Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
04/05/2023

Carta d'una voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) del Servei Local de Català (SLC) de Martorell als dinamitzadors del programa:

Benvolguts companys de la llengua catalana,

Us vull agrair aquesta porta oberta del VxL al món de la màgia. Les vivències que he tingut i tinc sempre restaran dins les meves emocions i a l'anima. És una gran culminació del coneixement, entre altres coses.

Compartir amb totes les persones d'arreu del món el català ha estat i és una satisfacció personal.

Aquest voluntariat, per ell mateix, és un gran esclat de llum! El VxL va més enllà de la coumnicació i llengua, també té a veure amb la identitat d'un poble. Va de posar sentiments a les paraules que pots intercanviar amb les persones a qui dones suport quan practiquen el català per voluntat pròpia. Quan parles fas màgia!!! En dono fe, d'aquestes paraules. Felicitatsa per la vostra tasca, ja que sense ella la màgia no hi seria.

Mil gràcies, Andreu i Meritxell, per obrir aquest camí ple d'emocions, amistat i sobretot d'identitat.

M. Salomé Font, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística Ca n'Ametller

Martorell, 24 d'abril de 2023

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
18/04/2023
, , , ,

La Chia Chi és una noia taiwanesa, traductora i docent de castellà i xinès. Va estudiar llengua castellana al seu país i va venir a Catalunya per fer pràctiques de l'idioma. Un cop aquí va conèixer el català i va decidir que l'aprendria. Vivint a Gelida es va incorporar com aprenent a les converses del Voluntariat per la llengua (VxL) i va tenir diverses parelles lingüístiques.

Quan ha tornat a Taiwan, ha decidit seguir amb les converses, ara en línia, que mantenen periòdicament amb el voluntari del VxL Miquel Carrillo. A més s'ha interessat molt per la literatura catalana, en especial per les nostres escriptores, i ha elaborat un calendari en el qual cada dia apareix una escriptora, ja sigui en català o en castellà.

En Miquel us la proposa com exemple de constància i rigor a l'hora de treballar incansablement en l'aprenentatge i el perfeccionament del català.

Esperem que l'article us agradi!” i que us ofereixi bon material de conversa per a les vostres trobades amb la parella del VxL! 

Les 5 coses que cal saber sobre la celebració de l’Any Nou Lunar: creences i tradicions

Encara que a Occident es coneix com Any Nou Xinès, no se celebra exclusivament a la Xina. Aquesta festa, també coneguda com l’Any Nou Lunar o Festa de la Primavera, és la festivitat més llarga i important a molts altres països d’Àsia com Taiwan, Singapur, Malàisia, Corea, Indonèsia, Vietnam i Filipines.

A banda del calendari gregorià, basat en un calendari solar, als països esmentats també s’implementa el calendari lunar. El primer dia del primer mes lunar comença l’Any Nou Lunar i, aquesta data, al començament de l’any, va canviant cada any i no coincideix amb la d’altres calendaris. Per exemple, l’inici d’aquest Any Nou Lunar és el 22 de gener i el que ve caurà el 10 de febrer. Oficialment les celebracions acaben el dia quinze del primer mes lunar, quan se celebra la Festa dels Fanals, i cadascun dels primers quinze dies que compon la celebració té les seves pròpies tradicions.

Durant la celebració hi ha molts costums tradicionals que la gent segueix i respecta des de fa milers d’anys i també hi ha creences o supersticions que cal tenir en compte. Per donar-ne a conèixer algunes, m’agradaria compartir l’experiència que vivim a Taiwan amb cinc coses que cal saber sobre la celebració de l’Any Nou Lunar, una festa tradicional l’origen de la qual té més de 4.000 anys d’història.

1. Què fan per rebre l’arribada de la nit de Cap d’Any?

(Foto 1: Els avis donen Hongbao. Aquests diners embolicats en paper vermell representen la bona fortuna)

Quan arriba la vigília de Cap d’Any del calendari lunar, tota la família es reuneix per tenir un sopar de reunió, que és un sumptuós menjar de cuina xinesa. Després de les onze de la mateixa nit, els més grans regalen un sobre vermell (hόng bāo, 红包) amb diners a la generació més jove o als adults sense parella. Els que tenen ingressos estables també ho preparen per als pares i avis. És una manera tradicional de desitjar bona sort i compartir benediccions. Dins el sobre vermell no hi pot haver diners amb quantitats amb el quatre, ja que aquest número en xinès es pronuncia semblant a “mort”. Qualsevol número, excepte el quatre. Els números parells són millors que els senars. Després d’això, es passen la nit en vigília. Es queden desperts tota la nit o se’n va a dormir molt tard veient els programes especials o jugant a jocs de taula. Aquest costum i tradició té el simbolisme de demanar la longevitat per als pares.

