Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
26/10/2015
, , , , , , , , ,

Aquesta setmana hem anat especialment al monestir de Pedralbes - pedres blanques - per gaudir de la recent restauració de les pintures del català Ferre Bassa al s. XIV. Una petita capella d' inspiració  franciscana que ens mostra la relació de Catalunya amb Itàlia a finals de l' Edat Mitjana.

Asseguts al llarg banc de pedra on les monges clarisses feien l' esbarjo i molt propers a l' encantadora Font de L'Àngel anaven fent la nostra xerrada. Envoltats de la majestuositat del Claustre la conversa era mansa i oberta.

Diumenge de tres a cinc de la tarda l'entrada és gratuïta.

Isabel Moreno, voluntària del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona que ha compartit aquesta activitat amb el Mikhail Rusinov, l'aprenent amb qui forma parella lingüística del VxL.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
20/10/2015
, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Què ens ve a la memòria a nosaltres, hongaresos, quan pensem en Catalunya?

Com a música, Montserrat Caballé i Jordi Savall.

Com a dansa, la sardana.

Com a literatura, Jaume Cabré.

Com a arquitectura, Gaudí.

Com a esport, el futbol.

Com a millor equip, el Barça.

Com a menjar, la crema catalana.

Com a colors, el vermell i el groc.

Com a gent, els totxos de les torres humanes (castells).

I, naturalment, molts altres llocs –el parc Güell, la Rambla, el Tibidabo, i podria enumerar-los llargament–, que vaig intentar evitar durant el meu últim viatge. Vaig parar esment en això molt acuradament.

En aquesta ocasió no vaig buscar els llocs plens de turistes, on m’hauria esperat la confusió de les llengües de Babel, sinó els llocs on puc escoltar només paraules catalanes i on puc utilitzar el català i millorar el meu minso coneixement lingüístic. Els catalans estan orgullosos de la seva llengua i fan tot el possible per fer-la conèixer als altres. Un bon exemple és l’Aplec Festival Internacional, que va ser organitzat a Budapest el 2012, el CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística, http://www.cpnl.cat/) i el VxL (Voluntariat per la Llengua, http://www.vxl.cat/ ), les organitzacions que ofereixen cursos gratuïts, o a un preu molt favorable, i adscriuen voluntaris catalans al costat dels aprenents per practicar la comunicació.

Vaig voler realitzar un curs d'idioma, però a causa de la meva curta estada, no vaig tenir la possibilitat de participar-hi. Tanmateix, quan es tanca una porta, s'obre una finestra (en la llengua hongaresa també existeix aquesta frase feta!). Així, em vaig posar en contacte amb el VxL del CNL de Barcelona, on en un parell de dies van trobar dos voluntaris per mi. I llavors l'allau va començar. Tothom em va presentar a algú que després em va presentar a una altra persona, i finalment vaig tenir una agenda més plena que a Hongria (i a la meva terra tampoc no sóc molt de casa, de natura passiva…).

Em vaig assabentar d’on es pot comprar la millor fruita al barri de Gràcia, on és la millor classe de lindy hop a Terrassa, on puc menjar el gelat més deliciós a Girona, vaig saber que hi ha un petit poble als Pirineus que es diu Sort, on molta gent compra Loteria de Nadal esperant que el nom del seu poble porti sort, i que entendre el català de Mallorca de vegades és molt difícil per als catalans de Girona també, per això pit i fora! Vaig descobrir les parts de Barcelona que no podem trobar a les guies. Però si escrivís jo una guia, aquests passejos, places, bars, els destacaria en negreta. Val la pena agafar l'avió per les atraccions turístiques, però l'autèntica Barcelona s’amaga en els petits carrers que jo vaig recórrer. Vaig aprendre un munt de noves paraules i després d'uns dies em vaig adonar que el català causa mal de cap. Almenys, si no el parles en un nivell prou alt, i malgrat això intentes sortir-te’n durant 16 hores al dia.

