"El moment de quedar amb la meva parella lingüística s’ha convertit en un regal"

Ja fa un any d’aquell dimarts, que ens vam trobar en un cafè de Terrassa, per conèixer-nos. Recordo que va resultar ser un senyor que semblava molt respectuós i seriós. 

M'agradà molt, estava molt motivat a ajudar-me i molt enfocat en corregir-me. Jo estava molt contenta, perquè m'agrada molt que em diguin si m'equivoco.

Sense esperar-ho, després de la segona trobada, vam estar més o menys 3 mesos sense poder-ho fer, com a conseqüència de la Covid-19. Afortunadament, cap a finals de juny, vam tornar a les nostres trobades, però de forma telemàtica.  

De mica en mica, aquest moment de la setmana es va convertir, per a mi, en un regal, en un moment especial, no únicament perquè puc practicar i aprendre català, sinó perquè aprenc de la cultura, de com fer xufla, a més he conegut part de la seva família a través de la pantalla. N’Antoni em fa pujar l’ànim, però sempre em fa tocar de peus a terra.

Jo em vaig inscriure per continuar amb les meves classes de català quan van canviar a telemàtiques, però no va ser fàcil, perquè únicament feia exercicis, i em semblava que no avançava en el meu aprenentatge, 

i per això no vaig continuar les classes en línia. Estava una mica trista, però n'Antoni va aconseguir no només de perdre el nivell, sinó que el pugés. Ara m'atreveixo a parlar català al carrer, i en les converses de feina o ens governamentals.

Per a mi aquesta és una experiència de 10 punts

i recomano a tothom que aprofitem aquesta oportunitat no només per aprendre català, sinó també per conèixer la cultura i les tradicions i, per descomptat, per conèixer i gaudir de gent molt agradable.

Jo estic gaudint molt amb n'Antoni, estic molt contenta 

amb cada trobada, per la seva entrega cap a mi.

Kathy Bueno, aprenenta del VxL del Servei Local de Català (SLC) de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística, CNL, de Terrassa i Rubí)

Després de llegir el que la Khaty ha escrit, em sento incapaç de dir res que pugui donar una visió més exacta del que ha estat la nostra relació com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL).

Únicament fer esment que ella va ser la meva primera parella lingüística i entenc que algun mèrit dec tenir, quan en parla tan bé.

Antoni Alegre, voluntari del VxL de l'SLC de Terrassa (CNL de Terrassa i Rubí)