Ja fa més de 2 anys que em vaig inscriure al Voluntariat per la llengua (VxL) perquè acabava d'arribar a Catalunya i necessitava aprendre català. Tot i que feia un curs de català amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), volia practicar una mica més la part oral. I vaig decidir començar el VxL en modalitat virtual. Em van assignar la Marta com a parella lingüística, ella és catalana però viu a Costa Rica i jo soc mexicana. En aquell temps (2020) vivia a L’Arboc, a Tarragona, per tant les trobades van ser en línia. Des de les primeres trobades vam connectar molt bé, sempre hem tingut temes de conversa i hem parlat de tot: viatges, política, tradicions culturals, receptes de cuina i més viatges. Al 2021 ella va tornar a Catalunya i ens vam trobar un dia a Barcelona. Em va ensenyar els barris més importants i vam passar un dia meravellós.

Cada setmana tenim una cita i si, per qualsevol cosa alguna no podem, ens posem en contacte per canviar de dia o d'horari.

Aquest any (2022)  jo vaig tornar a Mèxic per una qüestió familiar. El meu pare va fer 70 anys i li vam organitzar una festa. En alguna trobada amb la Marta vam parlar que ella i el seu marit volien viatjar a Mèxic. La sorpresa va ser que vam coincidir en dates i ens vam trobar a Querétaro, la meva ciutat a Mèxic. Per a mi va ser molt maco poder compartir amb ells  la meva família, les meves tradicions i per suposat el deliciós menjar mexicà.

M'agrada molt parlar amb ella perquè parlem de coses que ens interessen a totes dues, em permet deixar-me anar més en parlar. Ara jo visc a Barcelona i ella continua a Costa Rica. Encara continuem amb les trucades i he de dir que aquesta activitat m'ha donat coneixement de la llengua catalana i sobretot una molt bona amistat.

Ana Paulina, aprenenta del VxL virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística (CNL d'Osona)