Cada quinze dies la Laure agafa el cotxe o el tren i se'n va a Portbou. Allà l'espera l'Antònia, a punt per conversar en català durant una bona estona. Són una parella lingüística, com tantes d'altres, però no és gaire habitual que un dels seus membres hagi de creuar una frontera geogràfica. La Laure viu a Perpinyà i treballa a un institut com a professora de música. Li agrada molt llegir i, sobretot, li agrada visitar Catalunya. D'aquestes visites en va néixer l'interès pel català, que ha començat a aprendre amb una associació del Voló. Fent una recerca de com practicar català per millorar-ne la fluïdesa va trobar informació del Voluntariat per la llengua (VxL). "Llegeixo i faig molts exercicis de gramàtica, però volia parlar català per millorar el meu vocabulari. Miro la televisió i escolto la ràdio en català, però no tinc gaires oportunitats de parlar-lo".

Així doncs, la Laure va decidir inscriure's al VxL. Després d'una trobada inicial a l'estació de tren de Portbou n'han vingut d'altres, que han servit perquè millori la comprensió. "Quan l'Antònia parla l'escolto molt atentament i si no entenc alguna cosa, busca altres mots per explicar-ho. Ara ja tinc millor comprensió i vaig perdent la vergonya per parlar català."

L'Antònia fa anys que participa en el VxL i també ha conduït tertúlies en grup, però és la primera vegada que té una aprenenta presencial que ve de l'altra banda de la frontera. Està molt contenta amb la Laure. "Parlem una mica dels costums i de vegades em fa preguntes de gramàtica. Li recomano contes i té molta fal·lera per aprendre!"

Després d'unes quantes trobades amb l'Antònia, la Laure sent que ha millorat la fluïdesa i que se sent una mica més segura a l'hora de parlar en català a tot arreu quan és a Catalunya. "Recomano el Voluntariat per la llengua ja que és una bona manera de tenir la llengua viva, la qual cosa és molt important durant el període d'aprenentatge."

L'experiència de la Laure confirma que la llengua no té fronteres!

VxL del Centre de Normalització Lingüística de Girona