Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
08/03/2023

La Glòria Coma, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) que condueix un grup de tertúlies amb 15 aprenents al Casal la Montserratina de Viladecans, ens explica la seva experiència:

Des de quan col·labores amb el VxL?  

Hi col·laboro oficialment des de fa uns mesos tot i que ja fa 2 anys que faig tasques de voluntariat al mateix casal.

Ara no fas de voluntària amb un sol aprenent sinó que condueixes tot un grup d’aprenents. Com valores aquesta experiència?  

M’agraden les dues modalitats. Per una banda, és més fàcil atendre les necessitats lingüístiques d’una sola persona i pots centrar-te més en els seus interessos. Per altra banda, quan treballes amb un grup, has d’intentar que les sessions satisfacin tothom i has de valorar els diferents nivells de parla i adaptar-t’hi. Tot i així, les trobades són molt més amenes i dinàmiques. 

Havies tingut alguna experiència prèvia relacionada amb l’ensenyament?  

Soc llicenciada en Filologia Espanyola i Literatura i he treballat molts anys al centre de formació d’una multinacional. He impartit formacions al llarg de tota la meva trajectòria professional i també tinc experiència en coordinar formacions per a grups. Atès que a l’empresa on treballava hi havia aproximadament 1.000 col·laboradors de diferents nacionalitats, juntament amb un company vam posar en marxa el projecte ‘Parelles Lingüístiques’ i durant l’hora de dinar, i de vegades també fora de l’empresa, interactuàvem amb la nostra parella lingüística. La meva vocació per la formació és tan forta que fins i tot casa meva es convertia en una sala d’estudi en la qual els meus fills i els seus companys venien a resoldre dubtes de temes escolars i universitaris.

Quina relació tens amb Viladecans? Col·labores amb altres entitats de la ciutat?  

A banda de conduir el grup de tertúlies del VxL al Casal la Montserratina, he fet algun seminari sobre intel·ligència emocional a la Creu Roja i també he ajudat a elaborar i millorar currículums per ajudar a buscar feina a persones de Viladecans. 

Explica’ns alguna anècdota lingüística que hagis viscut al grup de tertúlies.  

Un dia vam cantar a l’aula la cançó del grup Duo Dinámico “Esos ojitos negros” traduïda al català amb el títol “Ai aquells ulls tan negres” i va ser un moment màgic. En general, agrada molt cantar cançons en català al grup de tertúlies. Les treballem prèviament i així després les cantem amb més alegria i emoció. 

Com encoratjaries algú que ens estigui llegint a participar en el Voluntariat per la llengua?  

En el meu cas, es tracta d’un grup de gent gran que té la voluntat i la il·lusió d’aprendre després de viure molts anys al nostre país sense parlar la nostra llengua i això els sap greu. S’han adonat que mai és tard per fer un pas endavant i això fa que sigui un voluntariat molt agraït. Val molt la pena viure aquesta experiència.  

Per acabar, quin desig demanes per al 2023?   

Que segueixi endavant aquesta iniciativa i que les persones que viuen a Catalunya i no tenen cap interès en la nostra llengua entenguin que parlar la llengua del lloc on vius és un senyal de respecte per a un mateix i per a les persones amb les quals es relacionen.  

VxL del Servei Local de Català de Viladecans (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
06/03/2023

La María Pilar, oriünda de Burgos, va arribar a Catalunya per motius professionals fa 10 anys. En fa menys d'un que va voler reprendre els estudis de llengua catalana que va iniciar en arribar a Terrassa i actualment està cursant el nivell Elemental 3 dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística. El juny de 2022 es va apuntar al Voluntariat per la llengua (VxL) com a aprenenta i des de llavors, la seva parella lingüística és la Rosa María, que diu d'ella: "és una aprenenta molt motivada amb l'idioma, tant per motius personals i familiars com en l'àmbit professional i d'educació de la seva filla. Actualment, va adaptant oportunitats professionals conciliant amb necessitats familiars".

La Rosa Maria, infermera de professió que es va inscriure com a voluntària del VxL també l'estiu del 2022, diu:  "La meva motivació per participar en el VxL és l'amor que sento per la meva llengua, que és la meva identitat familiar i cultural", i també que el que intenta és "apropar el català al màxim de persones possible cada dia personalment i professionalment i, com a més persones, millor". La Rosa Maria se sent molt satisfeta amb la relació que ha teixit amb la María Pilar, que considera que ha adquirit una dimensió més enllà de la purament lingüística.

