Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
30/09/2019
, ,

Soc un professor de Secundària nascut a Granada que ha treballat tota la seva vida a Madrid, fins que vaig decidir traslladar-me cap a Alacant fa uns dos anys. El problema és que em demanaven fer un curs de capacitació didàctica, un prerequisit del qual era tenir el Certificat de nivell de suficiència de català (C1). Havia estudiat la carrera a Barcelona, per la qual cosa sabia una miqueta de català. Així i tot, em vaig llançar a l'aventura de aprendre català a marxes forçades.

A banda d'estudiar i preparar-me per a les proves de certificació a l'Institut Ramon Llull, un dels recursos que vaig trobar per ajudar-me en la millora de l'expressió oral va ser el Voluntariat per la Llengua (VxL). M'hi vaig apuntar i va ser d'aquesta manera que vaig conèixer a en Florenci. I va ser un canvi de rumb en el meu procés d'aprenentatge i en el meu progrès. Fins aleshores, la prova oral de l'examen de certificació era una muralla infranquejable. Però entre les classes particulars i les converses amb en Florenci, vaig adquirir prou experiència i habilitat com per a fer front a les proves oral, a més de passar una estona entretinguda intercanviant experiències de un i altre marge de l'Ebre. I amb un èxit total: vaig aprovar el C1 aquest mes de juny!

Doncs, si voleu perfeccionar el vostre català, no dubteu en apuntar-vos. Realment val la pena, i coneixes gent interessant!

David Muñoz-Chápuli, aprenent del VxL en modalitat virtual la parella lingüística de què forma part gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Reus

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
27/09/2019
, ,

El Mètode Frediani

La Conchita Frediani és una voluntària diferent. Concebuda a Berlín i nascuda a Londres el desembre del 1939, en plena guerra mundial, va viure la primera infància a Florència. El 1948, amb vuit anys, la varen instal·lar a Mataró, a casa dels seus padrins de mona i palmó, Ramón Salas i Oliveras (escriptor) i Conxita Isern de Salas (per això ella es diu Conchita; la nena, però, amb la Ch castellana). Dels padrins li ve el seu interès pel català, llengua que es parlava en aquella casa. No només s’enraonava en català, sinó que també es llegia i s'escrivia en aquesta llengua, malgrat el context. És per això que ella fa de voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL), en retorn a tot el que seu padrí va fer per aquesta llengua. En paraules d’ella, “el meu padrí em va a ensenyar a estimar aquesta llengua i, gràcies a això, puc ser ara VOLUNTÀRIA DE CATALÀ!”

De tota manera, el senyor Ramón Salas també li xerrava en castellà per tal que quan vinguessin els seus pares de visita s’hi pogués comunicar sense problemes, ja que aquesta era la llengua de la seva mare, sevillana. I és que les llengües de la Conchita són aquestes i en aquest ordre: italià, castellà, català i francès.

Cal explicar-ho: son pare era italià (tot i haver nascut a França), de la famosa nissaga dels Frediani, responsables del Circ Frediani, que tenien a Mataró una parada obligada en totes les gires que feien per Espanya.

La nostra voluntària, doncs, la Conchita Frediani, és de tarannà eixerit i alegre, activa d’allò més, toca el piano al grup Music@lia Sanllehy i, pràcticament cada dia, dedica estones al VxL virtual, cosa que la converteix, potser, en la voluntària més activa en aquesta modalitat!

I quin és el mètode Frediani que té tan èxit entre els aprenents?

Doncs, justament, fer xerrar els aprenents i gravar-los la conversa (per exemple via Skype o via WhatsApp) per després analitzar-la plegats i millorar la parla partint de l’evolució de cada aprenent. La seqüència resumida seria practicar-escoltar-corregir-practicar-escoltar-corregir-practicar...

Aquí teniu alguns dels seus darrers companys de viatge al VxL i les seves aportacions.

L’Inma, de Badajoz i que viu a Barcelona, ens transmet l’efectivitat del Mètode Frediani en 36 segons: “He aprovat el català! Moltes gràcies Conchita. Sempre t’estaré molt agraïda!”

L’Inma també ens va voler enviar aquest bonic i sincer correu electrònic, fent palesa la seva connexió amb la Conchita:

Bon dia Marcel,

Volia comentar-te que estic molt contenta amb la Conchita, en aquestes tres setmanes he notat una millora brutal en la meva expressió oral. És una boníssima voluntària i persona, es preocupa molt perquè aprenguis.