2. Reunir-se i tenir el sopar més important de l’any amb la família

(Foto 2: Els menjars casolans preparats per la meva mare són plats a base de marisc i carn)

La Festa de la Primavera és el moment més important i solemne que es troba amb tota mena d’afectes i sentiments. Els pares esperen amb ansietat que tornin els seus fills. Els que viuen i treballen molt lluny només volen tornar als llocs d’origen a veure els seus éssers estimats tan aviat com sigui possible. L’indeleble amor familiar dona un sentit afectuós al fet de tornar a casa per tenir el sopar de la nit de Cap d’Any. Aquest sopar amb tota mena de preparacions culinàries típiques xineses possiblement és el més elaborat, anhelat i simbòlic.

És un costum important preparar el menjar o els ingredients amb molta antelació ja que al mercat hi haurà molta cua i a casa hi haurà molta feina a fer.

Les crestes xineses (jiăo zi, 餃子) són una part indispensable del sopar d’Any Nou Lunar. Atès que la seva forma (de vaixell, oval i pujat als dos extrems) és semblant als lingots d’or massís que s’usaven com a moneda (yuán băo, 元寶) fa molt de temps, molts creuen que menjar-les els donarà bona sort. En algunes zones, les famílies prefereixen menjar pastissos d’arròs glutinós (nián gāo, 年糕) en comptes de les crestes. A part d’aquests dos plats típics, m’agradaria parlar d’altres menjars que no poden faltar a la taula de l’Any Nou.

  • Taronges i altres fruites de la bona sort: Certes fruites es venen i es mengen molt durant l’Any Nou Lunar, com ara mandarines, pomes i taronges. Se seleccionen les més rodones i “daurades” perquè els colors estan associats a la perfecció i la riquesa. I a més, cal notar que cadascuna té el seu significat simbòlic, que es basa en el seu aspecte o en la pronunciació. Per exemple, taronja en xinès és 橙 (chéng), que sona igual que una altra paraula, “l’èxit” (chéng, 成) en xinès. La paraula xinesa per a poma (pín, 蘋) sona igual a “pau i estalvi” (píng, 平); la mandarina (jú, 橘) sona com “bon auspici”(jí, 吉) en xinès.
  • Peix per a l’abundància: En xinès, la pronunciació de ‘peix’ sona com a ‘sobra’. Es creu que si un ha aconseguit estalviar alguna cosa al final de l’any, aleshores en pot fer més el proper any. I a més, hi ha un refrany de sort per menjar peix, Nián nián yǒu yú, (年年有餘) que significa: “Que tinguis sempre més del necessari cada any!”. Finalment, cal tenir en compte que no es pot donar la volta al peix, perquè s’associa a bolcar un vaixell, i portarà mala sort. Després de menjar un costat, cal retirar les espines de peix i després continuar menjant l’altra banda
  • Fideus llargs per a una llarga vida: La preparació dels fideus té el seu simbolisme. Se serveixen sense tallar pel fet que representa un desig de longevitat. En general, no és aconsellable tallar els fideus durant aquesta festivitat.

Finalment, en cas de trencar un plat durant el menjar, cal dir immediatament “suì suì píng ān” (歲歲平安), perquè “suí” d’anys (歲) sonen igual al “suí" de trencat (碎), i aquesta frase significa “pau, sa i estalvi a través de l’any”.

3. En el primer dia es prohibeix escombrar el pis i treure les escombraries

Abans que l’Any Nou hagi començat, siguin els adults o els nens, tots s’han de tallar els cabells i vestir-se amb roba nova. Amb la cara neta i nova es rep l’Any Nou. També cal tenir en compte que, durant els primers dies de la celebració, no es pot rondinar als nens o dir paraules malsonants. En cas contrari serà dolent per al proper any. Tampoc es pot fer la migdiada, perquè et tornaràs mandrós i t’afectarà l’ànim de tot l’any.

Uns dies abans de l’arribada de l’Any Nou Lunar, es comença a netejar minuciosament la casa, les finestres, els utensilis, el garatge i tots els racons de la casa. També es desfà o es reemplacen coses velles o innecessàries perquè es creu que aquest canvi manifestarà el propòsit i portarà millors expectatives.

