Fa uns anys, en una festa de final de curs, vam demanar a voluntaris i aprenents que fessin un petit escrit sobre la seva experiència en el Voluntariat per la llengua. Molts d’aquests escrits es podrien entendre com a cartes d’agraïment dels aprenents als seus voluntaris perquè, no ho podem negar, són la benzina del programa i el seu temps ofert de manera desinteressada converteix els aprenents en els principals beneficiaris.
Per aquest motiu resulta fàcil recordar una de les targetes escrites pels voluntaris, perquè és ell qui dóna les gràcies i no ho fa per sentir que està fent un acte útil, del que en treu profit, sinó que dóna les gràcies perquè ell també està aprenent a “viure escoltant”.
Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura a Santa Coloma de Gramenet.
Fa un any que sóc voluntari
i m'ha tocat de company
un xicot extraordinari.
Tots dos hi hem sortit guanyant.
Ell, aprèn vocabulari.
Jo, aprenc a viure escoltant.
Afegeix un nou comentari