Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
22/09/2022

Soc en Carles Puig Madrenas, de professió jardiner i, des del 2015, regidor de Cultura de l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà. Sempre he estat involucrat en diferents projectes de defensa de la llengua catalana.

Si la memòria no em falla, vaig començar a fer de voluntari per la llengua cap el 2007 i ho vaig fer per posar el meu granet de sorra en defensa de la meva llengua i per ajudar la gent que la vol aprendre. Vaig fer de voluntari del 2007 al 2011 i ara m'hi he tornat a engrescar. La meva experiència ha sigut molt positiva. He conegut molt bona gent. Amb la meva primera parella, en Harry (de l'Equador), de tant en tant encara quedem i som bons amics.

Actualment la meva parella és en Moustapha. Ell és de Síria i a les trobades parlem de política, de religió, de l'amor, de la cultura i del que surti. Hi posa molta voluntat i, per mi, és molt d'agrair la gent que vol aprendre la meva llengua. Fa unes setmanes vam participar a l'arribada de la Flama del Canigó a la Bisbal.

Moltes vegades ens preguntem què podem fer per la nostra llengua: hi ha coses tan senzilles i boniques com fer de voluntari per la llengua. El català només ens té a nosaltres.

Carles, voluntari del VxL de l'Oficina de Català de la Bisbal de l'Empordà (Centre de Normalització Lingüística de Girona)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
20/09/2022
,

Hi ha coses en aquesta vida que saps que existeixen però que mai no t’has plantejat. En el meu cas, una d’aquestes coses ha estat el fet de participar, per primera vegada, de manera activa en el Voluntariat per la Llengua.

Tot va començar perquè estava fent l’últim curs de la carrera i, per unes entrevistes que havia de fer del treball de final de grau (TFG), vaig anar a parlar amb el Servei Local de Català (SLC) de Cerdanyola del Vallès. Quan ja acabàvem d’enllestir uns temes, la Palmira, la responsable del Servei, em va comentar que hi havia el programa Voluntariat per la Llengua (VxL), per si hi volia participar.

Sempre m’ha interessat molt el tema de l’aprenentatge del català com a llengua estrangera i el VxL em va semblar una iniciativa molt interessant per transmetre la llengua fora de l’aula, així que no vaig dubtar d’apuntar-m’hi.

Em van posar en contacte amb la meva parella lingüística, la Cloé, una noia francesa que feia 2 anys que havia vingut a Catalunya per fer la carrera de Logopèdia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El primer dia que vam quedar recordo que em va agafar una barreja de nervis i de vergonya per si no teníem temes de conversa i no sabíem què dir-nos. Però de seguida vam veure que totes dues teníem moltes coses en comú: totes dues teníem 21 anys, vivíem a Cerdanyola i estudiàvem a la UAB... i moltes més coses que vam anar descobrint, per tant era molt fàcil que la conversa fluís.

Normalment, quedàvem per fer un beure i parlàvem de temes que anaven sortint sols i de manera natural: de com havia anat la setmana, de la universitat, de plans de futur, de política, de preocupacions... Era com quedar amb una amiga.

Em feia molta il·lusió perquè anava veient l’evolució lingüística de l’altra persona i com cada vegada anava agafant més fluïdesa i confiança a l’hora de parlar català que, a vegades, és el que costa més. De fet, la Cloé sempre m’ho deia: “em falta perdre la vergonya!”

A més, la Cloé tenia molt d’interès per temes relacionats amb la vida a Catalunya, la cultura, els costums... I era bonic perquè, d’alguna manera, el VxL també acabava agafant aquest punt de ser una eina d’integració al lloc on vius; i que hi intentava contribuir amb coses tan senzilles com, per exemple, comentar el programa de festa major de Cerdanyola i a quins actes anar. O d’altres coses que feien gràcia com, per exemple, explicar-li què són els castells i que en una altra trobada em digués: “Avui he vist una actuació castellera a la UAB!”, perquè al final aprendre una llengua també són totes aquestes coses, viure el lloc on ets.

Però no només ha estat una experiència enriquidora per a l’aprenenta, sinó que jo també he après moltes coses de la Cloé! Tant de la seva llengua, el francès, que sempre m’ha agradat molt, com de vivències en general. Al final, acaba sent un intercanvi cultural.

En definitiva, participar en el VxL ha estat una experiència molt bonica, que m’ha permès ensenyar i aprendre a la vegada!

