Vés al contingut

Parlar en català del que no s'hauria de parlar

Parelles lingüístiques
“Fer el voluntariat ens ha permès transcendir de les nostres pròpies cultures d’origen: ni l’Aviv representa tot Israel ni el Marc representa tot Catalunya”

Per a parlar bé un nou idioma cal practicar-lo molt. Als aprenents, que habitualment provenen d'un entorn amb presència escassa del català, els costa aconseguir prou oportunitats de pràctica. Per això el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ofereix el programa Voluntariat per la llengua (VxL), en el qual un voluntari de llengua habitual catalana es troba amb l’aprenent regularment per donar-li l'oportunitat de xerrar en català. No obstant això, quan dos desconeguts es troben, no sempre és senzill trobar temes en comú, almenys el primer dia, i per tant el CPNL ofereix uns materials de suport a les converses amb idees sobre què es pot parlar. Els temes sensibles, com ara política, religió i futbol no figuren a la llista de temes recomanats.

Nosaltres volem compartir un cas que ha estat una mica diferent i força curiós. Som l’Aviv Cohen, que treballa en tecnologia, de Sant Just Desvern, l'aprenent, i el Marc Piera, el voluntari, filòleg, que en aquest cas també és el director del Centre de Normalització Lingüística (CNL) Baix Llobregat Nord. L’Aviv, la llengua materna del qual és l'hebreu, va arribar a Catalunya el 2021, i va començar a aprendre català des del nivell A2, avançant cada any fins a rebre el certificat del C2 el 2026. L’Aviv deia que si vivia a Catalunya volia entendre el que passava al seu voltant i no quedar restringit a una bombolla d’expats.

El Marc ha estat voluntari per la llengua en diverses ocasions, tant amb persones nascudes a Catalunya com amb persones provinents del Marroc i de Romania, i sempre ha aprofitat les converses que li brinda el VxL per aprendre molts aspectes de la cultura del seu interlocutor. “Quan vaig saber que un alumne israelià dels cursos de català per a adults necessitava un voluntari no m’ho vaig pensar dues vegades. En una època de guerres, de prismes amb tan sols blancs i negres, vaig pensar que calia renovar el meu compromís personal per crear ponts de comunicació i de confiança amb una altra persona mitjançant la pràctica del català.”

En el nostre cas, molt del que parlem gira al voltant de temes de política, de religió, de llengua i de cultura perquè són les qüestions que més ens interessen, i hem trobat molts ponts en comú, malgrat les diferències inicials. Ambdós som de països i pobles amb històries riques però complexes i amb molta curiositat per entendre el món de l'altre. Hem vist que el món no és un partit de futbol entre un equip i un altre, on un dona suport a un equip cegament, sinó que en cada “equip” existeixen molts matisos de pensament, i sovint fins a un alt nivell de polarització interna. Des de fora, sembla que tota la gent d’un país hagi de pensar igual, però des de dins es veu que la realitat és molt més complexa. Igualment, hem rigut, hem debatut, hem hagut de pensar molt a partir del que ens deia l’altre i hem après molt, sobretot a partir de preguntar, escoltar i no parar d’enraonar.

En moltes ocasions ens ha acompanyat la Golda, l'única catalana de la família de l’Aviv. La Golda és una gossa de raça golden retriever (joc de paraules!) que porta al collar la foto de Golda Meir, la primera dona primera ministra d’Israel. I és que quan es troben un català i un israelià hi ha moltes persones i històries que els acompanyen!

Aviv Cohen (aprenent) i Marc Piera (voluntari), parella lingüística del Servei Local de Català de Sant Just Desvern (CNL Baix Llobregat Centre)

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.

Vols compartir aquest article?