Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.
Em dic María José, sóc argentina, i volia compartir amb tots vosaltres la meva experiència amb la cultura catalana.
La meva relació amb el català va començar un any abans d’arribar aquí. Quan amb el meu marit vam decidir venir a viure a Catalunya, el primer que vam pensar va ser: “Hem d’aprendre a parlar català”. I així, vam fer el primer curs al Casal Català de la nostra ciutat, Córdoba. Allí, un professor de 80 anys ens va ensenyar els coneixements bàsics de la llengua i també ens va explicar coses importants de la cultura catalana. Allí vam començar a estimar aquesta terra.
Al desembre del 2008 vaig arribar a Sabadell i al febrer del 2009 estava fent el segon curs de català, i fins ara no l’he deixat d’estudiar. Però el problema era que a casa no tenia amb qui parlar-lo i, com a molts, em feia vergonya parlar-lo al carrer.
Al setembre em vaig assabentar de l’existència del programa del Voluntariat i m’hi vaig apuntar. Així vaig conèixer la Gisela, la meva parella lingüística i actual amiga, una dona amb qui vaig compartir moltes experiències. El que més em va agradar del programa és que és un intercanvi de cultures. Ella em va apropar a la cultura catalana i jo a ella a l’argentina.
Després de 3 anys de conèixer-la i de fer molts cursos de català, vaig decidir que ja tocava ajudar una altra persona que necessités d’un voluntari, i vaig preguntar a la Lídia, la nostra coordinadora del programa a Sabadell, què li semblava si feia de voluntària. Em va dir que sí de seguida i em va enviar les dades d’una noia ucraïnesa, amb la sort que aquesta noia havia estat companya meva en un dels cursos que havia fet. Ara, doncs, estic aprenent una mica de cultura ucraïnesa.
Però la meva relació amb la cultura catalana no acaba aquí. També sóc castellera, pertanyo als Castellers de Sabadell, on he trobat una colla que rep qualsevol amb els braços oberts, no importa d’on ets, allà hi ha lloc per a tothom.
Per això ara em sento catalana; de l’Argentina, però catalana, i els dono les gràcies per la possibilitat que m’ha donat el Consorci per a la Normalització Lingüística d’estudiar català i per totes les activitats que fan perquè l’aprenentatge sigui més fàcil, com les tertúlies de lectura fàcil, el programa del Voluntariat, etc.
Maria José Rojas
Voluntària, abans aprenenta del VxL.
