Relat 265 del llibre Per no perdre'm les molles (Jesús M. Tibau, ed. Petròpolis, 2014):

Quan escric contes no pretenc explicar històries fantàstiques o fets extraordinaris (o sí), sinó intentar transmetre emocions. I sovint, en aquest sentit, la realitat guanya la partida a la ficció. Participo amb una lectura de contes en un acte especial, la Trobada de parelles lingüístiques a la Biblioteca de Tortosa, organitzat pel CPNL.

Aquesta activitat és extraordinària, i una bona mostra de la mena de país que som. Gent d’arreu del món, que per diverses circumstàncies arriba a la nostra terra, vol aprendre la nostra llengua, i voluntaris generosos ofereixen el seu temps per conversar, per compartir. En teoria, uns aprenen i els altres ensenyen, però estic segur que tothom juga els dos papers, i l’aprenentatge és mutu, i l’enriquiment també. La millor mostra la feu el parlament d’un dels voluntaris més antics, el Bernat Monllau. Explicà les seves motivacions per participar en el programa, com li agradava escoltar la gent gran quan era petit, com algunes persones li han donat la mà, com d’altres li han donat cops. Ell pretén donar la mà als nouvinguts, i s’emociona en explicar-ho.

Davant l’allau de notícies i atacs contra la nostra llengua que omplen els mitjans de comunicació, actes com aquest em reconcilien amb l’ésser humà.