Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
25/07/2018
,

Einstein tenia raó

Què fem, la meva parella lingüística i jo, perduts per aquestes terres de l’Alt Penedès donant voltes amb un cotxe de color groc llampant entre vinyes, ametllers, presseguers, fonts, castells i esglésies? Potser guanyar una aposta i demostrar que no cal anar fins als Pirineus per trobar testimonis del romànic? Després d’uns quants mesos de pelegrinatge de poble en poble, sembla que sí, que ens podem donar per satisfets i afirmar-ho amb el front ben alt.

Tot i així, entre selfies i tombs i més enllà de l’aposta, amb la meva parella lingüística, l’Antoni, també he après moltes altres coses. D’una banda, el plaer i la generositat que ens regala un bon amfitrió. Perquè, en el fons, el programa de voluntariat lingüístic no és més que una forma de donar-nos la benvinguda, d’acollir-nos, una hospitalitat que s’alimenta gràcies al suport i la coordinació de les institucions, però que no podria mantenir-se sense l’admirable generositat dels seus integrants (l’Antoni ara es deu estar posant vermell, però tant se me’n dona: s’ho mereix). D’altra banda, que la llengua és una experiència que desperta tots els nostres sentits i que ens embolica en les seves xarxes de nous sons, sabors, olors i visions. En definitiva, una qüestió de paladar. Acabem coneixent un indret nou i el bategem a través de la llengua. I, mentrestant, tornen a néixer (quin privilegi!).

I encara més: ens assabentem que el paisatge no té tan sols tres dimensions, sinó que, com afirmava Einstein, cal afegir-n’hi una més. Es movem per l’espai, però, alhora, transitem pel temps. És com si la història, amb els seus vestigis, ens estigués fent l’ullet i, només que activem la nostra atenció i la nostra mirada, ens adonarem que una església o unes simples pedres ens estan parlant. El temps habita l’espai i hi conviu, fins a tal punt que els seus testimonis es tornen una mena de forat negre, un passadís que ens catapulta a una altra època.

I, llavors, la nostra imaginació s’engega, i fem volar coloms. El paisatge té capes, i si comencem a treure-n’hi com en una fotografia retocada amb el Photoshop, a poc a poc anem descobrint que sota l’asfalt de l’AP7 segueix palpitant l’antiga Via Augusta, que on hi ha pobles, carreteres i urbanitzacions, abans tan sols hi havia arbres i verd. El temps canvia, flueix més lentament, i la natura , bella i despietada al mateix temps, agafa més protagonisme, únicament contrarestada per la puixança aïllada dels castells i les esglésies. És l’imperi de l’slow time i, seduïts per les seves manyagueries, ens deixem emportar, mentre el focus de l’objectiu s’apropa a aquestes pedres que ens volen comunicar, en forma de flash-back, alguns esdeveniments dels quals han sigut muts espectadors. Escenes quotidianes, converses, amors, picabaralles i guerres: la humanitat sencera dins una pedra. Quina màgia! Desperteu-me, si us plau!

Dante Bernardi, aprenent italià del VxL del Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf), que té com a parella lingüística l'Antoni Adrover, amb qui fa les trobades per practicar el català a Gelida

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
24/07/2018
, , , ,

El Voluntariat per la llengua dóna suport a instituts i escoles d'arreu de Catalunya perquè apliquin el model de parelles lingüístiques entre l'alumnat menor d'edat que, com a tal, no pot participar encara en el programa general. És el que fa el Servei de Català del Garraf i Vilanova i la Geltrú (del Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf) amb l'Institut Manuel de Cabanyes de Vilanova.

Aquest és l'escrit que, juntament amb les fotografies que l'il·lustren, vol compartir amb nosaltres la professora de l'Aula d'Acollida. Durant aquest curs, han estat cinc dels seus alumnes els que han practicat el català conversant amb nois i noies de 4t d'ESO. 

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA AMB LES PARELLES LINGÜÍSTIQUES A L’AULA D’ACOLLIDA

Quan la Judit ens va dir que faríem unes trobades amb gent de 4t de l’ESO, que tenien un bon nivell amb el català, vam pensar que això ens ajudaria a nosaltres a millorar el nostre nivell de català, i a no tenir vergonya de parlar en català davant de més persones!

Al principi vam estar una mica vergonyosos pel fet que no els coneixíem. Després, amb el temps, ens vam sentir molt a gust. Les nostres parelles ens van fer sentir bé, còmodes, i vam aprendre molt de com tenir una conversa en català amb més gent.