Mireia, voluntària del VxL de l'SLC de Cerdanyola (CNL del Vallès Occidental 3)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/09/2022

La Mihaela és romanesa i fa temps que viu a Catalunya. Va estudiar a l’Escola d’Adults de Bellavista on va conèixer el Voluntariat per la llengua (VxL) perquè un tècnic de normalització lingüística (TNL) va anar-lo a presentar a les alumnes del curs de català i, a més, el seu professor els va recomanar de participar-hi. I va pensar de proposar a la M. Assumpció, una mestra jubilada que coneixia del poble, que fos la seva parella lingüística.

Què heu fet a les trobades.... De què heu parlat?

A cada trobada hem parlat de temes diferents. N’esmentem uns quants: del poble on vivim, les Franqueses; dels estudis; del dia de la dona, en què vam comentar el vídeo Dona havia de ser i vam parlar de Joana Raspall, poeta, i de Nadia Comaneci (gimnasta romanesa); de les hores i les activitats diàries; de què t’agradava fer de petita...; de la tradició de la mona; de la festa de Sant Jordi (llegenda, llibres i roses), del Dia Internacional de la Mare Terra, del Temps de Flors a Girona... i l’últim dia el vam dedicar a valorar la nostra experiència.

També hem fet altres activitats, com ara: comentar dues imatges i buscar diferències, descriure una imatge (qui, com, què, on, en quina estació, per què, per a què, colors, adjectius), fer la lectura d’un article, comentar-lo i resumir-lo, preparar una exposició oral...

Us han faltat temes de conversa? Heu recorregut al material de suport al VxL?

Hem parlat de temes relacionats amb el dia a dia, com ja hem comentat, i d’altres que la mateixa conversa ens hi portava, i hi hem dedicat el temps que necessitava, sense mirar l’hora que era.

Heu fet alguna activitat juntes (visita a algun museu, anar a comprar, al teatre...)

Sí, hem fet una passejada per la natura per descobrir una petita part de les Franqueses del Vallès, hem visitat la Biblioteca de Corró d’Avall i també vam participar en una trobada a l’Ateneu Popular la Tintorera per conversar en català, proposat pel Centre de Normalització Lingüística (CNL) del Vallès Oriental.

Alguna anècdota divertida que vulgueu comentar...

No és una anècdota, si bé és una curiositat que entre les llengües parlades podem trobar paraules que s’escriuen igual i signifiquen el mateix. Per exemple, en romanès i en català: cap, nas (parts del cos).

Esteu satisfetes de la vostra participació al VxL? Què n'heu après?

Ens sentim satisfetes d’haver participat al VxL, que ens ha donat l’oportunitat de trobar-nos, conèixer-nos, aprendre i utilitzar vocabulari, estructures gramaticals dels verbs, pronoms febles... en català. Ens sentim, també, afortunades i agraïdes d’haver pogut compartir aquest temps i aprenentatge mutu.

Déu-n’hi-do com heu aprofitat el temps! Sí que han donat de si les converses que heu tingut! Un bon exemple de bones pràctiques. Enhorabona!

Moltes gràcies!

Assumpta Relats, TNL del Servei Comarcal de Català del Vallès Oriental (CNL del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/09/2022
, , , , ,

El Voluntariat per la llengua i les passejades parlades

El Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa que sempre he trobat molt interessant, pel format íntim i flexible que té, perquè posa en valor l'ajuda altruista i sobretot perquè motiva les persones a aprendre la llengua catalana.

Un aspecte clau, que personalment m'ha ajudat a gaudir encara més de les nostres trobades amb la Laura i que desconeixem si s'havia fet abans, ha estat el format que d’una manera més poètica hem batejat com a "converses en ruta" o "passejades parlades".

La Laura i jo vam acordar que les nostres trobades serien en el context d'una passejada sempre que poguéssim i ens ha agradat tant el format que, des del primer dia fins al darrer, hem fet sempre les nostres "caminades parlades".  Així, a banda de conversar, hem recorregut força camins juntes tot veient el canvi d'estacions entre les vinyes del Penedès, ja que la nostra primera trobada va ser a l'hivern passat i la nostra darrera en ple estiu.

El nostre moment per a les trobades era els dilluns a les quatre de la tarda, que mica en mica es va anar traslladant fins a les sis o a les set del vespre a mesura que ens apropàvem a l'estiu. Normalment quedàvem en una placeta que es troba a mig camí entre casa seva i la meva i des d'allí iniciàvem ruta i conversa.

