Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
19/11/2013
Més enllà d'aprendre una llengua

Em dic María José, sóc argentina, i volia compartir amb tots vosaltres la meva experiència amb la cultura catalana.

La meva relació amb el català va començar un any abans d’arribar aquí. Quan amb el meu marit vam decidir venir a viure a Catalunya, el primer que vam pensar va ser: “Hem d’aprendre a parlar català”. I així, vam fer el primer curs al Casal Català de la nostra ciutat, Córdoba. Allí, un professor de 80 anys ens va ensenyar els coneixements bàsics de la llengua i també ens va explicar coses importants de la cultura catalana. Allí vam començar a estimar aquesta terra.

Al desembre del 2008 vaig arribar a Sabadell i al febrer del 2009 estava fent el segon curs de català, i fins ara no l’he deixat d’estudiar. Però el problema era que a casa no tenia amb qui parlar-lo i, com a molts, em feia vergonya parlar-lo al carrer.

Al setembre em vaig assabentar de l’existència del programa del Voluntariat i m’hi vaig apuntar. Així vaig conèixer la Gisela, la meva parella lingüística i actual amiga, una dona amb qui vaig compartir moltes experiències. El que més em va agradar del programa és que és un intercanvi de cultures. Ella em va apropar a la cultura catalana i jo a ella a l’argentina.

Després de 3 anys de conèixer-la i de fer molts cursos de català, vaig decidir que ja tocava ajudar una altra persona que necessités d’un voluntari, i vaig preguntar a la Lídia, la nostra coordinadora del programa a Sabadell, què li semblava si feia de voluntària. Em va dir que sí de seguida i em va enviar les dades d’una noia ucraïnesa, amb la sort que aquesta noia havia estat companya meva en un dels cursos que havia fet. Ara, doncs, estic aprenent una mica de cultura ucraïnesa.

Però la meva relació amb la cultura catalana no acaba aquí. També sóc castellera, pertanyo als Castellers de Sabadell, on he trobat una colla que rep qualsevol amb els braços oberts, no importa d’on ets, allà hi ha lloc per a tothom.

Per això ara em sento catalana; de l’Argentina, però catalana, i els dono les gràcies per la possibilitat que m’ha donat el Consorci per a la Normalització Lingüística d’estudiar català i per totes les activitats que fan perquè l’aprenentatge sigui més fàcil, com les tertúlies de lectura fàcil, el programa del Voluntariat, etc.

Maria José Rojas
Voluntària, abans aprenenta del VxL.

Publicat per HolaKo
Etiquetes:
18/11/2013
ELS DIVENDRES A WAD RAS

Relat escrit per la voluntària del VxL Alegria Julià, una de les persones que conversen en català una hora a la setmana amb persones que volen practicar-lo. Ella ho fa amb internes del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona

“Ahir era a casa meva, amb el meu nét gran, i estava retallant uns cartronets amb imatges i paraules.

-Iaia, què és això?

-És un joc per aprendre paraules en català.

-I per què ho fas?

La pregunta li va sortir espontània perquè no entén que, jubilada com estic, em dediqui a preparar material d’aprenentatge.

-És per les noies de Wad Ras. – i com que al seu rostre encara s’hi endevinava un interrogant he continuat – Wad Ras és un centre penitenciari, la presó de dones. Hi vaig tots els divendres a la tarda a parlar amb elles. Volen aprendre el català, saps?

Aleshores em va mirar d’una manera molt especial. Suposo que per un nen de deu anys, que ja es qüestiona moltes coses, i que té el cap ple de pel·lícules i sèries policíaques, li ha sorprès aquesta informació. Ell ja estava al corrent de que jo sóc voluntària per la llengua, sabia que he tingut moltes parelles lingüístiques, sovint en parlo a casa. Però això de que vagi a la presó el va impressionar.

-I no et poden fer mal?

