Esteu aquí

Inici | Blog

Blog

Subscriu-te a Blog
14/12/2015
Gent amb interessos compartits vers la nostra llengua
, , ,

Anar al Teatre Nacional de Catalunya va ser una experiència molt interessant. Trobar-nos amb una colla de gent amb interessos compartits vers la nostra llengua per celebrar les 100.000 parelles lingüístiques feia molt de goig!

Molt soroll per no res va ser distreta, amb una música molt ben interpretada i els còmics que capgiraven les paraules van estar genials!

Gràcies per aquesta trobada!!!

Mont Fruitós, coordinadora del Club Social La Xamba de Salut Mental Sabadell (entitat col·laboradora del VxL) i voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell

voluntària i responsable dels grups de conversa adreçats a usuaris de Xamba Salut Mental de Sabadell, - See more at: http://www.vxl.cat/node/81311#sthash.w5BRQ4V6.dpuf
Publicat per editorvxl
Etiquetes:
14/12/2015
Gent tota ferma i solidària
, , , , ,

El dia 26 novembre a les 5 de la tarda anava, una mica més mudat que de costum, cap a l'estació d’autobusos amb l'Arled, la meva parella lingüística.

D'entrada, ja era un dia diferent i just arribar a l'estació la Lídia, dinamitzadora del Voluntariat per la llengua aquí a Sabadell, ja em va presentar a altres voluntaris i aprenents.

A més d'anar al TNC per veure el musical Molt soroll per no res, també hi havia un altre incentiu: compartir autocar amb voluntaris i aprenents de Rubí, Terrassa i Cerdanyola i això sempre és enriquidor. En vaig conèixer bastants, tots gent molt ferma i solidària i cap al teatre tots plegats.

L'espectacle i l’ambient van ser molt bons i només em cal felicitar a la cúpula del VxL per l'encert  de celebrar les 100.000 parelles lingüístiques amb un obsequi i poder veure l'obre esmentada. Gràcies!

Pep Solsona, voluntari del VxL del CNL de Sabadell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
14/12/2015
Una obra bona i entretinguda

Una aprenenta de Girona sobre el Molt soroll per no res que van poder veure 500 convidats del VxL al Teatre Nacional de Catalunya el 26 de novembre per celebrar l'assoliment de 100.000 parelles lingüístiques: 

Em va agradar molt l'obra, l'adaptació va ser molt bona i entretinguda. Se'm va passar molt ràpid i vaig riure molt.

D'altra banda la organització va ser molt bona. Estic molt agraïda al Voluntariat per la llengua per convidar-me a anar-hi.

Moltes gràcies,

Ayatimas Tenorio, aprenenta del VxL del CNL de Girona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
14/12/2015
Amb la boca oberta

Senzillament va ser súper "xulo". Tota la "troupe" de Girona vàrem quedar amb la boca oberta.

Sobretot els que no havien estat mai al Teatre Nacional de Catalunya.

Us agrairíem més "mogudes" d'aquestes.

Un milió de gràcies i...BONES festes

La que us escriu,

Josefina Espinosa, voluntària del VxL del CNL de Girona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
11/12/2015
Experiències al TNC
, , , , ,

Moltes gràcies per ľoportunitat i la sort de poder assistir a l'acte de celebració de les 100.000 parelles lingüístiques al Teatre Nacional de Catalunya.

Una agradable ocasió per compartir experiències i valorar la feina realitzada per tanta gent de voluntat a favor de l'aprenentatge del català.

Amb en Joan, al llarg de les nostres caminades pels carrers i els camps de Calonge, descobrint llocs desconeguts, hem parlat del passat, del present, però més que paraules, hem intercanviat idees i impressions.

Aquestes converses s'han fet cada vegada menys imperfectes gràcies a la paciència.

Luis Lapascua, aprenent del VxL a Calonge (Centre de Normalització Lingüística de Girona) i parella lingüística d'en Joan Vellvehí.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
11/12/2015
Descobrint joies de Barcelona
, , , , , , , , , , , , ,

Fent cues de més de tres quarts d' hora pots arribar a veure i degustar joies de Barcelona... I justament això és el que hem fet aquesta setmana el Mikhail i jo avui  diumenge.

Hem entrat al Circulo Ecuestre del carrer Balmes (1911) i a la casa Sayrach de la Diagonal - Enric Granados (1918).

Com  vivia la burgesia barcelonina! Les fotos parlen soles.