I, al mateix temps, es decora i s’adorna tot amb el color vermell, que és el símbol de la bona sort a la cultura xinesa, per denotar i transmetre un aire alegre i festiu. Es deixa la casa com a nova perquè creiem que d’aquesta manera rebutgem la mala fortuna (la mala sort) i deixarà espai per a la bona sort, la riquesa i la prosperitat. Aleshores, per no escombrar ni esborrar la sort, no s’ha d’escombrar la casa o baixar les escombraries, ja que la bona sort arribarà amb l’obertura de l’any.

4. El segon dia és el dia de tornar a la família natal de la dona (i amb obsequis)

El segon dia de l’Any Nou Lunar és un dia especial. Les filles casades retornen a casa dels seus pares amb el seu marit i fills. La generació anterior pensa que el primer dia de l’Any Nou de cap manera no es pot tornar a la família natal, en cas contrari, l’empobrirà. Si bé només és un costum tradicional, la idea revela la desigualtat de gènere. Amb una mentalitat oberta, es conserva aquesta tradició, però les velles idees patriarcals han estat eliminades. La tradició del segon dia és per a tots. Visitar els pares en aquell dia com a filla o com a gendre té un sentit diferent. Avui en dia aquesta tradició de l’Any Nou Lunar és tan important com el sopar de la nit de Cap d’Any.

També cal tenir en compte que no pots visitar amb les mans buides. Es preparen per endavant els obsequis i els regals han de ser números parells, perquè es considera que els números imparells porten mala sort. Com el sobre vermell, excepte el quatre, els números parells són millors que els imparells.

5. Quin animal ets a l'horòscop xinès?

El calendari zodiacal xinès està representat per dotze animals diferents. Això vol dir que cada dotze anys cadascun d’aquests signes es repeteix i el cicle torna a començar. S’inicia amb la rata, el bou, el tigre i en quarta posició el conill, l’animal que representa aquest any nou. L’any vinent és el drac, després la serp, el cavall, la cabra, el mico, el gall, el gos i el porc. Els dotze animals també s’utilitzen com a horòscops. Diu la tradició que les persones nascudes cada any tenen algun tret de la personalitat d’aquest animal. Per exemple, les persones nascudes l’any del conill són amables i parlen suaument. Tenen qualitats com la prudència, intel·ligència, previsió i benevolència. Busca els dotze animals del zodíac xinès si t’interessa saber quin animal ets i com ets segons el teu signe de l’horòscop xinès.

Quants dies són festa per Any Nou al teu país? Quins són els plats tradicionals d’aquesta festa? Teniu algunes creences curioses i interessants per compartir? Estàs content amb aquest animal o en prefereixes un de diferent? Com et relaciones amb el teu animal? Estic segura que la manera de celebrar l’Any Nou és molt diferent que la del teu país. Després de tenir aquesta primera impressió sobre l’Any Nou Lunar, què et crida més l’atenció?

Chia Chi Hsu, aprenenta taiwanesa del VxL em modalitat virtual del Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
17/04/2023

El Voluntariat per la llengua: conversa i amistat

Soc la Marga, vaig néixer a Albacete, i vaig venir a Catalunya amb 6 anys.

Sempre he tingut al cap parlar en català: he estudiat tres cursos, només me'n queda un per aconseguir el B1.

Em van oferir participar al Voluntariat per la llengua (VxL) i aquí vaig conèixer la Marta, una voluntària que ha tingut més de trenta parelles lingüístiques! Ens  trobem els dimecres, prenem un cafè i parlem una estona en català. És molt empàtica i agradable i té molta paciència amb mi. Estem molt contentes totes dues.

Em dic Marta i fa dotze anys que participo en el VxL. M'agrada conèixer gent i ajudar-la amb el català. Crec que és una bona manera de practicar la llengua. Amb gent com la Marga és un plaer parlar: la conversa surt sola.

Marga i Marta, parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
17/04/2023

La Dolors i la Mònica, una parella lingüística satisfeta que recomana l’experiència del Voluntariat per la llengua (VxL)

Com vau conèixer el VxL?

Dolors (voluntària): Per mediació de l’Ester, de l’Oficina de Català (OC) de la Llagosta, quan vaig venir a l’Oficina a fer unes consultes i ella em va proposar de fer-ho. Abans no sabia que existia.

Mònica (aprenenta): El vaig conèixer per la meva professora Ester, que va parlar amb mi i em va dir que m’aniria molt bé quedar una horeta a la setmana amb una persona voluntària perquè així m’expressaria millor i em deixaria anar més.

Quan us trobeu?

Mònica (apr.): Ens trobem un cop per setmana. Anem variant de dia depenent de les circumstàncies de cadascú.

Dolors (vol.): Ens trobem des del gener, només fa dos mesos.