El mal de cap ha passat, ja sóc a casa (aquí fa una temperatura de 20 graus menys, ara no falta el millor gelat de Girona...). Però vaig aconseguir records immortals i, espero que també unes amistats eternes.

I què em ve ara a la memòria si penso en Catalunya?

Com a música, Joan Bibiloni, Andrea Motis i el Joan Chamorro Group.

Com a dansa, el swing.

Com a literatura, Quim Monzó, Mercè Rodoreda i Pere Calders.

Com a arquitectura, els búnkers del Carmel.

Com a esport, únicament el padel.

Com a millor equip, el VxL del CNL de Barcelona.

Com a menjar, el millor entrepà del món.

Com a colors, tot el que no és gris, negre, avorrit.

Com a gent, Andrea, Cris, Edu, Eva, Francesc, Irene, Jaume, Javier, Jessica, Jordi, Marcel i Salvador.

Gràcies a tothom! smiley

Ágnes Bajkay, aprenenta hongaresa del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona durant la setmana que va passar a Catalunya

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
16/10/2015

Em Thierry Brun és francès i fa 12 anys que viu a Barcelona. Fa de guia de turisme i treballa amb turistes japonesos, un dels quals li va demanar de poder sopar amb un català o una catalana que hagués viscut els anys de la dictadura de Franco. Aquest client volia parlar de Catalunya, de l'època de Franco i de la situació actual però no volia que la persona que li expliqués fos historiadora o experta en el tema, sinó senzillament algú que s’estimés Catalunya. En Thierry va pensar en els nostres voluntaris i ens va fer la proposta, que ràpidament va acceptar en Narcís. I aquest és el relat que tots dos ens fan d'aquesta curiosa experiència:

El divendres dia 25 de setembre a les 20.30 h del vespre em vaig trobar al restaurant L’Olivé amb el Sr. Mashiro Sesoko, japonès de Tòquio, metge cardiòleg d’uns 35 anys i Thierry Brun, de nacionalitat francesa, traductor del japonès al català.

Aquesta trobada tenia per finalitat satisfer els desitjos del Sr. Mashiro que volia parlar de Catalunya, de l’època de Franco i de la situació actual.

Al llarg de tres hores i mitja vàrem parlar d’uns quants temes relacionats amb Catalunya. La conversa va ser molt fluïda. El traductor, gairebé simultani, va estar perfecte.

Inicialment vaig fer una breu introducció històrica, explicant com vèiem i com vivíem la dictadura els joves dels anys 50/60, quins problemes i quines solucions vèiem i com les aplicàvem.

Vàrem parlar de la censura, de la repressió, de la policia franquista, de la corrupció i de la vida quotidiana en aquesta època.

Seguidament vàrem entrar en la transició. El Sr. Mashiro ens va explicar que al seu país trobava llibres que parlaven de la Guerra Civil, gairebé res de la postguerra i del franquisme i desconeixien totalment l’època de la transició.

Ens vàrem entretenir parlant d’aquestes èpoques. El Sr. Mashiro n’estava molt interessat.

Finalment ens vàrem centrar en l’actualitat catalana d’abans i després de la sentencia del Tribunal Constitucional. Li vaig explicar molt detalls del descontent del catalans amb Espanya i les moltes raons per les quals els catalans hem arribat a aquesta situació.

Ens vàrem trobar a les 20.30 h i no vàrem començar a sopar fins les 22h. El Sr. Mashiro va voler provar la botifarra esparracada de Cassà de la Selva. Aquestes botifarres  les elabora la carnisseria Jesús i Maria d’aquest poble. Carnisseria on la meva família hi compra la carn des de fa dècades. Al llarg del sopar vàrem continuar parlant, responent les preguntes que ens feia el Sr. Mashiro. 

Al final del sopar em va explicar que havia entès el que vivíem els catalans aquells dies. I em va fer la darrera pregunta. Em va demanar si de forma breu li podia explicar com havia estat la Guerra Civil per als catalans.