VxL del Servei Local de Català de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
23/02/2023

Com vàreu conèixer el Voluntariat per la llengua?

Paco (aprenent): Jo estic apuntat a un curs de català i una companya de classe em va explicar que existia. Em va interessar de seguida, per guanyar en velocitat i fluïdesa a l'hora de parlar-lo.

M. Teresa (voluntària): No me'n recordo com va ser exactament, la veritat! Coneixia algú que ho feia, i recordo veure'n publicitat als establiments, a alguna entitat... Ja feia temps que m'hi volia apuntar i, quan em vaig jubilar, vaig veure clar que era el moment.

I què us va impulsar a apuntar-vos-hi?

Paco (apr.): Jo fa molts anys que visc a Sant Boi de Llobregat, i el català no m'ha costat mai d'entendre. Però parlar-lo ja és diferent. Ara que estic jubilat, he trobat el temps per dedicar-m'hi. Jo ara no tinc cap obligació d'aprendre'l; ningú me l'exigeix, però tinc ganes de millorar-lo.

M. Teresa (vol.): Penso que la llengua la tenim una mica tocada i, per tant, tot el que es pugui fer per promoure-la és important. Tothom ha de tenir l'oportunitat de parlar-lo i les parelles lingüístiques són una bona manera, perquè els aprenents perden la por de llançar-s'hi quan són amb algú que s'ha ofert voluntàriament a ajudar-los. Cal posar-ho fàcil.

Què feu habitualment quan quedeu?

Paco (apr.): Passegem i parlem una mica de tot. No ens costa gens de començar a parlar! Sempre hi ha coses per explicar. Potser si ens veiéssim cada dia, ens costaria més, però amb una hora a la setmana, no ens costa gens.

M. Teresa (vol.): Passegem, parlem, al final, fem un talladet. La conversa surt fàcil: els dos som força xerraires!

Què us aporta aquesta experiència?

Paco (apr.): Molta satisfacció! M'ajuda moltíssim a millorar el meu català i a treure'm la vergonya de sobre. Ara, en la meva vida quotidiana, quan en algun lloc es parla el català, jo també el parlo. A més, amb la Teresa, tot és molt fàcil; ens avenim molt.

M. Teresa (vol.): Valoro molt la bona relació que hem establert entre nosaltres i també l'esforç que el Paco fa i l'interès que té per aprendre la nostra llengua. Que algú vulgui aprendre català per aprendre'l, i no perquè el necessiti, per papers o per feina, a mi m'admira. M'admira i em fa feliç.

Moltes gràcies, Maria Teresa i Paco, per la vostra participació!

VxL del Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
23/02/2023

L'Elena, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) de Santa Coloma de Gramenet, ens parla de les dues parelles lingüístiques que ha tingut fins ara.

Et pots presentar? Quina relació tens amb Santa Coloma de Gramenet? I amb el català?

Em dic Elena, soc de Santa Coloma però feia quinze anys que no vivia aquí i fa poc que hi he tornat. El meu cognom és català i tothom em parlava català, tot i ser de família castellana, però la situació va canviar quan em vaig casar i la família del meu marit sí que el feia servir, llavors vaig haver de fer un esforç i exigir-me parlar-lo de manera més correcta.

Com vas conèixer el VxL? Per què t'hi vas apuntar?

Crec que el coneixia des de sempre, em sona des de la universitat i se'm va passar pel cap participar-hi. Principalment ha estat ara, perquè després d'estar fora tenia la impressió que ningú el parlava, però també vaig pensar que així podia ajudar la llengua.

Has tingut dues aprenentes ja, com ho fas perquè et reconeguin quan quedes per primera vegada?

És fàcil amb les fotos del WhatsApp, però també els dic que soc alta i amb els cabells vermells. Ah! I porto la bossa blava del VxL!

Què acostumes a fer les trobades?

