Sóc alumna i aprenenta del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ventura des de fa un any i mig i us vull fer cinc cèntims sobre la meva experiència a l'hora d'aprendre català. Potser servirà a algú com un estímul per començar a estudiar català i entendre més bé la gran importància d'aquesta llengua.
Quan vaig arribar a Catalunya fa cinc anys, no sabia parlar, ni gens ni mica, tant en castellà com en català. La meva llengua materna, ucraïnès, no s'assembla gaire amb aquestes dues llengües i des del principi tenia molt clar que per poder viure aquí, en primer lloc, hauria d'aprendre l'idioma. Si us dic la veritat, en aquell moment no coneixia ben bé la història de Catalunya, tampoc sabia en quin nivell s'utilitza aquesta llengua. Potser per això em vaig fer guiar pels consells de les persones que vaig conèixer, que em deien que el més important era començar pel castellà. Com que és la llengua universal que es pot parlar en qualsevol lloc d'Espanya i sabent-la ja em podria defensar bé i la gent m'entendria de totes maneres. Per això, els dos primers anys vaig estudiar el castellà. La veritat és que em va anar força bé, vaig tenir una professora meravellosa i sàvia que em va ensenyar la llengua des de zero fins a arribar a un nivell bastant bo. Estava molt contenta de poder comunicar-me amb la gent, anar a qualsevol lloc i expressar-me fàcilment.
Malgrat això, en un moment determinat, em vaig adonar que tot i que ja havien passat gairebé 3 anys i havia après castellà, seguia en el mateix lloc on era quan vaig arribar a Catalunya. Vaig entendre que, aprenent el castellà, no havia pogut trencar aquesta barrera invisible per poder sentir-me més a prop de la societat catalana. Em vaig adonar que tot aquest temps; quan sortia al carrer, sentia una altra llengua, tret de la que havia après jo; quan posava la televisió, hi havia els canals que no podia entendre; quan parlava amb la gent, ells pel respecte o una bona educació, a l'hora d'adreçar-se a mi, canviaven la llengua de català a castellà. Vaig entendre que tot aquest temps no havia pogut incorporar-me i sentir-me més a gust perquè no havia fet meu el valor més important que pot tenir una nació, el valor que realment caracteritza aquesta nació, que és la seva llengua. I jo durant tres anys havia anat vivint paral·lelament a aquest fet i, doncs, m'havia acostumat a parlar en un altre idioma i per això no podia trobar els punts de contacte amb aquesta realitat lingüística, cultural i nacional de Catalunya. Aquest va ser el meu error. Aleshores, la meva reflexió fou: si sóc a Catalunya i vull viure-hi com una catalana més (sense renunciar, és clar, a les meves arrels ucraïneses), com hi puc viure sense parlar en català, com puc entendre els seus costums, la seva història, la gent que està lluitant per mantenir viva la seva llengua, si jo no l'aprenc i no la parlo?
De cap manera no vull restar la importància de la llengua castellana o de qualsevol altre idioma. Sóc partidària que com més llengües coneixem, millor. És una adquisició que no té preu. M'agrada molt la frase d'una política islandesa, Vigdís Finnbogadottir, que diu que "Cada llengua conté un arxiu únic del seu entorn; això és, literalment, coneixement en paraules, i no el podem perdre". Si hi pensem bé, per algun motiu tots vivim a Catalunya. Pot ser per motius personals, laborals, per una casualitat, necessitat o, simplement, perquè vam néixer aquí. Som d'on som, però en aquest moment tots som aquí, fent els nostres plans pel futur, treballant, tenint cura dels nostres fills i dels familiars, és a dir, fent la nostra vida de la millor manera possible. Si és així, per què no podem fer aquest petit esforç d'aprendre la llengua pròpia d'aquesta part del món que ens va acollir i ens va donar els motius per quedar-nos-hi? No hi esteu d'acord?
