La M. Teresa Tuset i la Victòria Martínez són alumnes de l’escola d’adults Arquitecte Jujol de Sant Joan Despí i ara fa un any aproximadament van ser parella lingüística. És un dels casos en què voluntaris i aprenents que comparteixen habitualment un espai i una activitat comuna (un curs a una escola d’adults, per exemple), aprofiten el temps d’abans o de després per conversar en català i, sent parella lingüística, conéixer una mica més els que fins aquell moment potser no passaven de ser companys anònims.
L’Eduard Vidal, dinamitzador del Centre de Normalització Lingüística Roses (que gestiona les parelles que es formen a Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí) els ha fet aquesta entrevista perquè ens expliquin com els va anar l’experiència.
Eduard: Com ha anat la vostra parella lingüística?
Teresa (voluntària): Molt bé. Seguim sent companyes a l’escola i hem fet amistat.
Victòria (aprenent): Sí, hem fet amistat.
E: Com vau començar a participar en el Voluntariat per la llengua?
T (vol.): Així que ens ho vau proposar.
E: Va ser a dins de classe que us ho vam proposar, a la classe de la Montse?
V (apr.): Sí, a classe de català.
E: Quin va ser l’estímul inicial per apuntar-vos-hi?
T (vol.): Va sorgir... Estàvem sentades juntes.
V (apr.): Sí, recordo que ella em va fer un gest així com dient “tu i jo”, mentre tu ho deies. De fet, anteriorment jo ja li havia demanat, a la Teresa, que em parlés en català.
E: El que us proposàvem tenia relació amb el que fèieu a l’escola d’adults?
T (vol.): Sí, aquí a l’escola fem algunes assignatures juntes. Aleshores totes dues fèiem català i castellà.
E: Quan us trobàveu?
T (vol.): Els dilluns, després de classe.
E: En quin espai conversàveu?
T (vol.): En aquesta taula o a la del pis de baix, o en un banc del pati.
V (apr.): ...o bé de retorn cap a casa. A vegades, però, de camí cap a casa, en comptes d’estar-nos-hi vint minuts trigàvem més estona.
E: Us sembla bé que se senti parlar en català?
T (vol.): Jo trobo que sí.
V (apr.): Sí. Fora de l’escola el parlen poc i se sent poc parlar en català.
E: De quins temes parlàveu?
Victòria i Teresa: De tots!
T (vol.): Temes de casa, temes familiars... Em sembla que els hem tocat tots.
E: Parlàveu de coses que tenien relació amb el que fèieu a l’escola?
T (vol.): Sí, també; i algunes vegades aprofitàvem per fer els deures.
E: Què ha canviat des d’aleshores? Què hi heu guanyat?
T (vol.): L’amistat. Tenir una companya amb qui m’hi avinc molt bé. He passat bones estones amb ella.
V (apr.): A Sant Joan tenia poques amistats perquè treballava fora i gràcies a l’escola, n’he fet més.
E: I en relació a la llengua?
V (apr.): No és que em senti canviada. Ara, però, amb el meu marit, que és català, m’és més fàcil dirigir-me a ell, d’entrada, en català.
T (vol.): Jo trobo que el dia que ens vam apuntar a tu no et sortien les paraules amb tantat rapidesa o facilitat. La veig més segura d’ella mateixa.
E: A mi també m’ho sembla.
En definitiva, una altra bona experiència de Voluntariat per la llengua!
Afegeix un nou comentari