Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.
Darrere cada participant en el Voluntariat per la llengua hi ha una història que de vegades sorprén. La dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística del Maresme, Maite Bonora, ens explica la d'aquest aprenent:
En Sulayman va arribar a Catalunya l’any 2008. Tenia 21 anys, i venia de Gàmbia.
Va començar a aprendre català i castellà aviat: al Sulayman li agraden les llengües; al seu país era professor anglès. Va ser quan estava fent el Bàsic 3 que va demanar una parella lingüística. Era el febrer de 2011.
Ha tingut diferents voluntaris lingüístics. Va començar amb la Cristina, després amb la Gemma, i l’últim ha estat en David. Però fa pocs dies, ja ens ha demanat que li busquéssim un altre voluntari. Li hem adjudicat el Joan, amb qui encara no ha tingut temps de posar-se en contacte, però a qui ja té ganes de conèixer.
Al Sulayman li agraden les llengües i li agraden les persones. Per això, valora tan positivament el programa Voluntariat per la llengua, perquè li permet practicar la llengua catalana i conèixer persones diferents alhora. Diu que al carrer no és tan fàcil interactuar amb algú per parlar-hi, “perquè tothom va amb les seves coses”, per això troba el programa tan útil.
L’aprenent ens explica que a les trobades, als voluntaris, els parlava del seu país: la cultura de Gàmbia, el clima, el caràcter de la gent, les infraestructures... i sobretot, sobretot, de la cuina. Li agrada molt cuinar, i comparteix receptes del seu país amb els voluntaris. Com que la matèria primera no és la mateixa aquí que allà, adapten les receptes gambianes als productes que trobem aquí; de manera, que tot plegat no perdi l’essència. Admet, però, que el primer dia costa molt d’iniciar una conversa, “perquè és una persona nova”, però després de presentar-se, de dir qui és i d’on ve, “és fàcil trobar temes de conversa”.
A Mataró, amb els seus voluntaris han fet les trobades en algun bar, caminant per la platja, al parc Central... Li agrada la història, per això, destaca les converses que feia amb el David, quan visitaven les exposicions del Museu de Mataró, o bé quan el voluntari li va ensenyar la muralla antiga.
El Sulayman recorda la festa dels 10 anys del Voluntariat per la llengua que es va fer a Barcelona, quan el vam convidar com un dels voluntaris més joves a participar al programa. Hi va venir amb un voluntari de Mataró. Recorda que hi va conèixer un noi de Nova Zelanda, amb qui van parlar en anglès primer, i en català després.
Reconeix que encara li costa molt parlar el català, “sé moltes paraules, però encara em costa construir les frases”. Tot i això, quan va a comprar, quan fa algun tràmit a l’administració pública, i, fins i tot, amb algun amic, sí que el parla.
Les seves experiències com a aprenent lingüístic han estat tan positives, que encara manté el contacte amb algun dels seus voluntaris, amb qui es comunica ara pel xat del Facebook, o bé per whatsapp.
Per a mi, és una satisfacció poder explicar-vos aquesta història i aprofito per agrair tots els aprenents l’interès i, fins i tot, l’entusiame que mostren per la nostra llengua i la nostra cultura en el seu dia a dia.