En cada trobada que fèiem teníem un tema nou i diferent. Vam aprendre moltes coses d’altres països, i no només de Catalunya. També vam aprendre de cada un de nosaltres, de la nostra família, del lloc d’on venim, dels nostres objectius de quan siguem grans, del menjar típic, els diferents tipus de música, les diferents maneres d’ensenyar als instituts de cada país i la seguretat al carrer dels nostres països d’origen, que és diferent d’aquí. A Vilanova i la Geltrú ens sentim més segurs.

De com ens hem portat amb les nostres parelles lingüístiques, al final hem acabat en amistat i per celebrar-ho, l'últim dia vam fet un pica pica a l'Aula d'Acollida, amb la resta de companys. Cada un de nosaltres vam portat un menjar típic del nostre país. Ha sigut una gran experiència i agraïm aquesta oportunitat.

Som el Rafa i la Izadora (Brasil) la Suyen i la Diana (Hondures) i la Mariel (Argentina).

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
05/07/2018
, ,

La primera parella lingüística en modalitat virtual es va formar a T-Systems? Aquesta és la pregunta que ens hem fet amb el Salva i el Rodrigo, parella virtual del VxL en un principi (octubre de 2016) i ja amics avui en dia.

Tot va començar arran d’una proposta de T-Systems, l’empresa on tots dos treballen i que col·labora amb el Voluntariat per la llengua (VxL) des de l’any 2015. L'any 2016 (a l'octubre, com ja hem dit) l'empresa tenia en marxa una iniciativa de caire intern que promovia l’intercanvi lingüístic entre personal de les delegacions de diferents països. En Salva, que ja tenia amb qui practicar el portuguès, va oferir al Rodrigo (brasiler) de no fer l’intercanvi i centrar-se només en el català, via virtual, és clar. “A bodes em convides” va pensar en Rodrigo, i aquí és on van començar a experimentar el Voluntariat per la llengua en modalitat a distància. S'ha de dir que en Salva ja era aleshores un voluntari plenament experimentat i motivat, participant ferm d’ençà de l’any 2012, en un primer moment del VxL del Servei Local de Català de Rubí (on el va atendre l'Isaac Aguareles, dinamitzador del programa en aquesta població) i després (i fins al moment) plenament implicat en el VxL del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona.

Potser, tal vegada, en Salva des de Catalunya i en Rodrigo des del Brasil van ser la primera parella virtual "no oficial" del VxL.

I així ens els trobem, fent converses en català des del Brasil cap a Catalunya, de Catalunya cap al Brasil. Fent una mica el camí de tornada (a manera lingüística, si més no) de l’avi i del pare d’en Rodrigo, ja que tots dos van néixer a Catalunya. El xiquet, però, només parlava en català amb l’avi, i no pas amb els seus pares. Va ser l’avi qui va optar per l’exili en vistes de la guerra i de la posterior dictadura del General Franco, malgrat obtenir l'amnistia. Anys més tard, afirmava que mai dels mais no tornaria a Espanya. Al Brasil, a São Paulo, ja hi estava bé. I així ho va fer.

Per al Rodrigo, doncs, les trobades del VxL amb el Salva li han anat servint per recuperar i mantenir la llengua del seu avi, el català après en la seva infància brasilera. I l’ha incorporat a les llengües de la seva vida, amb el portuguès, l’anglès i el castellà.

Finalment, és un fet la recent signatura del conveni de col·laboració entre T-Systems i el Consorci per a la Normalització Lingüística, a través de la delegació del CNL de Barcelona a Sant Martí. El Salva hi ha tingut el seu pes, així com també el té fent córrer “el català correcte” entre el personal de l’empresa a través de jocs lingüístics a la intranet de T-Systems.

Marcel Pellejà, dinamitzador del VxL del CNL de Barcelona, 3 de juliol de 2018

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
04/07/2018

L'Aichatou (aprenenta) i la Teresa (voluntària) són una parella lingüística de Tàrrega que han volgut compartir amb nosaltres aquests comentaris sobre la seva experiència en el Voluntariat per la llengua (VxL):

Aichatou

Quan vaig  arribar a Tàrrega l’ any 2016 vaig pensar que per poder integrar-me era important  aprendre la llengua del país on visc i per això em vaig apuntar als cursos de català del Servei Comarcal de Català de l'Urgell. Quan la meva professora de català em va proposar apuntar-me al Voluntariat de la llengua ho vaig trobar molt interessant per així poder practicar el català.