He fet de professora d'espanyol i anglès, així que encara que acostumo a tenir a mà les preguntes de "Temes per parlar", per si queda algun buit, també preparo algunes coses i tinc una mena de bossa de jocs. Amb l'actual parella lingüística, com està fent un curs de català, també treballem temes de les classes, com el passat, segons el que estigui fent. Ella sempre em diu que l'hora passa molt ràpida.

Què creus que t'aporta fer de voluntària?

Doncs jo treballo des de sempre a casa i aquesta activitat és una manera de sortir de casa i em fa molta il·lusió que algú s'interessi per la llengua catalana!

Està sent la teva participacióen el VxL com esperaves?

Sí, jo he viscut molt temps fora i em sento a gust amb gent que no conec i m'agrada sentir experiències de gent que ha viscut de manera diferent, de vegades fa gràcia que compartim a Santa Coloma experiències viscudes a fora, com quan hem parlat dels huracans.

Alguna cosa més per acabar?

Sí, que m'agrada participar al VxL perquè les aprenentes, de moment de Cuba i Bolívia, són persones amb les que, per feina o per ser d'una cultura diferent, mai no hauria coincidit en una conversa.

VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
16/01/2023
,

L’Associació Veïnal de Sant Ildefons ha reactivat la seva col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Cornellà per tal de promoure el coneixement i l'ús del català al barri, a través d'iniciatives com el Voluntariat per la llengua (VxL). Aquesta és l'entrevista que hem fet a l'Antonio Alvear (un dels membres més antics de la Junta de l’Associació Veïnal de Sant Ildefons) i la Noelia Rodríguez (una dels dos membres més joves de la junta i única dona):

VxL (Anand Torrents, dinamitzador): Noelia, representes el pol femení de la Junta, quant fa que hi ets?

Noelia: Des del mes de maig d’aquest any.

VxL: Fa poquet doncs, i com ha estat aquest experiència?

Noelia: N’estic encantada, la veritat és que sí. Sempre li recomano a tothom que es faci de l’Associació de veïns i veïnes. En primer lloc, estic encantada de l’acollida que he rebut per part dels més grans, i veig com segueixen treballant dia rere dia malgrat els anys, i sempre parlo amb molt d’orgull dels nostres membres més grans; i en segon lloc és que és un espai en què pots fer moltes coses per al veïnat, saps? Em sembla l’espai ideal!

VxL: I tu, Antonio, quan vares entrar-hi i com es va fundar aquesta Associació ... perquè tu n’ets membre fundador, oi?

Antonio: Bé, no. De fet va haver-hi altres companys i companyes que varen començar-hi abans; jo de ple, de ple, vaig començar-hi vora l’any 1990. Sempre ho explico i us explicaré ara com va anar, perquè ja sabem que aleshores el metro arribava fins aquí només i després es va allargar dues estacions més avall, i benvinguda al metro! Els membres de l’Associació que hi havia varen ser avisats pels veïns de Pubilla Cases. El metro anava bé però calia controlar les vibracions que feia, va haver-hi aquesta falla. Jo visc a la Plaça Europa, i els que hi havia a la Junta ens varen convocar perquè calia estar en guàrdia i veure que tot anés bé. Quan es va inaugurar el metro precisament varen començar a haver-hi problemes amb els ciments de l’obra, les rajoles queien. Vàrem estar set anys batallant perquè es fes un peritatge als habitatges perquè per les vibracions hi va haver danys a molts edificis, i vàrem denunciar el metro, i el metro va haver de donar la cara i indemnitzar-nos. Es varen aixecar les vies per a posar-hi amortidors, i amb tot i això varen haver d’indemnitzar algunes porteries. Al bloc on jo hi visc també ens varen indemnitzar, es varen rehabilitar els edificis i va anar tot bé. Aquell va ser el meu motiu d’entrar a l’Associació de veïns, i després em va entrar el cuquet de la sanitat, del medi ambient...

VxL: Noelia, quin és el paper de l’Associació al barri?

Noelia: Promoure que el barri sigui del veïnat, saps? Ha de ser un espai, com cada associació de veïns, on cada veí o cada veïna pugui anar a expressar-hi els seus problemes a nivell més col·lectiu; també podrien ser coses personals, però jo ho equiparo una mica a un sindicat comunitari, no? Fer un treball comunitari i que amb les idees dels veïns i les veïnes es pugui fer un barri nostre. Al final, si no tenim aquesta vinculació no hi ha aquest sentiment de pertinença. És un espai per a tenir sentiment de pertinença cap al barri a on estàs vivint, poder modificar-hi coses i fer activitats que ajudin a que les persones - potser persones que tenen menys ingressos - puguin participar a activitats o generar activitats pròpies.