Salutacions i moltes gràcies.

La Ylenia, una altra aprenenta de la Conchita, es va assabentar de l’assoliment de l’Inma:

- Quina meravellaaaa!!! Felicitacions per a ellaaa! I quin bon accent que té, la noia! Jo també voldria fer la certificació de català però he vist que només hi ha exàmens fins el maig 2020! (Emoticones: mico tapant-se els ulls i cara amb ulls ben oberts).

- Àudio de la Conchita, renyant-la: “has d’enviar-me àudios”

- Ho séeeeee! Però és que tinc vergonya! (Una cara tapant-se el riure). Un petonet!

I sí, finalment la Ylenia li va fer cas. Aquí la tenim parlant-nos de menjar: de les pastanagues! smiley

La Ylenia parlava sempre posant les r finals, a mode valencià, i feina rai la Conchita maldant per fer-li notar. Però un bon dia li van concedir una beca per a fer català... On? A València! I és clar, la Conchita, “doncs au, tu, torna a posar totes les r finals a tot arreu!”

Una altra aprenenta, en la modalitat virtual, és clar, és la Clara Eunice. Us transcrivim un simpàtic diàleg via WhatsApp:

Pregunta de la Conchita a la Clara Eunice:

- Tindràs una estoneta per xerrar?

- Què és cerrar?

- Xerrar! smiley

Però després ho van aclarir i, sí, van xerrar, com no podia ser d’una altra manera. La motivació de la Clara Eunice és ben fàcil de capir. Ella, de Colòmbia, ve sovint de vacances a casa del seu fill, que viu a Castelldefels, i vol aprendre el català “per entendre els meus nets!”, vet aquí.

La Lucía, de Colòmbia però d’origen croat, té un parlar tortosí, segons que diu la Conchita, amb una e molt marcada que fa pujar dempeus. Aquí ens ho mostra aquest text:

- He tornat de Caspe, eh, ayer, no, ahir! I per àixo no he parlat con tu, no, amb tu. Eh, quan arribe, arribi, a la meva casa, te envio la foto. Vale? Deu.

- D’acord! Però és “a casa meva”, no “a la meva casa”. És tortosí això “de la meva casa”. Tu deus tenir alguna cosa a Tortosa! Perquè l’accent el tens de Tortosa! Bé, quedem un moment o un altre. I, sobretot, ets tu qui ha de parlar, no jo. Tu!

Sigui com sigui, el fet és que els aprenents de la Conchita (i ja en són una bona pila!), seguint el Mètode Frediani milloren. Això és un fet incontestable! També que s’ho passen pipa amb ella, vinga xerra que xerraràs, revisa que revisaràs i “practica, filla, practica que ja veuràs com millores amb el temps”. I dit i fet, que el Voluntariat per la llengua no es altra cosa que això: practicar la llengua catalana a tort i a dret!

Marcel Pellejà, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
12/09/2019
,

Entrevista amb el Delfín Delgado, alumne dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL) a Vilanova i la Geltrú des de fa tres anys

Em trobo amb el Delfín al Servei de Català del Garraf i Vilanova i la Geltrú per fer-li una entrevista. Fa unes setmanes va gravar una videorecomanació que em va impressionar. Va parlar del llibre El temps de les cireres, de Montserrat Roig, que va ser una de les lectures que van llegir aquest curs en el Club de Lectura Fàcil en Català (CLFC) que hi ha a la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú.

Us convido que l’escolteu, perquè quan el vaig veure de seguida em va encomanar ganes de llegir-lo i vaig pensar que seria molt interessant parlar amb ell.

El Delfín m’explica que va néixer a la Rioja i quan tenia disset anys va venir a treballar a la seu que el Banc Nacional tenia a Barcelona. Això era a la dècada dels 60. Durant la seva etapa laboral la llengua de relació no era el català. L’entenia, però no es va atrevir mai a parlar-lo. Em comenta que “es va adonar que les oportunitats de parlar en català són molt poques, perquè la gent té tendència a canviar al castellà amb molta facilitat”.

Durant els anys d’activitat laboral es plantejava moltes vegades que havia d’aprendre el català i em diu “que és com quan saps que has d’anar al gimnàs per estar millor i sents una veu interior que et diu: “haig d’anar-hi!” i passen els anys...”.