Al començament, com que era hivern  amb la Teresa (voluntària) anàvem a fer un beure però quan va començar a fer més bon temps  anàvem a passejar, veure botigues i algunes vegades a comprar.

Ha estat una bona experiència, ja que a més de practicar el català ens hem fet bones amigues.

Teresa

Quan vaig veure al web del Consell Comarcal de l’ Urgell que buscaven voluntaris per la llengua, vaig pensar de provar-ho per que creia que era un bona oportunitat per conèixer a persones d’ altres cultures.

Penso que passar estones amb la meva aprenenta, l’ Aicha, m’ ha enriquit ja que a través d’ ella he conegut una mica més la seva cultura,  la seva manera de viure, hem fet intercanvi de receptes de cuina ...

Ha estat un plaer poder compartir un dia a la setmana amb l’Aicha, i crec que aquestes trobades han estat per iniciar una bona amistat.

Aichatou i Teresa, parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Lleida

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
29/06/2018

En Paul i en Hamza, com cada dimecres, després de la classe de català, surten de l’aula impacients i entusiasmats. A fora, al primer pis de la Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles, els espera la Núria, la seva voluntària lingüística, asseguda en una confortable butaca, sempre puntual. Al grup, s’hi afegeix a alguna de les sessions la Ksenija, alumna del Servei Local de Català de Granollers. Tots quatre formen un grup divers i entranyable.

En Hamza és del Marroc i fa tres anys que viu a Catalunya. Vol aprendre català perquè opina que és molt important saber la llengua per accedir al món laboral, però també per poder-se comunicar amb tothom. Voldria poder ajudar la seva filla amb els estudis quan comenci l’escola.  Assegura que a cada trobada aprèn coses noves, ja que la Núria els fa participar llegint textos i els demana el seu parer i, com que se sent molt còmode amb els altres companys aprenents, expressa la seva opinió sense embuts.

En Paul és del Camerun i fa 20 mesos que viu a Catalunya. Vol aprendre català per relacionar-se amb els seus veïns, conèixer la cultura catalana i tenir més recursos per viure i treballar. També voldria ajudar el seu fill amb els estudis. A en Paul li agrada molt llegir. Assegura que és un luxe tenir una voluntària com la Núria, que és rigorosa i valora el seu esforç. Opina que la clau de les trobades és el treball en grup, ja que s’ajuden mútuament.

La Núria viu a Canovelles i fa molts anys que fa de voluntària lingüística. Amb ella, nombrosos aprenents han millorat el seu català, ja que ajuda a crear un ambient de confiança per tal que plantegin dubtes i intervinguin en la conversa.  Valora especialment la cultura de cada aprenent i per això els anima a parlar dels seus orígens. Durant les trobades resumeixen, opinen, exposen, llegeixen poemes, comenten articles de l’Avui Canovelles... En definitiva, utilitzen la llengua.

Volem felicitar en Paul , en Hamza i la Ksenija perquè han passat amb èxit el curs.  Intueixo que la Núria també hi ha tingut alguna cosa a veure. Felicitats a tots quatre!

Montse Márquez, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Canovelles (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
15/06/2018

Em dic Jungmi i soc coreana. Soc parella lingüística de la Montserrat. Vaig fer un curs de català a Internet i, afortunadament, la professora del curs em va oferir aquest bonic programa Voluntariat per la llengua i vaig poder conèixer la Montserrat. Hi quedava una vegada a la setmana en una cafeteria de Sabadell.

La Montserrat és una persona molt amable i oberta. Em va animar a parlar català encara que el meu català és molt bàsic. Em va donar molts consells i informació útil sobre la meva nova vida a Catalunya. Parlàvem de temes diversos del meu interès i ella va ser molt pacient escoltant-me. Durant la conversa, em va ensenyar vocabulari i expressions útils. Em va encantar parlar amb ella i ara tinc més confiança en parlar català.

Sempre va ser puntual i amb molta disponibilitat per quedar. M’agrada desplaçar-me des de Sant Cugat, on visc, per quedar amb ella a Sabadell. M'agradaria estudiar més català i fer més amics catalans.

Realment aprecio l'ajuda de la Montserrat. Voldria participar novament al programa i voldria tornar a ser parella de la Montserrat. M'agrada Catalunya i el català. Moltes gràcies!

Jungmi, aprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
14/06/2018

EVA (voluntària, abans aprenenta)

Soc l'Eva, vaig néixer a Múrcia, però a l'any vaig anar a viure a Barcelona. Quan tenia 9 anys vaig tornar a viure a Múrcia, i va ser als 27 i per amor quan vaig decidir venir a viure a Tàrrega.