VxL: Parlant d’activitats pròpies fa uns dies que hem fet públic que el CNL de Cornellà i l’AAVV hem signat un acord de col·laboració per a promoure activitats conjuntament; tals com, per exemple, el VxL, i tertúlies per a promoure l’ús del català. Això és un projecte nou i que veiem amb molta il·lusió, i com a quelcom de molt positiu. Quin futur us agradaria que tingués aquesta iniciativa?

Antonio: Als grans ens costa una mica, però el jovent ha nascut aquí i el català el porten bé. També hi ha gent gran que, com jo dic, a cops poden estar una mica avorrits i les tertúlies, a més que els serviran per a relaxar-se podran millorar el seu català. Jo potser et diré una paraula en català i potser no te la dic bé i penso que tu et pensaràs que me n’enric; els nervis et poden tallar...  i és que els complexos són  molt dolents ... jo en tinc una mica amb això.

VxL: Els complexos són dolents, sí. Noelia, aquí hi ha la perspectiva i el testimoni d’una immigració que no va tenir gaire contacte amb la llengua i la cultura catalanes, tu com veus aquest procés en què el barri s’obre ara una mica més a la llengua catalana? La llengua sempre ha estat i està present en alguna mesura, però potser menys en els carrers i comerços de Sant Ildefons. Com veus tu aquesta iniciativa i l’impacte que pot tenir?

Noelia: Jo la veig fenomenal, la iniciativa; de fet va sorgir així de la Junta com a una molt bona proposta perquè una AAVV també és una entitat cultural i això suposa una promoció de la llengua i la cultura catalana a Sant Ildefons. També és cert que cada cop hi ha més persones i com que hi ha una diversitat súper àmplia  - anava a dir en aquest municipi - en aquest barri, que hi ha 28.000 persones de totes les nacionalitats que cada cop més estan anant cap a l’aprenentatge del català. Vàrem pensar que estaria molt bé oferir aquest espai gratuït als voluntaris i voluntàries lingüístics que s’asseguin tranquil·lament a fer les seves converses ... jo crec que a les persones ens costa molt aprendre un idioma, i que ens fa vergonya. Jo us confessaré que vaig néixer el 78, ja sóc grandeta, i que em vaig criar al Baix Llobregat i que en català a l’escola només hi tenia l’assignatura de llengua catalana; tota la resta era en castellà. Això no ve de tant lluny....  Em costava horrors parlar en català fins que vaig anar a Menorca i no vaig tenir-ne més remei; vaig començar a parlar en català!

VxL: Va funcionar la immersió.

Noelia: Sí, va funcionar (rialles). Em  feia vergonya, i de fet, he estat voluntària del VxL! Ens va semblar una idea magnífica per a promoure la llengua catalana i acostar altres persones a l’Associació perquè coneguin també aquest espai.

VxL: Antonio, la Noelia destacava el factor de la diversitat més que evident d’aquest barri de Sant Ildefons ...

Antonio: És veritat, ja ni sabem la diversitat de gent que tenim aquí ... quan vaig arribar aquí com que érem immigració d’extremenys, andalusos, gallecs ... els poquets catalans que hi havia aquí com que Franco no els va deixar parlar en català i estava prohibit parlar en català, es va anar perdent ... els que vàrem arribar-hi de fora ja no el vàrem poder aprendre.

VxL: El vostre entorn parlava en castellà.

Antonio: Exactament, ara la meva néta, que és un argent viu, em diu: iaio ara jo t’ensenyaré  a parlar en català!  

Noelia: Sobre la vergonya, no hi havia ...

VxL: No hi havia parelles lingüístiques, gent amb qui parlar en llibertat ...

Noelia: Sí.

VxL: Els dos heu comentat el factor de la vergonya, que és una cosa que els qui ensenyem idiomes veiem constantment... Què li diries Noelia per a animar una persona a participar a aquestes activitats que organitzarem conjuntament entre el CNL i l’Associació de veïns i veïnes aquest curs vinent?

