"Cada vegada que ens trobem és una satisfacció mútua"

La Cristina (voluntària) és de Girona i fa dos anys que viu a Sant Celoni. La Rossana (aprenenta), que també viu al municipi, fa nou anys que va arribar a Catalunya des del Paraguai.

Des d’aquest octubre, totes dues es troben un cop a la setmana per fer un cafè o una infusió en una cafeteria. Les setmanes que la feina no els ho permet, es truquen per seguir parlant en català. I el que no deixen de fer és enviar-se àudios. Tal com diu la Cristina: “Li vaig proposar que em fes àudios i ho fa, hi posa moltes ganes. [...] M’agrada perquè no li fa vergonya parlar amb mi, que la pugui modificar o ajudar-la a saber-se expressar millor amb el to, la pronúncia [...] Cada vegada que ens trobem és una satisfacció mútua”. La Rossana diu que el que més li agrada de la Cristina “és que parla molt bé el català i l’entenc molt bé. Milloro molt el meu vocabulari”.

La Cristina es va fer voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) per anar una mica més enllà en una activitat que ella ja feia pel seu compte. A Girona ajudava companyes de feina que no eren del país i volien aprendre el català a practicar-lo i millorar-lo. Quan va arribar a Sant Celoni, “vaig veure l’oportunitat de fer-ho d’una forma més amena, ser realment una voluntària per la llengua”. La Rossana, en canvi, es va fer aprenenta del VxL amb el següent objectiu: “Vull parlar bé el català i així poder integrar-me més al país”.

Quan es troben parlen de tot, de la feina, de la vida, de com els ha anat el dia, i després de cada sessió es coneixen una mica més: “Les dues hem pres la decisió que aquesta hora lingüística setmanal és el nostre moment i xerrem de les nostres coses”, ens explica la Cristina. Per a les dues és la primera vegada que formen part d’una parella lingüística i del VxL. I la Cristina ho té clar: “Em sento superorgullosa de formar part d’aquest voluntariat i, sobretot, molt orgullosa de la meva parella lingüística, la Rossana, perquè a cada sessió es reflecteix tot el que ella avança”.

I, tot i que fa poc que han començat a trobar-se, ja tenen tota una anècdota. Resulta que al cap d’unes setmanes d’haver començat, es van adonar que les seves parelles són companyes d’estudi a les classes per a la prova d’accés a grau superior que fan de nits. Sembla que la casualitat va voler que les dues parelles es coneguessin i, tal com ens relata la Cristina, és curiós que “l’univers ens hagi ajuntat a les dues parelles d’aquesta manera tan diferent i divertida”.

VxL de l’Oficina de Català de Sant Celoni (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)