Quan vaig arribar a Barcelona el meu marit em va recomanar que aprengués català, ja que això em permetria integrar-me millor i fer nous amics. En aquell moment tot era nou, una cultura desconeguda per a mi.
En una de les meves classes ens va visitar l’Helena Pibernat, la dinamitzadora del Voluntariat per la Llengua (VxL) del Centre de Normalització Lingüística de Cornellà de Llobregat, qui, amb un somriure i la seva mirada amable, ens convidava a participar formant part de les parelles lingüístiques. I així va començar tot. Vaig omplir el formulari amb la disponibilitat horària, la descripció dels meus interessos i aficions i molta il·lusió.
Van passar un parell de dies i vaig rebre la seva trucada, em va informar que ja tenia una parella lingüística amb la qual podria començar a parlar català. Ens coneixeríem al Castell de Cornellà, on ens van explicar el funcionament del programa i després va haver-hi un pica-pica per presentar-nos. Vaig tenir l'oportunitat de conversar amb l’Ana María i l’Ameli per primera vegada. Ens vam entendre de seguida, semblava que ens coneguéssim de tota la vida, i així, en lloc de ser una parella lingüística, ens vàrem convertir en un trio lingüístic.
Vam fer les deu trobades en el cafè a prop de la plaça de l’Església, on ens vam reunir cada dijous. Vaig perdre la por i la vergonya de parlar en català i vaig guanyar unes amigues estupendes que m'explicaven detalls de la cultura, les tradicions i les persones de Catalunya. Em vaig sentir cada vegada més integrada i feliç de compartir aquest temps.
Vaig desenvolupar fluïdesa en conversar en català, em vaig sentir més segura en expressar-me, això em va permetre poder obrir-me pas a nivell laboral, incloent al meu currículum “parlo català”.
I endevineu què va passar?
A l'empresa per a la qual treballava amb contracte per obra o servei em van oferir un contracte indefinit, en demostrar que podia desenvolupar la meva feina, oferint una atenció en català. I anys després vaig canviar de feina en una nova empresa, on també faig servir el català.
Han passat aproximadament set anys, els dos primers anys vaig participar al Voluntariat per la llengua com a aprenenta reunint-me amb les meves amigues. Després, per invitació de l'Helena, he començat a posar el meu granet de sorra com a voluntària. Vaig conèixer la Caty, una amiga d'Extremadura, i actualment col·laboro amb la María Isabel, una amiga de Veneçuela.
Gràcies al voluntariat hem pogut fer conversa en català, anar d'excursió, llegir poesia, parlar per la ràdio, participar en un taller de doblatge en català, aprendre a ballar sardanes, hem rigut, ens hem comunicat, hem fet moltes coses juntes i encara les fem.
El més important i valuós és que la llengua ens ha permès conèixer-nos, apropar-nos a persones de diversos entorns, aprendre d'elles i enriquir les nostres vides esborrant estereotips, mirant-les als ulls i sentint-les els nostres amics.
I aquesta és la forma en la qual el Vxl ha deixat la seva empremta en la meva vida.
Amalia Guadalupe Ambríz Alcibar, voluntària (abans aprenenta) del VxL del CNL de Cornellà de Llobregat
Afegeix un nou comentari