Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
24/05/2020

Ja fa diverses temporades que el Grup de Lectura i Conversa (GLC) funciona com un rellotge. Cada dijous, de 17.45 a 18.45 h, a la Biblioteca Municipal de Rubí Mestre Martí i Tauler, l’Èlia Garcia, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL), presenta un article al grup i entre tots el llegeixen, n’extreuen les idees principals, i acte seguit intercanvien els seus punts de vista sobre aquestes.

Davant les restriccions imposades pel COVID-19, se’ls va acudir de continuar les trobades de forma virtual. Al començar-les l’Èlia els va preguntar què volien fer, si donades les circumstàncies s'estimaven més fer només conversa, sense la lectura previa, però li van dir que volien continuar fent la lectura en veu alta. Així que han aprofitat el llibre de contes  que els va regalar la biblioteca l'any passat, L'illa dels tresors. Precisament aquest dijous, 14 de maig, van llegir "Sota els mateixos cels" de la Sílvia Soler. El tema de conversa, a banda de donar la benvinguda a l'Emilio, que feia més dos mesos que no el veien,  va ser una mica sobre l'actualitat de la pandèmia i de com ens estava afectant a nivell anímic.

A la fotografia, podeu veure el Lluís (que en altres moments també fa de voluntari lingüístic), el Manuel (aprenent del Lluís), la Maria Auxiliadora, l’Emilio i l’Èlia. Ells no es volen perdre l’oportunitat de fer-la petar cada dijous i continuen les trobades de forma virtual.

Isaac Aguareles, dinamitzador del VxL del Servei Local de Català de Rubí (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
19/05/2020

De Buenos Aires a Torí, sense passar per Catalunya

La meva experiència com a participant del programa Voluntariat per la llengua (VxL) en la modalitat virtual és molt positiva. El que més m’agrada és la possibilitat d’ajudar en la difusió de la nostra llengua, donar una oportunitat als aprenents i aprenentes per practicar-la i dominar-la. A Catalunya tenim molts estudiants de català, però massa sovint els passa que no tenen la possibilitat de practicar la llengua. Crec que hi ha massa catalanoparlants que, en adonar-se que el seu interlocutor no domina l’idioma propi del país, passen al castellà. Es un mal costum, potser massa estès en la nostra societat. Visc i treballo a la comarca del Barcelonès i, malgrat tot, crec que fora de la zona metropolitana de Barcelona això no passa tant sovint. En tot cas, em vaig apuntar al  VxL per fer un servei a la llengua i al meu país.

La meva parella lingüística actual es diu Iren. És una noia argentina que viu a la ciutat de Torí des del mes de febrer. Hi va anar per estudiar un postgrau. Però, quan només feia un mes que hi havia arribat, es va haver de confinar a casa degut a la pandèmia del coronavirus. La Iren havia estudiat català de forma autodidacta al seu país d’origen i mai no ha estat a Catalunya. De fet, Itàlia és el primer país europeu que ha trepitjat. Té amics catalans i per això li agrada estudiar i parlar català. Es una dona intel·ligent, és poliglota i té moltes inquietuds. A més del seu idioma matern, que és el castellà, parla altres llengües, com el francès, l’alemany i I’italià. I us puc assegurar que també parla català. I ho fa molt bé. Es engrescador comprovar com la Iren, que mai no ha estat a Catalunya, parli tan bé el català. Crec que ella és un bon exemple de com la motivació per aprendre una llengua és essencial.

A cada sessió partim una estoneta dels materials del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Hospitalet de Llobregat: fem algun exercici, llegim algun text curt o comentem una llista d’adjectius. Això ens serveix  per comença la sessió. Però després, ràpidament, ens posem a xerrar de temàtiques diverses -des de la situació que viu Itàlia o Argentina,  fins a les pel·lícules que més ens agraden, passant per les nostres aficions-. I el temps passa sense adonar-nos-en.

Pel que fa a l’aspecte tècnic, fem servir Google Hangouts, que és una aplicació de missatgeria instantània i servei de veu per a mòbils de Google. Des de la distància i de forma telemàtica podem xerrar i compartir documents. Degut a la pandèmia del coronavirus, cada cop seran més habituals les trobades virtuals, encara que aprenent i voluntari visquin al mateix barri.

