Blog

La Chia Chi és una noia taiwanesa, traductora i docent de castellà i xinès. Va estudiar llengua castellana al seu país i va venir a Catalunya per fer pràctiques de l'idioma. Un cop aquí va conèixer el català i va decidir que l'aprendria. Vivint a Gelida es va incorporar com aprenent a les converses del Voluntariat per la llengua (VxL) i va tenir diverses parelles lingüístiques.

Quan ha tornat a Taiwan, ha decidit seguir amb les converses, ara en línia, que mantenen periòdicament amb el voluntari del VxL Miquel Carrillo. A més s'ha interessat molt per la literatura catalana, en especial per les nostres escriptores, i ha elaborat un calendari en el qual cada dia apareix una escriptora, ja sigui en català o en castellà.

En Miquel us la proposa com exemple de constància i rigor a l'hora de treballar incansablement en l'aprenentatge i el perfeccionament del català.

Esperem que l'article us agradi!” i que us ofereixi bon material de conversa per a les vostres trobades amb la parella del VxL! 

Les 5 coses que cal saber sobre la celebració de l’Any Nou Lunar: creences i tradicions

Encara que a Occident es coneix com Any Nou Xinès, no se celebra exclusivament a la Xina. Aquesta festa, també coneguda com l’Any Nou Lunar o Festa de la Primavera, és la festivitat més llarga i important a molts altres països d’Àsia com Taiwan, Singapur, Malàisia, Corea, Indonèsia, Vietnam i Filipines.

A banda del calendari gregorià, basat en un calendari solar, als països esmentats també s’implementa el calendari lunar. El primer dia del primer mes lunar comença l’Any Nou Lunar i, aquesta data, al començament de l’any, va canviant cada any i no coincideix amb la d’altres calendaris. Per exemple, l’inici d’aquest Any Nou Lunar és el 22 de gener i el que ve caurà el 10 de febrer. Oficialment les celebracions acaben el dia quinze del primer mes lunar, quan se celebra la Festa dels Fanals, i cadascun dels primers quinze dies que compon la celebració té les seves pròpies tradicions.

Durant la celebració hi ha molts costums tradicionals que la gent segueix i respecta des de fa milers d’anys i també hi ha creences o supersticions que cal tenir en compte. Per donar-ne a conèixer algunes, m’agradaria compartir l’experiència que vivim a Taiwan amb cinc coses que cal saber sobre la celebració de l’Any Nou Lunar, una festa tradicional l’origen de la qual té més de 4.000 anys d’història.

1. Què fan per rebre l’arribada de la nit de Cap d’Any?

(Foto 1: Els avis donen Hongbao. Aquests diners embolicats en paper vermell representen la bona fortuna)

Quan arriba la vigília de Cap d’Any del calendari lunar, tota la família es reuneix per tenir un sopar de reunió, que és un sumptuós menjar de cuina xinesa. Després de les onze de la mateixa nit, els més grans regalen un sobre vermell (hόng bāo, 红包) amb diners a la generació més jove o als adults sense parella. Els que tenen ingressos estables també ho preparen per als pares i avis. És una manera tradicional de desitjar bona sort i compartir benediccions. Dins el sobre vermell no hi pot haver diners amb quantitats amb el quatre, ja que aquest número en xinès es pronuncia semblant a “mort”. Qualsevol número, excepte el quatre. Els números parells són millors que els senars. Després d’això, es passen la nit en vigília. Es queden desperts tota la nit o se’n va a dormir molt tard veient els programes especials o jugant a jocs de taula. Aquest costum i tradició té el simbolisme de demanar la longevitat per als pares.

2. Reunir-se i tenir el sopar més important de l’any amb la família

(Foto 2: Els menjars casolans preparats per la meva mare són plats a base de marisc i carn)

La Festa de la Primavera és el moment més important i solemne que es troba amb tota mena d’afectes i sentiments. Els pares esperen amb ansietat que tornin els seus fills. Els que viuen i treballen molt lluny només volen tornar als llocs d’origen a veure els seus éssers estimats tan aviat com sigui possible. L’indeleble amor familiar dona un sentit afectuós al fet de tornar a casa per tenir el sopar de la nit de Cap d’Any. Aquest sopar amb tota mena de preparacions culinàries típiques xineses possiblement és el més elaborat, anhelat i simbòlic.

És un costum important preparar el menjar o els ingredients amb molta antelació ja que al mercat hi haurà molta cua i a casa hi haurà molta feina a fer.