Tal com havia fet al llarg de la vetllada, tenia uns fulls sobre de la taula en que anava escrivint i fent esquemes del que parlàvem. El full que vaig fer dels mapes i esquemes i escrits me’l va demanar per endur-se’l.

Finalment ens vàrem fer un parell de fotos.

Per acabar la trobada els vaig portar, tot passejant, davant del cinema Coliseum, perquè veiés el monument  que homenatja les víctimes dels bombardejos franquistes.

La trobada va finalitzar a les 24.30 h saludant-nos a la manera japonesa.

Narcís Fradera, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

 

La introducció de Catalunya que va fer en Narcís va estar molt bé (els anys de la dictadura, les classes a la universitat, el període de la transició).

Al final del sopar, ens va explicar detalladament (accessos al port de Barcelona, autopistes que ningú fa servir, etc...) sobre els problemes actuals.

En Narcís va fer preguntes sobre la vida privada del japonès (feina, centres d'interès, etc...) i això va ensenyar al meu client com és la gent d'aquí, la manera de pensar, de viure i d'expressar-se a Catalunya (coses que, per cert, volia veure !).

Una altra cosa que va sorprendre al Sr. Mashiro van ser els horaris, diria que el sopar va començar molt tard (després de les 22 h) i vam sortir del restaurant, si no m'equivoco, una mica després de la mitjanit. Són horaris bastant "estranys" per a un japonès...

Thierry Brun

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
15/10/2015
, , ,

Diumenge 4 d’octubre

L’Ágnes va arribar diumenge 4 a Barcelona.

Dilluns 5

Cap a les 16,30 h. ens vam trobar per primer cop a la Plaça Joanic. Des d’on vam anar al carrer Marina a saludar-te, Marcel. Al sortir vam anar passejant per la Travessera fins a Joan Blanques passant per la Plaça Revolució, carrer Verdi, Plaça Virreina, on volíem prendre alguna cosa però era plena i vam seguir cap a la Plaça del Diamant, pel carrer Astúries, Gran de Gràcia, Plaça Trilla, carrer Carolines per poder veure la Casa Vicens d’en Gaudí; seguint per Guillem Tell on vam poder seure per una estona a la terrassa d’un bar. Més tard vam anar a comprar fruita i vam passar per casa nostra on va conèixer la Cris, i, després de xerrar plegats una estona, la vaig acompanya cap a les 21.30 h. al metro de la Plaça Lesseps per tal de que pogués tornar al seu hotel.

TOTAL: 5 hores

Dimarts 6

Cap a les 17 h. vaig anar a buscar l’Ágnes al seu nou hotel al carrer Balmes cantonada Mallorca; al hotel em va presentar el seu marit amb el que vam estar parlant una estona en anglès. Tot seguit l’Ágnes i jo vam fer via cap a la Plaça de la Virreina on a les 18.30 h. ens esperava la Irene Urbon. Vam prendre uns gintònics i vam estar-hi fins a les 19.55 h. i la Irene va marxar cap a classe de ball. Per cert, amb la Irene hem decidit que ja podem dir-vos que les 10 sessions del VxL ja estan més que superades tot i que ens seguirem veient en funció del seu temps lliure.

Cap a les 20.30 h. vam fer via cap el carrer Balmes on l’Ágnes va agafar el V15 fins el seu hotel.

TOTAL: 3,5 hores

Dimecres 7

L’Ágnes cada matí anava a Terrassa per veure i estar amb una gent directament relacionada amb la seva professió de fisioterapeuta i que van col·laborar amb ella al seu treball fi de carrera o tesis. Com que dimecres estava al matí i al vespre (20 h.) havia de tornar a ser a Terrassa, vam decidir que jo aniria a Terrassa, i hi vaig arribar cap a les 16 h. on m’esperava ella.

Tot passejant vam anar xino-xano al Parc Sant Jordi on vam visitar la masia Freixa (una joia de l’arquitectura).

