Quan vaig anar a Barcelona al Teatre Nacional de Catalunya amb la meva parella lingüística els dos estàvem il·lusionats perquè no hi havíem estat mai.
Em va agradar molt el lloc però el que més em va sorprendre va ser la gran quantitat de voluntaris que hi havia. Vaig poder parlar amb alguns d’ells i tots vam coincidir que era un plaer i un privilegi poder acompanyar a persones que volen conèixer la nostra llengua i cultura.
L’obra va ser divertida i quan va acabar van caure per la platea uns cors de paper en forma de pluja que vaig aprofitar per adornar l’arbre que vaig fer a la sala de casa meva (a la foto)
Dono les gràcies al CPNL per fer-nos partícips d’aquest projecte tan engrescador!
Montse Solé, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Lleida
Afegeix un nou comentari