En Josep Maria i la Fina són un matrimoni que participa activament en el Voluntariat per la llengua (VxL) a Tarragona des de fa molts anys. Han format part, ambdós com a voluntaris, tant de la modalitat presencial com de la virtual del programa. A més, en Josep Maria està vinculat a diverses entitats de la ciutat, com l'Ateneu de Tarragona, la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) i la Federació Segle XXI, entitats que també donen suport a les parelles lingüístiques.
Si haguessis de definir la teva experiència al VxL amb una sola paraula, quina seria i per què?
Josep Maria: Complicitat, perquè practicar una llengua és una tasca compartida. I també aprenentatge, perquè tots aprenem a través del diàleg i la conversa.
Alguna vegada has marxat d'una trobada pensant: «Avui he après jo més que l'aprenent»?
Fina: Sí, moltes vegades. Sovint m'he sentit jo mateixa en el paper d'aprenent, perquè al final tots dos aprenem. A més de la llengua, es comparteixen vivències, experiències i maneres de veure el món.
Què creus que aporta el VxL més enllà de la llengua?
Josep Maria: Permet conèixer i estimar el país, valorar la importància de les llengües i descobrir altres realitats culturals i personals.
Has descobert alguna cultura, costum o manera de veure el món gràcies a la teva parella lingüística?
Fina: Sí. He conegut de prop què significa ser migrant i el dol que comporta haver de deixar el propi país per motius econòmics o polítics. A través de les seves històries sempre acabes descobrint aspectes nous i enriquidors.
Què et motiva a continuar participant en el programa?
Josep Maria: És una oportunitat per ajudar altres persones. També et permet conèixer i establir amistat amb gent amb qui probablement no coincidiries mai, perquè no forma part dels teus cercles habituals.
Quina situació divertida o anecdòtica has viscut fent de voluntària?
Fina: Amb algunes participants hem arribat a crear un grup estable de trobades en línia cada dilluns. Aquest espai ens ajuda a mantenir-nos actius i a continuar practicant el català. A més, he pogut compartir idees i donar suport en qüestions educatives i d'orientació familiar a algunes aprenentes que són mares.
Quin consell donaries a algú que dubta si fer-se voluntari del VxL?
Josep Maria: Que ho provi. Si creu que la conversa té valor, descobrirà una experiència molt enriquidora. A més, és una tasca flexible, que s'adapta fàcilment a la disponibilitat de cada persona.
Quina és la lliçó més valuosa que t'emportes d'aquesta experiència?
Josep Maria: Que conversant sempre s'aprèn i que el treball cooperatiu és fonamental per al procés d'aprenentatge.
Fina: Que l'empatia i la confiança són la base de qualsevol relació. Quan s'estableix un vincle d'amistat, molts aprenents continuen mantenint el contacte i practicant el català a través de missatges de veu o escrits. És molt gratificant veure com la relació es manté en el temps.
VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura
Afegeix un nou comentari