Tornant a la dinàmica de les nostres sessions, cal puntualitzar que jo sempre procuro que sigui ella la que parli. Escric en un full els errors que pugui cometre. Després, quan fa una pausa, faig les correccions pertinents. La Iren, per la seva banda, que estudia a la universitat, està acostumada a escriure apunts. Altres vegades, sense voler, entrem en un diàleg. La conversa sovint és interessant, i xerro una mica, però de seguida que en soc conscient, m’aturo. Crec que és important no interrompre gaire l’aprenent per no tallar la comunicació.

La Iren està molt satisfeta amb els resultats obtinguts i ha decidit ampliar el nombre de sessions a proposta de la seva parella lingüística. “Crec que és una molt bona manera de millorar la llengua i d’aprofitar el temps”, assegura. Afegeix que “he millorat el meu català des de la primera sessió, m’adono que mica en mica el vaig parlant cada cop millor”. A més, “la meva parella lingüística em va parlar del Parla.cat i m’hi he apuntat per seguir un curs bàsic en la modalitat lliure”.

I res més, només subratllar que valoro l’experiència molt positivament. Per mi l’objectiu va més enllà de millorar el català de l’aprenent. M’agrada que l’aprenent s’adoni que els catalans sempre estarem satisfets d’afegir un parlant més a la nostra comunitat, visqui on visqui.

Oriol, voluntari del VxL en modalitat virtual

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
19/05/2020

En Toni i en Damien són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses. Aquí teniu les seves opinions sobre l’experiència:

Jo soc el Toni, sabadellenc resident a Almeria i parella lingüística d’en Damien. Ha estat un veritable plaer haver-lo conegut mitjançant el programa VxL en la modalitat virtual. Les trobades han estat molt enriquidores en tots els aspectes. Ens hem vist regularment durant 10 setmanes que han passat volant. En Damien ha fet un gran esforç i s’expressa en català força bé. Admiro molt la seva constància i curiositat envers la nostra llengua i la nostra cultura. Així que seguirem novament amb una altra tongada de trobades per xerrar en català. Ja ho puc ben dir, una bonica experiència lingüística i humana.

Toni (voluntari)

Em dic Damien i soc francès. Vaig interessar-me en aquest programa per poder practicar i millorar el meu català. Aquesta experiència ha estat molt bona i positiva per al meu aprenentatge. He conegut la meva parella lingüística, l'Antoni, amb qui tots els dimecres hem fet una conversa d'una hora mitjançant videoconferència per Whatsapp. Amb la seva paciència i tots els seus consells, he pogut millorar el meu nivell d’expressió oral. També m’ha fet descobrir moltes tradicions sobre la cultura catalana. A més a més d'estudiar la llengua, he conegut una bona persona amb qui he compartit moltes coses i amb qui estic parlant encara actualment. Vull agrair a tots els voluntaris del programa la possibilitat de desenvolupar les meves eines lingüístiques per practicar aquesta bonica llengua i conèixer un nou amic!

Damien (aprenent)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/05/2020

Al gener vam publicar en aquest blog la història d'en Lluís i en Luiz, una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona que es van conèixer abans de ser-ho per casualitat, gràcies a l'amor que tots dos tenen pels llibres i la lectura: En Luiz i en Lluís, els Dupond i Dupont del Voluntariat per la llengua!

Ara ens han enviat la foto que us mostrem, que fa visible el moment actual de confinament i com aquest no ha destruit el vincle que han creat aquest voluntari i el seu aprenent.

Diu en Lluís (voluntari): "En Luiz, la meva parella lingüística, està pujant a casa seva, que és un primer, una bossa de paper lligada amb un cordill. Són uns llibres que li he deixat. Aquí estem fent l'operació des del carrer".

VxL del CNL de Barcelona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/05/2020
,

Soc la M. Teresa, voluntària del Voluntariat per la Llengua (VxL) i m’agradaria explicar com he arribat a participar en el programa.

Jo només era catalanoparlant i lectora de llibres en català. He de dir que també se n’aprèn molt per memòria visual, però mai havia après a escriure'l: les normes, la gramàtica, etc.