Després vam gaudir d’un descans en un bar a prop de l’estació i jo vaig tornar a Barcelona cap a les 19.30 h. després d’una tarda ben aprofitada.

TOTAL: 3 hores

Dijous 8

Aquell dia no va anar a Terrassa, i cap a les 10.30 h del matí va venir a casa meva on vam estar tocant vàries peces amb la guitarra, jo feia l’acompanyament i ella llegia i tocava el punteig directament de la partitura (bona professora de guitarra). Temes de Cole Porter, Henri Mancini, algunes bossa noves....

A les 11.30 h. vam anar al Turó de la Rovira a veure els bunkers del Carmel i les vistes genials de la nostra estimada Barcelona (va al·lucinar!).

A les 13.30 h. vam dinar un menú en un bar del Passeig de Sant Gervasi amb el meu amic i catedràtic de català de l’Institut d’Artà de Mallorca, en Francesc Vernet.

Després de dinar, a les 15.30 h en Francesc i jo ens vam acomiadar de l’Ágnes, doncs jo havia d’acompanyar en Francesc a l’aeroport, i l’Ágnes havia quedat a les 17 h. a casa d’en Salvador per seguir practicant la nostra llengua.

TOTAL: 5 hores

Amb independència les hores que va passar amb en Salvador, l’Ágnes i jo vam compartir un total de 16,5 hores de practicar català.

Com podeu veure, ha estat una gran experiència de ganes de fer coses i d’empenta per gaudir de cada moment.

Fins a la propera, us agraeixo de nou la feina que feu i que ens motiva i engresca a tots.

LA NOSTRA LLENGUA I CULTURA ESTAN EN RISC DE DESAPARÈIXER, FES EL QUE PUGUIS PERQUÈ AIXÒ NO PASSI.

Jordi Preckler i de Trias, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona i parella lingüística de l'Ágnes Bajkay durant la setmana que aquesta aprenenta hongaresa va passar a Barcelona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
14/10/2015

Amb el Josep i el Vitaliy ens vam reunir un divendres a la tarda a la taverna del Vinseum. El lloc el va proposar el Josep i, ara, ja entenc per què.

Josep Ribas, enòleg i professor a la Facultat d’Enologia de la Rovira i Virgili. Vitaliy Hirnyak, ucraïnès d’origen amb nacionalitat portuguesa, des que va arribar a la península Ibèrica fa uns dinou anys, passant per Portugal, Saragossa, la Corunya i, finalment, arribant el 2008 a Catalunya, ha descobert el món vinícola amb gran interès. No hi havia millor manera d’acompanyar la trobada que amb una copa de vi. Adernats Seducció de la DO Tarragona va ser l’elecció, un blanc jove de les varietats xarel·lo, chardonnay i moscat.

I amb aquesta atmosfera, reunits al peu del palau, vam brindar per les bones estones amb el Voluntariat per la llengua.

Després que li donessin una jubilació parcial, ara fa uns tres anys, el Josep va decidir participar al Voluntariat per la llengua motivat per les ganes de conèixer gent i de ser útil donant conversa. Va coincidir amb el Vitaliy fa un any, quan a partir dels cursos de català al CPNL va interessar-se pel programa i s’hi va inscriure.

Les seves trobades han estat realment actives: han passejat molt per la vila comentant les façanes i la seva història, la muralla i el cementiri; han anat a caminar fins a Sant Pau passant per les vinyes i gaudint de les diverses etapes del seu cicle biològic. Com és fàcil d’imaginar, també han fet tasts de vins i en una ocasió van visitar el Vinseum juntament amb un amic ucraïnès del Vitaliy, i el Josep va poder aprofitar l’ocasió per fer de guia.