Noelia: Primer, que no s’ha de tenir vergonya, no s’ha de tenir por a equivocar-se, oi? I que es pot passar una estona d’allò més divertida.

Antonio: És com començar en una feina; de primer potser tens una mica de nervis... a alguns aquest complex ens pot afectar més i a d’altres no tant. Quan nosaltres vàrem fer classes de català aquí amb aquell avi, en Joan Vilanova ...

VxL: Ell d’alguna manera ja va ser un voluntari lingüístic per vosaltres , oi? Feia promoció de la llengua i us convidava a aprendre-la ...

Antonio: Sí, aquell home ens deia:  això no és una “silla”, és una cadira, no és una “mesa”, és una taula ... gràcies a aquesta persona va haver-hi gent que varen aprendre a defensar-se.

VxL: Vet aquí la capacitat d’una persona de modificar el seu entorn... Què li diries, Antonio, des d’aquí a en Joan Vilanova?

Antonio: Que ell va fer una feina amb gent, amb moltes persones que estaven plenes de complexos a desfer-se de la por i fer una primera passa. La veritat és que va ser algú molt estimat pels veïns.

VxL:  Doncs una salutació des d’aquí al Sr. Vilanova. Voleu afegir alguna cosa més? Com sabeu, el lema del VxL és: “Quan parles, fas màgia” així és que jo us vull agrair als dos de fer una mica de màgia amb mi avui, i esperem fer moltes coses en comú en el futur.

Noelia: Jo sí, que vull afegir-hi alguna cosa ... Que estem súper contents d’haver fet aquest conveni amb vosaltres perquè a més és generar teixit del barri; encara que porteu tot Cornellà des d’aquí, esteu ubicats aquí, al barri de Sant Ildefons... i així podrem fer-hi més coses!  

VxL del CNL de Cornellà de Llobregat

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/11/2022

La Georgina i l'Amira són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) de Castelldefels.

Per quin motiu us heu apuntat al VxL?

Georgina (voluntària): Jo m’hi he apuntat perquè jo vaig ser aprenenta d’aquest projecte quan estudiava el català i ara que en sé, volia tornar una mica del que em van donar.

Amira (aprenenta): Jo m’hi vaig apuntar perquè encara que porto bastants anys a Catalunya no en sé prou i penso que ja està bé, que ara és el moment de tirar-me a la piscina! Com que el meu projecte de vida és quedar-me a viure aquí, penso que és important poder-me comunicar millor amb la gent d’aquí.

Quines altres parelles lingüístiques heu tingut?

Georgina: Quan era aprenenta, en vaig tenir tres de diferents; totes eren dones… una noia que estava de baixa de maternitat, una altra noia del barri i una senyora gran. De voluntària, n’he tingut tres, dues a Barcelona i ara l’Amira.

Amira: La Georgina és la primera parella que he tingut. M’hi vaig apuntar abans de l’estiu i ara estem fent la segona tongada de trobades.

A banda de fer una hora de conversa setmanal, hi ha altres activitats en el marc del VxL? Us agraden aquestes activitats?

A les dues ens va agradar molt poder assistir a la cloenda del curs 2021-2022. Van fer una activitat molt divertida al castell i vàrem aprendre moltes coses sobre la història de Castelldefels.

Què és el que més us agrada del VxL?

Ens semblen engrescadores les activitats que es fan, per exemple, aquesta tarda participarem en una activitat de jocs en catalans al Servei Local de Català (SLC) de Castelldefels.

Per l’altra banda, a l’Amira li agrada poder triar entre cursos presencials i en línia i entre parella lingüística presencial i virtual.

Expliqueu-nos alguna anècdota de les vostres trobades lingüístiques…

Hem fet una amistat maca i, a banda de les trobades a què es compromet qualsevol persona que s’inscriu al VxL, hem fet alguna sortida a Barcelona a veure l’exposició de Crims al Palau Robert, a Sitges a visitar el Museu Maricel, passejades per la platja, etc.

I ja per acabar, què diríeu a les persones que creieu que es podrien inscriure al VxL com a aprenents? I als que podrien fer de voluntaris?

Us heu d’animar a inscriure-us a aquest programa perquè és una manera molt fàcil de poder començar a parlar en català amb fluïdesa i, a més, coneixereu persones noves que sempre us poden fer alguna aportació positiva.