Un dia em vaig dir a mi mateixa: “la meva llengua, l’he conèixer bé”. Em vaig animar a aprendre-la, per a la qual cosa vaig anar al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de la meva ciutat i m'hi vaig apuntar. Vaig assistir a les classes fins aconseguir el nivell C de català.

Un dia, el professorat del CNL va comentar el tema de les parelles lingüístiques i em va semblar una idea molt interessant. De seguida vaig pensar que quan tingués més temps lliure participaria en el programa.

Penso que fer de voluntària i poder ajudar persones que venen de fora i estudien el català és una bona feina. Sovint els falta agafar la seguretat necessària per llançar-se a parlar quan són al carrer.

A mi, particularment, em fa sentir molt bé el fet de saber que puc contribuir a fer perdre la por o la vergonya o el que sigui a persones interessades en la nostra llengua i que només necessiten practicar la parla.

Fa uns mesos em vaig jubilar i vaig considerar que era el moment d'estrenar-me. De fet, donades les circumstàncies, només ho he pogut fer de forma virtual.

Vaig emplenar el formulari, el vaig enviar, i aquí estic, parlant català amb algú que el vol aprendre.

La meva parella lingüística és de l'Equador i vull dir-vos que és una experiència molt enriquidora.

Intercanviem impressions de cinema, de lectura, així com receptes de cuina típiques dels nostres països.

La Yohana, la meva parella lingüística, s'hi esforça molt, pregunta coses i pren notes contínuament, cosa que em fa creure que fer-li de parella lingüística contribueix al seu aprenentatge. D’altra banda, li és útil, ja que ella necessita saber català, sobretot perquè té una criatura en edat escolar i han de fer els deures juntes, encara més en el moment en què vivim.

Recomano i esperono tothom que gaudeixi d'una experiència com aquesta.

M. Teresa Farell, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/05/2020
,

Cada cop més persones catalanes hem de marxar a l’estranger per qüestions acadèmiques o/i laborals. I una d’elles, soc jo.

Soc la Berta Freixas, soc de Vic i fa tres anys que visc a Dublin i més de quatre, a Irlanda. El fet de viure fora del teu país fa que acabis fent pinya amb les persones que com tu són catalanes i viuen fora. Entre nosaltres ens fem suport i compartim molts moments i situacions, i alhora ens adaptem al país que ens acull. Tots els catalans que vivim fora de Catalunya estem connectats a partir dels grups de Facebook com ara Catalans pel món. Formar part d'aquestes pàgines ens permet estar connectats amb els diferents catalans que vivim en diferents parts del món.

Anys enrere, quan encara vivia a Catalunya, vaig ser durant molts anys voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) i m’encantava. Vaig tenir quatre o cinc parelles lingüístiques (una noia de Mèxic, una noia del País Basc, un noi d'Escòcia, un noi d'Holanda, una noia d'Holanda...). I potser algun altre que ara no recordo.

Des que visc a Irlanda, ha sigut més complicat fer de voluntària ja que no podia ser-hi presencialment amb els aprenents, tot i això, les ganes de seguir-ho fent ningú me les treia. És per això que un dia vaig llegir a Internet que hi havia la possibilitat de fer-ho a través de la modalitat virtual. Vaig estar molt contenta de poder-continuar fent-ho, i virtualment. Vivint fora de Catalunya és una gran oportunitat. Aquests dies de quarantena i confinament han permès que m’hi torni a connectar i actualment soc voluntària lingüística en la modalitat virtual del VxL que gestiona el Centre de Normalització Lingüística d'Osona.

Tenir converses amb persones d’altres països fa enriquir-nos mútuament. Els aprenents s'alegren i es posen contents de poder-te parlar sobre ells i sobre el seu país d'origen. Jo que visc fora de casa també veig que, sense adonar-nos-en, perdem més el valor del que tenim i a vegades oblidem d'on venim i amb el que ens identifiquem: les tradicions, la cultura, la nostra llengua: el català. Tot forma part de la nostra identitat i crec que hem d’ajudar a conservar-la.

Berta Freixas, voluntària en modalitat virtual del VxL

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/05/2020

Des que vaig començar a estudiar català a l'Oficina de Català (OC) de Calella mai m'havia sentit tan a gust com en el curs de nivell intermedi. Enrere havien quedat els dies difícils i ara podia sentir-me més a casa, amb molts companys catalans que eren allí per aprendre la llengua que mai havien pogut estudiar a l'escola.