El fet de parlar fent ruta ens ha permès dedicar-nos també a fer salut, a fer més fluides les nostres xerrades i fins i tot algun dia a visitar els equipaments de la nostra vila. I hem tingut la gran sort que ambdues ens sentim afortunades d'haver-nos conegut, ja que hem generant una confiança mútua per parlar de temes molt variats i, alguns d'ells, de l'esfera força personal.

Tant a la Laura com a mi ens agrada compartir la nostra bonica experiència i, a través d'aquesta, motivar moltes altres persones a unir-se al projecte, ja que tenim clar que ha estat molt enriquidor per a nosaltres i per descomptat per al futur de la nostra llengua catalana. Gràcies a tot l'equip del VxL per fer-ho possible!

Deixem de testimoni algunes de les imatges de les diferents rutes fetes entre les vinyes de Vilafranca, les Cabanyes, la Granada i Pacs.

Montserrat, voluntària del VxL del Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
29/07/2022

Soc la Inés Llovera i us he de dir que la meva experiència amb el Voluntariat per la Llengua (VxL) ha estat un 10. Ho recomano a tothom qui estima el català i que, com jo, volen que aquesta sigui la principal llengua de benvinguda, d’acollida i de relació amb totes les persones que venen a viure a Catalunya o que ja hi viuen però es relacionen en altres llengües.

Aquí teniu un breu resum del que ha estat el meu pas per aquest món.

Des del 2017 col·laboro com a voluntària per al VxL del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Lleida. Vaig començar participant i conduint grups de conversa i Clubs de Lectura Fàcil.

Després vaig tenir dues parelles lingüístiques, la Vagna, una noia de Brazil simpatiquíssima i la Yordanka, a qui ja coneixia d’un grup de conversa. La Yordanka és de Bulgària, quan la vaig conèixer només feia 6 mesos que era a Catalunya, tenia tantes ganes d’aprendre català que al cap de 6 mesos més, ja el parlava. Va ser una persona molt especial i vam acabar sent molt bones amigues.

La pandèmia va canviar el decurs de les coses, com tots sabem, i entre la feina i el confinament no vaig seguir amb el VxL fins ara, que la Judit (la dinamitzadora del VxL del CNL de Lleida) em va proposar reprendre les converses amb l’ Associació Down de Lleida.

Des de l’abril i fins el juny he compartit una horeta i mitja de les tardes dels dijous amb la Nerea i la Nadia. Són dues noies fantàstiques amb qui he passat estones molt divertides i profitoses per ambdues parts.

De totes les tasques com a voluntària aquesta és la que em feia més respecte, sobretot perquè es tractava de dues noies amb necessitats especials. Finalment, ha estat una de les experiències més enriquidores que he viscut. Ens vam entendre des del primer dia al cent per cent, amb elles i amb l’Àngela, la Coordinadora de l’Associació Down Lleida, que em va facilitar informació i mitjans en tot moment.

Si he de traslladar-vos una sensació (bé, és més un desig) seria, sens dubte, les ganes de tornar-hi i de fer-ho encara millor.

Inés, voluntària del VxL del CNL de Lleida

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/07/2022

UNA EXPERIÈNCIA ENRIQUIDORA

La Sol (aprenenta nascuda a Goslar, Alemanya) i la Núria (voluntària de Ripollet) són parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) a Ripollet des del febrer i, des d’aleshores, queden per xerrar en català 1 hora a la setmana.

Si haguéssiu de resumir en una frase la vostra experiència amb la parella lingüística, què diríeu?

Núria (voluntària): És una experiència fantàstica i enriquidora a nivell humà i lingüístic. He conegut persones que segurament no hauria conegut mai.

Sol (aprenenta): Coincideixo amb la Núria. A més a més de l’aprenentatge, es creen vincles interpersonals entre persones. Crec que aquests petits gestos fomenten la inclusió i integració entre gent de diferents cultures i fan nodrir el teixit social entre veïns del poble.

Sol, si haguessis de recomanar el VxL a algú, què els diries?

Que s’animin a intentar-ho. Que potser al principi els pot resultar difícil perquè no hi estem acostumats, a parlar en català, però que a mesura que passa el temps se sentiran més segurs i acabaran prenent la iniciativa.

Núria, i tu? 