Ara ja són amics. Han après molt l’un de l’altre. El Josep ha descobert mons nous, ha rebut informació de primera mà d’Ucraïna: la seva història i l’origen de la guerra. Participar en el programa li ha estat molt enriquidor i està molt motivat per continuar fent de voluntari. Ara el Vitaliy sap molt de Vilafranca i d’enologia, cada cop que pren una copa de vi segueix tot el ritual i li agrada visitar cellers de l’entorn els caps de setmana. Recomanaria el programa a totes les persones immigrades, perquè ha estat l’oportunitat per practicar el català i s’hi sent molt bé. Catalunya és la terra que ha escollit per viure i per a ell aprendre català és imprescindible per integrar-s’hi.

He conegut dues persones molt interessades pel Penedès, la cultura, la història, l’arquitectura i la política. “Ens hem trobat a través de la cultura”, diuen. Han connectat molt bé, són uns grans conversadors i es consideren afortunats d’haver estat parella lingüística durant dues edicions del Voluntariat per la llengua.

Alba Miret. Voluntària del VxL de Vilafranca del Penedès (del CNL de l'Alt Penedès i Garraf)

Aquest text forma part dels que es recullen a l'opuscle de l'exposició "A dues veus. Retrats en català", que trobareu en aquest enllaç.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
09/10/2015
, ,

Cada any estiuegem a la Pineda (Vila-seca). Enguany hem decidit participar al Voluntariat per la llengua en aquesta localitat per practicar el català i conèixer millor el territori. Ha sigut una experiència molt enriquidora i, ara que estem de tornada a Oxford, en guardem un record boníssim.

El VxL a Tarragona ens va posar en contacte amb l’Antoni Mas, ferrer i escultor que viu a Vila-seca, i una persona encantadora. L’Antoni treballa al mateix taller on treballava el seu pare i el seu avi. És autor de diverses obres com a La Torre dels Vents, i creador, fa 30 anys, de l’Àliga, una escultura metàl·lica portada per una persona durant la festa major de Santa Tecla a Tarragona.

A més a més, l’Antoni va ser col·laborador radiofònic i és una font inesgotable d’històries del poble i de les terres tarragonines. Hem après moltíssimes coses amb ell, també paraules i expressions catalanes típiques del tarragoní!

Entre les activitats que vam fer junts va destacar una excursió a l’Aleixar, un poble del Baix Camp, a prop de Reus, on han viscut i treballat el pintor Joaquim Mir i l’escriptor Marià Manent. Vam ser acollits per la Fina Anglès, professora i historiadora local que ha desenvolupat una feina impressionant de recerca sobre aquells personatges i va crear un itinerari amb un llibre que l’acompanya, Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art. Passejant pel poble es poden comparar els paisatges amb els quadres de Mir i amb les descripcions poètiques de Manent. Vam gaudir molt de la visita i del llibre. Gràcies, Fina!

Amb l’Antoni vam visitar també els Tallers Oberts a la Part Alta de Tarragona, a principis de setembre. Com cada any, els artistes locals van obrir els seus espais de treball al públic. L’Antoni va formar part d’una exposició interdisciplinària sobre el tema de les fronteres i la llibertat al taller de la Glòria Marsal. Va ser una nit molt agradable i vam poder gaudir de l’art i del bon ambient.

Participar al VxL com a aprenents és una experiència recomanable per a qualsevol estudiant de català que tingui previst passar l’estiu al voltant de Tarragona.

Pawel Adrjan (nascut a Polónia) i Javier Muñoz-Basols (nascut a l'Aragó), residents a Oxford i aprenents del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona a Vila-seca durant l'estiu de 2015

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
09/10/2015

Quan hem arribat al bar Alaska, la Montse Alsina ja s’estava esperant. És la voluntària lingüística de la Coronada. Normalment, des del 5 de novembre passat, que va ser la trobada de parelles de la tardor, queden els dimarts per parlar durant una hora que se’ls fa curta. Tant la Montse com la Cori van conèixer el Voluntariat per la llengua per mitjà dels cursos de català. La Montse també queda amb altres aprenentes que ha tingut. I de vedades, queden totes alhora i munten una tertúlia improvisada.