Durant els anys que vaig ser a Barcelona, a l'escola no parlava gaire de català i al marxar a Múrcia el poc que en sabia se'm va oblidar, sobretot l'ortografia. Així doncs, des del primer dia, era conscient que aprendre el català era molt important per a mi per trobar feina i vaig començar a fer cursos. Em van proposar apuntar-me al Voluntariat per la llengua i ho vaig trobar una experiència molt agradable, divertida i enriquidora, i per aquesta raó, després de 8 anys per aquestes terres, segueixo participant-hi, però ara com a voluntària "profe".

Encara em queda molt per aprendre d'aquesta llengua i d’aquesta cultura, però gaudeixo molt ensenyant el que he après a la gent i m'agrada poder ajudar-la a tenir una adaptació més fàcil al canvi de vida que estan fent, ja que fins ara, les dues parelles lingüístiques que he tingut han estat estrangeres.

MELANIE (aprenenta)

Soc la Melanie Diatta. Vinc del Senegal. Vaig arribar a Espanya l'any 2016 per reunir-me amb el meu marit que viu aquí fa molt de temps. Des que vaig arribar el primer dia, el que em va marcar va ser la benvinguda de la societat, i encara avui en dia, em sento molt ben acollida per tothom.

Jo no entenia gens el català, però gràcies al senyor Josep, el capellà de l'església de Vilagrassa, que em va parlar dels cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL),  tal  com ho va fer amb el meu home.

Així vaig donar els meus primers passos amb el català. Vaig començar a fer cursos i la professora em va parlar del Voluntariat per la llengua. Em va semblar una molt bona idea per poder practicar-lo i començar a relacionar-me amb la gent intentant a poc a poc parlar el català, a més d'aprendre la seva cultura, molt diferent a la meva, i conèixer l'entorn on vivim.

M'agrada molt tenir l'oportunitat de conèixer la història de Catalunya, com el Dia de Sant Jordi, amb tots el carrers plens de color i la gent regalant els llibres i les flors.

He conegut tot això gràcies a les meves voluntàries del VxL i a les professores del CPNL, que m'han donat l'oportunitat d'aprendre moltes coses de la llengua, la cultura i la societat catalanes.

Eva i Melanie, parella lingüística del VxL de Tàrrega (Servei Comarcal de Català de l'Urgell, del Centre de Normalització Lingüística de Lleida)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
13/06/2018

Entrevistem la parella lingüística del VxL de l'Oficina de Català de Ripollet formada per la Núria  (voluntària) i la Carmen (aprenenta):  

D’on sou?

Núria: Jo sóc de Manlleu.

Carmen: I jo vaig néixer a Ciudad Real però de seguida vaig anar a viure a Madrid.

Carmen, per què estudies català?

Quan vaig arribar em vaig apuntar al Nivell Inicial dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística. Després vaig estar un temps sense estudiar català i hi vaig tornar sobretot per motius laborals. Ara, però, em predomina la motivació personal perquè m’agrada i no vull deixar d’aprendre.

Viviu a Ripollet?

No, totes dues vivim fora de Ripollet, però és el nostre punt de trobada perquè totes dues treballem aquí.

Núria, què et va motivar a apuntar-te a fer de voluntària?

Volia buscar un lloc per conèixer gent d’aquí, ja que sóc de fora i per motius laborals ara em moc per aquesta zona. A més, volia aportar el meu granet de sorra amb el foment de l’ús del català. A més, el Voluntariat per la llengua té una flexibilitat que et permet combinar-lo amb altres activitats.

Carmen, quant fa que vius a Catalunya?

Vaig arribar l’any 2011, i principalment vaig venir a viure aquí per amor.

Què trobes a faltar del lloc on vivies?

Sobretot la família i els amics.

Què en penses, dels catalans? En tenies algun prejudici, abans de venir?

No tenia cap prejudici! El que sí que he comprovat és que potser sí que sou una mica tancats, ha ha ha.

És fàcil parlar català al carrer? On el poseu en pràctica?

Núria: he notat el canvi de Manlleu a Ripollet. Fruit de la feina que faig com a mestra de primària, m’he adonat que en l’àmbit familiar no es parla tant com en els àmbits formals.

