Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
15/07/2022

L'Albert Mendiola és el xef del restaurant Marimorena de Sant Boi de Llobregat, local que tot just s'acaba d'incorporar a la xarxa d'establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua (VxL).

Albert, per què vas triar el món de la cuina?

Jo diria que més aviat va ser la cuina que em va triar a mi. Havia d'anar a treballar a un restaurant, sí, però no sabia si hi anava a fer de cambrer o ajudar els cuiners. Finalment, em va tocar la cuina i, vaja, em va agradar...

A quins llocs has treballat abans de tenir un local propi?

Des que amb setze anys vaig trepitjar el meu primer restaurant, el Tahití de Salou, que encara funciona, he voltat força. Però m'agradaria destacar, per descomptat, el Berasategui a Lasarte... Treballar amb ells em va permetre, amb només vint-i-un anys, fer de cap de cuina al Palau de Congressos de Sant Sebastià. Després van venir cinc anys al Negro de Barcelona i, tot seguit, amb la meva dona vam obrir un petit hotel rural a Berga que es deia La Serra del Pla... Després van venir Sitges, Vilanova i la Geltrú i Barcelona... fins que el 2012 vam obrir el Marimorena.

Quina és la història del restaurant Marimorena?

Fins aquell moment jo sempre havia treballat per altra gent i mai a Sant Boi... Em feia gràcia, en certa manera, tornar al poble, als amics, a la família, als productes que carregaven els tractors que veia passar... i, també, tornar a veure rugby, que jo abans de l'hostaleria hi havia jugat. Vaig venir a viure a Sant Boi i vaig trobar un local al costat de casa dels meus pares... O sigui que quedava tot ben lligat.

Per què es diu Marimorena?

Nosaltres vam obrir al mes de juny... i al maig encara no teníem nom. I la meva filla, d'esperit molt nadalenc, encara anava cantant nadales en plena primavera.. i una d'elles era 'La marimorena', Ens va semblar que era un nom que petava bé... si li trèiem l'article, per desvincular-lo del Nadal. Tot i que hi ha gent que, després de tants anys, i encara ens diu com la cèlebre nadala, però no passa res, que ens diguin com vulguin, però que ens diguin.

Què destacaries de la teva carta?

Hi tenim moltíssima varietat i costa destacar uns plats per damunt d'uns altres. Hi ha carn, peix, arrossos... però si haig de subratllar alguna cosa, em decantaria per tots els productes que donen els horts que tenim tan a prop.

Com és el barri on teniu el restaurant?

És un barri eminentment obrer. Tot i que no és al centre, tampoc som gaire lluny del rovell de l'ou de Sant Boi. Un barri petit, que no pot créixer per les muntanyes que té al davant, amb Sant Ramon i la Muntanyeta.

Per què us heu decidit a ser un establiment adherit al VxL?

Perquè és una iniciativa positiva i ens agrada ajudar la gent a llançar-se a parlar català. També crec que és important que els nouvinguts s'integrin a la nostra societat... i la llengua és clau en aquest arrelament. Nosaltres sempre hem parlat català i gaudim compartint-lo.

Tens cap anècdota relacionada amb la llengua?

En tinc unes quantes, però n´hi ha una... Fa anys vaig treballar amb un noi filipí que, vaja, l'idioma li costava una mica. Un dia li vaig demanar que em colés el brou.. i sí, i tant que el va colar amb el colador... Em va deixar tots els ossos i les verdures ben posadets en una safata... i el brou se'n VA anar pel forat de la pica!

Després de tot el que ha passat i com ha patit el vostre sector amb la pandèmia, com veus el moment actual?

Hem patit, hem patit, sí, de fet, diria que encara estem sortint del túnel. Però veig la gent engrescada, amb ganes de sortir, d'entaular-se i tastar nous plats... i això, ara mateix, és el que ens fa més falta per acabar de recuperar-nos.

La teva col·laboració amb el Servei Local de Català (SLC) de Sant Boi de Llobregat no es limita al VxL. Ens en fas cinc cèntims?

Efectivament, el proper dos de juny, a les onze del matí, farem un Mostra de Cuina i Llengua al Mercat de Sant Jordi amb els tasts de "La llengua, del cabàs a la cassola!". Una sessió culinària amb tasts inclosos que vol potenciar de manera lúdica la llengua i la gastronomia catalanes i els productes dels nostres mercats.

Què hi cuinaràs?

