Esteu aquí

Mirades que enlluernen

Relat escrit per la voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell Conxita Frasno, una de les persones que conversen en català una hora a la setmana amb persones que volen practicar-lo. Ella ho fa amb usuaris del Club Social Xamba de Salut Mental de Sabadell, que atèn persones amb algun tipus de malaltia mental.

Voluntariat amb La Xamba: el fruit de la mirada

Quan uns mesos enrere em van preguntar si m’agradaria ser voluntària per col·laborar en un grup de conversa amb persones que pertanyen al Club Social La Xamba, de Salut Mental Sabadell, d’entrada no vaig saber què contestar.

D’uns anys ençà faig de voluntària en el Voluntariat per la llengua amb persones vingudes d’arreu del món i això m’ha aportat unes satisfaccions i uns lligams impensables abans. He après sobre cultures, menjars, costums, punts de vista diferents, i tot plegat m’ha enriquit molt. Per tant, la meva experiència en aquest àmbit és molt positiva.

Ara, amb La Xamba, es tracta de persones afectades d’una malaltia mental que no parlen el català com a llengua primera. Si he de ser franca, no les tenia totes.

Abans de començar l’activitat, vam conversar amb la psicòloga de l’entitat. Ens va explicar el perfil de cadascú i ens va orientar sobre com ha de ser el tracte. I sobretot va deixar molt clar que el que es pretén simplement és que el nexe d’unió del projecte sigui la conversa en català com a motivació i com a factor d’inclusió social, ja que aquestes persones estan bastant mancades d’al·licients i d’objectius.

Després de conèixer els meus companys voluntaris i de parlar amb la psicòloga, ja no me’n va quedar cap dubte. I vaig dir que sí. No obstant això, però, amb el sí no n’hi havia prou, calia crear entre tots nosaltres un corrent d’entesa i complicitat.

Els primers dies la majoria miraven a terra, i se’ls notava cohibits. Vam haver de fer-nos dignes de la seva confiança perquè es deixessin descobrir la  mirada, i quan ho van permetre encara mostraven inseguretat, melangia, potser por, fins i tot.

Llavors vam adonar-nos que cal observar el comportament de cadascú per separat i oferir un tracte molt personalitzat. Així vam aconseguir que la força de les nostres mirades trenqués aquells murs invisibles i que ells, ara sí, ens comencessin a tornar les seves, plenes d’esperança.

Actualment les converses flueixen disteses, i els ulls reflecteixen la seguretat, la tendresa, l’alegria i l’amistat que compartim. Riem molt i procurem que tothom s’impliqui en la conversa i s’ho passi bé. Fem lectures senzilles, els anem a veure quan fan teatre, també visitem les exposicions de pintures dels quadres que han pintat... i tampoc no ens estem de fer petites celebracions!

Ara les seves mirades ja no defugen les nostres. Ben el contrari, les busquen. I nosaltres també busquem les seves. Perquè amb aquest intercanvi hem creat lligams, i ells ens han omplert i enriquit amb el seu tarannà, amb les seves històries interessants i les seves anècdotes divertides, amb la seva manera de parlar, amb les seves aficions i, per què no, amb els seus petits grans problemes de cada dia.