Jo ho explico a tothom. Els dic que tenim un potencial que hem de compartir amb els que ho necessiten i així ajudar-los a la integració plena al nostre país. O no ens agradaria a nosaltres que ens ajudessin en altres llengües? Per tant, endavant i recomano 100% ser parella lingüística.

Què heu après l’una de l’altra amb aquestes hores de conversa?

Núria (vol.): He après a rectificar paraules que faig servir i no són correctes. A parlar vocalitzant més bé per ajudar la persona que m’escolta. Però també he après que cal ajudar tothom que vulgui aprendre la nostra llengua i sentir-nos-en orgullosos. Gràcies a tothom que vol parlar en català. Aquí ens trobarà per ajudar i acompanyar en el procés.

Sol (apr): A nivell educatiu, malgrat que tinc el català passiu molt desenvolupat, feia servir paraules malament o les deia en castellà. A còpia de parlar-lo a cada trobada, he après a memoritzar aquestes paraules. És una manera d’aprendre que a mi em funciona. A nivell humà, sent part de Catalunya, cal agrair als voluntaris i al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) la tasca d’ajudar-nos a parlar la llengua i a estimar-la

 

Sol, què et va motivar a apuntarte al VxL? Com vas conèixer el programa?

El motiu principal va sorgir fa uns mesos quan buscava feina. Vaig trobar-me que en un parell d’entrevistes em parlaven en català i em vaig sentir molt limitada i no vaig ser capaç de desenvoluparme com ho faria en castellà. Llavors, em vaig decidir a buscar activitats per poder parlar-lo en un ambient distès. Així, vaig decidir informar-me i vaig veure que al Centre Cultural de Ripollet hi havia el CPNL i que feien aquest voluntariat.

Com va ser el primer contacte amb la Núria?

Recordo el primer contacte amb la Núria com una trobada molt agradable. Per a mi va ser un acte de valentia, tenint en compte que mai no ho havia fet. La veritat és que la Núria m’ho va posar molt fàcil. Em vaig deixar anar i vaig parlar en català tota l’estona. Tenia molt clar que era el moment de practicar sense vergonya perquè allò funcionés.

Heu fet les trobades sempre el mateix dia i a la mateixa hora?

Ara fem les trobades un cop per setmana al mateix lloc i hem anat creant un espai proper i més personal en el qual també participen altres persones del nostre entorn. Per tant, més d’una vegada ens hi estem tres hores!

De l’1 al 10... Amb quin grau de vergonya vas començar a parlar català? I ara, on et situes? 

Abans de començar a parlar amb la Núria el meu grau de vergonya era altíssim (9), sobretot amb el meu entorn. Ara, com he comentat abans, em llanço a la piscina en moltes situacions, fins i tot amb amics; per tant, el grau de vergonya s’ha reduït considerablement (4).

Quines expectatives tenies abans de començar amb la parella lingüística?

Porto molts d’anys a Barcelona i entenc el català perfectament, però mai l’havia parlat. El meu objectiu era poder desenvolupar-me una mica en qualsevol situació, perdre la vergonya i deixar-me anar amb naturalitat.

S’han acomplert?

Sí, i tant!

Ara que ja portes hores de conversa, parles més català en el teu dia a dia? Has canviat hàbits lingüístics, és a dir, parles amb algú o en algun lloc en català que abans no ho feies?

A partir d’aquesta experiència m’he adonat que tenia molt més vocabulari i recursos dels que pensava, i això fa que ara pugui parlar amb altres entorns, amb clients, quan vaig al mercat... Intento practicar sempre que puc. A més a més, també he tornat a veure sèries en català. Aleshores, crec que les parelles lingüístiques són un molt bona oportunitat per aconseguir-ho. 

Hi ha persones catalanoparlants que tenen tendència a canviar de llengua si al davant tenen una persona que no parla amb gaire fluïdesa o si es nota que originàriament és de fora. Núria, creus que això et passava abans de tenir parelles lingüístiques? Ser voluntària lingüística t’ha ajudat a prendre consciència lingüística sobre l’ús del català?

Encara em passa i massa sovint, penso… Ho estic treballant molt i segur que agafaré més consciència lingüística.

Núria, vas començar amb la teva primera parella lingüística l’any 2014. Com vas conèixer el programa, tu?

Vaig passar pel Centre Cultural i vaig veure la informació i em vaig animar a intentar ajudar persones no catalanoparlants. El primer cop vaig quedar amb dues noies. Vam anar a un bar, vam xerrar durant més d’una hora, se’ns va fer curt.