Quan es va jubilar va decidir que s’havia acabat, no podia ser que després de 50 anys de viure a Catalunya encara li fes vergonya parlar el català. Ara sí!, ara havia arribat el moment d’estudiar-lo per gaudir de l’aprenentatge. Un cop apuntat als cursos va descobrir el programa Voluntariat per la llengua i s’hi va inscriure amb el desig de reforçar el català i d’assaborir-lo amb aquesta pràctica setmanal de conversa.

El Delfín va fer una prova de nivell de català, va començar un curs de l'elemental i es va apuntar al programa: “Fins ara he tingut dues parelles lingüístiques i amb totes dues hem compartit bones converses des de plantejaments de vida diferents, hem descobert aficions comunes i hem gaudit de moments enriquidors intercanviant opinions diverses.”. Diu que el “Voluntariat per la llengua és una pràctica molt eficaç perquè les converses són imprescindibles per esforçar-te", tot i que ell es considera més “escoltador” que “parlador”.

El Delfín constata que amb aquesta pràctica real ha reforçat la seguretat i la fluïdesa i afegeix que tot i que la conversa és fonamental per fer servir una llengua s’ha d’aprofundir també en el coneixement de la normativa.

Per al Delfín la fórmula ideal per estimar i gaudir d’una llengua és: “classe, lectura, pràctica, interès i esforç personal”.

Queti Vinyals, dinamitzadora del VxL al Garraf (Centre de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès i el Garraf)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
12/09/2019

De Toluca a Parets

La Karla, abans de venir a Parets, vivia a Toluca, Mèxic. Havia estudiat hostaleria i tenia un petit restaurant on feia dinars. Els seus pares l’ajudaven quan calia. Un dia, durant un viatge a Alemanya per visitar el seu germà, va trobar-se atrapada per una tempesta de neu que va retardar el seu vol a l’aeroport de Frankfurt i el seu destí va canviar, perquè va conèixer el que ara és el seu marit, l’Esteve. Un any després es casaven a Mèxic i ella venia a viure a Catalunya. Actualment tenen una filla de tres anys. La Karla estudia català i pensa treure’s el carnet de conduir. Més endavant li agradaria tenir un negoci propi.

Què diu la Karla del Voluntariat per la llengua (VxL)?

M’he apuntat al Voluntariat per la Llengua per practicar el català i continuar aprenent després del grau 3 del nivell Bàsic. Ara no puc fer el nivell Elemental perquè el meu marit viatja molt i m’he d’ocupar de la nena. La família del meu marit és catalana, però a mi em parlen en castellà i així és difícil practicar. Amb el VxL estic perdent la vergonya de parlar-lo i me n’adono dels meus errors. La meva parella lingüística, la Maria, és molt xerraire i alegre. Amb ella puc parlar del dia a dia, de les notícies, dels fills, de la família... De vegades m’explica coses sobre les tradicions de Catalunya o coses d’abans, perquè ella és més gran que jo. Ella fa poemes i també parlem de cultura. Quan tinc temps, llegeixo els llibrets del VxL i quan hi ha una cosa que no entenc la pregunto a la Maria. Intentem trobar-nos un cop per setmana sense fallar. Normalment al final d’una cita ja quedem pel dia següent, així és com una obligació fixa. Quedem al cafè de la plaça quan deixo la nena a l’Escola Bressol. Fem un cafè, xerrem i després ja tenim tot el dia per les nostres coses. Penso que està naixent una bonica amistat.

Karla Aguilar, aprenenta del VxL de l’Oficina de Català de Parets (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
26/07/2019
, , , , , ,

El projecte de les tertúlies culinàries de Voluntariat per la llengua (VxL) va ser un projecte innovador i molt ben rebut per les persones que s’hi van afegir.

Aquestes trobades consistien a cuinar un plat entre dues persones, ja fos amb la parella lingüística del VxL o amb una altra persona participant. Ens ajuntàvem un cop al mes per preparar un plat típic del país de procedència d’un dels participants o qualsevol altre. Era l’excusa per fer noves amistats i que els nouvinguts poguessin parlar amb persones diferents. Una altra manera d’aprendre i practicar el català.

La idea va ser molt ben acollida; a la presentació va venir un bon nombre de persones interessades en l’activitat però, és clar, a tothom no li anava bé l’horari. Finalment ens vam quedar deu persones amb el compromís d’assistir-hi l’últim divendres de mes des d’octubre fins a juny.