Tal com et deia, hem fet un menú en què la llengua és la protagonista. Farem llengua de vedella amb llengua de bou - els bolets, vull dir-, fricandó de llenguado i, per postres, llengües de gat. Com es pot veure, jugarem amb els ingredients i les paraules.

I per acabar, tens cap projecte de futur que vulguis compartir amb nosaltres?

Doncs sí! Ben aviat inaugurarem una rostisseria amb menjar casolà per emportar o dur-lo a casa dels nostres clients.

VxL de l'SLC de Sant Boi de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
14/07/2022
,

VOLUNTARIS I APRENENTS

Voluntaris per la llengua,

és per sentir-se orgullós

perquè entre homes i dones

fem el català de tots.

Al món la gent és bona

i l´hem de cultivar,

ens anirem coneixent

si aprenem català.

Perquè la veritat és

que parlant la gent s´entén

i aprenent el català

ens anirem coneixent.

És un orgull per a mi

que amb cultures diferents

trobar-nos a la mateixa taula

i poder explicar el que sents.

Jo veia molt difícil

amb estrangers poder parlar

i ara parlo amb vatros

i parleu en català.

Romaneses i francesos,

musulmanes la majoria,

esteu fent un gran esforç

aprenent català dia a dia.

Voldria tenir més temps

per aprendre les vostres llengües

i tenir un gran poder

per tombar fronteres.

Teniu el meu pensament

escrivint en poesia

i el meu agraïment

està en vatros cada dia.

Persones voluntàries i aprenentes

una abraçada forta

i els que vulgueu venir

teniu oberta la porta.

Autor: Ramón Adell, voluntari del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
14/07/2022
,

L’any 2019 Ramon Adell Chillida i jo vam iniciar una inesperada aventura. Un viatge lingüístic que ens va permetre entrar en contacte amb persones del Marroc, Algèria i Romania.

Tot va començar un dia que, per altres qüestions vam passar pel Casal Cívic i Comunitari Alcanar, per parlar amb Montse Giné, la responsable de l’equipament, sempre oberta a atendre les nostres propostes i a col·laborar.

La nostra entrada al Casal va ser acollida gairebé amb catifa i banda de música. El munt de persones que hi havia dins, s’ha de dir que a la majoria no les coneixíem, no sabien que nosaltres hi aniríem ni nosaltres que les trobaríem. No teníem cap objectiu comú, perquè la presència nostra i la seua no es devia a les mateixes motivacions. Ens vam quedar sobtats quan Montse ens va dir: “Vosaltres també podríeu ajudar”. “Ajudar a què?”, vam contestar sorpresos, al ser interpel·lants davant de tanta gent. “Podríeu fer de voluntaris per la llengua”, continuà Montse. La nostra sorpresa inicial es va convertir en interès: “I això què és?”. La resposta de Montse va ser ben aclaridora: “Podríeu venir un dia a la setmana per ensenyar a parlar català a persones nouvingudes”.

El que se’ns demanava no era massa difícil: parlar en català, però ensenyar-lo a persones que no el coneixen, la majoria àrabs, que tenen una grafia i una fonètica diferents, requeria interès i bona voluntat per totes les parts. A mi, al ser mestre, ara ja jubilat, em van venir al cap diferents maneres d’afrontar el repte. Així va ser com vam convertir-nos en voluntaris per la llengua.

Entrats en matèria, vam adonar-nos que a la l’altra part de la taula hi havia més aprenentes, la majoria dones àrabs, que voluntaris a la nostra. Sens dubte ens guanyaven en número i caldria plantejar-nos fer un tipus d’aprenentatge col·lectiu, deixant per a comptades ocasions la relació biunívoca voluntari-aprenenta.

Com a tots els grups-classe, ens vam trobar amb diferents nivells d’aprenentes. Les dones romaneses van tenir molta més facilitat per parlar i escriure en català, donada la similitud fonètica i gràfica entre la seua llengua i la nostra. La primera cosa que vam observar en les dones àrabs, va ser que algunes eren analfabetes en la seua pròpia llengua i les que la sabien, haurien de fer un gran esforç per escriure d’esquerra a dreta, quan la direccionalitat de la grafia àrab és a l’inrevés. Les que havien fet estudis de francès als seus països d’origen això ja els resultava més fàcil. Vam haver de començar fent fitxes ensenyant-los lletres majúscules que, associades en les vocals sonaven de diferents maneres, que la música canviava. Per tant, sobre la marxa, vam anar obrint nous camins de treball, en funció de les mancances i necessitats que anàvem detectant a les aprenentes. Calia fer alfabetització, a partir de la lletra de pal (majúscules), afegint-hi vocals, que els costaven identificar i pronunciar correctament. Mentre, en petit grup, un de nosaltres es dedicava a treballar les lletres majúscules i anar-les introduint a la lletra lligada i d’impremta, l’altre, utilitzant la pissarra podia fer dictats, vocabulari, petites explicacions gramaticals, lectura i expressió oral.