La Cori ens ha explicat que ella va néixer a Santa Marta de los Barros, a la província de Badajoz, i de petita va viure a Mèrida, una ciutat molt bonica i amb moltes restes romanes. Va arribar a Cerdanyola amb 14 anys (l’any 1973) i va entrar a l’escola a estudiar EGB –a Mèrida, havia deixat 4t de batxiller. Va arribar just quan hi va haver la primera reforma educativa. Aleshores –diu– ben poca gent parlava en català a Cerdanyola. La Montse ens comenta que té raó la Cori, i que ara es parla molt més en català a Cerdanyola. És el que ella percep. Ja que aquest estiu fa 40 anys que també va arribar a Cerdanyola –provinent de Montcada- i en aquella època pràcticament només se sentia parlar en català a la Cerdanyola de Dalt, la del carrer de sant Ramon. A la Cerdanyola de Baix, la del riu, i al barri de les Fontetes era més difícil sentir a parlar-lo.

La Cori, després de tants anys, s’ha decidit a aprendre català per respecte als catalanoparlants. Abans no s’atrevia, però ara que ja té els fills grans s’ha llençat i ja el parla amb la Montse i també amb el seu professor d’escacs, el Paco, i els seus companys. De mica en mica, el va aprenent. No li agrada mirar la tele, més aviat li agrada fer cursos de ball: de sevillanes, de dansa del ventre, i també de microgimnàstica –que es basa molt en la respiració i els moviments lents de diferents parts del cos.

La Montse, que feia més de quinze dies que no veia la Cori, queda parada dels progressos que ha fet quan la sent parlar, amb tanta fluïdesa. La Cori sent que té el català com adormit dins seu i que ara se li desperta. Això és el que ens diu. Trobem que és bonic.

Les dues, aprenenta i voluntària, tenen en comú que han viscut tota una vida a Cerdanyola: s’hi han casat, han tingut fills i la Montse, néts fins i tot. I ara tenen en comú aprendre català. La Cori s’apuntarà al curs Elemental i la Montse al curs de Suficiència. Mai no és tard!

Núria Tarridas, dinamitzadora del VxL a Cerdanyola (Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
05/10/2015
,

Quan l'empresa on treballava va decidir acomiadar-me i pagar-me per no anar a treballar, la meva vida es va girar com un mitjó. De sobte, se'm va obrir una gran finestra des d'on podia escollir el que volia fer a partir d'aquell moment. Sempre he sigut una reivindicadora de la meva llengua i m'agrada relacionar-me amb la gent, per tant, el Voluntariat per la Llengua va ser una de les opcions que vaig triar  i... ja fa sis anys que en formo part.

Com a parella lingüística he tingut sempre dones i de l'Amèrica llatina. Algunes van venir per necessitat i ganes de trobar una vida millor i altres perquè no estaven d'acord amb els esdeveniments polítics dels seus països d'origen. Amb gairebé totes la relació ha anat més enllà de la simple trobada d'una hora un cop a la setmana: he conegut les seves històries personals, casa seva i la seva família, i en algun cas he arribat a ajudar en determinats tràmits administratius.

Si voleu que us expliqui anècdotes... No en tinc cap! Això sí, tinc un munt de vivències que han contribuït a ampliar la meva visió del món: open mind, en diuen els anglesos. Alhora em sento molt satisfeta d'haver ajudat a difondre la meva llengua.

Per si això fos poc, aquest proppassat mes de juliol cada dimecres hem fet a Sant Cugat del Vallès trobades conjuntes de voluntaris i aprenents. Ha sigut una experiència diferent i crec que hem aconseguit que set o vuit persones desconegudes hàgim fet una tertúlia lúdica i distesa sense cap mena problema. Els temes anaven sorgint sols, sense forçar la conversa en cap moment. Espero que les responsables del VxL a Sant Cugat ho repeteixin l'any vinent.