Hi havia persones de llocs ben diferents: de Grècia, de Xile, d’Andalusia, de Catalunya... tot un món d’experiències per compartir. Aquesta ha sigut una bona aposta per la llengua, a part de menjar plegats per una bona causa. Aquí s’ha pogut parlar de tot en un bon ambient de germanor, sobretot de Catalunya, de l’origen, la cultura i l’afany de cuidar la llengua com a identitat d’un poble compromès amb les seves arrels.

També hem après moltes coses dels llocs d’origen dels aprenents, totes força interessants com per exemple que el plat típic de Xile és el pastel de choclo (blat de moro), entre altres receptes.

Tots hem acabat aquestes trobades amb ganes de més perquè el temps ha passat tan ràpid que ens han quedat moltes coses de què parlar. Fins i tot després de dinar ens n’anàvem a fer el cafè i la sobretaula s’allargava una mica més, això sí, fins a la següent trobada.

Per últim, vull donar les gràcies al Casal de Barri Bac de Roda - Poblenou pel seu compromís, per donar-nos un cop de mà i deixar-nos l’aula on poder fer l’activitat, i per la iniciativa de l’Àngel, qui va engegar aquesta iniciativa.

Edith Piñas, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
26/07/2019
,

Els prejudicis es transiten, no es trenquen

Després de parlar sobre el tema dels prejudicis en el grup de "VxL Estiu" de Vilafranca del Penedès, a partir del material Llegir per parlar, llegir per aprendre, una aprenenta del Voluntariat per la llengua m’ha fet arribar un vídeo que parla sobre aquest tema tan complex.

Em crida l’atenció una idea: els prejudicis es transiten, no es trenquen. I sobre això em venen comentaris d’aquests últims dies d’algunes voluntàries sobre idees que tenien de la cultura àrab: “El VxL m’ha enriquit molt. Veig que no són (els aprenents) tan diferents a tu”. Una altra em comenta que abans tenia alguns prejudicis sobre les relacions entre homes i dones d’altres cultures i que després de compartir el VxL amb una noia àrab veu les coses diferents. Existeixen prejudicis de les dues bandes, és clar, i s’estenen com si fossin una taca d’oli, sense que hi hagi hagut, sovint, cap acostament d’una cultura a l’altra, d’un origen a l’altre. Em comenta una voluntària que l’aprenenta li preguntava si es veuria bé que la veiessin amb ella asseguda prenent un cafè.

Tots podem tenir, o tenim, prejudicis davant del desconegut, però el que m’aporta aquesta nova visió és que els prejudicis es poden transitar, o sigui que els podem recórrer i anar transformant, establint relació amb l’altra persona: coneixent-la, compartint converses, establint relacions de complicitat, d’afecte i de confiança. I és en aquest punt quan estem en condicions de transitar els prejudicis, quan ens estem obrint al desconegut i podem acceptar la diversitat. El contrari de l’altra banda de la moneda: els prejudicis generen distància, rebuig i el rebuig pot generar violència. Els prejudicis no es poden trencar d’un dia per l’altre, cal aquest procés lent cap a una nova interpretació de la realitat. Si només els volem trencar, combatre, derrocar, desmuntar...  sense transitar-los, segurament no arribarem a aquest lloc desitjat: que tothom tingui el respecte i la dignitat que necessita per viure.

I em pregunto què fa el Voluntariat per la llengua en aquest sentit. Doncs el veig com un gran antídot per arribar a provocar aquest canvi de fons. Són molts els comentaris, sobretot de voluntaris, que manifesten com els ha canviat la idea que tenien de persones d’altres orígens i com s’han enriquit pel fet de compartir una part de la seva vida a través de les converses. No acabaríem amb els comentaris engrescadors i positius de voluntaris i aprenents sobre els beneficis del Voluntariat per la llengua, que tots sabem que va més enllà de les deu hores de conversa en català.                                                                                                       

I si no volem prejudicis, podem fer com una voluntària que em deia quan li vaig telefonar: “Ara estava a punt de trucar l’aprenenta per convidar-la, a ella i els seus fills, perquè vinguessin a banyar-se a la piscina, que avui fa molta calor!”