Al moment de llegir, vam observar que no discriminaven els sons de la E i de la I i, al llegir la paraula bicicleta, per exemple, igual podien llegir beciclita, com bicecleta... El mateix vam observar amb els sons de la O i de la U. Això va fer que preparéssim unes fitxes per ajudar-les a discriminar aquests sons.

A aquesta divisió en dos grups, de vegades, se’ns afegia una nova situació. La vinguda de noves aprenentes o l’absentisme de les que ja assistien, que ens obligava a replantejar els grups i els treballs a fer. Per portar-ho a terme, molt ens han ajudat els llibres i quaderns fotocopiats, material facilitat pel Consorci de Normalització Lingüística (CPNL), amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcanar, i que estan a la nostra disposició al Casal. Ha sigut un avenç constant, però fent ziga-zaga.

Podem dir que l’escriptura la tenen assolida. La majoria segueixen un dictat i a d’altres els costa més i han de copiar algunes paraules de la pissarra. De la lectura se’n surten prou bé, un cop enteses les diferències fonètiques E, I, O, U. Ens caldrà seguir treballant la comprensió, per la qual cosa hauran de treballar el vocabulari mitjançant imatges de llibres, fotocòpies i, si pot ser, d’internet, per millorar-ne la definició. L’expressió escrita, basada en oracions i vocabulari treballat els surt bé, són capaces de crear noves frases, canviant paraules. Els temps verbals, present, passat i futur els han entès bé i els apliquen a l’hora de construir oracions.

Normalment apliquen el que van aprenent al Casal, però no fora d’aquest àmbit. No parlen català entre elles ni amb la família. Algunes ens expliquen que el parlen amb alguna veïna, amb les mestres dels seus fills i filles o al CAP. Han de superar la vergonya i la inseguretat de dirigir-se en català a persones desconegudes o poc conegudes.

No hem pogut fer parelles lingüístiques perquè són més aprenentes que voluntaris. Tampoc hem utilitzat recursos informàtics. La paraula, la gesticulació i la pissarra han sigut les nostres millors eines de treball.

Venen contentes a classe, porten llibreta i bolígraf, perquè els agrada anotar les paraules que no comprenen i les oracions proposades. Tenen força de voluntat, són agraïdes, i entre tots i totes hem creat un bon clima de relació, que, de vegades, s’obre cap a la confiança i ens expliquen problemes familiars i laborals, sobre els que intentem aconsellar-les.

Per relacionar-se en català, tenen una bona oportunitat si s’inscriuen a alguns cursets que organitza el propi Casal Cívic i Comunitari Alcanar. Els interessa molt el tema de la costura. També les aconsellem que facin la compra en català, que el parlen amb els seus fills i filles, escolaritzats i escolaritzades en la nostra llegua, que miren la televisió o escoltin la ràdio en català.

A nosaltres aquesta relació intercultural ens ha servit molt, per comprendre la seua situació. Ens hem assabentat de coses dels seus pobles d’origen i la seua gent, hem après que tenen un paper molt important dins les seues famílies, i que fan un pas positiu per la integració, assistint a les casses de català i a alguns cursets, aspectes que cal millorar, com hem dit abans, però estem en el bon camí.

Els darrers dies de juny que vam trobar-nos, se les notava inquietes, emocionades, carregades d’il·lusió perquè aquest estiu podrien tornar als seus països d’origen per visitar la família, que fa dos o tres anys que no veuen, a causa de la pandèmia de la Covid.

I la traca final es va produir el dia que ens va visitar Ester Martí, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de les les Terres de l’Ebre, per fer la cloenda el curs. Van haver-hi parlaments, vam menjar pastissos típics del seus territoris i vam beure te, tot preparat per elles mateixes, que dominen molt l’art culinari, i va haver una sorpresa especial cap els voluntaris i voluntàries, en forma de regals. A nosaltres ens van regalar uns barrets i una placa on està escrit el nostre nom en català i en àrab. La trobada va acabar fent-nos fotografies, encaixades de mans, desitjant-nos bon estiu i quedant en retrobar-nos el proper curs.