Carmen: Jo intento posar en pràctica el que aprenc a classe, tot i que a vegades em costa començar a parlar en català. Si l’altra persona em parla en català, em resulta molt més fàcil i m’agrada. Si en alguna ocasió no trobo la paraula adequada, comento que sóc aprenent de català i aleshores la gent ho entén i em continua parlant en català.

Carmen, ens dius alguna paraula o expressió típica de Madrid?

Ha ha! Es que... és una expressió molt habitual de Madrid!!

Quina paraula del català vas aprendre primer?

De mica en mica s’omple la pica!

Quina és la vostra paraula o expressió preferida del català?

Núria: A mi m’agrada molt el verb péixer, que s’utilitza com a sinònim de donar de menjar a algú. I també la paraula antosta, que significa prestatgeria i que és típica de la zona del Ripollès.

Carmen: A mi m’agrada: t’estimo.

Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua? Us sembla una bona manera de practicar el català?

Núria: Vaig rebre’n informació a través de l’escola on treballo, i em va semblar una molt bona iniciativa per fomentar l’ús del català aquí a Ripollet.

Carmen: A mi m’ho va explicar la meva professora de català. Em sembla una molt bona iniciativa per adquirir més fluïdesa i confiança a l’hora d’utilitzar la llengua fora de l’aula.

Què pensàveu abans de trobar-vos per primera vegada? Estàveu nervioses?

(Riuen) Totes dues teníem una certa intriga per saber com seria la persona que ens havíeu assignat. Tens aquell punt de vergonya però un cop ens vam conèixer ens va passar perquè ens avenim molt i, a més, totes dues ens dediquem al món de l’esport!

Quan quedeu, què acostumeu a fer?

Normalment ens veiem 1 hora cada setmana. Acostumem a quedar els dilluns al matí i fem el cafè. Però també hem anat a dinar i fins i tot vam quedar un cap de setmana amb més gent! Creiem que ja hem acabat les 10 hores, però encara ens continuarem veient fins a les vacances d’estiu.

Carmen, quina millora notes des que fas les converses amb la Núria?

Tinc molta més fluïdesa i he après molt de vocabulari. Ara parlo més en català, a diferència d’abans, que només el parlava a classe o amb la Núria.

Núria, com valores la progressió de la Carmen?

La valoro molt positivament perquè la Carmen és una persona molt activa i que té moltes ganes d’aprendre. Fins i tot si dubta o pensa que no ha dit una cosa del tot bé, para i s’autocorregeix!

Què diríeu a una persona perquè s’apuntés a participar en el VxL?

Carmen: Que es una experiència molt maca que, a part d’ajudar-te en l’ús de la llengua, fa que coneguis persones agradables i puguis compartir-hi vivències.

Núria: És gratificant compartir experiències amb una altra persona i, a més, fer un gest perquè el català es parli al carrer.

Totes dues coincideixen a dir que un cop finalitzin les trobades com a parella lingüística es continuaran veient perquè han establert un altre tipus de lligam. Volen continuar participant en el programa (cadascuna amb una altra parella lingüística), però tenen clar que la seva relació no acabarà aquí.

Lídia Ponsatí, dinamitzadora del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
11/06/2018

Els catalanoparlants som, massa sovint, català-no-parlants. Ens estimem la llengua, sí, i ens en sentim orgullosos i la reivindiquem i ens enfadem d'allò més si algú (ja m'enteneu) ens la intenta tocar. I, tanmateix, no som capaços de fer-la servir amb normalitat. Parlem en català a les persones nouvingudes? A les que porten vel? A les que són d'un altre color? A les que tenen un accent diferent? Parlem en català a aquells que fa dècades que viuen aquí i que encara se senten més còmodes parlant en castellà? Oh, és que potser no m'entenen! És que potser no el saben! I no ens hem preguntat mai per què no el parlen, aquestes persones? Us proposo un exercici.

Imaginem-nos que anem a viure a un altre país. A Islàndia, per exemple. Nosaltres, que amb això de les llengües estem ben conscienciats, decidim aprendre islandès. I no és fàcil! Però ho fem. I aleshores arribem a Reykjavík, ens llancem a parlar islandès i la gent ens contesta... en català. Nosaltres hi insistim. Ep, que ja pots parlar-me en islandès, eh? Però no, els islandesos ens continuen parlant en català. Un cop i un altre. I nosaltres, que amb això de les llengües estem ben conscienciats però que també tenim un vessant pràctic, optem per deixar-ho estar i anar fent en català.