Gemma Garcia, dinamitzadora del VxL del Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/07/2019

Vaig arribar al Voluntariat per la llengua (VxL) el curs passat, sense proposar-m'ho, i aquest ha estat el meu segon any com a voluntària.

La meva feina sempre m'havia deixat molt poc temps lliure, però, així que vaig poder, vaig apuntar-me a un curs de català per millorar la meva escriptura. Quan la meva professora em va proposar ser voluntària no m’ho vaig pensar gaire i vaig dir que sí de seguida. Aquests dos anys he conduït tertúlies del VxL de tres, quatre i cinc persones. L'any passat tots els aprenents venien de països diferents, però aquest any també tenia gent d'aquí que, per diferents motius, volia millorar o aprendre el català. 

Per a mi és molt divertit i enriquidor. El fet que tots siguin de llocs diferents fa que puguem compartir experiències dels diferents indrets d’on venen. Jo no acostumo a portar un tema preparat, tot i que, si s'acosta una festa o una data especial, sí que els pregunto com ho celebren al seu país d'origen, què mengen aquells dies, etc. Així tots poden parlar i, a més a més, d'aprendre la llengua, tots aprenem els costums d'altres llocs, els paisatges i els records.

Jo diria a tothom que provés de ser voluntari lingüístic perquè és divertit, aprens molt d'ells i tornes a casa satisfet del que estàs fent.

Cristina Gómez, voluntària del VxL de l'Oficina de Català de Calafell (Centre de Normalització Lingüística de Tarragona)

Juliol 2019, Segur de Calafell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/07/2019

Una de les maneres de millorar en una llengua és parlar-la. És per aquest motiu que el passat vuit de novembre de 2018 es va engegar al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Terrassa i Rubí una tertúlia en català del Voluntariat per la llengua (VxL), el qual vaig tenir el privilegi de conduir. La idea em va arribar des del VxL quan cursava el grau de Suficiència 2 dels cursos de català, però, vaig decidir iniciar-lo al començar l’S3, atès que teníem a tocar les vacances d’estiu i l’hauríem d’haver aturat. La proposta va tenir una molt bona acollida per part dels aprenents i aprenentes del VxL i de l’alumnat: el primer dia hi havia 25 inscrits, per la qual cosa vam decidir fer grups com a màxim de 10 persones. El meu nom és Jesús Salinas i  i tot seguit us explicaré quina ha estat la metodologia que he seguit i l’experiència que n’he tret, així com les noves propostes per a la temporada vinent.

Pel que fa a la metodologia (s’ha de tenir en compte que era la primera vegada que ho feia), d’entrada no va donar-me els fruits que esperava. Penso que vaig utilitzar un sistema massa acadèmic i que els integrants del grup no en gaudien, ja que semblava més una classe on els alumnes han de seguir unes pautes, deixant de banda l’espontaneïtat i la improvisació. Una tertúlia en grup ha d’esperonar-los i alhora ha de ser fàcil. Per tant, vaig decidir fugir dels convencionalismes acadèmics i reproduir situacions quotidianes, com ara anar a comprar, demanar una cita per telèfon... També hi vaig incloure alguna lectura, frases fetes i el comentari d’alguna notícia que els hagués pogut colpir. Vaig comprovar que, un cop alliberats de pors i vergonyes, estaven entusiasmats i, consegüentment ,  vaig decidir continuar d’aquesta manera.

Quant a l’experiència que n’he tret, ha estat del tot positiva. D’una banda, he tingut la satisfacció de poder ajudar en l’aprenentatge de la nostra llengua a aquells que ho vulguin o necessitin. De l’altra banda, el fet de veure el seu progrés, com es deixen anar i col·laboren, m’engresca a continuar, ja que observo que tant les meves parelles lingüístiques del vxL com la tertúlia que condueixo s’ha convertit, a més, en una reunió setmanal d’amics i amigues que intercanvien anècdotes i somriures practicant el català. De debò que és un plaer ser al capdavant del grup, així com ajudar els aprenents amb qui formo parelles lingüístiques, veient com setmana rere setmana continuen en l’afany d’aprendre. Us animo a formar-ne part quan hi tornem. No us en penedireu.