Isabel Moreno, voluntària del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona que ha compartit aquesta activitat amb el Mikhail Rusinov, l'aprenent amb qui forma parella lingüística del VxL.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
1 comentari
10/12/2015
La il·lusió d'anar al TNC amb la parella lingüística
, , ,

Jo no havia anat mai al Teatre Nacional de Catalunya i fer-ho per primera vegada amb la Carmen, la meva parella lingüística, em va fer molta il·lusió.

Va ser molt enriquidor i encara més trobar-nos allà amb tantes parelles lingüístiques. Un fet que lloa la feina del Consorci per a la Normalització Lingüística.

FELICITATS per iniciatives com aquesta.

 

 

 

 

Maria Carcolse, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell que va assistir a la celebració de les 100.000 parelles lingüístiques al TNC el 26 de novembre de 2015 amb la seva parella lingüística durant el 2014, la  Carmen Menárquez.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
09/12/2015
L'esperada tertúlia dels divendres
, , ,

La "Tertúlia dels divendres" està formada pel Joaquim, l’Elisabet (una noia procedent de la Fundació Catalana Síndrome de Down), en Jonás i en Seydou, dues persones voluntàries i dues d’aprenentes del VxL del CNL de Barcelona. Es troben, és clar, els divendres per parlar en català, llevat que sorgeixi algun imprevist, i aquí en tenim uns retalls:

Setembre

♦ Dv 25   En aquesta ocasió vam anar al barri del Seydou, o sigui, per la fabulosa l’Avinguda Gaudí i la magnífica Sagrada Família.

Octubre

♦ Dv 2 El primer divendres del mes anem a Alfons X, cap als verals del Joaquim. Se’ns acut fer una xocolata desfeta a la xurreria però fa massa calor!

♦ Dv 9 Avui toca anar al barri del Jonàs, així és que ja ens teniu fent tombs per la Monumental.

♦ Dv 16 Aquest dia no vam poder quedar. frown

♦ Dv 23 Cap a Horta falta gent! A respirar l’ambient de poble que s’hi respira. És on viu l’Elisabet. La plaça Eivissa ens fa de punt de trobada.

Novembre

♦ Dv 6 Avui és santa Elisabet, de manera que repetim i anem a Horta de nou. Ella insisteix i ens paga el beure! “És clar, és el meu sant”, ens diu.

♦ Dv 13 A les Drassanes podem sentir l’olor del mar. Més encara quan pugem a les Golondrines! Una tarda completa!

♦ Dv 20 Aquest dia ens ho fem venir bé i quedem per dinar. Si senyor! I hem anat a Sant Andreu, per si no el coneixíem.

♦ Dv 27 Com que ara és en Joaquim qui fa anys, és cap a Alfons X que coincidim! I a berenar tots plegats, que el Joaquim convida!

♦ Dl 30 Avui anem a la seu del VxL del Centre de Normalització Lingüística a recollir un premi! Hem estat guardonats per la foto més original de la campanya #VxLenmarxa! Quina xamba!

Desembre

♦ Dv 11 i dv 18   Seran les properes trobades, però qui sap on anirem! smiley

Joaquim i Elisabet (voluntaris) i Jonás i Seydou (aprenents) del Voluntariat per la llengua del CNL de Barcelona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
30/11/2015
De filles que ajuden als pares, també amb el català
,

Si bé la majoria de parelles lingüístiques es formen entre persones que no es coneixien prèviament i un dia es troben gràcies al programa, en les dues parelles d’Esplugues de Llobregat de què us parlem avui, no ha estat així.

Tant la Paula i la Maria d’una banda, com la Patrícia i en Francisco de l’altra, es coneixen de fa molt temps, de tota la vida. En un cas són mare i filla i en l’altre, filla i pare.

Els més grans s’han apuntat als cursos de català quan la feina els ho ha permès, per atur i prejubilació, i a meitat de curs, quan els hem animat a xerrar en català fora de classe amb una persona voluntària, hem pensat que els fills podrien fer aquest paper.

Per al Francisco és una manera de veure més sovint la seva filla que així, quan surt de la feina els dijous, compra un diari i puja a veure’l. S’asseuen a la cuina perquè no els interrompin i parlen sobre les notícies, sobre l’última classe del pare i acaben fent un dictat amb un article de premsa.

La Maria i la Paula, com que viuen juntes, practiquen el català en diferents moments de la setmana, preparant el menjar, comentant notícies de la tele, sortint a comprar. La mare, que és perruquera, està acostumada a conversar mentre treballa i la Paula, que ensenya la mainada d’una escola a nedar, sap transmetre confiança i seguretat.

