Entren amb vergonya però marxen contents

Mari Àngels Gabaldón, Dora Julián i Pedro Serrano treballen a la Llibreria Carrer Major, establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua (VxL) pràcticament des que es va posar en marxa a Santa Coloma de Gramenet. Des del carrer Major 13 han atès alumnes de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), voluntaris i aprenents del VxL i han participat en diferents activitats però ja fa un any que també participen en unes noves pràctiques de català fora de la classe. En concret, els alumnes dels cursos Elemental 2 s'han de convertir en periodistes per una estona i visitar un establiment col·laborador per fer-hi una entrevista, després exposen el resultat d'aquesta entrevista als seus companys de curs.

El Pedro i la Mari Àngels ja han estat entrevistats per alumnes i els hem demanat que ens facin cinc cèntims sobre com han anat aquestes entrevistes i com valoren l'experiència.

Els alumnes venen amb l'entrevista ben preparada?

Pedro: Sí, ho porten tot escrit, es nota que hi ha una feina darrere

Mari Àngels: Es nota que han fet feina perquè són similars les preguntes, també perquè aquest tipus de pregunta és la millor manera de conèixer-nos

Què aporta la pràctica lingüística a l'establiment col·laborador?

MA: És una manera que ens coneguin i si el tracte és amable, tornaran un altre dia per comprar un llibre. A més, m'agrada molt participar-hi perquè veig gent nouvinguda que fa un esforç per aprendre la nova llengua, tot i que també hi ha qui ho veu més com una obligació.

P: Sempre és bo que passin per la botiga, així ja ens han vist, ens han conegut i de vegades també compren.

Teniu la sensació que els alumnes marxen satisfets amb l'experiència?

MA: Es nota que entren amb vergonya però marxen contents.

P: Marxen contentíssims. És veritat que es nota la vergonya, però el que han de fer és parlar en català sense vergonya.

Hi ha alguna anècdota o part divertida de les persones que han vingut a fer les pràctiques?

P: Recordo un noi que va posar-se vermell, vermell, com un tomàquet.

MA: A mi em fa gràcia quan algú diu que no sabia que érem aquí (la llibreria porta al mateix lloc 40 anys!)

Per acabar, creieu que és útil per als alumnes practicar el català als establiments de la ciutat?

P: Sí, és una forma de conèixer el barri i també d'integrar-s'hi, a més de la part de practicar la llengua.

MA: Sí i a tot arreu, encara que no siguin establiments col·laboradors, quan vagin al seu forn o farmàcia habitual els aconsello que també provin a parlar en català.

​Centre de Normalització Lingüística L'Heura