Vicent Matamoros Sanz, voluntari del VxL del CNL de les Terres de l'Ebre

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
07/07/2022

El Bonaventura era voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) des de Mèxic i avui ha vingut al Servei Local de Català (SLC) per dir-nos “soc a Mollet i puc fer de voluntari lingüístic a Mollet”. Des de Mèxic a Mollet!

Avui s’ha trobat amb la Paqui, la seva aprenenta lingüística, a Mollet del Vallès i això ens ha fet molta il·lusió! Gràcies, Bonaventura! Gràcies, Paqui!

El VxL en modalitat virtual ens ha permès seguir fent parelles lingüístiques en temps de pandèmia, però la trobada presencial té un component emotiu important.

Gràcies per fer-nos costat des de Mèxic, no només fent de voluntari lingüístic virtual amb la Paqui, sinó, també, fent pràctiques lingüístiques amb la teva “alumna”, la teva jove, perquè es pogués treure el títol de català i tingués un bon ús oral de la llengua.

Gràcies per compartir festes celebrades a Mèxic, com Sant Jordi a la Universitat de Mèxic aquest any, on hi havia llibres, roses i una gran representació editorial.

Gràcies per la voluntat i la predisposició, tant a Mollet com des de Mèxic.

Gràcies, Paqui, per haver-te apuntat al VxL, tot i tenir una feina que en temps de pandèmia et demanava moltíssim (àmbit de la salut).

Gràcies, Paqui, per la teva voluntat i predisposició a parlar en català i a fer-lo servir en el teu àmbit laboral, tot i que a vegades et trobes que et parlen en castellà i no et faciliten l’ús oral del català.

El Bonaventura em diu que a Mèxic parla espanyol, és clar, però que tot just aterra a Barcelona, sempre parla en català, perquè moltes vegades, ens diu, “som nosaltres mateixos els qui canviem de llengua quan l’altra persona ens entén en català i no li donem l’oportunitat de fer-ho en català.”

Quan els pregunto què els dirien a les persones que encara no són voluntaris o aprenents lingüístics, el Bonaventura em diu: “Animeu-vos a parlar en català!” i la Paqui em diu: “Cada llengua està associada a una cultura i a una forma diferent de veure la realitat. La llengua materna forma part de la identitat de cada persona i és important preservar-la. Per això la importància del treball que duen a terme els voluntaris. Són "un regal" per a les persones que, com jo, hem hagut de deixar la nostra ciutat natal i seguir creixent en una altra de diferent, sovint per elecció pròpia.

La meva parella lingüística, el Bonaventura, ha estat el meu gran mestre en el català parlat i molt més. Aquest és un procés inacabat. Ara el considero “un company de camí” amb el qual espero, si m'ho permet, continuar practicant i parlant el català cada dia més i millor. Gràcies de tot cor a ell i a tots el que feu possible aquest gran projecte.”

Ja ho sabeu, feu-vos voluntaris o aprenents lingüístics i afegiu-vos al Voluntariat per la llengua!

Montserrat Pocurull, Tècnica de Normalizació Lingüística de l'SLC de Mollet (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
13/06/2022

Una bona connexió des de la primera trobada

Tant per la Marta Villaseñor, aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) nascuda a Madrid, com per l’Esther Navarro, voluntària nascuda a Santa Coloma de Gramenet, aquesta és la primera vegada que tenen una parella lingüística i ens expliquen la seva experiència.

Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua i per què us hi vau apuntar?

Esther (voluntària): De casualitat, vaig anar al Centre de Normalització Lingüística (CNL) L’Heura per demanar informació per als cursos de català per a adults, ara que estic jubilada i tinc temps, ja que vaig fer els estudis en castellà, i mentre em feien la prova per saber quin nivell tenia, em vam proposar fer de voluntària. No vaig poder fer el curs perquè només hi havia l’opció virtual, però vaig pensar que amb el VxL podia ajudar algú.

Marta (aprenenta): Jo vaig conèixer el programa a les classes de català del CNL L’Heura, a través de la professora. Necessitava parlar i amb les classe no era suficient, ja que el meu xicot i la família parlen castellà.