Finalment, per a la pròxima temporada, a part de les activitats esmentades, en tindrem de noves. Una de les més destacables serà la de l’enregistrament d’àudios;, és a dir, cada integrant del grup haurà de gravar-se per després comentar-la i fer-ne el comentari la correcció entre tots. Crec que d’aquesta manera s’hauran d’esforçar i, per tant, milloraran  la pronúncia i el vocabulari. A més, m’han demanat la possibilitat de comptar amb una pissarra, atès que hi ha paraules que els agradaria veure escrites perquè consideren que això els ajudarà a l’hora de parlar.

En conclusió, soc del parer que el format de tertúlia en grup és una eina molt útil per millorar en la llengua, alhora que crea vincles.

Jesús Salinas, voluntari del VxL del Servei Local de Català de Terrassa (CNL de Terrassa i Rubí)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/07/2019
, ,

La meva experiència amb el Voluntariat per la llengua (VxL)

Em dic Lourdes i fa un any i set mesos que visc a Catalunya, a Sabadell. Des que vaig arribar que em vaig proposar d'aprendre català perquè penso que la millor manera d'integrar-se al lloc on vius, i per respecte a la terra que t'acull, és aprendre la seva llengua. Per això em vaig inscriure en un curs de català al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell. Ara estic finalitzant el nivell Elemental.

Vaig conèixer sobre el Voluntariat per la Llengua (VxL) a través de Twitter, però va ser al començar el grau Bàsic 2 que la meva professora, l'Antònia Mateu, ens va parlar a fons de què es tractava i ens va animar a inscriure'ns-hi. Jo ho vaig fer perquè quan anava pel carrer o quan comprava en qualsevol botiga, si parlava català i dubtava amb alguna paraula, de seguida canviaven al castellà. Sé que ho feien per educació, però després em feia vergonya perquè pensava que ho feia molt malament. Per això vaig omplir la fitxa que ens va donar l'Antònia. En pocs dies vaig rebre la trucada de la meva parella lingüística per trobar-nos a l'establiment Viena de la Gran Via per a conèixer-nos i fer el cafè.

El dos de novembre de l'any passat va ser la primera trobada amb la Cristina. Recordo que jo estava molt nerviosa perquè parlaria realment en una conversa llarga. No tenia gens de fluïdesa i vaig parlar amb un vocabulari molt limitat i em va fer una mica de vergonya. Però em va encantar!. Ho vaig passar molt bé i em va agradar molt la Cristina. Així seguim les nostres trobades, sempre al Viena per fer el cafè i xerrar una mica de tot. A vegades llegia per practicar la meva pronunciació i l'entonació i per parlar de la lectura. També em va deixar el llibre Wonder de Raquel Jaramillo Palacio, en català i després vam parlar dels personatges, del llenguatge i de les nostres impressions sobre aquest llibre. També vam parlar molt de les tradicions i els costums de Catalunya i de com les celebràvem a casa nostra. En fi, una mica de tot.

Ara gairebé acabo el tercer cicle de converses amb la Cristina. Es poden fer fins a tres cicles de deu quedades, una hora per setmana amb la mateixa persona. És a dir, trenta dies de conversa que en el nostre cas han donat per a molt. Amb ella he compartit moments emocionants. Totes dues hem rigut, hem xerrat molt, hem gaudit molt i fins i tot, hem cantat amb Els Catarres en la seva presentació a Sabadell. He tingut molta sort ja que la Cristina és una excel·lent persona i sap moltes coses. Amb ella he après de la història tèxtil de Sabadell, una mica de l'evolució de Sabadell com a ciutat. També he après a estimar més Catalunya i la seva gent, a conèixer més a fons les seves tradicions i costums.

No puc dir que parlo català perfectament, em falta molt, però ha millorat la meva fluïdesa i ja puc pensar en català sense haver de pensar en castellà abans de parlar. Ara no em fa vergonya parlar i si tinc dubtes, no em capfico i segueixo endavant. La gent no es canvia gaire al castellà i si ho fan, segueixo en català i també tornen al català. Jo penso que parlar la llengua del lloc on vius et fa sentir que pertanys a aquest lloc i et fa empoderar. Pertànyer és molt important pels migrants perquè a vegades ho han perdut tot o han hagut de fugir dels seus països. Parlar la llengua ens permet integrar-nos millor i formar part d'aquesta societat.

Per a mi ser aprenent del VxL ha sigut una experiència molt enriquidora en tots els sentits. Continuaré i més endavant m'agradaria molt ser voluntària perquè altres aprenguin com jo he après. També penso que és un complement als cursos de català. Per tot això ho recomano a tothom a ulls clucs.