No passa res si no en sabeu gaire o si us fa vergonya… la qüestió és poder practicar la llengua!

VxL de Castelldefels (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/11/2022

El Miguel és el propietari de la botiga Teetanesque (al carrer del Doctor Ferran, 10, de Sant Coloma de Gramenet). Com a establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua (VxL) des de fa poc més d’un any, rep alumnes dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) perquè hi facin pràctiques lingüístiques.

Això és el que el Miguel ens explica sobre la diferència que ha trobat entre dues persones que hi han anat a fer una pràctica lingüística i sobre com valora que els alumnes tinguin les visites als establiments de la ciutat com una tasca del seu curs de català:

La pràctica pot ser diferent segons la persona. Una noia ja era clienta de la botiga i em va avisar que vindria aquí per fer la pràctica lingüística, així que ja em va dir una mica de què anava la cosa. La noia és molt xerraire, va venir amb ganes de parlar i ens vam estar una bona estona fent-ho, a diferència d’un altre noi! Recordo que venia amb por, volia treure’s l’activitat de sobre i es notava que mirava d’acabar ràpidament.

Igualment, crec que és una bona activitat, potser no pròpiament per a la botiga, per exemple en aquest cas la noia ja la coneixia, però és difícil aquí a Santa Coloma que trobin amb qui parlar català i així poden practicar l’idioma, a més ajudem a cuidar una mica la llengua i facilitem que les persones s’integrin a l’entorn.

VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/11/2022

Quan vaig començar com a voluntària amb la Ivanka la idea era trobar-nos les deu hores, com estableix el programa Voluntariat per la llengua (VxL), i després "cadascú a casa seva i Déu a la de tothom" com diu la dita, però el que realment va passar és ben diferent.

Amb la Ivanka de Bulgària, que des del 2001 que viu a Barcelona, hem acabat fent 40 hores de conversa en català i cada trobada és més engrescadora i dinàmica, malgrat que les fem de manera virtual a través de videotrucada.

Vull destacar que no som una parella lingüística estàndard. Vull dir que hem hagut de combatre alguna situació complicada de la qual hem après moltíssim totes dues. I és que la Ivanka viu a Barcelona, una ciutat a uns 150 quilòmetres d'on jo soc. Ella pateix una discapacitat visual que complica i fa feixuga la logística que ha d'utilitzar quan quedem per parlar. Però, gràcies a les noves tecnologies i el suport constant de la seva mare, ens n'hem sortit molt bé.

En les primeres sessions de conversa parlàvem, sobretot, de les nostres activitats quotidianes. Ella participa en un munt d'activitats (classes de català, classes d'anglès, aprèn jocs de taula, fa dansa contemporània...). Davant de tota aquesta activitat, jo pensava: "Que n'és d'avorrida la meva setmana!" Jo sempre de la feina a casa i de casa a la feina... Què li explico jo ara! Les seves preguntes sobre la meva feina (soc mestra d'educació infantil en una escola pública) van ser una font de conversa. A part d'interessar-se per les activitats que faig a l'escola, també hem estat parlant de les meves aficions, la meva infantesa i joventut i moltes altres coses. Aquestes ganes de saber i d'aprendre una de l'altra han estat recíproques. A mi m'ha agradat que m'expliqués en un català molt acceptable com havia decidit venir fins a Catalunya, què havia fet a la seva terra natal, què és el que més li agrada de la nostra terra...

En fi, mica en mica, hem anat descobrint què hi ha darrere de cada una de nosaltres. El Voluntariat per la llengua ens ha donat l'oportunitat de conèixer una persona, un país, una cultura, d'una manera amable, divertida i molt humana.

Amb la Ivanka m'he adonat que aprendre català no té barreres!

Laura, voluntària del VxL d'Olot (Centre de Normalització Lingüística de Girona)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
16/11/2022

Sergio Muelas és dependent a la botiga Hipotum al carrer de Sicília, 93, de Santa Coloma de Gramenet. Com a establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua (VxL), rep alumnes dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) per fer-hi pràctiques lingüístiques. Això és el que ens explica sobre l'experiència:

Tens clar quan entren a la botiga que són aprenents de català?