Vam trencar el gel presentant-nos una mica, i ens vam explicar què ens agrada, la vida familiar, a què ens dedicàvem… Ja vaig veure que hi havia bona predisposició i que funcionaria. Totes tres hi posàvem moltes ganes i també moltes rialles. Fins i tot se’ns hi va afegir una amiga seva! Va ser molt còmode per a mi i vam crear un vincle molt bonic. A dia d’avui encara tenim contacte i ens felicitem les festes.

Vas notar nerviosa la Sol el primer dia?

Nerviosa, no. Ella és molt valenta. Però ens faltava agafar aquella confiança entre nosaltres que ens permetés tenir conversa en un entorn distès. Aviat el vam crear.

Què és el primer que vas pensar després de tenir-hi la primera conversa?

Que aniria tot molt bé, ja que la Sol és una persona molt oberta i amb moltíssimes ganes d’aprendre. Per tant, que seria fàcil i divertit.

VxL de l'Oficina de Català de Ripollet (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/07/2022

La Lola Jiménez és la gerenta de la botiga de roba i complements Baobab, establiment adherit al Voluntariat per la llengua (VxL) de Castelldefels.

Per què es diu Baobab aquest establiment?

Quan vaig començar amb la botiga venia mobles auxiliars d'estil colonial. Mirant de trobar un nom vaig recordar que a la novel·la El petit príncep, llibre que m'agrada molt, hi surt un baobab; vaig relacionar l'arbre amb l'Àfrica colonial i també se'm va acudir un joc de paraules amb la fonètica: "va o va, sigui com sigui: va (el negoci)". Volia que el projecte funcionés i ha anat bé.

I ara que no hi ha mobles, quins articles vens a la botiga?

Roba de dona i complements, tot d'estil còmode i informal, que és el que m'agrada.

Què és el que més valora la clientela?

En primer lloc, l'estil casual de la roba. També els agrada molt no sentir-se pressionades: aquí es poden estar tot el temps que calgui. I a algunes clientes els envio per WhatsApp la foto d'alguns complements perquè puguin triar amb tranquil·litat quina peça volen. Ara no tot el temps que una clienta dedica a prendre la decisió de compra es fa a la botiga: les xarxes socials ocupen una part del temps de la meva feina, per això gestiono també el compte d'Instagram de l'establiment.

Per què vas adherir el teu establiment al VxL?

La veritat és que no coneixia aquest programa i quan em van proposar que el meu comerç formés part del VxL em va semblar una idea excel·lent on tots hi guanyem. M'hi vaig adherir l'any 2012.

Recordes alguna anècdota lingüística divertida?

Una vegada va venir a la botiga una aprenenta; la noia s'hi va estar molta estona perquè li agradaven moltes coses i també tenia ganes de xerrar: fins aquí tot normal. El que se'm va fer estrany va ser que parlava d'ella mateixa en tercera persona: "La Bea necessita, la Bea vol, a la Bea li agrada això...". Jo em pensava que es referia a alguna germana, fins que vaig entendre que la Bea era ella mateixa. Vaig fer notar a la noia aquest detall i llavors va canviar a la primera persona.

Vols afegir alguna cosa més a l'entrevista?

Sí, vull afegir que formar part de la xarxa d'establiments col·laboradors del VxL m'ha permès participar en diverses activitats organitzades pel Servei Local de Català (SLC) de Castelldefels, com ara la commemoració el 2018 de l'Any Fabra; jocs d'endevinalles on els participants (voluntaris, aprenents i alumnes dels cursos de català) havien de fer la ruta pels comerços adherits al VxL i mirar de resoldre unes preguntes que hi havia a cada botiga; i una altra activitat que recordo i que també va estar molt bé va ser un joc de Sant Jordi l'any 2013 en què els participants deixaven llibres en un dels comerços col·laboradors i a canvi recollien un val que podien fer servir en un altre establiment per agafar un llibre que hi havia deixat un altre participant. Jo també aprenc coses amb el Voluntariat per la llengua!

VxL de l'SLC de Castelldefels (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/07/2022

APRENDRE CATALÀ AMB EL VxL, UNA BONA MANERA PER A LA INTEGRACIÓ SOCIAL

L'aprenenta

Soc la Viviana i juntament amb la Rosalia formem una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) des de febrer de 2022. La decisió d'aprendre català va ser per mi la manera d'aconseguir la integració social. Des que vaig arribar a Catalunya el setembre de 2020, en plena pandèmia, vaig sentir la necessitat de poder contactar amb altres persones, ja que un dels factors que més em va impactar a nivell personal va ser deixar enrere el cercle familiar i social.

