La millor manera d'aprendre és passar una estona agradable

L’Aurèlia és voluntària lingüística de Barberà del Vallès des de l’inici del Voluntariat per la llengua (vxL). Des d’aleshores, ha tingut més de 30 parelles lingüístiques. Aquest any, i arran de la COVID, ha continuat fent de voluntària amb la modalitat virtual del programa. La seva parella lingüística, la Rita, viu a Madrid i es va apuntar al VxL per poder practicar el català 1 hora a la setmana.

Aurèlia

Fa molts anys que fas de voluntària lingüística a Barberà. Recordes la teva primera parella lingüística?

Sí, fa molts anys que vaig començar. La primera aprenenta va ser la Mari Álvarez, me’n recordo perfectament.

Què és el que més valores o destaques del Voluntariat per la llengua?

M’ha ajudat i encara ara m’ajuda a agafar molts coneixements.

Has tingut més de 30 parelles lingüístiques en modalitat presencial… I ara, per primer cop, i per poder-nos adaptar a la situació arran de la COVID, t’has estrenat amb la primera parella virtual. N’estàs contenta?

Sí, molt!

Et va sorprendre alguna cosa de la Rita, el primer dia que vau xerrar?

La seva simpatia.

Si haguessis de resumir en una frase les xerrades amb la Rita… Què diries?

Que per a mi són molt interessants.

Aurèlia, les parelles lingüístiques que has tingut tot aquest temps t’han ajudat a prendre consciència sobre l’ús del català?

Sí, i tant. És una bona manera de difondre i preservar la nostra llengua.

Rita

Rita, tu vius a Madrid… Quan va ser el teu contacte amb el català? Te’n recordes?

Sí, ara soc aquí, però he viscut durant més de 25 anys a València. Allà, vaig intentar aprendre i parlar en valencià, però no ho vaig aconseguir. Tothom només em parlava en castellà; quan estaven parlant en valencià, si em miraven canviaven al castellà.

I com vas saber que hi ha el programa Voluntariat per la llengua per practicar-lo?

Me’n vaig assabentar a la llibreria Blanquerna, que és on vaig a classe de català.

T’hi vas apuntar sense pensar-ho o et va costar una mica?

Em feia una mica de mandra, perquè vaig tenir una experiència no gaire bona a València; en aquella ocasió, no vaig arribar a connectar gaire amb la parella lingüística.

Digues alguna cosa que hagis après parlant amb l’Aurèlia.

En diria tantes: coses de la vida, d’una altra manera de veure les persones, de verbs, de pronoms febles…

Des que fas les xerrades amb l’Aurèlia, notes que has agafat més confiança i fluïdesa?

Sí, i tant. Em dona molta confiança; en tots els aspectes i, per tant, afavoreix la meva fluïdesa per expressar els meus sentiments.

Tens alguna altra possibilitat de parlar en català aquí a Madrid?

Ara mateix, amb la pandèmia, no. Estic mig confinada i no vull fer trobades amb ningú. Amb aquesta forma de trobades virtuals és molt més fàcil.

Abans de la pandèmia anava a classes de conversa i clubs de lectura a la Blanquerna; i també fèiem trobades amb els companys de classe de català.

Què li diries a una persona per tal que participés en el Voluntariat per la llengua?

Ja ho he dit als meus companys de classe: és una altra oportunitat de posar en pràctica els teus coneixements i, des de Madrid, és una manera d’intercanviar idees i opinions amb persones que viuen a Catalunya, si tenen la sort que he tingut jo amb l’Aurèlia, és clar.

Totes dues

Un cop us vam posar en contacte, us va costar fer la primera xerrada? Com vau contactar?

El primer contacte va ser telefònic. Volíem saber quina disponibilitat teníem l’una i l’altra per començar a concretar el dia de les xerrades.

Un dels avantatges de la modalitat virtual és que les parelles teniu més flexibilitat d’horaris. Cada quan xerreu? Teniu un dia fix i una hora fixa o ho aneu canviant en funció de cada setmana?

Hem establert un dia fix per parlar, així ens va millor. I és els dimecres a les 12 h. Si cal un canvi, ho acordem prèviament i amb prou de temps.

Una hora de conversa és suficient? O potser una mica massa?

Creiem que una hora és suficient.

Us costa trobar temes de conversa? Feu servir algun tipus de material de suport?

Aurèlia: No, no ens costa gens.

Rita: Nooo, no cal cap material. Els temes surten sols.

Què heu après, l’una de l’altra?

Aurèlia: Jo, de la Rita, n’he après moltes coses perquè té molta cultura. Estic molt contenta d’haver-la conegut.

Rita: No sabria dir… A parlar cada dia millor.

Jo trobo que més que intentar aprendre o ensenyar, el que busquem totes dues és passar una estona agradable. Per a mi és la millor manera d’aprendre.

Entrevista de la Lídia Ponsatí, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3 a l'Aurèlia i la Rita, parella lingüística en modalitat virtual