Què feu a les vostres trobades?

Marta (apr.): Sempre ens trobem aquí, al mateix bar, canviem terrassa o dins, amb suc de taronja per mi i ella un tallat.

Esther (vol.): Però avui t’he copiat, fa calor.

I de què parleu? 

Marta (apr.):  De tot, de la família...

Esther (vol.): No tenim un tema concret.

Marta (apr.): Depèn del dia.

Esther (vol.):  Des del primer moment va fluir la conversa i no hi ha llacunes.

Marta (apr.): Sempre tenim alguna cosa per explicar-nos.

Esther (vol.): De vegades de l’actualitat, política... Ella té unes idees i hi coincidim

Marta (apr.): Però no preparem un tema de conversa.

Esther (vol.):  Sorgeix.

Marta (apr.): També hem parlat del tema de Catalunya, de la família, de Madrid... Però tot de bon rotllo.

I les correccions?

Esther (vol.):  La rectifico de vegades, per exemple amb les frases fetes.

Marta (apr.): O paraules. També practico amb ella els exercicis que fem a classe.

Esther (vol.):  Però jo també aprenc coses d’ella, com els noms dels temps verbals.

Alguna anècdota divertida? 

Esther (vol.):  La setmana passada, no podia quedar perquè anava a un congost i no em sortia la paraula en castellà, vam haver de recórrer a Google.

Marta (apr.): També hem rigut amb el suc de taronja. “Taronja” és precisament una paraula que no em sortia, que he de dir a poc a poc: ta-ron-ja

Esther (vol.):  Pensa que a Barcelona la diuen malament, fan “tronja”

La vostra participació al VxL és com esperàveu?

Esther (vol.):  Particularment em feia cosa quedar amb una persona desconeguda, no pensava que anés tan bé, hem connectat, és el meu parer.

Marta (apr.): No sabia què passaria, no saps si t’entendràs amb l’altra persona: hem tingut sort.

Esther (vol.):  La diferència d’edat, per exemple, no importa, tot és connexió i caràcter.

Voleu afegir alguna cosa més per acabar?

Marta (apr.): Sí, que està molt bé aquesta iniciativa per a qui no tingui amb qui practicar i és nou a la ciutat, coneixes gent i practiques la llengua. 

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del CNL L'Heura 

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
31/05/2022

Francisco, aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual:

Estic molt agraït al programa Voluntariat per la llengua, en primer lloc per l'oportunitat d'haver conegut la Carme; amb una altra persona, no sé si aniria tan bé.

Fem xerrades des de febrer de l'any passat, és a dir, fa uns 15 mesos. I poques vegades fallem, així que devem portar una seixantena de sessions, sempre d’una mica més d'una hora. Crec que ens vam entendre bé des del principi i a mesura que compartíem pensaments i una mica de la nostra vida, ens vam fer amics sense dificultat, sobretot perquè tenim molts punts en comú.

El meu objectiu inicial, que es manté, era practicar la llengua. Ja m’agradava molt el català i en tenia un domini passiu raonable, tot i que vaig aprendre’n sol; el problema és que, al no tenir ningú amb qui practicar, no era fàcil parlar-lo. A Lisboa, la Facultat de Lletres té cursos de català, impartits per un lector a càrrec de la Generalitat. Aquí a Porto, i encara que ja he fet la proposta diverses vegades, no en tenim; curiosament, a la Facultat de Lletres de Porto, hi ha un curs de Filologia Hispànica que no té cap curs de gallec, català o basc, sigui de llengua, de literatura o de cultura.

La Carme dirà, millor que jo, si he millorat o no. Jo crec que sí i me n'alegro. Sé que m'equivoco, que de vegades barrejo paraules d'altres llengües, però la veritat és que em faig entendre i n'estic orgullós.

A més de llengua, de la Carme he après molts aspectes de cultura, història i política de Catalunya. Cada setmana, a més de parlar de nosaltres mateixos, repassem l'actualitat política (i esportiva) i comentem Polònia, un programa que m'agrada molt i que vaig descobrir gràcies a ella.

Com que Portugal i Catalunya són veïns –cada un a un extrem de la Península–, em sap greu que ens coneguem tan poc. Crec que amb això, els dos països hi perden.

Per la meva banda, sempre que puc, parlo de Catalunya i del català amb la meva família, els meus amics i els meus alumnes, ja que soc professor.

