Amb la calda de les dotze del migdia, un diumenge de maig el Mikhail i jo pujàrem la costanera que ens menava des de la Plaça Bonanova fins a la finca de Bellesguard del Rei Martí l’Humà i del nostre estimat Gaudí.

Només arribar-hi ja hi havia gent que esperava la visita guiada sota l’ombra d’arbres centenaris, que dibuixaven somnolents encara el perfil de l’entrada. El jardí amagava, verdós i juganer, dues torres medievals que ens donaren la benvinguda obrint camí cap a la casa.

Encuriosit el grup mirava la façana escoltant l’explicació,  mentre que els ulls pujaven amunt cap al cel els 33 metres –l’edat de Crist a la Creu- que separen el  terra de l’Estel Gaudinià,  que tanca simbòlicament el final de l’etapa històrica dels Comptes Catalans a Catalunya.

Entràrem al rebedor, enlluernador patí andalús de rajoles blaves, i pujàrem l’escala bocabadats de vitralls, fins visitar la Sala de Fumadors, i un xic més amunt la Sala de Música. I més amunt encara, giravoltant per l’escala, sortírem a una terrassa circular  dominadora, com el rei Martí l’Humà, de tota l’extensió de Barcelona. Mentre en Gaudí esclatava a la nostra esquena, majestuós i divertit, oferint-nos a un pas el seu pinacle.

Imaginava jo al geni i al rei, uns centenars d’anys entre ells, sentint-se allà com nosaltres!

Isabel Moreno, voluntària del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona que va compartir aquesta activitat del VxL amb el seu aprenent rus (segons ella diu sovint, el seu "amic, de fet") Mikhail Rusinov.