Sí? Doncs substituïu Islàndia per Catalunya, l'islandès pel català i el català pel castellà i ja tindreu l'adaptació de la pel·lícula a la nostra realitat. Per què moltes persones nouvingudes no fan el pas a aprendre català? Per què, de les que ho fan, una part considerable no arriba a fer-lo servir amb normalitat? Doncs perquè s'adonen que no els cal. I per què no els cal? Perquè els catalanoparlants se'ls adrecen, per norma general, en castellà, i aquesta és la llengua que veuen necessària.

Si volem tenir una llengua normal -i, per tant, necessària- ens queda molt per aprendre. I, si us hi voleu implicar, us recomano que us apunteu al Voluntariat per la llengua: trobar-vos una hora a la setmana amb una persona que està aprenent català i oferir-li un entorn de confiança on pugui començar a practicar la llengua. Us diran que aquesta persona és l'aprenent i vosaltres el voluntari, però no us deixeu enganyar! Vosaltres també sou aprenents. Ell aprèn català, sí, però els catalans d'origen aprenem quelcom importantíssim: a mantenir-nos parlant en català encara que l'interlocutor sigui un nouvingut, porti vel, sigui d'un altre color o tingui un accent diferent. En poques paraules, passem de ser català-no-parlants a catalanoparlants. I aquest pas ens acosta tots plegats a la normalitat lingüística.

David Vila i Ros, escriptor i dinamitzador lingüístic (article publicat al Butlletí núm. 44 del Centre de Normalització Lingüística de Girona)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
29/05/2018

La Fundació Rubricatus i la Llar Hebre són dues entitats del Prat de Llobregat que treballen per a la plena integració social de les persones amb diversitat funcional.

Parlem amb Pilar Íñigo i M. Carmen Ávila, voluntàries del Voluntariat per la llengua que moderen la Tertúlia VxL Rubricatus, que es fa un cop per setmana al Centre de Normalització Lingüística (CNL) El Prat de Llobregat i a la qual assisteixen persones d’aquestes dues entitats.

Quina és la vostra experiència amb la tertúlia VxL Rubricatus?

M. Carmen: És bona perquè el grup està cohesionat. Com que a Rubricatus treballen en diferents seccions (carteria, jardineria, etc.) es coneixien de vista, però ara han fet molt bona amistat. Sí, perquè moltes vegades ells es pregunten els uns als altres que com està el pare, o com està la mare... i tenen més relació entre ells.

Pilar: Jo trobo que és molt gratificant a nivell personal. Jo estic molt de gust amb el grup i ells s’han adaptat molt bé. Són molt nobles i pots conversar-hi súper bé. Sí que de vegades comences una conversa amb el tema d’aquell dia, i d’aquell tema en parles potser un 40% perquè cadascú té la seva història i llavors...

M. Carmen: L’altre 60 % se’n van per la tangent...

Jo us he de dir que a les altres tertúlies VxL passa exactament el mateix.

Pilar: Ah, sí?

I tant!

Pilar: És clar, com que nosaltres no ho sabem... Intentem centrar-nos però ells també tenen les seves preocupacions: a la feina, a la família... Com a tothom, els passen coses bones i coses dolentes i tenen problemes i alegries...

M. Carmen: A nosaltres, com que ens han dit que no els tallem quan expliquen alguna cosa... Doncs ho aprofiten (riu). Però no passa res perquè per això estem.

Pilar: Jo crec que tenen interès a venir perquè s’ho passen bé. Has de pensar que hem d’acabar a dos quarts de set i gairebé sempre són les set i hem de dir “vinga, que heu d’anar a ballar” (alguns, després de la tertúlia tenen classe de ball). Vull dir que això denota que s’ho estan passant bé, que se’ls fa curt.

A mi el que m’ha sorprès és que sempre s’apunten a les sortides, si no els coincideixen amb l’horari laboral.

M. Carmen: Sí, els agraden molt. S’ho passen molt bé. I, a més, coneixen altra gent del VxL. I a les excursions no és que només vagin amb nosaltres, sinó que parlen amb tothom.

Pilar: A mi, les sortides m’encanten. Quan treballava, tenia un horari difícil, perquè era tot el dia, matí i tarda, i mai no havia pogut fer res més. Llavors, quan vaig plegar, vaig començar a fer voluntariat i després em vau proposar ser moderadora d’aquesta tertúlia i chapeau! Hi ha un ambient molt maco, entre nosaltres, i a més a més ens ho passem molt bé i fem sortides i excursions.

Marta Martí, dinamitzadora del VxL del CNL El Prat de Llobregat

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!