APUNTEU-VOS AL VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA!
Abans del confinament, la Montse Ros Sabaté, voluntària del VxL, i la Maribel Fernández Andrades, alumna d’un curs de català per a adults i aprenenta del VxL ens van comentar la seva experiència.
Com va començar tot?
Montse (voluntària): Tot va començar buscant-nos l’una a l’altra. Jo coneixia el Voluntariat per la llengua. Em van trucar si volia ser voluntària i...
Maribel (aprenenta): Sí, és veritat. Jo vaig començar a fer un curs de català i em vaig apuntar al Voluntariat per la llengua... La primera vegada jo tenia una mica de por de no estar al nivell.
Montse (vol.): Què dius? Tenies recança?
Maribel (apr.): Sí, perquè jo no parlo habitualment català. Mai havia parlat amb una altra persona en català abans. Escoltar, sí que ho feia, però parlar no... Quan vam començar pensava: “I ara què?”, però després molt bé.
Va costar mantenir una conversa?
Maribel (apr.): No. Buscàvem un motiu. Per exemple, un dia vam anar fins al CAP perquè m’havia d’anar a posar la vacuna de la grip. Un altre dia, a la sabateria o a la bugaderia. Aprofitem el motiu per fer coses i quan no tenim res, cap a caminar. Un dia ens vam perdre i tot.
Montse (vol.): Perquè una cosa és anar en cotxe i l’altra anar a peu. Sí, ens agrada a totes dues anar a caminar.
Maribel (apr.): Aquest dia que vam anar a La Casilla i després a ca l’Estrada fins al Decathlon, després, tenia un dolor aquí a les cuixes! Es notava que havíem cremat.
I de què parleu, normalment?
Maribel (apr.): Ens expliquem coses.
Montse (vol.): Parlem de tot. Sobre medicaments francesos, per exemple, perquè la Maribel va néixer a França...
Maribel (apr.): La Montse fa francès i intercanviem paraules. L’altre dia vam parlar de La Chandeleur, el dia de les creps a França.
Montse (vol.): Sí. La Chandeleur és la Candelera. Sí, sí. És el dia de les creps. Al curs de francès ens van explicar que era una tradició catòlica. A Mollet, el Casal Cultural, el 2 de febrer, per la Candelera, fan candeles, una espècie de ciri petit i prim. No és ni una espelma. Té un significat catòlic. Tinc un full del Bloc Maragall que ho explica. Aquí diem “Si la Candelera riu, el fred és viu. Si la Candelera plora (plou), el fred ja és fora”. El refrany és per marcar el temps, com la marmota dels americans.
Què acostumeu a fer durant les trobades?
Montse (vol.): Normalment busquem un lloc. Per exemple, quan acabem avui, decidirem on anem. La setmana passada vam decidir anar a Gallecs.
Maribel (apr.): Avui ens hem trobat a Quatre Cantons. Normalment ens trobem a la plaça Prat de la Riba.
Montse (vol.): La Maribel també coneix molt bé Mollet, perquè hi ha treballat d’agent cívic.
Maribel (apr.): Sí i em va agradar molt fer d’agent cívic, perquè sempre estava a fora, treballant amb la gent i, com molt bé diu la Montse, em va permetre conèixer millor Mollet. Amb la Montse comencem a caminar i...
Montse (vol.): Normalment caminem i no ve d’aquí, sí. El marit de la Maribel va regalar-li un rellotge que ho diu tot. Per exemple: “la setmana passada sabem que vam fer 9 km i més de 10.000 passos”.
Maribel (apr.): Aprofitem la xerrada. Una hora o dues hores. Des de les 10 h fins a les 12 h. Ens agrada molt caminar.
Per què us agrada el Voluntariat per la llengua?
Montse (vol.): Comenten coses de Mollet. Ella sap coses que jo no sé i a l’inrevés.
Maribel (apr.): Durant sis mesos he fet tot Mollet i també el conec una mica. La Montse també m’explica moltes coses.
Què us ha aportat el Voluntariat per la llengua?
Maribel (apr.): A mi m’ha aportat molt el fet de quedar amb ella. He agafat més confiança a l’hora de parlar, més fluïdesa. Ara ja contesto en català. L’instint. Moltes vegades quan deixo la Montse vaig a comprar el pa i ja parlo en català. A mi m’ha aportat una coneixença i ja fem amistat. D’aprenent a amistat.
Montse (vol.): És una estona que jo disfruto molt. Desconnectem. A nosaltres, ens omple. Sortim de la rutina.
Teniu alguna anècdota?
Montse (vol.): Sí, una de ben recent amb la paraula poruga. Te’n recordes que anàvem per Gallecs, baixant pel costat de la riera, quan vam veure un home que no ens feia gaire gràcia i tu vas dir: “Jo sola no hi passaria”. I jo et vaig dir: “Ah, ets poruga?”
Maribel (apr.): Sí, jo vaig dir: “Quina paraula més curiosa per dir tenir por!” No la coneixia. En francès és peureux.
Recomanaríeu el programa?
Montse (vol.): Sí, perquè és una estona de desconnexió i de connectar amb unes altres coses que no faries amb ningú més. No trobes?
Maribel (apr.): Sí, és veritat.
Montse (vol.) i Maribel (apr.): Apunteu-vos al Voluntariat per la llengua!
Montse i Maribel, parella lingüística del VxL del Servei Local de Català de Mollet del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).
Afegeix un nou comentari