Les crestes xineses (jiăo zi, 餃子) són una part indispensable del sopar d’Any Nou Lunar. Atès que la seva forma (de vaixell, oval i pujat als dos extrems) és semblant als lingots d’or massís que s’usaven com a moneda (yuán băo, 元寶) fa molt de temps, molts creuen que menjar-les els donarà bona sort. En algunes zones, les famílies prefereixen menjar pastissos d’arròs glutinós (nián gāo, 年糕) en comptes de les crestes. A part d’aquests dos plats típics, m’agradaria parlar d’altres menjars que no poden faltar a la taula de l’Any Nou.

• Taronges i altres fruites de la bona sort: Certes fruites es venen i es mengen molt durant l’Any Nou Lunar, com ara mandarines, pomes i taronges. Se seleccionen les més rodones i “daurades” perquè els colors estan associats a la perfecció i la riquesa. I a més, cal notar que cadascuna té el seu significat simbòlic, que es basa en el seu aspecte o en la pronunciació. Per exemple, taronja en xinès és 橙 (chéng), que sona igual que una altra paraula, “l’èxit” (chéng, 成) en xinès. La paraula xinesa per a poma (pín, 蘋) sona igual a “pau i estalvi” (píng, 平); la mandarina (jú, 橘) sona com “bon auspici”（jí, 吉) en xinès.

• Peix per a l’abundància: En xinès, la pronunciació de ‘peix’ sona com a ‘sobra’. Es creu que si un ha aconseguit estalviar alguna cosa al final de l’any, aleshores en pot fer més el proper any. I a més, hi ha un refrany de sort per menjar peix, Nián nián yǒu yú, (年年有餘) que significa: “Que tinguis sempre més del necessari cada any!”. Finalment, cal tenir en compte que no es pot donar la volta al peix, perquè s’associa a bolcar un vaixell, i portarà mala sort. Després de menjar un costat, cal retirar les espines de peix i després continuar menjant l’altra banda

• Fideus llargs per a una llarga vida: La preparació dels fideus té el seu simbolisme. Se serveixen sense tallar pel fet que representa un desig de longevitat. En general, no és aconsellable tallar els fideus durant aquesta festivitat.

Finalment, en cas de trencar un plat durant el menjar, cal dir immediatament “suì suì píng ān” (歲歲平安), perquè “suí” d’anys (歲) sonen igual al “suí" de trencat (碎), i aquesta frase significa “pau, sa i estalvi a través de l’any”.

3. En el primer dia es prohibeix escombrar el pis i treure les escombraries

Abans que l’Any Nou hagi començat, siguin els adults o els nens, tots s’han de tallar els cabells i vestir-se amb roba nova. Amb la cara neta i nova es rep l’Any Nou. També cal tenir en compte que, durant els primers dies de la celebració, no es pot rondinar als nens o dir paraules malsonants. En cas contrari serà dolent per al proper any. Tampoc es pot fer la migdiada, perquè et tornaràs mandrós i t’afectarà l’ànim de tot l’any.

Uns dies abans de l’arribada de l’Any Nou Lunar, es comença a netejar minuciosament la casa, les finestres, els utensilis, el garatge i tots els racons de la casa. També es desfà o es reemplacen coses velles o innecessàries perquè es creu que aquest canvi manifestarà el propòsit i portarà millors expectatives.

I, al mateix temps, es decora i s’adorna tot amb el color vermell, que és el símbol de la bona sort a la cultura xinesa, per denotar i transmetre un aire alegre i festiu. Es deixa la casa com a nova perquè creiem que d’aquesta manera rebutgem la mala fortuna (la mala sort) i deixarà espai per a la bona sort, la riquesa i la prosperitat. Aleshores, per no escombrar ni esborrar la sort, no s’ha d’escombrar la casa o baixar les escombraries, ja que la bona sort arribarà amb l’obertura de l’any.

4. El segon dia és el dia de tornar a la família natal de la dona (i amb obsequis)

El segon dia de l’Any Nou Lunar és un dia especial. Les filles casades retornen a casa dels seus pares amb el seu marit i fills. La generació anterior pensa que el primer dia de l’Any Nou de cap manera no es pot tornar a la família natal, en cas contrari, l’empobrirà. Si bé només és un costum tradicional, la idea revela la desigualtat de gènere. Amb una mentalitat oberta, es conserva aquesta tradició, però les velles idees patriarcals han estat eliminades. La tradició del segon dia és per a tots. Visitar els pares en aquell dia com a filla o com a gendre té un sentit diferent. Avui en dia aquesta tradició de l’Any Nou Lunar és tan important com el sopar de la nit de Cap d’Any.