Us agrada?

Dolors (vol.): Si, és totalment positiu. Veure que la persona té ganes d’aprendre a parlar i veure l’esforç que fa és molt gratificant.

Mònica (apr.): Sí, molt! Ara parlo en català a la feina. Tots parlen català, excepte un. L’encarregat em va dir que a partir d’ara em parlaria en català i potser hi ha alguna paraula que no entenc, però ara el parlo, cosa que abans no feia.

Teniu alguna anècdota o algun record que vulgueu compartir de les vostres trobades?

Mònica (apr.): Sí, recordo que un dijous vam anar al mercat setmanal a mirar les botigues, les parades de fruita, els preus, etc. i vam recórrer tot el mercat ja que jo volia comprar maduixes per al meu fill. Vam anar per les parades preguntant el preu en català i al final vam comprar a la parada que més bé de preu les tenia. L’home ens va atendre en català, un home del Marroc.

Què us aporta el VxL?

Mònica (apr.): Em va bé perquè el meu fill ara em parla molt en català, fins i tot em va felicitar i em va dir que estava molt content perquè ara parlava més en català. Ara estic mes tranquil·la quan parlo. Abans fins i tot em posava vermella quan començava a parlar, i això ara ja no em passa. Amb la Dolors he agafat més confiança i seguretat en mi mateixa.

Dolors (vol.): Jo bàsicament sento una gran satisfacció de veure com en pocs dies la Mònica ha evolucionat molt. Ella és l’única aprenenta que he tingut, però és veritat que tinc la satisfacció de veure que mica en mica va donant passos cap endavant. Jo ja em dono per satisfeta si en deu setmanes la Mònica adquireix més seguretat en ella mateixa a l’hora de parlar en català.

Quines aficions personals teniu?

Dolors (vol.): Faig curses o running, que es diu ara. Són carreres de 5 o 10 quilòmetres com el Quart de la Mitja a Granollers, o també a Terrassa, a Blanes. També faig de voluntària a Calella. Diumenge concretament faré de voluntària perquè hi ha la cursa Gran Fondo de Calella, que és una carrera de bicicleta i els corredors van fins al Montseny. He fet molt de voluntària. A vegades et posen en un avituallament i em toca preparar la paradeta i tallar taronges, fer entrepans, etc. També m’agrada anar amb bicicleta, excursions, muntanya, tot el que sigui a la natura...

Mònica (apr.): A mi també m’agrada el contacte amb la natura. Ara que s’han acabat les classes de català començaré a caminar per l’entorn rural de la Llagosta. M’agrada sortir a la Travi, vaig a caminar i a vegades m’emporto el gos. I vaig escoltant musica.

Què feu habitualment quan quedeu?

Mònica (apr.): A vegades anem a esmorzar un entrepà, un cafè amb llet o una magdalena. Altres coses que hem fet és llegir el llibre de lectura de les classes de català, un llibre de Lectura Fàcil. Jo llegia en veu alta i la Dolors m’escoltava. També hem anat al Mercat Municipal a preguntar per fruites i verdures, peix, carn.

Dolors (vol.): Va anar molt bé anar a la peixateria perquè la Mònica va aprendre moltes paraules de peix: seitó, lluç, escamarlà... Va ser molt amè, la fruita sí que se la cap, però algunes fruites no sabia com es deien en català. Els noms de carns i formatges ja els domina més.

Què diríeu a les persones que comencen amb el VxL?

Mònica (apr.): Que és una bona experiència. Jo ara entro a algunes botigues parlant en català.

Dolors (vol.): Jo els diria que s’animessin, que ho provessin, s’ha de provar tot i sempre tens l’opció de deixar-ho si no et convenç. T’ha d’omplir, però crec que quan un es decideix ja ha pres la decisió i aquesta sempre acaba sent positiva. Sobretot els diria que s’animessin.

VxL de l’OC de la Llagosta (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
14/04/2023

De parella lingüística a bons amics!

El Josep M. és mestre jubilat i viu a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell). Té interès en tot el que tingui a veure amb el català.

El Gonzalo és de Xile i li interessa moltíssim aprendre i practicar llengües estrangeres i llegir bona literatura contemporània. Va mostrar interès per la nostra llengua a través d'una amiga catalana que estudiava amb ell a la universitat. Va fer cursos de català a través del Parla.cat i per practicar la conversa en català va decidir inscriure’s al Voluntariat per la llengua.

Van començar com a parella lingüística en modalitat virtual a finals de juny del 2019.