Sí, perquè els costa bastant parlar i ja els veus, a més, l’última vegada va venir un grup de quinze, s’animaven entre ells des de fora i va ser molt  divertit: van parlar, fer-se una foto, van comprar... Una mica de tot

Es nota que volen parlar?

Sí, alguns sí, alguns altres els costa i fàcilment passen al castellà, però es nota que s’hi esforcen. Els costa començar i el vocabulari, però em pregunten “com es diu això?” i poden estar tranquils perquè saben que el del comerç és proactiu.

Creus que és útil per als alumnes practicar el català als establiments de la ciutat?

Sí, perquè si no ho fan a les botigues, ho tenen complicat aquí a Santa Coloma.  Jo, per exemple, també faig un curs aquí a la ciutat, no té a veure amb el català, i pots veure que als descansos, al pati, al bar... Tot és en castellà.

Què aporta a l'establiment col·laborador del VxL aquestes visites lingüístiques?

M’aporta que em ve gent a la botiga, hi ha un trànsit de persones, i també que és una forma de fer una mica de país, si no cuidem la cultura...

VxL del Centre de Normalitzacio Lingüística L'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
16/11/2022
,

La Pastora passa d’aprenenta a voluntària!

La Mari Àngels Fernàndez, una voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) de Cornellà de Llobregat amb gran experiència, i una nova voluntària: la Pastora Lozano, ens expliquen la seva experiència. Avui és un dia molt especial perquè la que era l'aprenenta d'aquesta parella lingüística (la Pastora), es converteix en voluntària!

Estem molt contents que sigueu aquí. Porteu molt de temps com a parella lingüística, oi Mari Àngels?

M. Àngels: Si, la veritat és que hem passat una pandèmia i en aquest moment tenim un abans i un després, i hem anat evolucionant com a parella el VxL.

Pastora: Sí, hi estic d'acord,  perquè al principi tens les teves pors perquè no saps si t’avindràs amb la persona, de què parlaràs, perquè jo soc xerraire, però és clar se m’acaben també els temes de conversa, i no sabia ben bé on em ficava ... i des del primer moment, que vàrem tenir molts punts en comú: tenim fills grans, ella té filles, jo tinc fills... o sigui, va ser tot com molt rodat; vàrem començar a parlar, després hem anat al cinema...

M. Àngels: La Pastora m’ha portat a molts llocs sense saber ben bé on anàvem, però bé; han sigut tot experiències molt agradables, ha sigut una descoberta de les dues. Una conversa rere l’altra ens hem anat descobrint i sabent més l’una de l’altra.

Pastora: Hem passat del voluntariat lingüístic a ser amigues ...

És a dir, que des del VxL us vam ben encertar la parella lingüística!

Pastora i M. Àngels: Sí, sí! (rialles).

M. Àngels: Podem dir que sortirem a la tele i a la ràdio (rialles).

De moment sortireu a les xarxes socials del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Cornellà, Pastora. Per cert, quan vares començar a parlar en català, quines eren les teves pors; quina era la inseguretat a l’hora de dir: “faig això!”?

Pastora: Amb el meu coneixement del català intel·lectualment o normativament, el que és la gramàtica, no tenia problema; però sí a l’hora de parlar-lo, perquè soc una persona una mica exigent amb mi mateixa i tinc un vocabulari gran amb rapidesa mental gran en la meva llengua materna, que és el castellà, evidentment aquesta facilitat i aquesta rapidesa no la tenia amb el català. Havia de traduir, havia de pensar, a cops em posava molt nerviosa. M’escoltava parlant i no m’agradava el meu accent; a més, tinc dos fills que em deien que cada vegada que jo parlava català es moria un filòleg (rialles).

Això no t’anava gaire a favor, oi? Però en canvi la teva aventura s’ha convertit en un viatge...

Pastora: Sí, jo em vaig proposar que jo parlaria en català per activisme. Va ser un moment amb molts canvis a la meva vida a tots nivells; vaig decidir que endavant i a la piscina! 

Mari Àngels, tu has tingut tres parelles lingüístiques i ets voluntària del VxL dels del 2019. Si haguessis de resumir breument aquest viatge amb un titular, quin seria? Com ha esta aquest viatge de tres anys amb una pandèmia i tot el que hi ha hagut?

