Quan hem arribat al bar Alaska, la Montse Alsina ja s’estava esperant. És la voluntària lingüística de la Coronada. Normalment, des del 5 de novembre passat, que va ser la trobada de parelles de la tardor, queden els dimarts per parlar durant una hora que se’ls fa curta. Tant la Montse com la Cori van conèixer el Voluntariat per la llengua per mitjà dels cursos de català. La Montse també queda amb altres aprenentes que ha tingut. I de vedades, queden totes alhora i munten una tertúlia improvisada.
La Cori ens ha explicat que ella va néixer a Santa Marta de los Barros, a la província de Badajoz, i de petita va viure a Mèrida, una ciutat molt bonica i amb moltes restes romanes. Va arribar a Cerdanyola amb 14 anys (l’any 1973) i va entrar a l’escola a estudiar EGB –a Mèrida, havia deixat 4t de batxiller. Va arribar just quan hi va haver la primera reforma educativa. Aleshores –diu– ben poca gent parlava en català a Cerdanyola. La Montse ens comenta que té raó la Cori, i que ara es parla molt més en català a Cerdanyola. És el que ella percep. Ja que aquest estiu fa 40 anys que també va arribar a Cerdanyola –provinent de Montcada- i en aquella època pràcticament només se sentia parlar en català a la Cerdanyola de Dalt, la del carrer de sant Ramon. A la Cerdanyola de Baix, la del riu, i al barri de les Fontetes era més difícil sentir a parlar-lo.
La Cori, després de tants anys, s’ha decidit a aprendre català per respecte als catalanoparlants. Abans no s’atrevia, però ara que ja té els fills grans s’ha llençat i ja el parla amb la Montse i també amb el seu professor d’escacs, el Paco, i els seus companys. De mica en mica, el va aprenent. No li agrada mirar la tele, més aviat li agrada fer cursos de ball: de sevillanes, de dansa del ventre, i també de microgimnàstica –que es basa molt en la respiració i els moviments lents de diferents parts del cos.
La Montse, que feia més de quinze dies que no veia la Cori, queda parada dels progressos que ha fet quan la sent parlar, amb tanta fluïdesa. La Cori sent que té el català com adormit dins seu i que ara se li desperta. Això és el que ens diu. Trobem que és bonic.
Les dues, aprenenta i voluntària, tenen en comú que han viscut tota una vida a Cerdanyola: s’hi han casat, han tingut fills i la Montse, néts fins i tot. I ara tenen en comú aprendre català. La Cori s’apuntarà al curs Elemental i la Montse al curs de Suficiència. Mai no és tard!
Núria Tarridas, dinamitzadora del VxL a Cerdanyola (Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3)
Afegeix un nou comentari