Quan vaig arribar a la conclusió que realment necessitava aprendre català, vaig investigar una mica on ho podia fer. I resulta que em van recomanar el CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura. Quina angoixa vaig sentir en saber que el centre estava situat davant dels meus nassos, a 1 minut de casa meva, i que ja fa temps que m'hi podia apuntar. M'hi vaig matricular només amb la intenció d'aprendre la llengua catalana per començar a poc a poc a parlar i escriure gramaticalment de manera prou correcta i, sobretot, per assolir la fluïdesa suficient a l'hora d'expressar-me. Però no va ser així, un cop vaig començar les classes em vaig adonar que, a més del coneixement de l'idioma, el centre ens oferia un munt de possibilitats per gaudir-ne, per sentir-nos més a prop de la cultura de Catalunya, per conèixer varietats de llocs d'interès que la caracteritzen, per descobrir els paisatges magnífics que hi ha. Realment, és una passada la quantitat d'activitats que organitza el Consorci per a la Normalització Lingüística: espais per compartir la lectura, esbarjo, música, cinema... Quines escapades meravelloses que hi fan, les rutes en bicicleta, visites guiades als museus i exposicions, tallers de cuina... Cadascú hi pot triar el que més li agrada. A part d'això, vull destacar la gran importància de les desenes d'entitats que col·laboren amb el CNL i que ens ajuden també a practicar el català. He tingut la sort de participar en el Club de lectura, "Quedem per llegir ", que ofereix Òmnium Baix Camp. És un espai on he conegut unes persones meravelloses i hi he pogut compartir estones de lectura i reflexió. Admiro la gent que ho fa voluntàriament. Un cop hi entres i veus amb quina dedicació ho fan, ja no en pots sortir. I ara que comença l'estiu i s'acaben aquestes trobades, els trobo a faltar. Una abraçada ben forta als tots meus companys que hi són.
També, m'agradaria comentar un veritable èxit: el programa Voluntariat per la llengua, una activitat única en si mateixa que recomano a tothom. El CPNL ens ofereix la possibilitat de practicar català amb una persona catalanoparlant una hora a la setmana i ens deixa tota la llibertat d'escollir l'espai i l'horari on ho podem fer. És una manera molt útil d'aprenentatge de la llengua, d'agafar la fluïdesa, de perdre la vergonya a l'hora de parlar, a més de conèixer persones noves i fer amistats. Crec que és un error no aprofitar aquesta oportunitat. Agraeixo moltíssim a tots els voluntaris i aprenents que hi participen. És tan bonic poder compartir les converses, les emocions i gaudir de la companyia d'una altra persona.
Per finalitzar, vull animar-vos a tots els qui estudieu català de seguir estudiant i, sobretot, quan s'acaben les classes, no deixar la llengua catalana darrere de la porta de l'aula, perquè s'hi quedarà i així no avançareu mai. Practiqueu-la a fora, parleu-la i compartiu-la! I a tots els qui encara no l'heu après, us recomano que no busqueu excuses per no poder-ho fer, de no tenir temps o ganes d'estudiar perquè, com diu el malaguanyat escriptor Joan Barril, "les llengües només són un problema quan no es coneixen". Crec que no es tracta de dedicar el nostre temps lliure al català, sinó d'introduir-lo al nostre temps de cada dia, a la nostra vida quotidiana. Al temps que passem amb la nostra família, amb els amics, a la feina, quan escoltem música, llegim, mirem la televisió, etc. Es tracta d'aprendre a viure en català. Així mateix, no caldrà buscar el temps que tant ens falta perquè sempre el tindrem present. Ningú ha dit que sigui fàcil, però us asseguro que val la pena.
Gràcies per haver-me donat la possibilitat d'expressar la meva opinió. Una abraçada forta a tothom i un agraïment ben sincer al CNL de l’Àrea de Reus per tot el que fan per nosaltres!!!
Tetiana Rogatynska, aprenenta ucraïnesa del VxL del CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura a Reus
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
