Efectes col·laterals

Alguns potser deuen pensar que va ser el destí i, d’altres, que va ser una simple coincidència. Depèn de les creences de cadascú. Però segurament tothom estarà d’acord que el fet que la Teresa, catalana, i la Mariam, marroquina, es trobessin, va ser, com a mínim, molt positiu. Tant si estava escrit com si no.

Les inquietuds de totes dues les van empènyer a apuntar-se al programa Voluntariat per la llengua. A la Teresa, cul inquiet de mena i que passa poc temps a casa, alguna cosa dins seu li deia que ho havia de provar, i la Mariam, que feia poc que havia començat a aprendre català, s’hi va animar per tenir més oportunitats de parlar-lo. A més, també pensava que li podria anar bé per conèixer gent i per integrar-se a la societat vilafranquina. De manera que es van decidir a omplir les fitxes per participar al programa. I per algun motiu, la Gemma les va ajuntar i va iniciar, sense saber-ho, molt més que una relació entre voluntària i aprenent.

Com que la Teresa va veure que la seva parella lingüística tenia altres interessos, més enllà de millorar el seu català parlat, aviat la va convidar a acompanyar-la a diferents llocs. Així, doncs, al cap d’un temps de trobar-se per primer cop, les sortides al teatre, a concerts i a tota mena d’activitats culturals van esdevenir habituals.

Possiblement, la Mariam no s’havia imaginat que aniria a sentir els Goigs de sant Fèlix o que participaria al festival En Veu Alta recitant ni més ni menys que un clàssic de la poesia catalana com La vaca cega, de Joan Maragall. I el que segurament tampoc pensava és fins a quin punt
conèixer la Teresa podria capgirar, en el bon sentit, la seva vida.

El seu món, que era més aviat reduït, es va eixamplar molt. No només va començar a sortir sovint de casa per acudir a les cites culturals a Cal Bolet i a l’Auditori, entre altres espais (a tall d’exemple, mai no havia anat a un concert), sinó que, per influència de la Teresa, ara dedica part del seu temps a treballar voluntàriament per a entitats com la Creu Roja, la residència Ricard Fortuny o el Rebost Solidari. A més, arran de participar en el programa, s’ha pogut integrar en una societat que no coneixia i ha modificat la idea que tenia que els catalans són tancats i no s’obren als nouvinguts. De manera que potser no és exagerat pensar que, com diu ella, la Teresa li va obrir “les portes del paradís”.

Tant l’una com l’altra valoren molt l’amistat que ha nascut entre elles i que els aporta tant, en tots dos sentits. Són un clar exemple que la procedència o les creences religioses no han de ser necessàriament factors que hagin d’allunyar les persones. Per això és una llàstima que, com diuen elles, la Gemma les vulgui “divorciar” (en el sentit no convencional de la paraula). Sort que l’amistat de la Teresa i la Pelegrina Moderna, que és com algú va batejar la Mariam, va més enllà de les trobades purament lingüístiques i elles continuen anant amunt i avall juntes. Per molts anys!

Anna Rafecas. Voluntària del VxL de Vilafranca del Penedès (del CNL de l'Alt Penedès i Garraf)

Aquest text forma part dels que es recullen a l'opuscle de l'exposició "A dues veus. Retrats en català", que trobareu en aquest enllaç.