Quan l'empresa on treballava va decidir acomiadar-me i pagar-me per no anar a treballar, la meva vida es va girar com un mitjó. De sobte, se'm va obrir una gran finestra des d'on podia escollir el que volia fer a partir d'aquell moment. Sempre he sigut una reivindicadora de la meva llengua i m'agrada relacionar-me amb la gent, per tant, el Voluntariat per la Llengua va ser una de les opcions que vaig triar  i... ja fa sis anys que en formo part.

Com a parella lingüística he tingut sempre dones i de l'Amèrica llatina. Algunes van venir per necessitat i ganes de trobar una vida millor i altres perquè no estaven d'acord amb els esdeveniments polítics dels seus països d'origen. Amb gairebé totes la relació ha anat més enllà de la simple trobada d'una hora un cop a la setmana: he conegut les seves històries personals, casa seva i la seva família, i en algun cas he arribat a ajudar en determinats tràmits administratius.

Si voleu que us expliqui anècdotes... No en tinc cap! Això sí, tinc un munt de vivències que han contribuït a ampliar la meva visió del món: open mind, en diuen els anglesos. Alhora em sento molt satisfeta d'haver ajudat a difondre la meva llengua.

Per si això fos poc, aquest proppassat mes de juliol cada dimecres hem fet a Sant Cugat del Vallès trobades conjuntes de voluntaris i aprenents. Ha sigut una experiència diferent i crec que hem aconseguit que set o vuit persones desconegudes hàgim fet una tertúlia lúdica i distesa sense cap mena problema. Els temes anaven sorgint sols, sense forçar la conversa en cap moment. Espero que les responsables del VxL a Sant Cugat ho repeteixin l'any vinent.

Roser Segura, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3 a Sant Cugat del Vallès