L’Adnan i el Gabriel es van constituir com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) el febrer de 2021. Ràpidament, tots dos es van avenir molt i van començar a compartir cada setmana estones agradables de conversa en català. Els passava l’hora volant i no els faltava mai tema de conversa. Ara, el gener de 2022, han acabat el màxim de 30 trobades que el programa permet de fer amb la mateixa persona i aquí hi teniu la seva experiència.
Adnan Almousa. 24 anys. De Síria. Va arribar a Catalunya el 2018. Viu a Manresa. “El meu primer contacte amb Catalunya va ser a través d’una trucada de Raül Romeva que em va convidar a córrer la Marató de Barcelona”
Als 14 anys va rebre l'impacte de bala d’un franctirador quan tornava en bicicleta de comprar el pa, a la seva ciutat natal, Homs. Des d’aleshores que va en cadira de rodes. Després d’aquest tràgic episodi, es va desplaçar amb la seva família fins al Líban, on va estar un temps hospitalitzat i recuperant-se. Va ser llavors que va decidir començar a practicar esport. L’esport l’ha ajudat molt a recuperar-se físicament i també a fugir dels mals pensaments. A partir de la pràctica de l’esport va començar a fer maratons a Líbia. Un dia va rebre una trucada de Raül Romeva, que havia conegut la seva història gràcies a un reportatge elaborat per Txell Feixas, corresponsal de TV3 al Líban. El motiu: fer-lo venir a córrer la Marató de la ciutat de Barcelona. Arran d’aquesta trucada l’Adnan va tenir el seu primer contacte amb Catalunya i més endavant, i acompanyat del seu pare, va establir-se a Manresa.
Quan va arribar a la ciutat va voler aprendre català, castellà i anglès. El juny de 2021 ja havia assolit el nivell bàsic de català a través del Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat i des del 2019 que participa en el VxL: “Quan la dinamitzadora del programa ens va explicar que existia un projecte com aquest vaig pensar que seria una bona manera d’avançar en l’aprenentatge de la llengua, sobretot a nivell oral”. Amb el Gabriel, el seu segon voluntari, han fet les trobades per videoconferència a causa de la pandèmia, però també han tingut l'ocasió de fer alguna sessió presencial quan la situació sanitària ho ha fet permès. Tots dos reconeixen que el fet de veure's en persona facilita la comunicació: es pot veure millor la cara i la gesticulació de l’altra persona i això ajuda a interpretar el que diu. Tot i així, fer les connexions per videoconferència té la seva part positiva: “Tens l’avantatge que quan ets fora de casa, pots continuar fent l’activitat”- diu el Gabriel. I afegeixen que l'ideal és poder combinar les dues modalitats.
L'Adnan reconeix que participar en el VxL l'ha ajudat molt a deixar-se anar a l’hora de parlar-lo i agraeix al Gabriel l’oportunitat de poder practicar el català, ja que amb les persones del seu entorn no ho pot fer. “Durant aquests quatre anys m’he relacionat molt amb persones llatinoamericanes i àrabs i només parlo en català durant l’estona que estic amb el Gabriel”. El català li agrada i el vol aprendre bé per poder continuar estudiant i obrir-se portes en el mon laboral. D’altra banda, “notes que els catalans se senten més còmodes quan veuen que els parles en català”. El fet de formar part d’aquesta comunitat el fa sentir integrat.
La història de l'Adnan ha estat recollida en diverses ocasions per diferents mitjans de comunicació, aquí en teniu un petit recull per si voleu conèixer-la una mica més:
- Un noi sirià paraplègic a causa d’una bala participarà a la marató de Barcelona per iniciativa de Catalunya Ràdio (La Vanguardia, 10/3/2017)
- (El corredor refugiat (El Periódico de Catalunya, 13/3/2017)
- Raül Romeva visitarà INARA i l'Adnan, que va participar a la marató de Barcelona (Catalunya Ràdio, 12/5/2017)
- El retrobament del "Catalunya migdia" amb l'Adnan al Líban (Catalunya Ràdio, 15/5/2017)
- De Síria a Manresa, passant per Catalunya Ràdio. La història de l'Adnan (Catalunya Ràdio, 23/1/2019)
- Raül Romeva (Article d'opinió de l'Empar Moliner al diari Ara, 28/1/2020)
- «D’ençà que vaig començar a mirar la vida amb ulls positius, soc feliç de viure en aquesta ciutat» (El Pou de la gallina, 1/7/2021)
Gabriel Villegas. 67 anys. De Manresa. Voluntari: “Quan soc a Lledoners em sento com un més, integrat i respectat. Els aprenents són molt agraïts i les emocions es viuen el doble”.
El Gabriel va ser cap de recursos humans d’una empresa durant 40 anys i va compaginar aquesta feina amb la seva gran passió: el dibuix. Des que es va prejubilar, ara fa 8 anys, participa com a voluntari en el VxL. Recorda que la seva primera parella lingüística va ser una noia de Madrid i que l’experiència va ser excel·lent. Després, i durant 7 anys, ha fet de voluntari lingüístic al Centre Penitenciar (CP) Lledoners. Des del febrer de 2021 fins al gener de 2022, ha fet de parella lingüística amb l’Adnan.
El Gabriel i l’Adnan van procurar fer trobades setmanals. El Gabriel recalca que “si no hi ha regularitat i constància, notes que els costa molt avançar”. Tots dos van connectar des del primer moment: “Amb l’Adnan es pot parlar de tot, lliurement, i això m’agrada”. Durant les converses virtuals, el Gabriel procurava vocalitzar molt bé i, si calia, anava una mica més a poc a poc perquè l’Adnan l’entengués. “Aquesta és, potser, la diferència entre veure’t a través d’una pantalla o presencialment. T’amoïnes una mica més per saber si t’entén bé”. De vegades, fins i tot, i aprofitant les seves habilitats artístiques, li feia dibuixos per ajudar-lo a entendre algunes paraules.
A part de fer conversa, també intentaven fer alguna estona de lectura per remarcar la importància de llegir i comprendre el que es llegeix. Segons el Gabriel “l’adequada comprensió lectora l’ajudarà molt en els estudis i en la vida, en general”.
Quan es va engegar el programa al CP Lledoners s’hi va involucrar de seguida. El Gabriel ha fet de voluntari a persones de procedències molt diverses i recalca que “sempre he tingut una bona relació amb tots els meus aprenents”. D’ells, en valora molt l’interès per aprendre l'idioma perquè els ajudarà a trobar feina i a integrar-se de nou a la societat un cop surtin del centre penitenciari. “És important que la societat vegi la vostra actitud, interès i esforç per aprendre la llengua. És una mostra de voler fer les coses bé”, els comenta sovint.
En el seu cas el VxL al CP Lledoners li va obrir altres portes: “hi vaig fer de professor voluntari de dibuix durant cinc anys. D’aquella època m’enduc molts bons records i la satisfacció que gràcies a les meves classes, una persona va aprendre a dibuixar i quan va sortir del centre va muntar el seu propi taller de tatuatges”. “Mai oblidaré el que em va dir: sense tu, no hauria aconseguit refer la meva vida”.
El Gabriel gaudeix molt de fer de voluntari perquè li encanta conèixer gent d’arreu del mon i enriquir-se de diferents cultures i tradicions. “M’aporta moltes coses, si no ja ho hauria deixat. Ho porto a dins”.
L'Adnan (aprenent) i el Gabriel (voluntari) són una de les parelles lingüístiques del VxL gestionades pel CNL Montserrat
Afegeix un nou comentari