També cal tenir en compte que no pots visitar amb les mans buides. Es preparen per endavant els obsequis i els regals han de ser números parells, perquè es considera que els números imparells porten mala sort. Com el sobre vermell, excepte el quatre, els números parells són millors que els imparells.

5. Quin animal ets a l'horòscop xinès?

El calendari zodiacal xinès està representat per dotze animals diferents. Això vol dir que cada dotze anys cadascun d’aquests signes es repeteix i el cicle torna a començar. S’inicia amb la rata, el bou, el tigre i en quarta posició el conill, l’animal que representa aquest any nou. L’any vinent és el drac, després la serp, el cavall, la cabra, el mico, el gall, el gos i el porc. Els dotze animals també s’utilitzen com a horòscops. Diu la tradició que les persones nascudes cada any tenen algun tret de la personalitat d’aquest animal. Per exemple, les persones nascudes l’any del conill són amables i parlen suaument. Tenen qualitats com la prudència, intel·ligència, previsió i benevolència. Busca els dotze animals del zodíac xinès si t’interessa saber quin animal ets i com ets segons el teu signe de l’horòscop xinès.

Quants dies són festa per Any Nou al teu país? Quins són els plats tradicionals d’aquesta festa? Teniu algunes creences curioses i interessants per compartir? Estàs content amb aquest animal o en prefereixes un de diferent? Com et relaciones amb el teu animal? Estic segura que la manera de celebrar l’Any Nou és molt diferent que la del teu país. Després de tenir aquesta primera impressió sobre l’Any Nou Lunar, què et crida més l’atenció?

Chia Chi Hsu, aprenenta taiwanesa del VxL em modalitat virtual del Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf

La Dolors i la Mònica, una parella lingüística satisfeta que recomana l’experiència del Voluntariat per la llengua (VxL)

Com vau conèixer el VxL?

Dolors (voluntària): Per mediació de l’Ester, de l’Oficina de Català (OC) de la Llagosta, quan vaig venir a l’Oficina a fer unes consultes i ella em va proposar de fer-ho. Abans no sabia que existia.

Mònica (aprenenta): El vaig conèixer per la meva professora Ester, que va parlar amb mi i em va dir que m’aniria molt bé quedar una horeta a la setmana amb una persona voluntària perquè així m’expressaria millor i em deixaria anar més.

Quan us trobeu?

Mònica (apr.): Ens trobem un cop per setmana. Anem variant de dia depenent de les circumstàncies de cadascú.

Dolors (vol.): Ens trobem des del gener, només fa dos mesos.

Us agrada?

Dolors (vol.): Si, és totalment positiu. Veure que la persona té ganes d’aprendre a parlar i veure l’esforç que fa és molt gratificant.

Mònica (apr.): Sí, molt! Ara parlo en català a la feina. Tots parlen català, excepte un. L’encarregat em va dir que a partir d’ara em parlaria en català i potser hi ha alguna paraula que no entenc, però ara el parlo, cosa que abans no feia.

Teniu alguna anècdota o algun record que vulgueu compartir de les vostres trobades?

Mònica (apr.): Sí, recordo que un dijous vam anar al mercat setmanal a mirar les botigues, les parades de fruita, els preus, etc. i vam recórrer tot el mercat ja que jo volia comprar maduixes per al meu fill. Vam anar per les parades preguntant el preu en català i al final vam comprar a la parada que més bé de preu les tenia. L’home ens va atendre en català, un home del Marroc.

Què us aporta el VxL?

Mònica (apr.): Em va bé perquè el meu fill ara em parla molt en català, fins i tot em va felicitar i em va dir que estava molt content perquè ara parlava més en català. Ara estic mes tranquil·la quan parlo. Abans fins i tot em posava vermella quan començava a parlar, i això ara ja no em passa. Amb la Dolors he agafat més confiança i seguretat en mi mateixa.

Dolors (vol.): Jo bàsicament sento una gran satisfacció de veure com en pocs dies la Mònica ha evolucionat molt. Ella és l’única aprenenta que he tingut, però és veritat que tinc la satisfacció de veure que mica en mica va donant passos cap endavant. Jo ja em dono per satisfeta si en deu setmanes la Mònica adquireix més seguretat en ella mateixa a l’hora de parlar en català.