El Gonzalo ha vingut per primer cop de visita a Catalunya junt amb la seva filla perquè és un enamorat de la nostra llengua i cultura i també per conèixer en persona al Josep M.!

Per què us vau apuntar al Voluntariat per la llengua (VxL)?

Josep M. (voluntari): Em vaig apuntar al VxL perquè sempre m’ha interessat molt tot allò que estigui relacionat amb el català.

Gonzalo (aprenent): M’agraden molt les llengües estrangeres. Vaig conèixer una noia catalana i un dia li vaig demanar que m’ensenyés català. Abans de tornar ella a Catalunya em va recomanar el Parla.cat

Us ha estat fàcil fer les trobades per videoconferència?

Josep M. (vol.): Sí, fèiem les trobades a través del mòbil. Quedàvem els dissabtes o diumenges al matí (horari de Xile).

Gonzalo (apr.): Com diu el Josep M., les trobades sempre han estat a través del mòbil. He de dir que ell sempre m’ha donat molta flexibilitat horària.

Quins creieu que són els avantatges de fer les trobades virtuals?

Gonzalo (apr.): Apropar la llengua a persones d’arreu del món que normalment no tenen la possibilitat d’estar-hi en contacte permanent.

Josep M. (vol.): Pots escollir l’hora i el dia.

De quins temes parlàveu?

Josep M. (vol.): De política

Gonzalo (apr.): També de la vida, de la família, de la pandèmia...

Ens podeu explicar alguna anècdota?

Gonzalo (apr.): Els cops que hem quedat i el Josep M. era a casa amb els amics o amb la família me’ls presentava tots!

Josep M. (vol.): Sí, és cert (rialles)! Cada cop que he fet algun escrit al Punt Avui i li enviava al Gonzalo i el vaig animar a escriure-hi.

Gonzalo (apr.): Sí, vaig animar-me a escriure-hi i he fet dos publicacions. A la primera vaig fer una salutació al poble català i parlava dels processos polítics a Xile. Arran d’aquesta publicació, l’ANC de St. Andreu em va respondre i he mantingut el contacte fins ara amb la Margarida Barjou.

Podríem dir que heu passat de ser parella lingüística a ser bons amics... És així?

Josep M. (vol.) i Gonzalo (apr.): Sí, ara som bons amics!

Què n’heu après, del programa?

Josep M. (vol.): Contactar amb persones que no són del país.

Gonzalo (apr.): El mateix. Per la persona que aprèn la llengua amb el VxL et permet conèixer la gent i la cultura. És una manera d’imaginar, de sentir. Per a mi aquesta experiència té molt valor i espero que tingui el mateix valor per a la gent que la practica.

Recomanaríeu participar al Voluntariat per la llengua?

Josep M. (vol.) i Gonzalo (apr.): Per descomptat!

Moltes gràcies, Josep M. i Gonzalo, per la vostra participació! Ha estat un plaer!

VxL de Lleida (Centre de Normalització Lingüística de Lleida)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
29/03/2023

Del Brasil a Catalunya, la trajectòria,de l'Alan, un aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL) enamorat de Gaudí i de la llengua catalana

L’Alan i jo ens vam conèixer el 19 de gener del 2023, al centre cultural Polidor de Sant Adrià de Besòs.

És del Brasil i fa uns quants anys que viu a Catalunya. Ara ens explicarà algunes cosetes molt interessants de la seva vida d'aquí i d’allà.

Carme (voluntària): Alan, per què vas decidir venir a Catalunya?

Alan (aprenent): Vaig decidir venir a Catalunya perquè m'agradaven molt les obres de Gaudí, sobretot la Sagrada Família, i per conèixer més la cultura catalana.

Carme (vol.): Què coneixies de Catalunya o què t'havien explicat dels catalans?

Alan (apr.): Havia tingut un professor d'art que parlava molt de les obres de Gaudí i dels catalans: deia que era una gent molt tancada però molt acollidora, ha, ha, ha. Vaig arribar un mes d'octubre de l’any 2006, venia per quedar-m'hi una setmana, perquè volia fer un tour de tres mesos per tot Europa.

Carme (vol.): I com és que encara estàs per aquí?

Alan (apr.): Com més coneixia la gent i la ciutat de Barcelona, més m’agradava…. i m'hi quedava una setmana més, fins que van arribar els tres mesos i havia de tornar al Brasil.

Llavors vaig haver de prendre una decisió: o tancar finestres del Brasil o tornar, i vaig decidir quedar-me i començar una nova vida aquí. No sabia castellà ni català però de mica en mica vaig anar coneixent gent i agafant confiança. Vaig anar a viure al barri de Sant Andreu, és un barri molt català i vaig trobar gent que em va ajudar molt.

