Per Sant Jordi, al Servei Local de Català d'Esplugues de Llobregat acostumem a organitzar una lectura de llibres a micròfon obert al mig de la plaça de Santa Magdalena, davant de l'ajuntament. Enguany, Soledat Gascó, voluntària del VxL que escriu poesia, ens ha regalat el següent poema, escrit des del punt de vista d'una voluntària per la llengua i manuscrit en una cartolina.
Una llengua, un país: Catalunya
Tinc enveja
de les llengües que no estan criticades,
que tothom les vol aprendre
sense estalviar esforços
perquè estan ben valorades.
Tinc enveja
de les llengües que en diuen "més parlades"
i, que els qui han nascut allí
pensen que són les més maques.
La meva llengua també n'és de bonica,
i té una riquesa que molts d'aquí
no sabran mai, perquè creuen
que és difícil i no cal sacrificar-se
en estudiar el seu cabal,
si amb una de sola ja passen!
I total, per a què cal!
I jo voldria viure en un racó
d'aquesta terra estimada
on fer volar coloms al meu jo
creient que serà ben tractada.
Parlar-ne amb l'orgull de debò,
com si fos la virtut alada
no haver de demanar perdó
per no ser entès, altra vegada.
Em fa mal viure al meu País
mendicant la meva cultura
explicar-ho com si no servís
la seva llarga singladura.
Mai no podrà ser un camí llis?
Ser el que som sense censura?
Mai no hi haurà un compromís
d'entendre la nostra postura?
Molí de vent i bisturí de paraules a la deriva
repetides dalt de la riba de la història sempre així.
Voldria conèixer el festí
dels qui tothora fan fogata
i escampen l'anunciata
posseint el nostre destí.
Que la raó porta postdata
i el poble n'és el paladí.
Soledat Gascó, voluntària del Voluntariat per la llengua d'Esplugues de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Roses)
Afegeix un nou comentari