Aprofito per agrair a la Direcció General de Política Lingüística, al Consorci per a la Normalització Lingüística i en especial al CNL i al VxL de Sabadell i sobretot a la Lídia Coll, dinamitzadora del programa al CNL, la labor que fan per preservar la llengua i per oferir-nos les eines per millorar la nostra fluïdesa al parlar i així aconseguir la nostra integració.

Lourdes Braz, aprenenta portuguesa del VxL del CNL de Sabadell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/07/2019

UN LLARG CAMÍ

No sé per on hauria de començar... Suposo que pel principi.

De vegades la vida et colpeja tan fort que no saps el camí que has de triar.

El meu marit, en Jordi, va patir un ictus i no podia parlar. Poc a poc, amb l'orientació dels metges, va fer rehabilitació logopèdica. Cada nova síl·laba o paraula que aprenia era un moment feliç per a nosaltres i crec que per a ell també.

Quan arribava a casa continuàvem practicant. Però soc veneçolana i per aquest motiu fèiem els exercicis en castellà. Un bon dia vaig veure’l molt trist. Li agradava molt llegir i tots els seus llibres estaven escrits en català. A més, eren molt difícils de seguir. La seva mirada em va trencar el cor. Havia de fer alguna cosa i no sabia com. Parlant amb la meva amiga Roseline sobre el que em passava em va dir: «No ploris, tot té una solució. Ara mateix et passo el número de telèfon de l'Oficina de Català (OC) de Calella i contactes amb la Judith. Ella va ser la meva mestra de català. Explica-li el teu cas i estic segura que us ajudarà». Així va començar aquesta història tan bonica i sentimental.

Em vaig inscriure amb ell, però després d’unes setmanes de classe vam veure que no podia continuar-les, que els sorolls i la frustració de no poder parlar li ocasionaven un desconcert i empitjorament anímic important. Quina desil·lusió! Però vaig pensar que si jo n’aprenia podia ajudar-lo a casa. Van passar els dies i em vaig sorprendre positivament perquè m’agradava el que anava aprenent i em motivava estudiar-lo.

El següent any ens vam inscriure de nou i, poc a poc, va assolir grans reptes. Ara mateix ploro de l’emoció que sento en escriure aquesta història.

En el camí d’aquests tres anys vam conèixer companys de diversos països que van transformar el cafè amarg en moments somrients. La Judith va aplicar tots els seus coneixements per ensenyar-nos la llengua catalana, però en el nostre cas, on nosaltres vèiem ombres, ella hi veia llum. Aquesta llum que omple d'energia qualsevol ésser humà. Estic molt agraïda perquè no només és una bona mestra sinó que és un ésser humà increïble.

Sens dubte, va ser una experiència magnífica en tots els sentits i, amb el cor a la mà, avui em sento molt feliç perquè tot dos hem forjat un camí junts per continuar caminant.

Tots hem posat un gra de sorra, però volia donar les gràcies especialment a la Montse, la nostra voluntària que ens ensenya a llegir a la Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella. Va fer adonar-me que llegir els llibres en català em desperta passió, sentiments i tranquil·litat.

A la meva companya Martha Nájera, que des del principi va ser una bona amiga i un suport incondicional quan creia que ja no tenia forces per continuar.

A la meva filla, l'Andrea, per participar activament en els nostres deures, escoltant les expressions orals, creant amb nosaltres els microrelats, i simplement per estar sempre al nostre costat.

A la Núria Mondaray, per creure en nosaltres. Al Ramon, per l'interès que té per escriure i llegir la seva llengua bé. A la Roseline, perquè va ser la llàgrima per començar aquesta història.

A les meves veïnes i amigues Montse Quintana i Martina d’Amargant, perquè em van ajudar a seguir cultivant la meva llengua catalana dia a dia, parlant cada vegada que passejàvem.

A la Maria Rosa, la meva parella lingüística de Calella, que em va escoltar, em va animar i em va regalar un bon suport: un diccionari meravellós.

I per descomptat a la Judith, perquè darrere d'aquestes paraules hi ha moltes hores de feina i ganes.

I a nosaltres mateixos per la constància i força per continuar caminant...

Gabriella Armando, alumna dels cursos de català i aprenenta del Voluntariat per la llengua de l'OC de Calella (Centre de Normalització Lingüística del Maresme)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!