Carme (vol.): Tu havies estudiat Matemàtiques al Brasil, però aquí a què et vas dedicar?

Alan (apr.): Primer vaig fer un curs d’auxiliar de geriatria, i mentrestant que feia el curs treballava a la construcció -que no en tenia ni idea- i a l'hoteleria, fins que vaig acabar-lo i vaig començar a treballar tenint cura d’una senyora de 94 anys.

Amb aquesta senyora vaig aprendre moltíssimes coses d’aquí. Hi treballava de dilluns a dissabte, d’interí. Ella em va arreglar els documents i em va dir "Alan, ha arribat el moment de volar! T'he donat les ales per volar sol!" La Trinitat ha estat unes de les persones més importants de la meva vida, sempre li estaré agraït.

Carme (vol.): I què vas fer després?

Alan (apr.): Doncs vaig anar al Brasil dos mesos i al tornar, com que mentre treballava amb la Trinitat havia fet un curs de perruquer, amb la seva ajuda vaig poder posar la meva perruqueria, que era la il·lusió de la meva vida. I allà he treballat fins que he pogut.

Carme (vol.): Ara et dediques només a estudiar català?

Alan (apr.): Sí, abans no tenia temps. Ara, com que estic prejubilat per una malaltia, tinc tot el temps del món.

Carme (vol.): I et pots dedicar a passejar per Sant Adrià! He de dir que l'Alan és súper conegut a tot arreu, no podem fer un pas sense saludar algú. Estic encantada de tenir-lo com a company de català.

Alan (apr.): Jo estic molt content amb la Carme, la veritat és que la Carme m'aporta moltíssimes coses.  És una noia molt divertida i encantadora i és molt fàcil parlar-hi en català.

Carme i Alan, parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
20/03/2023

Larache i Somontín: una combinació fantàstica!

Un cafè amb la Saida i la Carme s’ha convertit en un moment molt especial i emotiu. No calia preguntar res, les mirades de complicitat, les demostracions d’afecte, la veu tremolosa d’emoció quan parlaven l’una de l’altra, ja ho deien tot: s’havien de conèixer.

Carme (voluntària): He conegut la Saida a través del programa Voluntariat per la llengua (VxL). La professora dels cursos de català per a adults del Consorci per la la Normalització Lingüística (CPNL) em va proposar participar en el programa quan vaig anar a inscriure’m al curs Intermedi 3. De seguida vam connectar. Quedem una hora a la setmana, a vegades més. Passem una bona estona i practiquem el català. Durant les trobades parlem molt, passegem, de vegades prenem un cafè... Hem anat dues vegades a Granollers, al teatre, a la Porxada... Ens ho passem molt bé.

Saida (aprenenta): Durant les trobades parlem de la família, ens ensenyem fotos... De tot.

Carme (vol.): Parlem de Larache, la seva ciutat, i també del meu poble, Somontín. Mai ens quedem sense temes de conversa.

Saida (apr.): La Carme és molt maca. Estic molt contenta amb ella. La Carme m’ensenya moltes coses. El meu cor està molt tranquil amb la Carme, amb ella parlo sense por, com amb la meva mare, la meva germana... Estic molt contenta (plora emocionada). És com de la meva família. La meva mare no és aquí.

Carme (vol.): La Saida ja sap qui és la meva filla i jo ja conec els seus fills. S’esforça molt. A vegades ens trobem amb gent que em saluda en castellà i la Saida continua parlant amb ells en català. Tothom diu que és molt simpàtica. Com continuï així arribarà a alcaldessa (riuen). Pel carrer tothom la saluda i parla amb ella.

Saida (apr.): A mi m’agrada parlar i riure amb tothom. No tinc por. A vegades la gent té por de parlar. Jo estic contenta parlant amb la gent. Mai no he estudiat al meu país. Tinc ganes d’estudiar. M’agrada parlar català, conèixer gent nova. Abans quan la gent em parlava no l’entenia, i quan l’entenia no podia contestar. Ara han canviat moltes coses a millor.

Carme (vol.): La Saida m’ha explicat que quan va arribar a Canovelles, fa 18 anys, no entenia res, ni sabia anar a comprar el pa. Plorava i hi havia d’anar el seu marit.

Saida (apr.): Quan vaig arribar aquí no sabia res, ni dir “hola”. Sempre m’acompanyava al metge la meva cunyada, però al cap d’un mes vaig decidir anar-hi sola.

