La Maria Carcereny i la Victòria Fernández es van conèixer fent Voluntariat per la llengua i un dia, parlant de pintura, van veure que els interessava a totes dues; a la Maria des de feia més temps, perquè va ser una de les fundadores del Grup d’Art 94 a Sant Joan Despí, que encara es troba els dimecres a la tarda i on la voluntària per la llengua va portar-hi l’aprenenta perquè també comencés a pintar, sense oblidar l’ús voluntari del català.
Avui he anat a visitar-les al taller del Centre Cívic Sant Pancraç, on hi he trobat altres membres del grup com la Salvadora i en Rubens, un home que gairebé ja no se’n recorda de quan vivia a l’Uruguai. Hi havia la Maria, amb una bata verda posada i he vist entrar-hi la Viqui, amb una caixa Juvé & Camps de fusta per substituir la de cartró on desa els seus estris de pintura a la prestatgeria.
Els agrada trobar-se per pintar junts. Així no és tan solitari, et donen l’opinió, et diuen si ho fas bé o malament. Encara que passen estones sense dir res, cadascú immers davant del seu cavallet, combinen el silenci i els comentaris. A vegades una es desperta de cop i diu alguna cosa. D’altres vegades t’enfades amb la combinació de color si no et surt bé i protestes sola. En acabar fan un tros del camí cap a casa juntes, parlant mentre caminen.
Per fer un quadre poden estar-s’hi dues hores o dos anys. La Victòria va començar copiant una foto de dos guacamais i ja n’ha regalat un al seu nét. La Maria diu: parteixo d’alguna cosa concreta, com una foto o una imatge i després me n’oblido; em deixo portar pel color. Com en una conversa, el dia, l’estat d’ànim, el temps influeixen en la manera de pintar, en els colors que barregen amb l’espàtula sobre la paleta, uns dies més vius, uns altres dies més apagats.
Darrerament la Maria ha estat treballant a partir d’una fotografia dels seus pares, mentre que la Viqui està pintant la imatge d’un cavall a galop. Un diumenge al mes, el dia que hi ha sardanes a la plaça de l’Ermita, exposen els seus quadres als vianants i de tant en tant organitzen una exposició, com la de principis d’aquest any, al Centre Jujol Can Negre en què cada soci del grup ha dedicat un quadre a una entitat de Sant Joan Despí, la Maria a la Colla Sardanista i la Victòria a l’Esbart Dansaire.
Eduard Vidal, dinamitzador del Voluntariat per la llengua al Centre de Normalització Lingüística Roses
Afegeix un nou comentari