Amb aquest article volem fer un petit homenatge als establiments adherits al VxL. Parlarem específicament d’un dels comerços de Montornès del Vallès, però amb el desig que tots els establiments, de Montornès i d’arreu del territori, que col·laboren amb el Voluntariat per la llengua, se sentin també lloats i agraïts.
Els establiments col·laboradors a Catalunya són gairebé 5.000: bars, restaurants, farmàcies, herboristeries... Aquest any, al Vallès Oriental portem 164 adhesions, i concretament a Montornès són 20 els comerços que tenen l’adhesió vigent. Són establiments on parlen català, sempre o si s’escau, i que s’han ofert a ajudar en la potenciació de l’ús social de la llengua. A aquests establiments hi acudeixen les persones que volen reforçar el que fan a classe, els que volen practicar el que aprenen en les converses amb els seus voluntaris o voluntàries, o simplement persones que han trobat que, en aquella farmàcia, en aquell bar, en aquell forn... qui hi ha darrere el taulell els parla en català. Aquests nous parlants s’adonen que allà tenen un espai on expressar-se en aquesta llengua, una oportunitat de practicar-la, perquè a la feina o a casa mai no poden fer-ho, ja que la llengua que es parla n’és una altra: àrab, wòlof, castellà, romanès, urdú... qualsevol de les fins a prop de cinquanta llengües diferents que es parlen a Montornès. Podem dir que han trobat “un comerç amic”, com personalment m’agrada d’anomenar-los, un lloc proper, amb una persona amable que els fa sentir-se bé i acollits.
Per això en concret us parlaré de la sabateria El gato con botas de Montornès, també coneguda com “el gat amb botes”, “la sabateria de l’Elenita” o “ca l’Elenita”, un comerç que, com qualsevol establiment amb alguns anys de vida, té darrera una història familiar, les seves lluites i les seves victòries i que, com haureu deduït, té una persona que és el cor que la fa bategar: l’Elena Huertas, la seva mestressa.
Sé del cert que tots els comerços amics del VxL del municipi podrien ser objecte d’aquesta entrada del blog, tots s’ho mereixen, tots estan regentats per persones encantadores: Comercial Solà, Ca l’Elvira, l’Òptica Montornès, la Papereria Enric, la pastisseria Elena, la pastisseria Viñallonga, el Frankfurt Vélez, la perfumeria Iris, l’heboristeria Sàlvia, La Peixateria Rafa i Sònia... Per què he triat El gato con botas per destacar i agrair la tasca dels establiments? Us ho dic tot seguit: en aquest curs que acabem de tancar, el 2022-2023, la sabateria de l’Elena ha estat el comerç on més pràctiques lingüístiques han fet els alumnes del curs Bàsic 3; tothom ha anat a fer una pràctica a ca l’Elenita.
Aquest curs hem tingut dues sèries de pràctiques obligatòries avaluables del nivell Bàsic 3: una al segon trimestre i una altra al tercer trimestre. Per fer aquestes pràctiques als alumnes se’ls proporciona una llista de comerços per tal que en triïn tres on anar a parlar, ja que han de fer un mínim de tres pràctiques. La llista de comerços que se’ls proporciona és llarga i de diverses zones del municipi, perquè si volen puguin anar a establiments que estiguin a prop de casa seva.
Doncs malgrat la llista i malgrat aconsellar-los que no anessin tots a les mateixes botigues... On van anar? Doncs a diferents establiments, sí, però tothom va fer una de les pràctiques a la sabateria de l’Elena. Què deu tenir l’Elena? No hi ha misteri: la gent vol que en entrar en un comerç la rebin amb un somriure i, si pot ser, amb alegria, i això és el que troben a El gato con botas, on despatxen l’Elena i la Vero. L’Elena és una mestressa disposada a ajudar-los, una persona que, encara que no té el català com a llengua d’ús habitual, els parla en català i a més els dona conversa, perquè els fa preguntes per tal que s’esforcin a parlar més enllà d’allò que porten preparat de casa. I la Vero, si hi és, també hi col·labora.
A l’Elena no li reca de dedicar-los el seu temps, perquè entén que col·laborar i ajudar és una part de la feina d’algú que regenta un negoci, que donar un bon servei també és amabilitat i perdre una mica de temps, si cal. La sabateria de l’Elena és membre de la Unió de Botiguers i col·labora en les activitats de l’entitat; també ha estat un dels establiments que ha participat en les tres edicions de l’Endevina-la!, el joc de llengua als comerços, organitzat conjuntament per l’Oficina de Català i la Unió de Botiguers.
Aquesta sabateria és un negoci que neix el 22 d’abril de l’any 1994, en un local petit propietat de la família. El local estava situat al mateix carrer on es troba actualment, el carrer Jacint Verdaguer, però just a la vorera contrària. Aquest 2024 la botiga farà 30 anys. En aquest camí de tres dècades, quan el negoci va fer 20 anys, xifra rodona i significativa, van decidir canviar de local i ubicar-se on són ara, al mateix carrer, però al número 7 i fent cantonada amb el carrer Jaume Balmes, ben bé al cor del centre de Montornès. Aquest local els va permetre de muntar una botiga més gran, amb un bon aparador i els va donar l’oportunitat d’oferir més gènere i més variat.
Tot i que l’Elena va estudiar fins a COU i després va treballar durant un temps en una llar d’infants, finament va decidir de fer un cop de cap, ser una dona emprenedora i obrir una sabateria al local de la família. Podem dir que actualment és l´única sabateria del centre del poble, un comerç de proximitat i amb atenció personalitzada, on trobareu calçat de tot tipus i també complements com bijuteria i marroquineria; a Montornès només trobem una altra botiga dedicada al calçat, que és un establiment pertanyent a una gran cadena i està situat al polígon.
El gato con botas és un exemple de botiga de poble, com tantes d’altres que podeu trobar a Montornès o a qualsevol indret del Vallès o de Catalunya, comerços que col·laboren en el Voluntariat per la llengua i en d’altres iniciatives, comerços que creen sinergies, que donen vida als municipis, que “fan poble”. L’Elena, i suposo que com ella molta gent que regenta una botiga, es queixava dies enrere de la despersonalització en els hàbits de compra dels consumidors, especialment de la gent jove. Les compres per internet que s’estan imposant, malgrat ser útils i aparentment fer-ho tot més fàcil, no poden suplir el dependent o la dependenta que t’aconsella sobre com et queda una peça de roba, la sensació de les sabates als peus quan te les emproves, tocar la pell de les botes que t’han cridat l’atenció quan les has vistes a l’aparador... I sobretot no poden suplir la xerrada amb el botiguer o la botiguera, que comenta amb tu el temps que fa, si finalment plourà o no, o què va fer el Barça dissabte. Converses que, evidentment, difonen la llengua, l’escampen, la regalen.
Siguin, doncs, aquestes línies, a més d’un petit homenatge als comerços col·laboradors, una crida també a favor de la supervivència d’aquests petits comerços que garanteix el tracte humà, la conversa cara a cara, amb la mirada, amb els gestos i amb el somriure, com el somriure de l’Elenita.
VxL de l’Oficina de Català de Montornès del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari