Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
22/10/2020

Hola!

Soc la Julia,  una noia argentina de 31 anys que un dia, quan tenia 20 anys, va escoltar un grup musical fer una cançó de Pulp en català. Des d’aquells temps, el català em va semblar un idioma amb un so molt atractiu.

Fa unes setmanes vaig conèixer l’Antoni. Amb ell, sempre ens posem consignes que no complim del tot. Diem: “la propera setmana, parlarem de fruites i verdures perquè practiquis.” I així comencem la conversa amb la consigna, fins que una hora després, ens adonem que no sabem de què hem començat a parlar.

Vaig començar a estudiar català fa 3 o 4 anys per la plataforma Parla.cat. Al principi, era només una qüestió de curiositat i gust per la llengua, però estudiar català m’ha apropat  a la cultura de Catalunya i, ara, m’estic preparant per fer un màster en gestió cultural a la Universitat de Barcelona.

A l’Antoni li fa gràcia quan pregunto: “com es diu “tal paraula” en català?” I la diu com és o quan la diu, no sé com pronunciar-la en català, i després jo la dic en català.

Parlar amb l’Antoni m’ha fet adonar que puc parlar amb seguretat del que dic i de com m’expresso en català. I que encara que tingui errors, sempre es poden corregir.

Hola!

Soc l’Antoni, col·laborador força novell del Voluntariat per la llengua (VxL), no obstant, fruit de la meva edat (73 anys), ja en sé més per vell que per diable. Llavors les situacions difícilment em superen, per bé que sempre hi ha sorpreses, i conèixer la Júlia en va ser una.

La Cristina (dinamitzadora del VxL del Servei Local de Català de Terrassa) em va dir que hi havia una noia argentina que me la proposava com a parella lingüística, i li ho vaig acceptar. Em vaig posar en contacte amb la Júlia per a programar les trobades via videoconferència i així va sorgir la meva primera sorpresa, era argentina, sí, però amb residència a Buenos Aires. Les distàncies a dia d’avui i gràcies a internet no existeixen, però trobar una argentina, resident a l’Argentina, interessada en parlar en català, era sorprenent. Llavors en tenir la primera trobada vaig tenir la segona sorpresa, el seu nivell de català parlat era molt bo; va explicar-me el perquè de tot plegat i ho vaig ben entendre, ella ho explica amb tot el coneixement de causa.

Per concloure, les trobades amb la Júlia son una delícia i moltes vegades, la majoria, l’hora se’ns fa curta.

Antoni i Julia, parella lingüística del VxL en modalitat virtual

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
15/10/2020

Voluntariat per la llengua des de Minneapolis: una experiència personal i multicultural 

L'Eric, voluntari en modalitat virtual, ens parla del Voluntariat per la llengua (VxL) des de Minneapolis.

Et pots presentar una mica?

Em dic Eric, tinc 32 anys, soc de l’Hospitalet de Llobregat, vaig néixer a Catalunya i hi vaig viure fins els 26 però ara visc a Minneapolis, als Estats Units. Aquí soc professor d'espanyol i parlo quasi tot el dia anglès. Trobava a faltar fer servir el català i per això em vaig apuntar al Voluntariat per la llengua (VxL), per a poder parlar català més sovint, però també per deure cultural i nacional.

Com diries que són les teves trobades?

Són videotrucades per Whatsapp  i diria que força dinàmiques, fas broma durant les trobades i passes molt bona estona. Al principi eren més de temes per conèixer l'altra persona, però des de fa un temps que estic treballant amb la Laura, una estudiant canària d'odontologia a la UB (a Bellvitge), i fem anàlisi del episodis de "Crims" a Catalunya Ràdio. Ens posem els deures de sentir un capítol específic i després comentem. Deixo més a l'altra persona que parli perquè en el fons el més importants és que se sentin còmodes i arribin a certa fluïdesa.

Què t’ha sorprès de les trobades?

La vulnerabilitat dels aprenents, sobretot al començament perquè es poden sentir jutjats (pel tema d'accent, procedència...).  Crear un vincle de confiança fa les coses més fàcils. Suposo que explicar el meu tarannà internacional sempre ajuda (de Catalunya a Nicaragua i de Nicaragua als Estats Units).

A qui recomanaries participar en el Voluntariat per la llengua?

A tothom. Per l'experiència personal i multicultural. I perquè és bo fer un servei a la comunitat. T'ho pots prendre de moltes maneres, i pots tenir diferents raons però pots pensar que al final és un servei al país si vols, o una acció solidària.

Eric, voluntari del VxL en modalitat virtual entrevistat per Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística l'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
14/10/2020
, , , ,

LES TROBADES VIRTUALS DEL VxL

L’Alèxia Blaya té 45 anys, és Directora de màrqueting, coach i facilitadora familiar. És mare de tres fills i es descriu com a una persona inquieta, enèrgica i en constant aprenentatge. Normalment viatja molt i no té gaire temps, però un dia va accedir al web Parla.cat buscant informació i va dedicir apuntar-se com a voluntària per la llengua. Dedica 45 minuts del seu temps, 2 cops per setmana, per acompanyar d’altres persones en el seu aprenentatge.

"Ser voluntària m’aporta molt. Estic contenta perquè he conegut molta gent interessant. La veritat és que em diverteixo en les nostres trobades i aprenc coses d’altres ciutats, països i cultures. Per a mi és molt enriquidor veure l’evolució tan ràpida en el seu aprenentage. Estic molt orgullosa del seu interès, de la seva dedicació i de que assoleixin la seguretat que necessiten per parlar en català.

El fet de ser voluntària m’ha fet adonar d’una realitat de la que no n’era del tot conscient: molta gent vol aprendre el català i no els deixem perquè quan veiem que els costa, canviem de forma automàtica al castellà. Convido tothom que parli en català amb la gent que el vol aprendre perquè així els acompanyem i fem al mateix temps que se sentin més acollits.

Durant el confinament vàrem començar a fer trobades virtuals a través de Zoom i és molt còmode perquè et connectes des de l’ordinador, o des del mòbil, des de qualsevol lloc. Malgrat les vacances, durant el mes d’agost ens hem continuat trobant i això és símbol que tots aprenem i ens ho passem bé”.

L’Elena té 35 anys, és matemàtica i està fent un doctorat. Va arribar a Tarragona fa 4 anys i imparteix classes a la universitat. Abans d’arribar a Catalunya, l’Elena mai no havia tingut contacte amb la llengua catalana perquè vivia a Granada.

Quan vaig començar a treballar aquí vaig conèixer a molta gent en català i els vaig demanar que em parlessin en català, però jo mai m’atrevia a parlar-lo i sempre acabàvem canviant al castellà”, ens explica l’Elena.

L’Elena tenia molt d’interès en aprendre i en veure que no podia practicar amb les persones de parla catalana, va començar a anar al Centre de Normalització Lingüística de l'Hospitalet de Llobregat, on va aprendre molt vocabulari, gramàtica i va començar a parlar en català. Després va començar a estudiar català pel seu compte a Parla.cat i va conèixer el Voluntariat per la Llengua (VxL).

Conèixer el VxL i a l’Alèxia m’ha donat molta seguretat a l’hora de parlar català. Des que he tingut aquesta experiència, parlo més català amb els meus amics i he perdut la vergonya a equivocar-me. Gràcies a aquesta experiència em sento més capacitada i animada a continuar aprenent català i conèixer millor la cultura catalana”.

L’Absa té 32 anys, és cuiner i nascut al Marroc. Fa anys que viu a Barcelona i ens explica que va intentar començar a parlar català amb els seus amics, però com que ells havien après el català a l’escola i no el parlaven a casa seva, no van poder ajudar-lo a aprendre.

La parella lingüística és una experiència que m'ha agradat molt. És una  manera de començar a parlar català de forma còmode des de casa teva. M’he adonat que des que vaig començar a parlar amb l’Alèxia he fet un pas endavant. Abans em feia vergonya parlar en català perquè no el parlava bé, però l’Alèxia m'ha ajudat molt i ara fins i tot he començat a parlar en català amb els meus fills. És una experiència molt positiva i la recomano ja que és una manera de trencar el gel i començar a parlar català”.

L’Absa ha començat a estudiar la història de Catalunya, ara s’ha tret el nivell B2 de català i properament estudiarà per certificar-se del nivell C1 i poder fer les proves d’accés als Mossos d’Esquadra.

 

Ja fa mesos que es reuneixen i ara l’Alèxia els ha proposat quedar un cop a la setmana tots tres per continuar conversant i anar ampliant el cercle d’interlocució.

Alèxia, Elena i Absa, participants en el VxL en modalitat virtual del Centre de Normalització Lingüística de l'Hospitalet de Llobregat

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
14/10/2020
,

Una excursió per Badalona facilita que el Vicenç i el Paco, participants de la modalitat virtual del Voluntariat per la llengua (VxL), es coneguin personalment.

El Vicenç Ibáñez, voluntari lingüístic d'Arenys de Munt, ha participat en el programa Voluntariat per la llengua dues vegades, de manera presencial, a la seva població, i ara, de manera virtual amb el Paco, que és de Badalona.

No s'havien vist mai sinó era a través de la càmera, però l'afició que comparteixen per l'excursionisme els ha fet retrobar-se, aquest cop de manera presencial. Així ens ho explica:

Aquesta ha estat la desena setmana que hem connectat en Paco i jo.

En Paco és originari de Córdova però va venir a Catalunya de jovenet amb els seus pares.

En començar a treballar de representant, ja es va preocupar de parlar el català i ara, ja jubilat, el parla força bé.

El seu entorn és castellanoparlant, i se li nota en l’ús d’algunes construccions, articles, pronoms o preposicions, però parla català molt motivat, amb fluïdesa i molta naturalitat.

No és el perfil habitual del programa: no és un nouvingut que acaba de fer un curs de català i necessita acompanyament per començar a practicar-lo.

Les converses han estat fàcils perquè hem trobat aficions i interessos comuns, a part de conèixer-nos personalment.

L’experiència de connexió digital ha estat també positiva, perquè ens ha permès mantenir la continuïtat setmanal malgrat els desplaçaments per les respectives vacances.

Avui ens hem conegut en persona, ja que compartim la passió per la muntanya i ell ha començat a organitzar unes passejades pel voltant de Badalona.

Vicenç, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística del Maresme a Arenys de Munt

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/09/2020
, , ,

Voluntaris del VxL de Reus gaudeixen d'una visita a les Terres de l'Ebre

El passat 24 de juliol, un grup de voluntaris del Voluntariat per la llengua (VxL) de Reus vam organtizar una excursió per les terres ebrenques que va resultar ser tot un èxit. En primer lloc vam visitar les Coves Meravelles de Benifallet, que realment són una meravella de la natura.

Tot seguit, ens vam desplaçar a Pinell de Brai per fer també una interessant visita, amb tast de vins i oli inclosos, al Celler Modernista, anomenat la Catedral del Vi, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell.

A la tarda, i després d'haver recuperat forces en un restaurant de Benifallet, vam pujar en una barca (llagut) gaudint d'una travessia pel riu Ebre força agradable.

Per completar la jornada, vam passejar per alguns carrers i racons del bonic poble de Rasquera i... esclar! vam aprofitar l´ocasió per comprar-hi els famosos pastissets.

En resum, tots vam gaudir com nens d'un agradable i ben aprofitat dia d'esbarjo per les nostrades i entranyables terres de la ribera de l'Ebre.

Joan Josep Piñol, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
30/07/2020
,

Jo sóc la Vaida. Vaig néixer i créixer a Lituània. Em vaig llicenciar en Dret, vaig treballar a l'administració duanera, vaig participar en projectes de sistemes d'informació  i protecció de dades. Però la bona feina per si sola no és suficient ... M'agrada molt viatjar i estar en climes càlids. El meu marit i jo vam venir a visitar Espanya per primera vegada fa 7 anys i ens vam enamorar d’aquest país. Mentre vivia a Lituània, només pensava en Espanya, sempre mirava les previsions meteorològiques, com estava el clima allí. Aleshores, a Lituània, estaven desbordats. Fa 5 anys vaig rebre una oferta per treballar de forma remota en un projecte, així que el meu marit i jo vam decidir venir a viure a la meva estimada Tarragona. Actualment treballo en el sector  del turisme; sóc coordinadora de reserves. Les meves aficions són la ceràmica (també participo a cursos de ceràmica a Tarragona), el ioga, viatjar i organitzar els viatges. Ens ha agradat tant estar aquí que fins a dia d’ avui estem a Tarragona. Primer de tot, vaig començar a aprendre castellà, quan ja sabia més castellà, vaig començar a estudiar el català de seguida.  Al meu entendre, heu de respectar el país on viviu, especialment la seva cultura, les seves costums i, per descomptat, la seva llengua. Aprendre català facilita la integració en aquest país, la recerca de feina i relacionar-te amb la gent local.

La meva professora de català em va recomanar el programa Voluntariat per la llengua (VxL) perquè pogués practicar català. Vaig decidir provar-ho. I de moment estic molt contenta. El meu amic de xat és en Daniel i quedem un cop per setmana (normalment el dijous).

M’ajuda molt a entendre el català. Em va costar molt començar a parlar-lo perquè em faltava confiança en mi mateixa. Però en Daniel és molt amable i comprensiu. Les trobades es fan de manera molt natural, de vegades fins i tot parlem més d’una hora. Parlem de diversos temes:  menjar, plats preferits, diferències entre els nostres països (Lituània, Catalunya i Espanya), sobre la llengua materna i la seva importància, sobre la moda que ens agrada vestir, sobre les xarxes socials i el seu impacte en la humanitat...

Abans de cada trobada preparo una breu presentació per a en Daniel, per exemple, el menú de plats lituans, i en acabat ho analitzem, en parlem, etc. Al final, en Daniel em dóna consells útils sobre com puc millorar els meus coneixements de català.

Acabo d’acabar el meu curs de català a l’EOI de Tarragona, així que estic encantada de poder-lo practicar amb un voluntari català. Estic agraïda per aquest projecte, sobretot per la nostra dinamitzadora del VxL –  la Judit.

En Daniel, per la seva banda, també està molt content i satisfet amb les xerrades i diu que avanço a un ritme sorprenentment ràpid smiley

En aquesta fotografia estic ensenyant les meves obres de ceràmica al Daniel:

I aquesta és la meva presentació sobre el tema "Les meves aficions":

Vaida, aprenenta del VxL virtual d'una de les parelles lingüístiques que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Lleida

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
30/07/2020

Em dic Alejandra i vaig conèixer el programa Voluntariat per la llengua (VxL) per internet. Volia fer un intercanvi lingüístic per millorar la meva fluïdesa i sobretot per practicar i perdre la vergonya. Sóc de Bolívia, fa més de deu anys que visc a Catalunya i encara que entenc perfectament el català necessitava algú per practicar.  És el primer cop que participo d'un intercanvi i la veritat m'ha agradat molt, sobretot perquè per internet i per WhatsApp és molt fàcil.

A les nostres trobades amb la Sandra, la meva voluntària lingüística, vam començar parlant de les nostres feines i d'on vivim i del que ens agrada fer. Després ja parlàvem de menjars, de receptes del meu país, de menjar i curiositats d'Irlanda que és on viu la Sandra. Ella de vegades surt a caminar mentre parlem i m'ensenya llocs de Dublín a prop de casa seva.

Ho aconsello molt per a la gent que ve de fora i té vergonya de practicar al carrer amb gent desconeguda, és bona manera d'animar-se i millorar molt el català.

Alejandra, aprenenta del VxL en modalitat virtual d'una de les parelles lingüístiques que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Lleida

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/07/2020

Quimey (aprenenta)

Hola! Soc la Quimey, una noia argentina de 31 anys que fa poc temps s'ha traslladat a viure a Barcelona des de l’Argentina. Com que m’agrada molt la vostra ciutat i la vostra cultura, he decidit aprendre el vostre idioma a la meva manera, és a dir, sense classes formals. He aprofitat doncs la quarentena per començar a estudiar català amb el Parla.cat, mirant les sèries Merlí i Benvinguts a la familia.

Però la realitat és que si vols aprendre a utilitzar un idioma has que parlar-lo, i aquí és quan em trobo amb aquest sistema de conversa que em sembla fantàstic. La Núria - la meva voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) - és una noia molt agradable i té molta paciència. Amb ella conversem sobre viatges, menjars, estudis, geografia i costums de Catalunya, que m’agrada molt conèixer. A més, sempre riem perquè hi ha moltes vegades que jo no sé com es diu alguna cosa.

En resum, crec que aquesta oportunitat és súper bona i estic molt agraïda d’haver-la trobat. Potser algun dia ens trobem amb la Núria, a Badalona, on ella viu.

Doncs, moltes gràcies!!! ??

Núria (voluntària)

Hola!

Jo soc la Núria Marín i ara mateix estic estudiant Geografia i Ordenació del Territori a la Universitat Autònoma de Barcelona. M'he apuntat al VxL perquè cada vegada més s'està veient que el català va retrocedint pel que fa al seu ús social i penso que el jovent ens hem d'implicar i donar un cop de mà a les persones nouvingudes perquè puguin aprendre la llengua i donar-los totes les facilitats possibles.

Amb la Quimey ens hem entès molt bé i tenim algunes coses en comú: les ganes de viatjar, de seguir aprenent i el gust per la música clàssica.

Amb les vacances d'estiu ens veurem de manera irregular però seguirem estant en contacte!

Quimey i Núria, parella lingüística del VxL virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/07/2020

Una amistat des de fa quinze anys!

La Montse i la Lola són amigues des de fa quinze anys gràcies al Voluntariat per la llengua (VxL).

La Lola és andalusa -de Jaén- i en arribar a Catalunya el primer que va fer és apuntar-se a un curs de català. Ara ja fa set anys que va treure’s el nivell de Suficiència! Va ser la seva professora de català qui li va aconsellar apuntar-se al VxL, i va pensar: “Uf, quin rotllo!”. I quan ja li van adjudicar la Montse com a voluntària, la nit abans de la primera trobada estava tota neguitosa i pensava: “I què li diré jo a aquesta dona? De què parlaré?”.

Per la Montse també era la seva primera vegada com a voluntària del VxL i no sabia massa què es trobaria. Diu que “la Lola m’ho posava molt fàcil i ja parlava molt bé”. Però la Lola no ho veia així, és clar, ja que en aquell moment se sentia insegura: “Jo acabava d’arribar i la Montse em va escoltar molt. Em va servir per trobar la pau en el procés de deixar un lloc i anar a viure a un altre que no és el teu. I sempre li he pogut explicar tot”. “Hi ha hagut molta confiança mútua”, diu la Montse.

Van fer més de vint trobades i molts cops anaven a dinar l’una a casa de l’altra. Però la relació no es va acabar aquí. Es van continuar veient per anar a fer un cafè de tant en tant. De vegades ha passat gairebé un any, però diuen que quan es retroben sempre és com si s’haguessin vist ahir mateix.

El que ha quedat, segons la Lola, no és només una bona amistat: “La Montse ha deixat una bona llavor. Ella m’ha fet estimar el català”. Ja fa dos anys que la Lola col·labora amb una escola ajudant les noies xineses adolescents en procés de reagrupament familiar a conversar en català: “Em fa molta il·lusió poder ensenyar català. Com que jo sé el que m’ha costat, puc transmetre-ho per ajudar. Vull transmetre que han d’aprendre la llengua del lloc on viuen”.

Fa uns dies la Montse passejava per Badalona amb la seva darrera parella lingüística, la Jasmine  –la desena ja!- i es van trobar amb la Lola i el seu marit: “Mira, la primera i l’última!”.

Montse i Lola, parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/07/2020

En Musa i la Lupe fa dos mesos que es troben per parlar en català. Un, des de Mallorca i l’altra, des de Caldes de Montbui. Són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual.

Mireu què ens en diuen:

Musa (aprenent)

Jo soc en Musa, soc gallec encara que el meu pare era marroquí, d'aquí el meu nom. Visc a Mallorca des de fa gairebé quatre anys i en fa un parell que em vaig llevar el títol de C1, però des de llavors no he tingut gaires oportunitats de parlar català.

Aquest programa de voluntariat m'ajuda molt i, a pesar que sigui per Internet, tenim un tracte molt pròxim amb la Lupe, la meva voluntària.

Les converses amb ella són molt interessants, perquè té coneixements molt amplis de política, història, etc. derivats de la seva experiència de professora, però també d'una gran preocupació pel coneixement i per mantenir-se actualitzada mitjançant lectures diverses.

Estic molt content perquè m'ajuda molt, a més sempre m'escolta pacientment a pesar que a vegades m'embusso. Tenim una conversa molt fluida i agradable. Gaudeixo molt d’aquestes xerrades i m’hi sento molt còmode tota l'estona. Gràcies, Lupe!!!

Lupe (voluntària)

Jo em dic Lupe, soc nascuda a Barcelona, però fa 33 anys que visc a Caldes de Montbui. Fa uns quants anys, després de jubilar-me, vaig fer de parella lingüística d’una noia italiana, de forma presencial. Ara, durant el confinament, em van oferir la possibilitat de tornar-ho a fer, aquesta vegada telemàticament, i vaig dir que sí. No sé per què vaig pensar que, encara que les converses fossin per Internet, la persona amb qui parlaria viuria per aquí a prop, però no ha estat així; en Musa és gallec i viu a Palma de Mallorca.

Fa dos mesos que parlem, més o menys un cop per setmana; està resultant una experiència molt interessant perquè, tot i que ell parla en català estàndard, utilitza vocabulari i expressions pròpies de Mallorca i així jo també aprenc noves variants, cosa que m’encanta.

D’altra banda, com que ell parla castellà i gallec, podem fer comparacions de les tres llengües i tot plegat és molt enriquidor. En realitat en Musa parla molt bé el català, només li falta una mica de fluïdesa, de vegades penso que hauria de prestar-li més atenció per detectar si comet algun error, però és que sovint m’oblido que n’està aprenent. Per exemple, un dia em va dir que no distingia entre la e oberta i la e tancada; jo no me n’havia adonat! Llavors, m’hi vaig fixar i vaig veure que les pronuncia correctament.

En definitiva, crec que la distància geogràfica encara aporta nous elements a les converses i resulta molt agradable xerrar amb una persona que, tot i que compartim professió, té unes vivències molt diferents a les meves.

Lupe Prades i Musa Lahsen, parella lingüística del VxL en modalitat virtual de l’Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!