Mari Carme, voluntària del VxL i parella lingüística del Francisco:

Pel que fa a la meva experiència amb en Francisco, ha estat genial. És una persona molt culta i superinteressada en l’actualitat de Catalunya en tots els àmbits, polític, social, històric, esportiu…

Tenim unes converses molt animades i en aquest any que fa que les fem ha millorat moltíssim. Habitualment llegeix la premsa catalana, s’ha subscrit a l’Ara… Li encanta veure el Polònia i s’interessa pels reportatges que fan a TV3. Li he recomanat llibres en català, pel·lícules que l’ajudin a entendre la situació política i social de Catalunya, ara i durant la dictadura. És un plaer conversar-hi i em satisfà moltíssim veure’n els progressos. Mai tenim problema per trobar temes de conversa.

Hem creat un vincle molt bonic i una amistat. No només pensa en ell sinó que sempre em pregunta per la meva salut, els meus fills i nets. És un home molt atent.

Encantada amb l’experiència i amb ganes de continuar-la.

Parella lingüística del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
12/05/2022
,

El català, més fàcil amb voluntaris!

Com si fos un propòsit de Cap d’Any, al gener vaig decidir reprendre l’aprenentatge de català. Acabàvem d’arribar a la nostra ciutat de naixement, Lleó, des d’Estats Units, on vam viure més de cinc anys. Portàvem amb nosaltres un petit regal de set mesos per als nostres pares: la primera neta. Però, com que el nostre destí final era Barcelona, vaig decidir que ja era hora de treure teranyines del cap i estudiar una mica.

No és fàcil estudiar una llengua per un mateix. Fer-ho fora del país on es parla i amb una nena de vuit mesos –amb qui a més a més vols parlar en anglès perquè ets una mare moderna –, és un embolic de proporcions quasi mítiques. Fent recerca a Google per començar, vaig retrobar-me amb un munt d’eines que havia oblidat: el Parla.cat, el Consorci per a la Normalització Lingüística, Softcatalà... Quina nostàlgia dels meus primers mesos a Catalunya fa gairebé deu anys, quan vaig anar-hi a fer un màster en català, sense parlar-ne ni una paraula. Crec que era l’única dels meus companys que no s’adormia gaire en aquelles classes interminables a l’hora de la migdiada. Però és clar, ells no havien de posar en funcionament tot el seu cervell per comprendre el mitjà a més del contingut.

Tornant al 2022, d’entre totes les eines tan interessants com aclaparadores que vaig trobar, la més atractiva va ser el Voluntariat per la llengua (VxL), per la possibilitat de practicar català en línia. Vaig enviar les meves dades i vaig oblidar-me’n perquè aquestes gestions són processos lents. La meva sorpresa va ser quan l’Eduard Vidal (dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística, CNL, Roses) va contactar amb mi tot seguit amb una parella lingüística. I quina parella! La Sílvia, que com a voluntària és genial, però és que com a persona és increïble. Vam connectar tot d’una a la primera trobada i ara, que fa uns mesos que ens veiem cada setmana, som com amigues de tota la vida. Parlem dels fills, de la salut de cadascuna, del que hem fet a la setmana i fins i tot ens recordem de resoldre dubtes de català -és després, o desprès? Ah, depèn-. La Sílvia sempre té un recurs o una pàgina que m’ajuda a estudiar i practicar vocabulari o gramàtica i el meu català parlat ha millorat molt.

Ara, de mica en mica, em preparo per obtenir el certificat C1 de català. Tot i que no tinc gaires esperances, com a mínim tinc l’excusa perfecta per anar a Barcelona a conèixer la meva voluntària i amiga Sílvia.

Andrea, aprenenta del VxL del CNL Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
12/05/2022
,

Fa tot just un parell de mesos, la Lídia, dinamitzadora del Voluntariat per la llengua (VxL) del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell, em va facilitar el contacte per començar les xerrades virtuals amb una nova parella lingüística, la dotzena des que em vaig inscriure al programa. Es tracta de la Susan, professora de biologia resident en una illa molt al nord d’Escòcia. El seu fill està casat amb una catalana i viu a Blanes. Per raons òbvies, la Susan va iniciar-se amb el català fa pocs mesos a través dels cursos telemàtics del Consorci per a la Normalització Lingüística.