Si bé les dificultats són la falta de vocabulari i el fet de posar-se nerviosa, segons la Paula, la Maria ho fa bé. Hi ajuda el fet que la filla prengui la iniciativa d’utilitzar el català i que les nétes també li parlin en aquesta llengua. La Maria diu sentir-se orgullosa que la seva filla l’ajudi i la corregeixi. Com que tot és qüestió de pràctica, després de visitar els pares a Còrdova a l’estiu, continuen la parella lingüística.

Pel que fa al Francisco, la Patrícia diu que li va sorprendre i li va fer il·lusió que el seu pare s’apuntés a aprendre una cosa que ja no li era necessària. Fins ara, no l’havia sentit mai parlant en català. Per a ell, sentir el reconeixement de les seves filles, ha sigut un estímul per perseverar i li agradaria que la seva dona també s’apuntés als cursos. De moment, la bona experiència l’ha encoratjat a apuntar-se a anglès en línia.

Eduard Vidal, dinamitzador del Voluntariat per la llengua al CNL Roses

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
12/11/2015
Siguem tots voluntaris per la llengua
,

Qui menja sopes se les pensa totes, diem. I els catalans en devem menjar moltes, de sopes, perquè som d’allò més imaginatius a l’hora de trobar maneres originals per afavorir la integració de les persones nouvingudes. Sabedors que la llengua és, no només el tret que ens defineix com a poble, ans el millor instrument de què disposem per vertebrar la societat, hem convertit la integració lingüística en un dels pilars fonamentals de les nostres polítiques d’acolliment i de cohesió social. A començaments dels vuitanta, la implantació de la immersió lingüística a les escoles en va ser el més bon exemple; d’un temps ençà, especialment durant els primers anys d’aquest segle, en què van arribar a Catalunya centenars de milers de persones procedents d’arreu del planeta, el Voluntariat per la llengua ha estat una eina cabdal per permetre la plena incorporació d’aquests nouvinguts al país que els ha acollit, el país que ha d’esdevenir, també, el seu.

La idea no pot ser més senzilla i, alhora, més enriquidora. Un aprenent de català i un voluntari es troben un cop a la setmana per parlar en català. L’aprenent té, així, l’oportunitat de practicar la llengua, tot superant l’escull que els mateixos catalanoparlants posen sovint a tots aquells que volen incorporar-se a la comunitat lingüística: la manca de situacions per fer servir realment la llengua. I és que si hi ha quelcom que els nous parlants denuncien constantment és la tendència dels autòctons a amagar-los la llengua. Un altre color de pell, una cara exòtica, una manera de vestir diferent o un accent particular són motius suficients perquè el catalanoparlant, per normal general, deixi d’emprar la seva llengua i es passi a l’espanyol. Conseqüències? La persona que està aprenent el català pensa que no el parla prou bé o, encara pitjor, que els catalans nadius no volen compartir la llengua amb ell, de manera que deixa de parlar-la. I l’ús social del català continua baixant. Potser llegint el conte La llengua parlada ho veureu més clar. Tot i que no, no és un conte de ficció, sinó que parla d’una realitat ben tangible, una realitat que el voluntariat lingüístic intenta canviar.

L’experiència és, doncs, ben enriquidora. Enriquidora per a l’aprenent, ja ho hem dit, però enriquidora també per al voluntari, que té l’oportunitat de conèixer de primera mà una altra cultura i una altra manera d’entendre l’entorn i de relacionar-s’hi, i enriquidora, de retruc, per al català, que genera nous espais d’ús social i s’acosta a l’objectiu de ser la llengua comuna del país, el punt de trobada dels parlants de les gairebé 300 llengües que s’hi parlen.

Sovint sentim a dir que les llengües són una barrera. Però no. Les llengües no són cap barrera, sinó l’instrument idoni per esdevenir part d’una societat. I el cas català és, sense cap mena de dubte, paradigmàtic. Tota persona que ha arribat al país, que n’ha après la llengua i que s’ha decidit a utilitzar-la ha esdevingut, de facto, catalana. Si disposem d’una eina tan potent per cohesionar la societat, per què n’hem de prescindir? Siguem tots voluntaris per la llengua. Perquè fer que el català esdevingui una llengua normal no és només a les nostres mans; és, sobretot, als nostres llavis.

David Vila i Ros. Dinamitzador lingüístic i escriptor

PDF icon la_llengua_parlada.pdf
Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

Carme Sunyol establiment col·laborador Parets Voluntariat Jijo Vallès Oriental Fundació Ramon Noguera parelles vxl platja d'aro Vilanova i la Geltrú voluntariat vxl

agost 2021

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!