"Ajudes la llengua i ajudes la gent a parlar-la"

Avui ens acompanyen l’Adriana Trinidad i la Pilar Prunell, aprenenta i voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL).

Fa gairebé un any que són parella lingüística i es troben un dia a la setmana al Servei Local de Català (SLC) de Mollet del Vallès, a Can Lledó, perquè diuen que aquí és un lloc tranquil on poden parlar sense interrupcions i s’hi senten bé. Avui ens expliquen la seva experiència.

Ens presentem:

Adriana (aprenenta): Em dic Adriana i fa molts anys que visc a Mollet, 21. Vaig néixer a l’Uruguai.

Pilar (voluntària): Jo soc la Pilar i visc a Mollet, tot i que soc nascuda a Barcelona. Quan tenia quatre mesos, per qüestions de feina dels pares, vam venir a viure a Mollet. Sempre penso, però, que un dia tornaré a Barcelona.

Com us vau apuntar al Voluntariat per la llengua?

Adriana (apr.): A la feina, em vaig assabentar que hi havia aquesta possibilitat de practicar la llengua amb una altra persona, perquè vaig veure els cartells a l’institut on treballo, i vaig pensar que m’aniria bé si venia al SLC a informar-me’n.

Encara recordo com la Maria Lapasset em va dir: “tinc la persona ideal per a tu”, i així és com vaig conèixer la Pilar.

A més a més estàs fent un curs de català, oi?

Sí, estic a l’Intermedi 3 i haig d’anar a fer l’examen a Granollers per obtenir el B2. Faig un curs en línia en modalitat asíncrona. M’agrada molt perquè no he de fer-lo sempre a la mateixa hora; el puc fer quan em va bé.

També m’ajuda molt la Pilar, la meva voluntària, perquè des que faig el Voluntariat per la llengua he millorat molt.

El necessites per la feina, el català?

No, el faig perquè m’agrada i penso que podria tenir una altra feina amb millors condicions. Ara estic fent feines de neteja.

I tu, Pilar, com és que et vas apuntar al Voluntariat per la llengua?

Pilar (vol.): Una amiga que ja era voluntària lingüística em va dir que necessitaven gent al SLC i vaig pensar que m’aniria bé poder ajudar. Vaig venir a Can Lledó i fins avui.

Recordes la primera aprenenta que vas tenir?

Sí, una senyora de 90 anys de la Fundació La Immaculada. Recordo que em va sorprendre molt que volgués fer Voluntariat per la llengua. Una persona molt i molt activa.

Què us ha aportat el Voluntariat per la llengua?

Adriana (apr.): A mi m’ha aportat conèixer la Pilar, m’agrada; sempre estem en contacte i també m’ha donat l’oportunitat d’animar-me a parlar català. Jo he canviat i a la feina demano als professors que em parlin en català i ho fan.

Pilar (vol.): A mi m’ha aportat també conèixer l’Adriana, molt bona persona, estar-hi en contacte, relacionar-me, ajudar que la llengua no es perdi i crear una bona amistat.

Teniu alguna anècdota?

Adriana (apr.): Jo sí. Ara no, però abans confonia la paraula paloma, colom, amb la paraula collons. Em feia tanta vergonya! Ara ja fa unes quantes vegades que no m’equivoco, però...

Pilar (vol.): Jo també perquè aquesta experiència va fer que m’inscrigués en un curs de català escrit a l’Ateneu. Jo havia fet poc català i vaig pensar, com puc ajudar a parlar-lo si no el sé escriure; això s’ha d’arreglar i estic fent un curs.

L’altre dia vaig ensenyar a l’Adriana unes frases fetes que fèiem a classe i a l’endemà me’n va portar un munt, de frases fetes. L’aprenenta m’està ajudant a mi.

Animaríeu la gent a fer Voluntariat per la llengua?

Sí, i tant, que s’hi apuntin perquè és molt positiu.

Adriana (apr.): Sí, va molt bé. A mi, per exemple, em costen molt els verbs i parlar amb una persona amb qui practiques la llengua fa que sigui més fàcil fer-los servir.

Jo ja he animat la meva veïna, tot i que no té gaire disponibilitat per fer-lo.

Pilar (vol.): Sí, ajudes la llengua i ajudes la gent a parlar-la.

VxL del SLC de Mollet del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)