Carme (vol.): A mi m’agraden els sentiments de la Saida, m’ensenya molt de la vida. Som molt afins. Jo vinc d’Almeria i em considero catalana, però jo no oblido les meves arrels. Per això connecto amb ella i tinc molta empatia. Ha viscut coses com jo de petita (no ploris), tot i que ella té 40 anys i jo 63. Les arrels no s’han d’oblidar mai, però hem de mirar cap a endavant.

Saida (apr.): M’agrada tot de la Carme!

Carme (vol.): Fer de voluntària per la llengua m’omple molt, m’agrada.

VxL de l’Oficina de Català de Canovelles (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
20/03/2023

Us presentem la Núria i la Tamo, una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) de Manlleu que ja fa mesos que es troba. Totes dues estan molt contentes de participar al VxL i ens expliquen la seva història i per què recomanen de participar-hi, tant a les persones que aprenen català (aprenentes) com a les persones que dediquen una part del seu temps a una altra, que està aprenent català (voluntàries).

Com vau conèixer el programa?

Núria (voluntària): No recordo del cert com vaig conèixer el VxL. Vaig veure informació a l’Escola Oficial d’Idiomes de Vic, quan vaig a classes d’anglès, i també havia sentit d’algú que ho feia i ho valorava positivament.

Tamo (aprenenta): Vaig venir a Catalunya per primera vegada fa quatre anys, com a turista. Vaig conèixer una família catalana que em va ensenyar la primera frase en català.

Quan vaig arribar a Catalunya no em pensava que tindria tanta sort.

Soc de Georgia. Fa gairebé un any que visc aquí. Estic aprenent català i la professora del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) em va explicar que hi ha un programa de voluntariat per practicar el català, Voluntariat per la llengua. A mi em va interessar molt. Així vaig conèixer la Núria.

Per què us hi vau apuntar?

Núria (vol.): Jo ara no treballo, i m’hi vaig apuntar perquè ho vaig trobar interessant; vaig pensar que m’agradaria si podia aportar el meu granet de sorra i ajudar a alguna persona a aprendre i conèixer la nostra llengua.

Tamo (apr.): Vaig pensar que seria una manera d’aprendre més ràpid la llengua i també de conèixer la cultura i la gent d’aquí.

Què feu quan us trobeu?

Núria (vol.): Quan ens trobem, anem a passejar, o bé seiem a prendre un cafè. Un dia vàrem anar a visitar el Museu del Ter, va ser molt interessant per conèixer bé i millor Manlleu, el nostre poble. Parlem molt, de què hem fet durant la setmana, dels fills, de llocs interessants per veure de Catalunya, i també m’explica coses de Geòrgia, el seu país natal.

Tamo (apr.): De vegades anem a una cafeteria o passegem a la vora del riu. Un dia vam anar al Museu del Ter.

Parlem de la cultura, les tradicions, la llengua dels nostres països, una mica de tot...

Com valoreu el programa?

Núria (vol.): La meva valoració és positiva, penso que ens enriqueix com a persona a totes dues. La Tamo té moltes ganes de parlar bé el català, fa gairebé un any que és aquí i ja l’entén perfectament i el parla molt bé.

Jo ho recomano a tothom que tingui oportunitat de dedicar-hi una estona. És interessant i et sents satisfeta si pots ajudar a promoure la nostra llengua.

Tamo (apr.): El valoro molt bé perquè suposa un reforç a les classes. La part parlada sempre costa una mica més. Estic molt agraïda perquè la Núria sempre troba temps per a mi, al matí, a la tarda o al vespre, amb bon temps i mal temps.

Potser m’equivoco, però parlo com puc i m’hi esforço molt. La professora em diu que, tenint en compte que no fa ni un any que soc aquí, parlo molt bé!

Tamo i Núria, parella lingüística del VxL de l'Oficina de Català de Manlleu (Centre de Normalització Lingüística d'Osona)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
20/03/2023

La Magda, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) ha tingut parelles lingüístiques virtuals, presencials i ara porta un grup de tertúlies amb aprenents de Castelldefels.

Des de quan col·labores amb el Voluntariat per la llengua?

Soc voluntària d’aquest programa des del 2016.

Ara condueixes un grup de tertúlies, però abans feies de voluntària del VxL en modalitat virtual. Com valores aquella experiència?

El VxL virtual és una experiència interessant, adaptada a les necessitats de la gent que no té temps per desplaçar-se o que viu lluny i vol practicar el català. Va ser molt interessant i còmode per ambdues parts. La meva aprenenta vivia a Madrid i estava estudiant català.

Havies tingut alguna experiència prèvia relacionada amb l’ensenyament?

