La gran indústria farmacèutica no existia a inicis del s. XX, però un tal senyor Andreu sí, i venent pastilles per la tos es va poder comprar la muntanya del Tibidabo. A la seva base -avui plaça Kennedy- es construí casa seva, ara el restaurant de luxe ABaC.

Aquest fet donaria peu al que s’anomena l’Avinguda Tibidabo, plena de palauets que rivalitzen en bellesa i que, més que res, buscaven demostrar qui era el més ric de la seva època. Amb el pas del temps ha esdevingut un passeig únic al món per la seva varietat arquitectònica i a la vegada una de les vies més elegants de Barcelona.

Aquesta setmana hem fet un tomb amb el Mikhail degustant la bellesa de l’Avinguda. A destacar-hi els Jardins de la Tamarita, finca de 2 hectàrees que tanca el carrer Balmes. Dissenyada pel gran arquitecte de jardins Rubió i Tudurí, amb arbres monumentals com un roure de 23 metres, escultures, delicades fonts i racons entranyables, que pertany al conjunt de monuments arquitectònics de la zona.

Isabel Moreno, voluntària del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona que va compartir aquesta activitat amb el Mikhail Rusinov, l'aprenent amb qui forma parella lingüística del VxL.