Quines aficions personals teniu?

Dolors (vol.): Faig curses o running, que es diu ara. Són carreres de 5 o 10 quilòmetres com el Quart de la Mitja a Granollers, o també a Terrassa, a Blanes. També faig de voluntària a Calella. Diumenge concretament faré de voluntària perquè hi ha la cursa Gran Fondo de Calella, que és una carrera de bicicleta i els corredors van fins al Montseny. He fet molt de voluntària. A vegades et posen en un avituallament i em toca preparar la paradeta i tallar taronges, fer entrepans, etc. També m’agrada anar amb bicicleta, excursions, muntanya, tot el que sigui a la natura...

Mònica (apr.): A mi també m’agrada el contacte amb la natura. Ara que s’han acabat les classes de català començaré a caminar per l’entorn rural de la Llagosta. M’agrada sortir a la Travi, vaig a caminar i a vegades m’emporto el gos. I vaig escoltant musica.

Què feu habitualment quan quedeu?

Mònica (apr.): A vegades anem a esmorzar un entrepà, un cafè amb llet o una magdalena. Altres coses que hem fet és llegir el llibre de lectura de les classes de català, un llibre de Lectura Fàcil. Jo llegia en veu alta i la Dolors m’escoltava. També hem anat al Mercat Municipal a preguntar per fruites i verdures, peix, carn.

Dolors (vol.): Va anar molt bé anar a la peixateria perquè la Mònica va aprendre moltes paraules de peix: seitó, lluç, escamarlà... Va ser molt amè, la fruita sí que se la cap, però algunes fruites no sabia com es deien en català. Els noms de carns i formatges ja els domina més.

Què diríeu a les persones que comencen amb el VxL?

Mònica (apr.): Que és una bona experiència. Jo ara entro a algunes botigues parlant en català.

Dolors (vol.): Jo els diria que s’animessin, que ho provessin, s’ha de provar tot i sempre tens l’opció de deixar-ho si no et convenç. T’ha d’omplir, però crec que quan un es decideix ja ha pres la decisió i aquesta sempre acaba sent positiva. Sobretot els diria que s’animessin.

VxL de l’OC de la Llagosta (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Del Brasil a Catalunya, la trajectòria,de l'Alan, un aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL) enamorat de Gaudí i de la llengua catalana

L’Alan i jo ens vam conèixer el 19 de gener del 2023, al centre cultural Polidor de Sant Adrià de Besòs.

És del Brasil i fa uns quants anys que viu a Catalunya. Ara ens explicarà algunes cosetes molt interessants de la seva vida d'aquí i d’allà.

Carme (voluntària): Alan, per què vas decidir venir a Catalunya?

Alan (aprenent): Vaig decidir venir a Catalunya perquè m'agradaven molt les obres de Gaudí, sobretot la Sagrada Família, i per conèixer més la cultura catalana.

Carme (vol.): Què coneixies de Catalunya o què t'havien explicat dels catalans?

Alan (apr.): Havia tingut un professor d'art que parlava molt de les obres de Gaudí i dels catalans: deia que era una gent molt tancada però molt acollidora, ha, ha, ha. Vaig arribar un mes d'octubre de l’any 2006, venia per quedar-m'hi una setmana, perquè volia fer un tour de tres mesos per tot Europa.

Carme (vol.): I com és que encara estàs per aquí?

Alan (apr.): Com més coneixia la gent i la ciutat de Barcelona, més m’agradava…. i m'hi quedava una setmana més, fins que van arribar els tres mesos i havia de tornar al Brasil.

Llavors vaig haver de prendre una decisió: o tancar finestres del Brasil o tornar, i vaig decidir quedar-me i començar una nova vida aquí. No sabia castellà ni català però de mica en mica vaig anar coneixent gent i agafant confiança. Vaig anar a viure al barri de Sant Andreu, és un barri molt català i vaig trobar gent que em va ajudar molt.

Carme (vol.): Tu havies estudiat Matemàtiques al Brasil, però aquí a què et vas dedicar?

Alan (apr.): Primer vaig fer un curs d’auxiliar de geriatria, i mentrestant que feia el curs treballava a la construcció -que no en tenia ni idea- i a l'hoteleria, fins que vaig acabar-lo i vaig començar a treballar tenint cura d’una senyora de 94 anys.