Roser Segura, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3 a Sant Cugat del Vallès

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
22/09/2015

El Joan Miquel Viadé, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística (CNL) L'Heura és un bon conversador. Té una formació i una trajectòria professional molt rica, en camps tan diversos com l’enginyeria tècnica, la informàtica, el periodisme i la pintura. Actualment, ha tornat a reinventar-se i es dedica a assessorar empreses i persones en la gestió del canvi i, també, situacions complexes mitjançant diferents metodologies.

Quan anava a classes de català per obtenir el certificat de suficiència, la mestra els va parlar del programa del Voluntariat per la llengua (VxL) i s’hi va  apuntar com a voluntari. Des de llavors ha participat a gairebé totes les edicions que se n'han fet a Santa Coloma de Gramenet.

Es considera un militant de la llengua catalana i fa el VxL molt convençut. És dels que no mira el rellotge i, molt sovint, les trobades amb els seus aprenents s’allarguen més de dues hores i passen de les deu vegades mínimes per edició. Però tot i això, en Joan Miquel pensa que no és suficient perquè els seus aprenents es llencin a parlar en català.

Pensa que una cosa és aprovar un examen i l’altra parlar una llengua. Per parlar cal tenir en compte la “barrera de potencial”, o en paraules més senzilles, cal veure quina és la dedicació mínima necessària per començar a parlar una llengua amb certa fluïdesa. Argumenta que si no arribem a aquest mínim d’hores setmanals, l’esforç que hi posem s’esvaeix, no s’acumula. Per això és tan important que els aprenents parlin amb més persones en català, a més de la seva parella lingüística.

Llavors, mentre parlem de la dificultat dels nostres alumnes per practicar el català en un entorn com el de Santa Coloma de Gramenet, se li acut la possibilitat d’organitzar activitats en català a través, per exemple, de la plataforma Meetup. En Joan Miquel opina que així es podria engrescar els aprenents perquè parlessin més sovint el català i coneguessin d’altres persones mentre fan diverses activitats.  

Quina bona idea! En prenc bona nota i ens acomiadem fins ben aviat.

Alexandra Sans, dinamitzadora del VxL del CNL L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
15/09/2015
, , , , , , ,

Aquesta setmana el Mikhail i jo vam decidir inaugurar el nou curs regalant-nos un berenar a Casa Foix, un dels forns més antics de Barcelona. On millor que a casa del poeta podíem començar les nostres trobades del Voluntariat per la llengua?

Quan hi entres, tens la sensació de ser dins d'una capsa de bombons, de tan maco. I amb aquella oloreta dolça... La casa, fundada al segle XIX, va esdevenir herència d'un dels millors poetes del s. XX. en la nostra llengua. En Josep Vicenç Foix, fill de pastisser, va tenir la gràcia de saber compaginar el negoci familiar amb l'escriptura poètica, formant part dels cercles literaris amb més arrels de la seva època. Amic personal de poetes cabdals com ara Salvat-Papasseit, Joaquim Falguera, Carles Riba -també de Sarrià-, Vinyoli, Josep Carner, Clementina Arderiu i molts d’altres, que formaren part als seus inicis del Noucentisme Català, i que després evolucionarien cap el Surrealisme, amb el poeta Brossa o el pintor Dalí.

Conegut pel gran públic quan el Serrat va musicar el seu poema ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR -dintre de la seva obra més celebrada, SOL I DE DOL- amb el que explica la visió de la realitat des de l’inconscient, nucli motor del surrealisme. I a la vegada reconegut dintre del món de les lletres, va ser guardonat amb el Premi d'Honor de Les Lletres Catalanes el 1973, i el 1981 va guanyar el premi Nacional de Literatura Española. El 1984, el Parlament de Catalunya el va proposar per al Nobel de Literatura.

Mare de Déu quin berenar més il·lustrat! Entre pastissos dolços, com alguns poemes, vam retre homenatge a la nostra llengua.

Isabel Moreno, voluntària del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona que ha compartit aquesta activitat amb el Mikhail Rusinov, l'aprenent amb qui forma parella lingüística del VxL.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!