Sí; soc professora jubilada del Departament d’Educació.

Quina relació tens amb Castelldefels? Col·labores amb altres entitats de la ciutat?

Visc a Castelldefels des de fa molts anys. Sí, col·laboro amb alguna entitat municipal.

Explica’ns alguna anècdota lingüística que hagis viscut amb els teus aprenents.

Una de les aprenentes era una experta en cinema i quan les converses estaven relacionades amb les pel·lícules, sense llegir la cartellera sabia perfectament quines pel·lícules eren recomanables.

Per quin motiu has decidit conduir un grup de tertúlies amb aprenents del VxL?

Perquè m’agrada i no vull que es perdi la meva llengua. Penso que inscriure’s en un grup de tertúlies del VxL és l’esglaó que ha de pujar un aprenent després d’haver fet la conversa amb una parella, per poder parlar en públic de forma normalitzada.

Com encoratjaries algú que llegeixi aquesta entrevista a participar en el VxL?

És una tasca molt enriquidora en tots els aspectes. Val la pena.

Vols afegir alguna cosa que no t’hàgim preguntat?

Respecte a les tertúlies penso que es podrien establir diferents nivells. Un primer nivell per als aprenents que acaben la conversa per parelles; un segon, per parlar de temes generals del dia a dia i un tercer nivell cultural, per parlar de llibres, música, art, cinema… Encara que tot això pot variar i adaptar-se en funció del col·lectiu a qui vagi adreçat.

Magda, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Castelldefels (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
20/03/2023

16 anys de voluntari, 22 parelles lingüístiques i amb 81 anys continua essent VxL!

En Carles és voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) des de 2007. Va començar essent voluntari en modalitat presencial a Barcelona i després va passar a ser voluntari en la nova modalitat virtual al Vallès Oriental. Ha tingut parelles lingüístiques, ha atès dos aprenents a la vegada en algunes ocasions per conversar amb els dos alhora i, fins i tot, ha conduit un grup de tertúlia de VxL.

Ha tingut aprenents de gairebé tot el món: Mèxic, Perú, Argentina, Marroc, Veneçuela, Equador, Itàlia, Holanda, Uruguai, Bèlgica i de l’Estat espanyol (Extremadura, Biscaia, Barcelona, Sòria i Madrid).

Amb totes les parelles del VxL que ha tingut ha fet més de 350 trobades, presencials i virtuals. Hores i hores de conversa en català. L’entrevistem!

Carles, com vas conèixer el Voluntariat per la llengua?

Doncs un dia vaig llegir un article en un diari o una revista de Barcelona, no en recordo el nom, i vaig dir-li a la meva senyora: “Carme, em faré voluntari”. I des de l’any 2007 soc voluntari.

Quan vas canviar de voluntari del VxL presencial a virtual?

La veritat és que va ser amb la pandèmia. Amb la dona van deixar Barcelona i vam venir a Santa Eulàlia de Ronçana, un poble més tranquil. Jo volia continuar ajudant a algú a practicar català i, a través de WhatsApp, ho he pogut fer tranquil·lament des del mòbil o l’ordinador.

Es nota si els aprenents virtuals tenen nervis o vergonya a través de la pantalla?

Sí, es posen nerviosos les primeres trobades. Dubten molt i es passen al castellà i veig que es belluguen força. Però jo sempre, amb molta paciència, d’això no me’n falta, els deixo xerrar i després reprenc la conversa en català i els explico dubtes.

Tens alguna anècdota amb els aprenents?

D’aprenents, n’he tingut un bon grapat i et podria explicar moltíssimes anècdotes: en Carlos, de Veneçuela, que treballava al metro TMB i era maquinista; l’Isidro, un charro mexicà, una mena de genet amb pistola i tot, que em va venir a visitar a l’Hospital del Mar quan vaig estar malalt; en Mohamed, que volia ser taxista i li demanaven el nivell C de català i em convidava cada setmana a berenar; en Louis, de Bèlgica, que a vegades també m’enviava algun escrit i em va dir que la seva dona l’ajudava amb l’escriptura; l’Alejandro, aprenent extremeny, que va resultar ser veí de davant de casa meva!, i amb el grup de de Gent Gran Carlit, que vam muntar un dels primers grups de tertúlia: la Carmen, l’Elia, la Begoña i la Mercedes. També vaig tenir aprenents a Ciutat Vella, a Nou Barris i a Horta.

I encara mantinc contacte amb algun aprenent de tant en tant. Amb alguns hem fet una gran amistat.

Sempre disponible, al peu del canó.

Carles Busquets, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!