Des del primer dia vaig tenir com a company més pròxim el Joan, un català perfeccionista i amb molt de sentit comú, que de seguida em va caure bé.

Ens vam trobar un dia en el bar la Tetera i vaig conèixer el seu company, Pedro, un veneçolà com jo. Vam conversar una estona i de seguida vaig saber que ens portaríem bé.

A classe el Joan m'ajudava amb els dubtes que tingués, i en el grup de Whatsapp dels companys del curs feia bones aportacions i agraïa les aportacions que jo feia també.

Després vaig triar-lo com a company del Voluntariat per la llengua (VxL), perquè sabia que ell em podria ensenyar molt i que tindríem bones converses. No em vaig equivocar. A pesar que ja no estem estudiant junts pel confinament, no ha deixat de donar-me suport en el meu procés d'aprenentatge del català. Cada dia conversem per telèfon i fa molt que hem sobrepassat les 10 hores de VxL. Ens hem recolzat molt en aquests dies difícils, hem rigut molt i hem compartit les nostres percepcions. Estic molt agraïda d'haver-lo conegut més a fons gràcies al Voluntariat per la llengua. T'estimo, Joan!

Marisol, aprenenta en modalitat presencial i virtual del VxL de l'OC de Calella (Centre de Normalització Lingüística del Maresme)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
16/05/2020
,

El Voluntariat per la llengua de Montornès del Vallès s'adapta a poc a poc a l'entorn virtual

Amb la crisi de la pandèmia de la malaltia de la Covid-19 provocada pel Coronavirus, les trobades presencials de voluntaris i aprenents del Voluntariat per la llengua (VxL) i les activitats conduïdes per voluntaris es van haver de suspendre a partir del 13 de març. Però el desig i la voluntat de continuar amb l’activitat han fet que alguns voluntaris i aprenents s’hagin adaptat a les circumstàncies i ara es trobin virtualment.

A Montornès també hi ha parelles lingüístiques que s’han acollit a aquesta modalitat. En Ferran i els seus aprenents, en Jamal i en Diego, fan videotrucades de WhatsApp; la M. Rosa i l’Inma es troben davant de la pantalla de l’ordinador mitjançat l’aplicació Jitsi, i en Salvador, que conduïa les tertúlies en català de les biblioteques de Montornès, Montmeló i Vilanova del Vallès, porta ara la tertúlia des de casa seva els dimarts i dijous de 19 a 20 del vespre, també gràcies a una aplicació de trobades de grup.

Un altre cas és el de Koumbouna, que era alumne dels cursos de català i també assistia a la tertúlia de la Biblioteca. Per circumstàncies de feina, el confinament el va enxampar a Lleida. Ara té un voluntari de Canovelles, l’Isaac, amb qui es troba per videotrucada amb el mòbil. En Koumbouna pot parlar en català i a més manté un vincle d’unió amb el Vallès Oriental gràcies al seu voluntari.

El moment històric que estem vivint és dramàtic, certament, i no sabem què ens durà en un futur, però el que sí que sembla clar és que la millor opció és intentar adaptar-nos a les circumstàncies i que d’aquesta adaptació de ben segur que en traurem una experiència. De moment estem aprenent a protegir-nos i també a utilitzar noves eines de comunicació. Moltes persones mai havien arribat a pensar que aprendrien a fer servir aplicacions com Jitsi, Hangouts, Zoom, Skype…, però la situació les ha empès a conèixer-les i a utilitzar-les.

Esperem que hi hagi molta gent que s’animi a incorporar-se a aquesta  modalitat del Voluntariat per la llengua virtual, ja que, ara per ara, hi ha molts aprenents que esperen voluntari. El VxL ens ajuda a aprendre català, però també en el nostre contacte amb el món en aquests moments d’incertesa.

Reyes Barragán, Tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Montornès del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
16/05/2020

Fa bastant temps que una coneguda em va parlar del Voluntariat per la llengua (VxL). Pel que sabia de mi, ens coneixíem a través d’una tercera persona, creia que em podia interessar.

En aquell moment jo encara estava treballant i vaig dir-li que no tenia massa temps per poder dedicar-m’hi, però que ho tindria en compte per quan em jubilés.