Comentaris

Bé, en primer lloc felicitar la Sra. Conxita Frasno, al demostrar una valentia poc corrent, doncs a mi crec que m'hauria faltat força per fer la seva tasca. Bé, és veritat que el contacte amb les persones d'arreu del món que tenim els voluntaris, la sort de parlar i ensenyar a la vegada el català, ens enriqueix molt i molt. La meva esposa, Mª Dolors, també és voluntària i tant per a ella com per a mi ens ha estat una font de riquesa poder parlar i canviar impressions i punts de vista amb persones de fora. És una experiència, jo crec, que quasi única i una forma de enriquir la teva cultura d'altres llocs que per la distància ens seria impossible saber-ne quelcom. Des d'aquestes quatre ratlles animo la gent que es facin voluntaris per la llengua, ja que a més d'ensenyar la nostra i escampar la nostra cultura arreu del món, ens enriquim com a persones. De veritat, apunteu-vos-hi. Pep
M'agrada molt el que diu la Conxita de l'experiència del voluntariat amb les persones de La Xamba. Conéc bé les persones de la Xamba i també una mica els voluntaris del grup de conversa i crec que és un regal per totes dues parts. Pels aprenents perquè estan molt contents de l'aprenentatge, s'han deixat anar i s'atreveixen a fer servir més el català i pels voluntaris perquè penso que aquest intercanvi mou coses més profundes i trenca amb algunes etiquetes posades amb total desconeixement. Personalment estic molt contenta que això funcioni! Felicitats Conxita! Mont
Penso que el voluntariat de la Conxita té un doble vessant: el socio-lingüístic. La seva tasca s'emmarca dins de l'humanisme per una banda i l'amor a la llengua per l'altra. La meva experiència de fa anys com a voluntària, no pot ser més positiva. No només et dóna la possibilitat de treballar a favor de la cultura catalana, sinó a més, de treballar amb persones que t'aporten tot un món personal. Com si la llengua, vehicle per antonomàsia de comunicació, es manifestés en plenitud.
Una lectura que convida a la reflexió i a la participació. Jo només he portat a terme el voluntariat una vegada però tinc ganes de disposar d'un xic més de temps per tornar-hi. Estic totalment d'acord en el gran rèdit que s'obté del voluntariat, sigui quin sigui, però molt especialment el de la llengua. La satisfacció és enorme, l'intercanvi cultural és infinit. Hi ha un traspàs de valors en ambdues direccions que fins que no ho practiques és difícil d'imaginar. Poder ajudar al coneixement d'una llengua i per extensió d'una cultura, uns valors i a l'ensems que rebre i conèixer també la cultura de la parella és molt enriquidor. Dotar de seguretat, d'atreviment, d'integrar dins de la societat a gent que en té ganes és fins i tot romàntic. Acollir i donar la benvinguda a gent d'arreu és una gran tasca, sens dubte!
Enhorabona per la feina que feu i per haver assolit el repte de treballar tant intensament amb aquest col·lectiu, que té el dret d'aprendre català com qualsevol altre. Som molts els voluntaris que ajudem a persones nouvingudes, o catalans que no han tingut l'oportunitat d'aprendre el català, a saber-ser desenvolupar en la nostra llengua.
He quedat gratament sorpresa en saber que CNL fa aquesta tasca. Deu ser molt emotiva la doble feina dels voluntaris. M'agradat molt. Per molts anys!
Felicitats per la feina que feu. Practicar la parla en català, amb aquest col·lectiu, és tot un repte, però també una gran satisfacció. Enhorabona!
Bé, en primer lloc felicitar els voluntaris que fan aquesta feina. Segurament és molt més emotiva que un voluntariat normal. També els faig arribar la meva admiració per la seva valentia. No tothom està preparat ni disposat per aquesta tasca.
En llegir aquest article em venen a la memòria una serie d'adjectius que voldria esmentar: sinceritat, valentia, dedicació, tendresa, humanisme... Endavant, fa falta molta gent com vosaltres amb ganes de donar.
Trobo que és una tasca encomiable. Ensenyar a parlar la nosta llengua i al mateix temps motivar a un col·lectiu com aquest oferint-los amistat, recolsament i compartir amb ells altres activitats és fantàstic. Ànims i felicitats.
Enhorabona jo savia que tú Conchita podries tens un do. Fa temps que fas voluntariat però em aquestas persones tan delicades es tot un merit et felicito...
Un bon exemple per potenciar la nostra llengua i al mateix temps ajudar a aquestes persones. Animo a tothom a fer voluntariat.
Un escrit molt emotiu. Una feina fantàstica. Enhorabona a les persones voluntaries que hi estan implicades.
Conxita, no esperava menys de tu. Ets una lluitadora nata, dones tot el que pots de tu i et fas teu el que veus que et pot servir per ajudar . Felicitats per la feina que feu. Practicar la parla en català, amb aquest col·lectiu, és tot un repte, però també una gran satisfacció. Enhorabona! En llegir aquest article em venen a la memòria una serie d'adjectius que voldria esmentar: sinceritat, valentia, dedicació, tendresa, humanisme... Endavant, fa falta molta gent com vosaltres amb ganes de donar. -
Quina tasca tan bonica que fan aquests voluntaris. Per una banda practicar la parla del català i per l'altra ajudar aquestes persones a sentir-se motivats. Endavant!
Conxita quin escrit tan bonic! No sabia que hi hagués un voluntariat que fes aquesta activitat. Crec que és fantàstic. Quan plegui de treballar faré voluntariat, decidit!
L' escrit és molt bonic i la tasca valuosíssima. Moltes felicitats als voluntaris que la fan possible. I sobretot continueu sense defallir.
Haig de felicitar a les persones i també a VxL per aquesta activitat. L'explicació m'ha fet emocionar i ens mostra la importància que té el voluntariat a tots nivells. Enhorabona!
Moltes felicitats per aquesta feina. Força i endavant. És tot un repte i heu de conservar-lo.
He trobat l'escrit molt emotiu. No sabia que el VxL fes aquets tipus de feina. Trobo que és fantàstic el fet de practicar el català amb gent que habitualment no el parla i a més que pertanyen a un col·lectiu tan especial. He quedat gratament sorprés. Felicitats.
Que bonic que ho he trobat! No ser que dir, potser donar-vos les gràcies per dedicar-vos a aquesta feina. És ben cert que el voluntariat pot esdevenir una cosa molt important.
Quina sort que hi hagi tanta gent que faci voluntariat! Actualment és més necessari que mai. Aquest és molt especial. Felicitats!
D'el escrit és desprenen emocions, dubtes i voluntat entre altres coses. És una feina fantàstica la que fan els voluntaris sigui el que sigui. Tot i així aquesta és molt singular.
Moltes felicitats a tots: al CNL que ho ha promogut, als responsables de l'entitat que han imaginat i dut a terme la col·laboració i han orientat els voluntaris, i als voluntaris que s'hi han dedicat. Estic segur que l'experiència dels grups de conversa portats per voluntaris s'estendrà a tants i tants col·lectius com hi ha que poden imaginar i fer el mateix, a tants i tants espais d'ús públic on és possible unir humanitat, cohesió social i estima del país amb l'apropiació del català feta per mitjà de les converses de proximitat. No ens els acabarem, entre tots! Les dades sociolingüístiques actuals referides a l'ús social en àmbits metropolitans fan evident la necessitat d'aquesta dedicació del tots. Endavant, Consorci, en aquest camí!

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar que vostè és una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 

separador

separador

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!