Amb aquesta senyora vaig aprendre moltíssimes coses d’aquí. Hi treballava de dilluns a dissabte, d’interí. Ella em va arreglar els documents i em va dir "Alan, ha arribat el moment de volar! T'he donat les ales per volar sol!" La Trinitat ha estat unes de les persones més importants de la meva vida, sempre li estaré agraït.

Carme (vol.): I què vas fer després?

Alan (apr.): Doncs vaig anar al Brasil dos mesos i al tornar, com que mentre treballava amb la Trinitat havia fet un curs de perruquer, amb la seva ajuda vaig poder posar la meva perruqueria, que era la il·lusió de la meva vida. I allà he treballat fins que he pogut.

Carme (vol.): Ara et dediques només a estudiar català?

Alan (apr.): Sí, abans no tenia temps. Ara, com que estic prejubilat per una malaltia, tinc tot el temps del món.

Carme (vol.): I et pots dedicar a passejar per Sant Adrià! He de dir que l'Alan és súper conegut a tot arreu, no podem fer un pas sense saludar algú. Estic encantada de tenir-lo com a company de català.

Alan (apr.): Jo estic molt content amb la Carme, la veritat és que la Carme m'aporta moltíssimes coses.  És una noia molt divertida i encantadora i és molt fàcil parlar-hi en català.

Carme i Alan, parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Us presentem la Núria i la Tamo, una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) de Manlleu que ja fa mesos que es troba. Totes dues estan molt contentes de participar al VxL i ens expliquen la seva història i per què recomanen de participar-hi, tant a les persones que aprenen català (aprenentes) com a les persones que dediquen una part del seu temps a una altra, que està aprenent català (voluntàries).

Com vau conèixer el programa?

Núria (voluntària): No recordo del cert com vaig conèixer el VxL. Vaig veure informació a l’Escola Oficial d’Idiomes de Vic, quan vaig a classes d’anglès, i també havia sentit d’algú que ho feia i ho valorava positivament.

Tamo (aprenenta): Vaig venir a Catalunya per primera vegada fa quatre anys, com a turista. Vaig conèixer una família catalana que em va ensenyar la primera frase en català.

Quan vaig arribar a Catalunya no em pensava que tindria tanta sort.

Soc de Georgia. Fa gairebé un any que visc aquí. Estic aprenent català i la professora del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) em va explicar que hi ha un programa de voluntariat per practicar el català, Voluntariat per la llengua. A mi em va interessar molt. Així vaig conèixer la Núria.

Per què us hi vau apuntar?

Núria (vol.): Jo ara no treballo, i m’hi vaig apuntar perquè ho vaig trobar interessant; vaig pensar que m’agradaria si podia aportar el meu granet de sorra i ajudar a alguna persona a aprendre i conèixer la nostra llengua.

Tamo (apr.): Vaig pensar que seria una manera d’aprendre més ràpid la llengua i també de conèixer la cultura i la gent d’aquí.

Què feu quan us trobeu?

Núria (vol.): Quan ens trobem, anem a passejar, o bé seiem a prendre un cafè. Un dia vàrem anar a visitar el Museu del Ter, va ser molt interessant per conèixer bé i millor Manlleu, el nostre poble. Parlem molt, de què hem fet durant la setmana, dels fills, de llocs interessants per veure de Catalunya, i també m’explica coses de Geòrgia, el seu país natal.

Tamo (apr.): De vegades anem a una cafeteria o passegem a la vora del riu. Un dia vam anar al Museu del Ter.

Parlem de la cultura, les tradicions, la llengua dels nostres països, una mica de tot...

Com valoreu el programa?

Núria (vol.): La meva valoració és positiva, penso que ens enriqueix com a persona a totes dues. La Tamo té moltes ganes de parlar bé el català, fa gairebé un any que és aquí i ja l’entén perfectament i el parla molt bé.

Jo ho recomano a tothom que tingui oportunitat de dedicar-hi una estona. És interessant i et sents satisfeta si pots ajudar a promoure la nostra llengua.

Tamo (apr.): El valoro molt bé perquè suposa un reforç a les classes. La part parlada sempre costa una mica més. Estic molt agraïda perquè la Núria sempre troba temps per a mi, al matí, a la tarda o al vespre, amb bon temps i mal temps.

Potser m’equivoco, però parlo com puc i m’hi esforço molt. La professora em diu que, tenint en compte que no fa ni un any que soc aquí, parlo molt bé!

Tamo i Núria, parella lingüística del VxL de l'Oficina de Català de Manlleu (Centre de Normalització Lingüística d'Osona)