A hores d’ara ja hem fet set xerrades via Skype i, sincerament, està millorant molt de pressa; veritablement hi posa ganes. Haig de dir que, en tractar-se d’una persona encantadora, jo també m’ho agafo amb molt d’interès. I val a dir també que, curiosament, la professora de català que hem tingut, la Dolors, ha estat la mateixa. De fet, no parlo d’una professora qualsevol, sinó d’una professora excel·lent, un deu. La Susan la va tenir durant el primer trimestre d’enguany fent un curs bàsic en línia del CPNL i jo fent-ne un de presencial del CNL durant el mateix període.

Fa aproximadament un mes, la Susan em va dir que vindria a Blanes un parell de setmanes per veure la família. Li vaig proposar de veure’ns personalment per passejar davant del mar, xerrar i fer un bon arrosset i, òbviament, fer-nos una abraçada. Li va semblar una bona idea. Tot això que sona tan bé ho hem pogut fer avui (27 d'abril de 2022). Amb un fantàstic arròs vora el mar i un bon vi de la terra, no hi han faltat els acudits i les rialles. Per fer bullir l’olla, ens hi han acompanyat la meva dona i també uns amics de tota la vida, la Núria i en Jaume. La Núria s’acaba d’incorporar al VxL fa quinze dies i n’està encantada.

Per acabar, només voldria destacar que les converses, si es fan amb il·lusió, aporten molt a les dues parts. En aquest cas, encara que hagi estat un fet puntual, hem pogut transformar una relació telemàtica en una trobada física molt enriquidora. Estic segur que no serà l’última. Ensenyant també se n’aprèn, no només de català, també de la vida en compartir experiències, vivències, històries, punts de vista diferents... Animeu-vos-hi!

Xavi Serret, voluntari del VxL del CNL de Sabadell

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
12/05/2022

Em dic Aldo Antonio Juárez Saucedo! Tinc 20 anys i vaig néixer en una ciutat petita del centre de Mèxic que es diu Guadalupe, a Zacatecas, però actualment visc a Guadalajara, també a Mèxic. Ara faig un curs d'enginyeria civil a la Universitat de Guadalajara.

Des de petit m'ha agradat molt conèixer altres cultures. On vivia, hi havia molta població indígena, i sempre em preguntava per què ells podien parlar d'una manera diferent de la meva. Va ser després que vaig comprendre que no tothom parlava de la mateixa manera que jo i que les cultures moltes vegades depenien d'una llengua. Després vaig començar a conèixer molt de les cultures del món, inclosa la cultura espanyola. També vaig començar a enamorar-me de totes aquestes cultures, i a descobrir-les a través de la llengua. Quan vaig descobrir la cultura catalana em va sorprendre que, tot i que era un poble que es trobava a Espanya, es tractava d'una cultura molt diferent i especial.

Quan estudiava francès, un dels meus professors era de Perpinyà, i sempre ens parlava de la importància de la cultura catalana en aquesta regió de França i que ell es penedia molt de no parlar la llengua, perquè trobava que era una llengua que ja no es parlava gairebé gens a França. És després, quan vaig començar a mirar sèries catalanes com "Polseres Vermelles", "Benvinguts a la Família" o "Merlí" en català que em vaig convèncer que era una cultura que volia conèixer millor; que aquesta llengua que es parlava en aquestes sèries la volia parlar jo també, perquè la trobava molt bonica i interessant. I és també quan vaig llegir de la situació del català que em vaig adonar que era una llengua que calia aprendre per preservar-la, encara que només es parlés en un lloc molt lluny d'on jo vivia.

Al principi el vaig començar a aprendre mirant vídeos a internet, i és així com vaig descobrir Parla.cat. Immediatament em vaig inscriure a un curs i vaig començar a aprendre català. Recordo que les hores passaven massa ràpid i sempre volia conèixer més paraules, més verbs i més estructures i comparar-les amb el castellà o el francès per veure com havia evolucionat cadascuna: vaig començar a descobrir la cultura catalana, el menjar, els llocs, les tradicions, la literatura, la música i la història. Era un sentiment que volia compartir amb algú, parlar-ne amb algú, que algú em mostrés més de la cultura catalana, i com que visc a Mèxic això resultava una mica complicat.

Va ser a Parla.cat que vaig trobar el Voluntariat per la llengua, i m'hi vaig inscriure. Un temps després vaig conèixer la meva parella lingüística: l'Estefanía. Francament, em va caure molt bé. La primera vegada que vam parlar, vam parlar molt temps de moltes coses de la cultura catalana (vam xerrar durant quasi 3 hores). Finalment havia trobat algú amb qui compartir tot allò que durant mesos no havia pogut compartir i resoldre tots els dubtes als quals no havia donat resposta: em vaig adonar que el català i la cultura catalana eren tan meravellosos com havia pensat.

