vxl

Som de Vilanova i la Geltrú. Som dos vells coneguts. El nostres fills eren companys de classe des de P3. Fins i tot van anar uns quants anys de parella a la Comparsa, la festassa del diumenge de Carnaval a Vilanova, en què les noies vesteixen els tradicionals mantons de Manil·la i els nois es posen les barretines i omplen els mocadors de fer farcells de caramels per llençar-los pels carrers i les places de Vilanova tot saltant al ritme de les músiques de les bandes o de les xarangues que acompanyen les diferents entitats que surten aquest dia. Quins records més dolços!

Per què vas decidir inscriure't al Voluntariat per la llengua?

Sempre he considerat que les persones de qualsevol país, en aquest cas Catalunya, tenim l'obligació de conservar la nostra llengua i més quan aquesta ha estat i està maltractada. Vaig conèixer el programa del Voluntariat per la llengua quan les meves circumstàncies laborals i familiars estaven canviant. Anava concloent obligacions i disposava de més temps lliure. Així que vaig pensar en aportar un gra de sorra des d'un nou àmbit.

En Pascal és un aprenent de Platja d'Aro, d'origen belga, que va arribar a Catalunya el 2014. Va estudiar els graus B1, B2 i B3 del Nivell Bàsic dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística i ara ja està a punt d'acabar l'Elemental 3. Porta el Club de Senderisme del Centre l'Avenir Fanalenc de Platja d'Aro. Fa de guia i organitza visites en català.

Fa calor a Santa Coloma de Gramenet i per això l’Ònia ha portat les seves dues aprenentes a un bar a prendre orxata. Aprofita l’ocasió per explicar una història sobre la beguda: una princesa va arribar a València amb molta set i allà li van donar orxata. Després de beure-la, va preguntar “Això és aigua?” i la resposta va ser “Això és or, xata”... la Tiana, andalusa, sí que ha entès la broma, però l’Iva, txeca, necessita una mica més d’explicació.

La Mireia va començar a fer de voluntària lingüística a Cerdanyola al novembre passat i fins ara ha continuat amb la Rita, la seva aprenenta. És una de les parelles d’aquest estiu. Han decidit continuar veient-se i practicar el català encara que faci calor.

L'Aurora i l'Ana han format parella lingüística al llarg de l'últim any acadèmic a Sant Joan Despí. Des del novembre fins al mes de juny han quedat setmanalment i l'últim dia van enviar-nos aquesta fotografia. 

On vau trobar-vos el primer dia?

A la porta de la Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.

Va ser difícil trencar el gel? De què vau parlar?

No va ser gens difícil trencar el gel, ens vam presentar i de seguida vam iniciar una conversa sobre nosaltres mateixes, per conèixer-nos millor.