Em vaig jubilar el passat juliol i pocs dies després aquesta persona, em va tornar a parlar del VxL, me’n va donar més referències i em va dir on dirigir-me. Així ho vaig fer, però entre situar-me en la nova etapa de la vida i coses que jo tenia pendents, no va ser fins aquest gener quan ja em vaig presentar al VxL de Sant Ildefons, a Cornellà, a oferir-me com a voluntària.

Al cap de pocs dies ja tenia la primera parella lingüística. La Liliana, una dona procedent del Perú, que fa uns quinze anys que viu a Catalunya, amb una vida no massa fàcil, però amb moltes ganes d’aprendre. Ens trobem un cop per setmana, i durant una hora mentre fem un cafè, de forma distesa parlem de diferents temes.

Ara ja tinc la segona parella, l’Asunción. Ella és gallega, fa més de 50 anys que viu a Catalunya. Però no ha sigut fins fa poc que s’ha atrevit a parlar en català. Segons ella, es va decidir perquè li feia vergonya no parlar-lo vivint aquí durant tants anys. Fantàstica actitud! Tant de bo hi hagués molta gent que seguis el seu exemple.

Les dues estan fent el grau 3 del nivell bàsic de català al Centre de Normalització Lingüística de Cornellà. El VxL els hi permet ampliar coneixements i perdre la por o vergonya a parlar, ja que els seus entorns respectius no són catalanoparlants.

A mi, el VxL em permet poder ajudar a persones que volen aprendre el català, a perdre la por a fer-ho. Al mateix temps que jo aprenc a escoltar i també a enriquir-me personalment amb les experiències de persones d’altres cultures i maneres de pensar diferents a les meves.

Crec que preservant la llengua, preservem la cultura i la identitat d’un poble i d’un país. En aquest cas el nostre, que bona falta ens fa.

Teresa Pons, voluntària del VxL del CNL de Cornellà de Llobregat

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
08/05/2020

La Leni i la Miriam, parella lingüística de la modalitat virtual del Voluntariat per la llengua (VxL) que han estat fent les trobades per practicar el català entre febrer i maig, des de Manacor i Gandia, ens han enviat la seva opinió sobre l’experiència.

El millor d'aquesta quarantena de dies de confinament ha estat haver-me topat a la xarxa amb el VxL. Ja no recordo com és que hi vaig connectar, però fa dos mesos em van escriure un correu i vaig començar aquesta preciosa aventura de parlar en català, quan mai abans m'hi havia animat.

El meu nom és Miriam, sóc uruguaiana, visc a Gandia, València, i tinc les meues filles i la meua neta a les Illes Balears. Com que penso mudar-m’hi l’any que ve, volia animar-me a parlar en català i m'agrada molt compartir amb vosaltres la meva experiència.

He tingut en aquestes xerrades virtuals una parella lingüística meravellosa, la Leni, un sol de persona que m'ha ajudat moltíssim. Tot i que hem acabat les xerrades, quedarem per prendre un cafè quan tingui la possibilitat de viatjar al seu poble.

Estic molt agraïda a l’Eduard, el dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística Roses que ens ha posat en contacte i a ella, que m'ha escoltat sempre pacientment. Jo crec que aquesta és la millor manera per obtenir fluïdesa en la conversa i perdre la timidesa al parlar. La recomano a tothom.

Miriam, aprenenta del VxL en modalitat virtual

Abans de res esmentar el que em va dur a prendre la decisió d’apuntar-me en aquest programa del Voluntariat per la llengua. Gràcies a la meva professió sempre m’he de reciclar i he de mantenir la pròpia llengua actualitzada i la millor manera de fer-ho, a més de llegir i assistir a cursos, és aportar els teus coneixements a aquelles persones que volen aprendre la teva llengua.

Sobre aquesta experiència de les converses virtuals amb gent de diferents comunitats i diferents països, és molt enriquidor pel simple fet d’aportar el que tu saps i poder conèixer persones amb moltes ganes d’aprendre, molt agraïdes de tenir aquesta oportunitat.

Per part meva s’agraeix comptar amb un programa com aquest per poder ajudar als altres i a la vegada aprendre.

Gràcies i animo la gent a fer-ho!

Leni, voluntària del VxL en modalitat virtual

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!