El Miquel és voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) de Viladecans des de l’any 2018. En aquesta entrevista ens explica, entre altres coses, com ha estat fer el pas de les trobades presencials a les virtuals amb les seves parelles lingüístiques.
Per quin motiu et vas inscriure al VxL, Miquel?
Bé, m’havia jubilat i volia omplir el meu temps ajudant d’alguna forma altres persones. Vaig veure aquesta oportunitat de fer alguna cosa per al meu país, que era fent de voluntari lingüístic amb persones que volien practicar el català. Havia sentit a dir moltes vegades allò de “no hablo catalán porque me da vergüenza”. Des del VxL contribueixo a difondre la cultura del meu país, més enllà de qüestions polítiques.
El 2018 vas començar com a voluntari lingüístic presencial a Viladecans, ens ho expliques una mica?
El meu primer aprenent va ser un senyor andalús que estava estudiant català al Servei Local de Català (SLC) de Viladecans i volia tenir alguna persona amb qui practicar. Ens vèiem en una cafeteria de la Rambla i xerràvem tot fent un cafè. Ara encara estem en contacte de tant en tant: és un altre aspecte positiu d’aquest programa, que s’acaba fent un lligam d’amistat amb la parella lingüística.
L’any passat, arran del confinament, vas passar de ser voluntari lingüístic presencial a virtual. Quin canvi va suposar això per a tu?
Va ser un canvi força interessant. Jo soc més de contacte presencial, vull dir del cara a cara, però tot i així estic veient que és una experiència molt interesant. A més, encara que hi hagi una tempesta es pot fer la trobada lingüística, confortablement des de casa.
D’on són els aprenents que has tingut fins ara?
He tingut molts aprenents de Sud-amèrica (Colòmbia, Bolívia, Perú, Mèxic, Argentina), alguns de l’Estat espanyol residents aquí, a Catalunya, i d’altres que viuen fora de Catalunya. També he tingut una aprenenta catalana que havia perdut gairebé tot el seu vocabulari català perquè feia temps que havia marxat a viure a una altra comunitat autònoma i que ara es plantejava tornar a casa i, per tant, volia practicar. Ah, i un noi de Saragossa que s’havia inscrit com a aprenent pel plaer d’aprendre més sobre la cultura catalana.
Quina plataforma feu servir i quins temes de conversa teniu durant les trobades lingüístiques?
Bàsicament, WhatsApp, però també Zoom i Hangouts. Parlem de temes quotidians: aficions, la feina o els estudis d’ells, aspectes diversos de les seves cultures d’origen… Considero que aquestes xerrades són intercanvis culturals que beneficien tant el voluntari com l’aprenent.
Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut com a voluntari del VxL.
N`hi ha dues que em semblen molt curioses:
Una de les meves aprenentes era advocada i es va presentar a un lloc de feina on inicialment no demanaven català oral; tot i així, ella va començar l’entrevista en català de manera fluida, però quan va arribar a la part tècnica es va posar molt nerviosa i l’entrevistador li va dir que continués en castellà. Li van donar la feina gràcies a aquesta predisposició.
També recordo un aprenent argentí descendent d’avis catalans; em va explicar que de petit s’estranyava que la seva família d’aquí parlés d’una manera tan estranya. Quan va arribar a Barcelona l’inconscient li va fer notar que hi havia paraules que ja havia sentit a aquests familiars.
Vols afegir alguna cosa més a l’entrevista?
M’agradaria afegir que estic molt content de la tasca que faig com a voluntari lingüístic del Voluntariat per la llengua.
Vull encoratjar totes les persones que parlen català que s’apuntin com a voluntaris al programa VxL per ajudar a fer conèixer la llengua i cultura catalanes.
VxL de l'SLC de Viladecans (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)
Afegeix un nou comentari