carmina i l’Andrés són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual que fa un mes i mig que es troba per videoconferència des de dues ciutats diferents de Colòmbia.

L'Andrés (aprenent), nascut a Veneçuela, estudia català des de Colòmbia. Va començar a aprendre'l perquè no tenia res a fer durant el confinament, una mica pel Barça i per saber-ne més de la història del club. El VxL li ha permès, a més de practicar el català, conèixer més la cultura catalana i d'altres qüestions que pensa que li poden ser útils en un futur. El recomana a tothom que vulgui aprendre català.

La Carmina (voluntària) és de Barcelona però viu a Florencia, una ciutat colombiana. Per a ella, col·laborar amb el VxL és també una oportunitat de practicar la seva llengua materna, ja que allà té poques oportunitats de parlar amb ningú en català. 

Els dos ens ho expliquen en aquests vídeos amb què ens han volgut compartir la seva experiència (alerta a com parla l'Andrés després de tan sols un mes i mig practicant amb la Carmina... felicitats a tots dos!)  :

Carmina i Andrés, parella lingüística del VxL virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
15/07/2020

Experiències del Voluntariat per la llengua durant el confinament per la COVID19

La Neus i la May formen una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) que tot just va començar la seva relació poc abans de començar la crisi de la COVID-19, de manera que al cap de només dues sessions presencials ja estaven confinades. Des de la primera setmana van tenir clar que podien seguir trobant-se fent servir alguna de les plataformes de videoconferència per parlar. I van escollir l’Skype.

L'experiència de la Neus Portet (voluntària)

La May, una noia de Tailàndia que fa poc més d’un any que va arribar a Catalunya, té moltes ganes d’aprendre català. Ella, com tots els estrangers que arriben a Catalunya i volen aprendre la nostra llengua, es troba amb la doble dificultat d’haver de distingir quan li parlen en castellà i quan li parlen en català. Em puc imaginar com de difícil deu ser!

Però la May té determinació, motivació i intel·ligència i sap que sense equivocar-se no n’aprendrà i per això està convençuda que parlar, encara que sigui equivocant-se, és el camí per aprendre’n.

Jo soc la Neus, una vigatana que fa 24 anys que visc a la Garriga i que tinc la sort d’haver viscut uns quants anys a l’estranger i haver passat per l’experiència de la immersió lingüística en un país nou i una llengua nova.

Ens hem anat trobant virtualment cada setmana durant tot el confinament i jo m’ho he passat molt bé.

He de dir que crec que hem aprofitat molt bé les eines al nostre abast. La May ha escrit cada setmana alguna cosa sobre un tema que prèviament havíem triat, l’ha llegit, l’hem corregit i aquest tema ens ha anat portant a altres temes que cada setmana ens han ocupat tota l’hora. La May és entusiasta i creativa i mai no ens hem quedat sense saber de què parlar.

Una altra cosa que hem fet i que, a mi, m’ha agradat molt ha estat utilitzar el Google Earth per trobar temes de conversa. La May m’hi ha anat guiant tot compartint la pantalla i hem visitat casa seva a Tailàndia, m’ha ensenyat la casa dels seus pares, la seva escola, el seu institut, la casa d’alguns dels seus amics, el riu que travessa el seu poble natal, els mercats, els llocs on ella anava amb els seus amics, els parcs, el lloc on va conèixer el seu marit (un català que l’ha portada fins aquí), el lloc on treballava abans de venir a Catalunya. Hem vist palaus i temples i m’ha explicat coses molt interessants de la seva cultura. Per a mi ha estat un privilegi poder tenir aquestes converses amb la May durant aquestes setmanes d’angoixa i patiment. La nostra hora setmanal ha estat una finestra a una cultura diferent i una terra molt llunyana de la mà d’una persona molt alegre i entusiasta.

L'experiència de la May Nattanich (aprenenta)

La primera vegada que ens vam trobar amb la Neus, jo estava molt nerviosa perquè jo no parlo bé el català. Nosaltres, però, hem practicat cada setmana i hem practicat l’escrit i escolto la meva voluntària com parla en català. Tot això ajuda a millorar el meu català, cada setmana aprenc nou vocabulari i entenc millor la llengua, tot i que encara tinc errors i no el parlo perfecte. La Neus és molt simpàtica i pacient perquè de vegades parla amb mi i jo no l’entenc, però m’ho va repetint de diferents maneres fins que sé què vol dir.

Vull donar les gràcies de la meva experiència.

L’Ametlla del Vallès i la Garriga, juny de 2020

Neus i May, parella lingüística del VxL en modalitat virtual que gestiona l’Oficina de Català de la Garriga (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
14/07/2020

L’Aina i la Juliette són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual que fa poc que han començat:

Està formada per la Juliette, de 20 anys, i l’Aina, de 24: "Només portem dues trobades, però el fet que siguem les dues joves, ens ha fet connectar de seguida".

La Juliette (aprenenta) s'ha apuntat al VxL perquè vol practicar i millorar el català. També aprendre cultura catalana, com per exemple, la festa de Sant Jordi. I l'Aina (voluntària) s'ha apuntat al Voluntariat perquè li agrada ensenyar el català i transmetre la cultura.

"Com que és estiu i tenim més temps, podem fer les trobades en línia, ja que no vivim al mateix lloc. La Juliette està vivint a la seva casa de la Bretanya i l’Aina, al costat de Barcelona. A més, després del confinament tenim més ganes de conèixer gent".

Juliette i Aina, parella lingüística del VxL virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
14/07/2020
,

Aquest és el testimoni d’una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual, escrit a dues mans, malgrat la distància:

En Bernard i en Joan Josep han finalitzat les converses per practicar el català en el marc del VxL. En Joan Josep (voluntari) és de Barcelona i viu a Santo Domingo des de fa sis anys. Ha compartit deu converses en català amb en Bernard, el seu aprenent.

En Bernard és professor ajudant de ciències polítiques a la Universitat de Johnson & Wales a Providence, Rhode Island, als Estats Units. Va començar a aprendre català a l'escola de graduats com a part del seus estudis sobre moviments nacionalistes sense Estat a Europa. “Estic molt content d’haver mantingut converses setmanals en català amb en Joan Josep, és un home molt servicial i pacient”, diu.

En Bernard ha viatjat a Catalunya una sola vegada i només va ser-hi tres dies. “Espero que algun dia proper, després de tenir una vacuna contra el Covid-19, pugui tornar a visitar-la i provar les meves habilitats amb la llengua. M’agrada aprendre sobre el poble català, i sobretot la política de la Catalunya contemporània. Crec que allò que hi passa és de gran importància per a la Unió Europea i per al món en general”, comenta.  Per últim, en Bernard agraeix al Consorci per a la Normalització Lingüística el seu lideratge en l’ajuda als estudiants de català.

En Joan Josep, per la seva banda, segueix amb el VxL des de la República Dominicana, entaulant converses amb altres aprenents, especialment d’Amèrica Llatina. “He descobert que el català interessa molta gent d’arreu del món. Això hauria d’animar altres compatriotes nostres a donar un pas endavant i ser voluntari lingüístic una hora a la setmana”, diu.

Bernard i Joan Josep, parella lingüística del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!