M. Àngels: Doncs un viatge enriquidor perquè has descobert a altres persones i aquestes persones t’han ensenyat altres punts de vista. I pot ser que el motiu sigui el coneixement del català, perquè jo el parlo, però crec que més que res és un camí personal cap a la vida, cap a ensenyar-te diverses coses; a cops funciona i a vegades no funciona. En el cas de la Pastora ha estat un viatge molt enriquidor i molt divertit al mateix temps.

Per a tu, Pastora, si haguessis de resumir aquest camí que has fet amb la Mari Àngels com el resumiries?

Pastora: Ha sigut molt fàcil; des del primer moment. Vaig començar amb por, vàrem començar a parlar i ella em va recolzar sempre. Li vaig demanar que em corregís i ella ho va fer i jo ... és que estic molt contenta amb ella! Sempre m’he sentit molt recolzada a parlar en català, cap retret. Això et dona confiança; si veig que aquesta persona et corregeix però no des de la fredor, sinó des de l’amistat és molt fàcil. Ha sigut molt fàcil amb ella, i jo no el parlava gens, eh! L’any anterior havia estat fent un curset a la biblioteca, de literatura, i era per parlar català, però és clar, era un hora la setmana i havíem de parlar tothom. Era un nivell molt baix i només parlava en aquella classe, després ja no. En canvi amb la Mari Àngels he anat parlant català al treball, amb els amics, i he anat ampliant fins que ja no hi penso; el parlo directament.

Si haguessis d’animar a una persona a fer el camí que tu has fet què li diries?

Pastora: Que no hi ha por, que crec que no parlem per por, per vergonya ...  i no hi ha por, no passa res, estem en confiança. És com quan un nen comença a parlar a casa, no parla bé i no passa res, ningú no li retreu res.

Mari Àngels, gràcies  a tu aquesta persona fa la passa següent i passa d’aprenenta a voluntària, és un moment important. Què li has dit tu per a animar-la a fer aquest passa?

M. Àngels: Que pim-pam! (rialles). És allò que qui no s’arrisca no guanya, que ho pot fer perfectament i que en els moments que estem vivint o ens hi posem tots mans a la feina o em sembla que anem per mal camí.

Si haguessis d’animar també una persona a fer-se voluntària del VxL què li diries, quin seria el teu missatge?

M. Àngels: El VxL és una manera d’ajudar i de sentir que tu també descobreixes coses. No sé si és perquè he estat a molts llocs, és a dir fent moltes coses diverses; que crec que nosaltres mateixos ens hem de treure les pors i ajudar la gent. Si tu parles català pots fer que els nouvinguts o que una persona que fa temps que és aquí però que per diversos motius no el parla, el parli. Potser al començament no ho farà bé perquè ningú no neix ensenyat, s’ha de tirar endavant però si no ho fem nosaltres no crec que vingui ningú altre a ensenyar català. Aleshores jo animaria a tothom ... que és una hora? Sí, però potser després aquesta hora es converteix en dues hores i ni te n’adones que es converteix en anar a veure una pel·lícula o anar a veure una exposició, o a sortir a caminar i és una manera que et sentis una mica útil en aquesta societat.

En tot aquest temps segur que us ha passat alguna cosa especial, alguna anècdota... (la Pastora fa un gest de Déu n’hi do!)

M. Àngels: Sí, hi va haver una època en què la Pastora es va apuntar a un munt de coses i arribava el dia i: “a on hem d’anar Pastora?”, “Doncs no ho sé!”, i a la millor apareixíem a una taller de pintura o a un taller de teatre.

Pastora: Sí, m’apuntava tot quan era i a on, però no apuntava què era el que havíem de fer!

M. Àngels: A més em va portar a molts llocs que per la meva forma de fer em fa molta vergonya: vaig acabar ballant damunt d’un escenari, pintant amb persones meravelloses que no coneixia de res, i coses d’aquest estil!

Pastora: Però s’ho va passar molt bé!

M. Àngels: Sí, sí, és clar!

Les dues, parlant, heu fet molta màgia! Moltes gràcies a totes dues, i Pastora: bon recorregut com a voluntària del VxL; segur que ho faràs molt bé!

Anand Torrents, dinamitzador del VxL del CNL de Cornellà

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!