-No, ni pensar-ho! Són molt amigues meves. Ens ho passem molt bé parlant. Totes les que jo conec tenen fills, i els agrada molt explicar coses d’ells. Algunes tenen els fills a prop i els poden veure sovint perquè van a visitar-les a la presó. D’altres s’han de conformar sentint-los parlar per telèfon. I saps què? A la presó tenen una biblioteca. A més, van a classe i estudien, és com si anessin a l’escola. Moltes d’elles no van poder anar a l’escola quan eren petites i ara els agrada aprendre.

-Podem jugar ara, amb aquest joc?

-I tant! 

La seva curiositat infantil per l’ambient de la presó, s’havia esvaït. Ara tocava jugar.

No li vaig explicar que el primer dia jo també estava impressionada. Després de lliurar el DNI, passar dues portes de seguretat, deixar la bossa perquè no es pot entrar res (només papers i llibres), passar tres portes més, que obren uns guardes de seguretat, vaig arribar finalment a l’aula que tenia destinada per a fer la conversa. La Jordina, la mestra de Wad Ras, m’ho va fer tot molt fàcil.

I és curiós, ara, després de set sessions, entro i surto del recinte amb tota naturalitat i, sobretot, amb força il·lusió, perquè el contacte amb aquestes noies m’enriqueix, em fa sentir més propera a les persones i més útil. Jo, una mestra jubilada, tinc l’oportunitat de posar els meus coneixements al servei d’unes alumnes molt especials, que, iguals que els nens, aprenen rient i divertint-se”.

Publicat per HolaKo
Etiquetes:
12/11/2013

Com es pot obrir un blog sobre un programa de la magnitud del Voluntariat per la llengua? Podria parlar sobre els 10 anys d’existència, les més de 77.000 parelles lingüístiques formades, les prop de 700 entitats i més de 2.000 establiments que hi col·laboren , les més de 4.500 activitats complementàries que s’han organitzat per als participants...

Però (i permeteu-me que li faci un gir a la dita), sovint el bosc no ens deixa veure els arbres.

Si planéssim sobre el Voluntariat per la llengua, veuríem un enorme bosc ben verd i frondós, amb branques entrellaçades que conformen una espessa catifa. Ben maca, és cert, però conformada per arbres de diverses mides i procedències, de diferents colors i edats, amb arrels ben profundes o que tot just comencen a enfonsar-se a la terra.

Aquesta és la força del VxL, la suma de les individualitats (aprenents, voluntaris, entitats, establiments...).

I davant d’aquest bosc creat entre tots, com emplenar de sentit paraules com solidaritat, generositat, empatia o esforç recompensat tan profundament associades al concepte de voluntariat?

És ben senzill: darrere de cadascuna d’aquestes paraules hi ha una història que les exemplifica.

Per començar, una que mereix ser coneguda tant per la seva singularitat com per la manera en què recull quin és l’esperit d’aquest Voluntariat per la llengua: noi senegalès coneix escriptora.

Tots dos, alumnes dels cursos de català del CPNL per diferents motius. El noi, que li demana a l’escriptora que escrigui la seva curta (per edat) però intensa història vital.

I l’escriptora, que dubtosa que aquella història no sigui prou interessant o que sigui capaç de d’escriure-la o que mai li publiquin, que li posa una condició: funcionaran com a parella lingüística per tal de no perdre el temps si mai no neix un llibre d’aquesta relació.

I el noi i l’escriptora que es posen a parlar en català una hora a la setmana. I resulta ser que mentre el noi va millorant el seu català parlat com qualsevol altre aprenent, tots dos s’obliden del rellotge i l’escriptora acaba fascinada per una història que, sigui com sigui, haurà d’acabar publicant.

El resultat es diu “Origen: Tambakunda” i un aprenent i una voluntària que tant han rebut i han donat que el català només ha estat una excusa per aprendre més sobre la solidaritat, la generositat, l’empatia o l’esforç recompensat.

Ara ja comenceu a saber millor què és el nostre voluntariat.

Anna Gallego

Dinamitzadora del VxL al CNL de Badalona i Sant Adrià des de 2007 fins al novembre de 2012 i, des de llavors, coordinadora del VxL al Consorci per a la Normalització Lingüística

Publicat per HolaKo
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!