Quan vaig saber del VxL vaig comprendre que era l'oportunitat de consolidar l’ús de la llengua. La meva parella assignada per a la pràctica va ser la Rosalia i en conèixer-la vaig sentir una connexió immediata. Amb la seva generosa ajuda i dedicació he pogut practicar el que aprenc als cursos de català.

Nosaltres ens reunim una o dues vegades a la setmana i, tot prenent cafè, conversem prop d'una hora. Aquesta interacció m'ha permès, a més de poder parlar més fluidament en català, conèixer la història i les tradicions de Catalunya. També fem passejades i hem participat en activitats que ofereixen el Casal de la Dona, la biblioteca o l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.

Considero que el VxL és una experiència meravellosa d'integració. El recomano!

La voluntària

Soc la Rosalia i descriuré breument la meva experiència com a voluntària lingüística amb la Viviana.

A mi m'agrada molt ensenyar. És per això que des de la primera sessió he portat algun joc o llibre que l'ajudi a aprendre la nostra llengua: un joc de cartes per conèixer i descriure les tradicions catalanes i contes per llegir en veu alta i treballar la fonètica.

Després de conèixer-nos, vam descobrir que teníem molts interessos en comú, com ara la història i l'art, per això cada dissabte fem una passejada cultural. La primera sortida que vam fer va ser a Santa Maria del Mar, jo portava preparada la història i l'anava explicant quan se'ns va acostar un senyor que en sabia molt del tema i ens va acompanyar i il·lustrar. Gràcies a ell vam fer la visita guiada gratis! La segona va ser al barri Gòtic on vam visitar el temple romà d'August, en aquesta ocasió ens vam incorporar a un grup que portava un guia i va ser fantàstic, vam aprendre molt!

També hem fet el que hem anomenat “sortides gastronòmiques”. Busquem cafeteries emblemàtiques i gaudim de la conversa entre dolços i cafè. També hem anat a botigues i hem visitat diferents biblioteques com per exemple la de Sant Martí, Gabriel García Márquez, especialitzada en literatura llatinoamericana.

Com a anècdota vull comentar que a mi, de vegades, quan parlem se m'escapa el llenguatge de signes en català perquè amb la meva filla parlo amb aquesta llengua.

Viviana i Rosalia, parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
18/07/2022

El Joan Pelegrín és el propietari de la Papereria Pelegrín, establiment adherit al Voluntariat per la llengua (VxL) de Gavà.

Qui és el propietari del negoci i des de quan?

L'empresa, avui una societat limitada que respon al nom de PELEGRÍN I ROCA SL, és propietat dels tres germans d'una família gavanenca, i va ser fundada l'any 1976 pels nostres pares, en Manel Pelegrín i la Francesca Roca.

El negoci es va obrir l'any 1976 com a papereria al carrer de les Colomeres, núm. 73, de Gavà.

Aquella activitat, que només pretenia donar una sortida a la situació laboral dels pares, amb el temps es va convertir en un projecte de futur per als tres fills que ens vam anar incorporant progressivament al negoci.

En aquells temps no estava mal vist que els fills col·laboréssim amb el negoci familiar, i la nostra participació es considerava raonable en pro del benestar comú i el creixement de l'economia de grup. Tot, òbviament, mentre completàvem la nostra formació acadèmica i personal.

Com a conseqüència de la suma d'esforços, vam poder créixer fins al trasllat a l'actual copisteria a la plaça de Jaume Balmes, 9, de la nostra vila, i l'ampliació de la papereria al carrer de Sant Pere, 87, les nostres actuals ubicacions.

Per què aquest negoci?

Una de les claus que ens ha permès sobreviure comercialment durant 46 anys, en un entorn de gestió familiar, ha estat la nostra capacitat de diàleg a l'hora de prendre decisions que podrien ser més transcendents per al futur del negoci. És a dir, ens sabem posar d'acord sense ombres de discòrdia.

Doncs casualment, o no, aquesta capacitat neix amb la forma de ser dels nostres pares.

Quan van decidir obrir el negoci van posar a sobre de la taula familiar les opcions viables amb els fills de 13, 11 i 3 anys. Va ser la primera decisió conjunta vers el negoci: obrir una papereria.

