La Viviana i l’Enric no es buscaven, però, com tots sabem, les coses passen quan menys s’esperen.
Estàvem a punt de començar el tercer trimestre del curs al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i encara no havíem trobat cap horari que encaixés per a la Viviana. Com que no ens podíem permetre perdre la inèrcia que havíem generat amb els cursos de català, vam decidir seguir l’aprenentatge a través del Voluntariat per la llengua (VxL). Espòiler: va ser una jugada mestra!
Allò que de primeres va encaixar entre la Viviana (aprenenta) i l’Enric (el voluntari del VxL que li vam assignar com a parella lingüística) era el seu origen comú, unes terres germanes al nord d’Amèrica llatina. A cavall entre Cali (Colòmbia), Caracas (Veneçuela) i la música, —la salsa!—, van generar un vincle molt sincer. Per a la Viviana, el català era important perquè com diu, és una forma d’entendre on viu. Perquè a Catalunya, no només hi ha catalans, també hi ha una gent andalusa, d’altra que diu que és espanyola, i d’altra —com l’Enric— que diu que és català, però que també té arrelades certes paraules, com wacho. Per a l’Enric, la diversitat de llengües forma part de la seva identitat, així com la música i, per aquest motiu, ha pogut acompanyar la Viviana, empatitzar i donar una resposta a les seves inquietuds. Sovint trobem connexions on menys esperàvem. I la Viviana i l’Enric han trobat un vincle entre la música de Cali i la llengua catalana.
Les trobades setmanals segueixen unes pautes. “Aprendre una llengua comença pels costums”, deia l’Enric. Queden al banc de sota l’Olivera, xerren, es posen al dia i, tot seguit, la Viviana treu una llibreta de quadres que avui dia llueix plena de lletres de Rubén Blades traduïdes al català, amb el suport acadèmic, humorístic i proper de l’Enric. Aquesta dinàmica, recorda l’Enric, el fa pensar en l’activitat “Cantem en català” que va impulsar amb l’Oficina de Català (OC) de Parets del Vallès, ara ja fa uns anys.
Les trobades, diuen, acostumen a allargar-se més del previst... hora i deu, hora i quart...fins a l’hora i vint! La Viviana cada vegada se sent més valenta per parlar en català. Sortir de les quatre parets de l’aula, tal com permet el VxL, l’ha ajudat a guanyar confiança en ella mateixa i li ha obert una porta de proximitat amb casa seva. Per a la Viviana, els voluntaris són “persones molt amables que ensenyen a qui volem aprendre”.
Això és el que la Viviana i l'Enric, parella lingüística del VxL, acompanyada per la dinamitzadora del programa a Parets del Vallès, van explicar a l'emissora de ràdio local RAP107FM. Podeu veure i escoltar l'entrevista sencera aquí:
VxL de l’OC de Parets (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari