L'Alejandra Castedo té 33 anys, és de Lugo, va estudiar enginyeria química a Galícia i va venir a fer el doctorat a Catalunya el 2014, on va conèixer la seva parella. Va decidir estudiar el català per poder treballar de professora.
Sobre l'us de la llengua diu: Visc aquí, entenc bé el català, però mai n’havia estudiat la gramàtica. La meva llengua d’ús habitual aquí és el castellà.
Tot i haver fet cursos de català no va ser fins que va tenir una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) que es va atrevir a parlar el català: Abans de la pandèmia no el parlava, més enllà del ‘bona nit’ o 'gràcies’. El VxL m’ha ajudat a parlar-lo i a millorar-lo.
El fet de treballar amb nens que li parlen en català també l’ha fet avançar i ser conscient del gran avenç que ha fet.
Ara que han aixecat el confinament comarcal li faria gràcia veure en persona la seva parella lingüística. Fins ara s’han anat trobant un cop per setmana a través de l’Skype. Parlen de tot, sobretot de la vida quotidiana, però també comparteixen un tema que els és comú: la docència. És per això que l'Alejandra agraeix la manera com l'ha ajudada la seva voluntària: El fet que la meva parella lingüística hagi estat mestra m’ajuda. Per exemple, dediquem 10 minuts a treballar aspectes lingüístics: els verbs compostos, que en gallec no tenim, o l’emmudiment de les ‘erres’ finals.
Participar en el VxL l’ha ajudat a perdre la vergonya, sobretot a l’hora de fer servir el català en el seu dia a dia, encara que reconeix no acabar-ho de fer bé del tot. Està molt agraïda al programa i a les persones que dediquen temps a facilitar l’aprenentatge a gent com ella. Fins i tot diu: Ja m’agradaria a mi que aquesta xarxa de voluntaris existís a Galícia. És admirable.
Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Montserrat
Afegeix un nou comentari