Quina relació teniu amb Gavà?

La meva mare, nascuda a Olocau com els pares de tants altres gavanencs, va arribar de ben petita amb la seva família cercant un futur familiar més esperançador.

El pare, que és originari de Viladecans, es va traslladar a Gavà per establir aquí la ubicació familiar.

Els tres fills ja vam néixer a Gavà, per tant, la nostra relació amb la nostra vila és total. Aquí hem nascut, ens hem format, treballem, i suposo que hi seguirem per sempre més.

Per quin motiu us vau fer establiment col·laborador del VxL?

Per militància nacional i lingüística. Per ajudar a tothom que té la voluntat d'aprendre la nostra llengua, la llengua del país, la dels nostres pares i la dels nostres avis.

També com a agraïment cap a aquestes persones, perquè podrien no fer-ho, com fan tants d'altres que hi viuen tota la vida sense cap inquietud ni voluntat per aprendre'n.

Què és el que més valoren els clients del vostre establiment?

Crec que el que més valoren els nostres clients és la nostra voluntat de servei.

Recordes alguna anècdota lingüística divertida?

Fa pocs dies un grup d'estudiants va entrar al nostre establiment cercant fer pràctiques de català. Entre les preguntes que ens va fer una de les estudiants, algunes anaven adreçades a l'adquisició d'un llibre per a una neta.

Un cop acabada la pràctica, l'estudiant va demanar veure algun dels llibres de què li havíem parlat, i un cop a l'espai de la llibreria, per inèrcia, va començar a parlar-nos en castellà.

Amb cordialitat i humor  li vam preguntar el perquè del canvi de llengua i que si no volia seguir practicant el seu català. La dona es va posar les mans al cap i ens va dir: "Teniu raó, quin cap que tinc!" I va recuperar el català.

Vols afegir alguna cosa més a l’entrevista?

Només vull agrair-vos la vostra tasca per mantenir i millorar la salut del català, i també us vull desitjar que pugueu seguir tenint voluntaris dins d'un comerç local que convisqui amb dignitat amb les noves formes de comerç, que sembla que poden arrasar les que hi havia fins fa no tants anys.

VxL del Servei Local de Català de Gavà (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà) 

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
18/07/2022

Cada quinze dies la Laure agafa el cotxe o el tren i se'n va a Portbou. Allà l'espera l'Antònia, a punt per conversar en català durant una bona estona. Són una parella lingüística, com tantes d'altres, però no és gaire habitual que un dels seus membres hagi de creuar una frontera geogràfica. La Laure viu a Perpinyà i treballa a un institut com a professora de música. Li agrada molt llegir i, sobretot, li agrada visitar Catalunya. D'aquestes visites en va néixer l'interès pel català, que ha començat a aprendre amb una associació del Voló. Fent una recerca de com practicar català per millorar-ne la fluïdesa va trobar informació del Voluntariat per la llengua (VxL). "Llegeixo i faig molts exercicis de gramàtica, però volia parlar català per millorar el meu vocabulari. Miro la televisió i escolto la ràdio en català, però no tinc gaires oportunitats de parlar-lo".

Així doncs, la Laure va decidir inscriure's al VxL. Després d'una trobada inicial a l'estació de tren de Portbou n'han vingut d'altres, que han servit perquè millori la comprensió. "Quan l'Antònia parla l'escolto molt atentament i si no entenc alguna cosa, busca altres mots per explicar-ho. Ara ja tinc millor comprensió i vaig perdent la vergonya per parlar català."

L'Antònia fa anys que participa en el VxL i també ha conduït tertúlies en grup, però és la primera vegada que té una aprenenta presencial que ve de l'altra banda de la frontera. Està molt contenta amb la Laure. "Parlem una mica dels costums i de vegades em fa preguntes de gramàtica. Li recomano contes i té molta fal·lera per aprendre!"

Després d'unes quantes trobades amb l'Antònia, la Laure sent que ha millorat la fluïdesa i que se sent una mica més segura a l'hora de parlar en català a tot arreu quan és a Catalunya. "Recomano el Voluntariat per la llengua ja que és una bona manera de tenir la llengua viva, la qual cosa és molt important durant el període d'aprenentatge."

L'experiència de la Laure confirma que la llengua no té fronteres!

VxL del Centre de Normalització Lingüística de Girona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!