El Racó de l’Artesà és una cafeteria i forn de pa de Caldes de Montbui que, des del principi del Voluntariat per la llengua, n’és establiment col·laborador i on es troben cada dimecres a la tarda la Mercè i la Mirela; dues dones lluitadores, treballadores i llestes - tres trets que qui les coneix diu que tenen en comú.
La Mercè va fer de voluntària fa set anys i, després d’algunes parelles lingüístiques, ho va deixar, per reprendre-ho ara una altra vegada. La Mirela és bosniana i, després de la guerra de l’antiga Iugoslàvia, passava els estius a Catalunya a casa d’una família d’acollida de Santa Perpètua. Quan va acabar els estudis, al seu país, va decidir venir a viure amb la seva parella catalana (que curiosament havia conegut a Bòsnia) a Cunit, on van viure durant set anys. Ara a Caldes, per raons de feina, està fent un curs de gestió administrativa; tema de conversa amb la Mercè que pot ajudar-la en la matèria, ja que treballa al Departament d’Economia de l’Ajuntament.
“Una de les coses que em sorprèn de la Mirela és que tot el que es proposa... ho fa i ho fa bé! –diu la Mercè. I és que la Mirela, a banda de ser molt activa, té una actitud molt decidida davant les situacions que ha de viure. La Mercè sovint parla als seus fills de l’esperit de treball de la Mirela i de l’esforç que fa per aconseguir allò que es proposa malgrat les dificultats.
De les trobades a la cafeteria, en resulten llargues xerrades sobre els respectius països: situar-los en el mapa, va ser el primer que van fer; parlar de les característiques semblants, el següent. També sobre el que escriu la Mercè, amb paraules que a vegades no acaba d’entendre la Mirela i que ella li explica amb un llenguatge més senzill. O sobre les variants de la llengua catalana, quan la Mirela utilitza expressions pròpies de la parla tarragonina.
La tarda els passa sense adonar-se’n. Sempre es queixen que no tenen gaire temps lliure. “És que totes dues fem mil coses!” –diuen. La noia de la cafeteria les coneix bé, sap què hi van a fer cada dimecres a la tarda, sempre els parla en català i, quan veu que s’aixequen, ja els prepara la barra de pa que sap que compraran per sopar.
Rosa Maria Llunell, Tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari