VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA AL CAP CASERNES DE SANT ANDREU (BARCELONA)
Quan em van proposar fer un segon voluntariat amb un grup de 3 persones vaig pensar que em costaria mantenir la conversa viva i no convertir-la en un monòleg o en una classe de llengua. Tres metges interins que estan preparant les proves per accedir a la plaça fixa, déu n'hi do quina responsabilitat!
Ans al contrari, ha sigut facilíssim i molt agradable mantenir una conversa fluida amb la Mercedes, la Pilar i l'Iñaki. Ja sigui perquè els dilluns són tan durs al Centre d'Atenció Primària (CAP) i tenen moltes ganes de xerrar o bé perquè són gent encantadora amb els que es pot parlar de viatges, de la carrera de medicina, de l'actualitat, de la família, de pilota basca, de castells (perquè jo sóc casteller a la Vila de Gràcia i sempre estic parlant-ne...) No se m'ha fet gens pesat que fos a les tres de la tarda (ai! després de dinar... quina mandra!) i m'ha passat volant.
M'alegra molt que segueixin intentant utilitzar el català en el seu dia a dia, ja sigui quan van a comprar, amb companys de feina (que n’és de difícil canviar la llengua que tenim assignada a cadascú!) o amb pacients. Després d'aquestes hores amb ells compartint el català, ens tornarem a veure perquè queda pendent anar a veure un entrenament de jai-alai a la Vall d'Hebron amb l'Iñaki i rebre'ls a tots tres a algun assaig dels Castellers de la Vila de Gràcia. Espero que sigui ben aviat!
Aran Bofill, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona
Afegeix un nou comentari