Encara que actualment no tinc plans d'anar a Catalunya o algun lloc dels països catalans, anar-hi és quelcom que vull fer, per viure l'experiència i la cultura catalana jo mateix en persona, però per ara estic molt feliç d'haver trobat aquesta cultura i poder portar una petita part d'aquesta fantàstica cultura en mi.

Aldo, aprenent del VxL virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Girona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
26/04/2022

Cecília Ronda és la propietària, junt amb els seus germans Francesc i Sabina, de l'Òptica Ronda, establiment col·laborador del Voluntariat per la Llengua (VxL) de Viladecans.

Quan es va inaugurar l'òptica i quant fa que la regenteu vosaltres?

Es va inaugurar el 12 d'agost de 1972 i la regentem des que els pares van faltar. El pare va faltar molt d'hora i llavors nosaltres ajudàvem la mare.

Tu, Cecília, n'ets la dependenta i el teu germà, l'optometrista. Com és treballar amb la família?

A estones bé i a estones no tan bé perquè hi ha confiança i, de vegades, la confiança fa estralls. Però també és còmode perquè podem fer més o menys el que volem. Per exemple, si hem d'anar al metge o fer algun encàrrec, ho podem fer sense problemes perquè l'altre ens supleix i això no passa en un altre tipus de feina.

Quina relació teniu amb Viladecans?

Des del 1972, que és quan hi vam arribar, hem col·laborat en tot. Sempre ens ha agradat fer poble perquè l'hem estimat des del primer moment. En Francesc ja va néixer aquí i nosaltres dos no. Ens hi vam trobar molt bé perquè era un poble i veníem de Barcelona i era tot molt diferent: la confiança, les amistats... Tot era molt més entranyable.

Per quin motiu us vau fer comerç col·laborador del VxL?

Perquè la llengua és molt important per a nosaltres i sempre volem col·laborar amb tot el que es fa al poble que estigui al nostre abast.

Recentment, Cecília, també t'has inscrit com a voluntària del VxL. Per què?

Perquè m'agrada conèixer gent i, al migdia, quan tanquem la botiga, tinc una estona per dedicar-la a fer arribar el català a les persones a qui, pels motius que sigui, no els arriba bé la nostra llengua. La gramàtica catalana no la domino al 100% perquè a la meva època no s'estudiava català a l'escola, però, pel que fa a la llengua oral sí que m'hi veig capaç. És una manera d'aportar el meu granet de sorra perquè els aprenents guanyin fluïdesa i es llancin a parlar català en la seva vida diària.

Com us ha afectat la pandèmia? Arran de l'ús de les mascaretes, les ulleres són més protagonistes que mai?

La pandèmia en ha afectat molt. Jo diria que ara les ulleres molesten més que mai perquè, quan portes mascareta, s'entelen amb el baf i no hi veus bé, i per això molta gent no les porta per sortir al carrer. Hi ha productes antibaf que hi ajuden, però costa. Molta gent s'ha passat a les lents de contacte perquè així no tenen aquest inconvenient.

Què és el que més valoren els clients del vostre establiment?

Jo diria que les visites que fa el Francesc perquè s'adeqüen a cada persona sense temps limitat per estudiar el cas particularment. A més, tenim clients des que vam obrir, fa 50 anys, que ja s'han convertit en part de la família. I també tenim clients que porten els seus fills i els seus nets, i això és molt bonic.

Sovint feu servir paraules tècniques com diòptria, cataractes... Recordes alguna anècdota lingüística divertida?

Sí, i tant! Fa uns quants anys, un senyor de mitjana edat ens va dir que li semblava que tenia espiritisme als ulls, en comptes d'estigmatisme. Això ens va fer tanta gràcia que no se'ns ha oblidat mai.

Voleu afegir alguna cosa més?

Vull donar les gràcies al poble per fer-nos costat durant 50 anys i tant de bo puguem continuar com ara molts anys més.

Agraïm a la Cecília la seva participació en el VxL i animem els voluntaris i aprenents del programa i l'alumnat dels cursos de català per a adults del CPNL a visitar els establiments col·laboradors de Viladecans.

Núria González, VxL del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!