Et pots presentar?
Em dic Jordi González, vaig néixer a Barcelona, al Sagrat Cor, al centre de Barcelona, i vaig venir a Santa Coloma al 1994, primer al barri del Fondo i ara al barri del Centre. Sempre he parlat català i vaig aprendre castellà al col·legi, perquè no l'entenia.
Com vas conèixer el Voluntariat per la llengua?
El vaig conèixer per la crisi del 2010, era autònom i buscava treure'm maldecaps. Tenia dos fills, hipoteca, treballava 12-14 hores... Vaig veure un cartell a l'ajuntament i l'experiència em va agradar des del primer moment. Per al meu benestar era molt positiu i amb la gent estava molt bé, era diferent: una noia de Colòmbia, una altra musulmana amb dues carreres, una argentina que va venir amb el marit a la trobada o una que ho va fer amb la mare! De fet, mantinc relació amb alguns aprenents i hi quedo un o dos cops l'any.
Des que vas començar has tingut més de vint aprenents de quinze procedències diferents... Tenen alguna cosa en comú els aprenents?
Tots tenen ganes d'aprendre i comunicar-se, els agrada integrar-se i veuen que la millor manera és amb l'idioma i les persones llatinoamericanes, com que ja tenen el castellà, veuen que no és tan difícil.
Com fas perquè l'aprenent et reconegui a la primera trobada?
Porto una gorra i una bossa a la mà, però ara amb WhatsApp és molt fàcil dir "soc a la porta".
Què acostumes a fer a les trobades?
Generalment anem a una cafeteria, però també he fet sortides, com al mercat de Sant Antoni o a alguna xerrada, si a l'aprenent li agrada, també. Jo deixo parlar molt i faig preguntes, sobretot de temes actuals, depèn de la persona, amb l'últim parlem molt d'història, amb una jugàvem a cartes pels números! I parlem de la seva cultura i de la forma de vida, perquè és un tema que m'agrada.
Què t'aporta fer de voluntari?
Les relacions amb les persones. Al 2011 ja vaig notar que permetia veure com és una part del món, però també l'alegria de veure gent de fora que volen integrar-se quan porten poc temps aquí, m'omple veure gent tant diferent i que volen integrar-se a Catalunya.
I alguna cosa t'ha sorprès?
Em resulta molt curiós que de cada deu aprenents, nou són dones. Crec que tenen una ment més oberta, perquè ara jo faig italià i és el mateix!
A qui recomanaries fer de voluntari?
Sé que la gent diu que no té temps, però crec que si proves a fer de voluntari, veuràs que està molt bé!