Al llarg dels seus 10 anys d'existència, el Voluntariat per la llengua ha anat donant resposta a diferents àmbits de la societat, com ara l'empresa, la Justícia, la Sanitat o els esports. Amb la voluntat de respondre a les necessitats de diferents col·lectius amb perfils ben diferents, el programa s'apropa enguany al camp de la diversitat funcional, com un dels àmbits en què el model de parelles lingüístiques pot aportar valors més enllà de la millora del català oral per part dels aprenents.

Aquest són els comentaris que la parella lingüística que ha participat en la prova pilot que s'ha dut a terme a Girona amb la Fundació Elna (que atèn persones amb discapacitat intel·lectual lleu i moderada) han fet sobre l'experiència:

Valoració feta per la Beatriz González (aprenenta del SCC del Gironès)

“Per mi és millor parlar amb una persona que no anar a classe, és una manera de perdre la vergonya i afrontar-me a parlar el català".

“Estic decidida a continuar l'any que ve i no m’importaria continuar fent-ho amb algú de la Fundació ELNA”.

“No he notat cap diferència pel fet de treballar amb una persona amb diversitat funcional. Mai ho havia fet. Ha estat impressionant!".

“M’agrada molt comentar aquesta experiència amb les persones que conec, perquè m’adono que no sóc jo sola la que coneixia poc el món de les persones amb les característiques de l’Ester i no és tal com ens imaginem. Si les coneguéssim més, les coses serien diferents per a ells i per a nosaltres".

“Quan se'm va plantejar, ho vaig parlar amb el meu marit. Estàvem tots dos a l'expectativa, però al cap de dues trobades, fenomenal!".

“L'Ester és una persona responsable, treballadora i entranyable.”

Valoració feta per l'Ester Iglesias (voluntària de la Fundació Elna)

“Em costava imaginar-me què seria fer de parella lingüística fins que no m'hi vaig trobar. Quan vaig decidir que ho faria, tenia molt clar que el que havia de fer era ensenyar català a una altra persona.”

“Allò que m'ha agradat més ha estat la preparació de les trobades. Havia de treballar-les a casa, comentar-les amb la Marta d'Elna i portar-les a la pràctica a la següent trobada.”

“No m’ha estat fàcil, perquè m’he hagut d’esforçar molt. Quan estava amb la Beatriz estava sola i era responsable de que aprofités el temps i em feia por que ella no aprengués prou.”

“En un altre moment m'agradaria tornar a fer de parella lingüística perquè el fet de poder ensenyar a una altra persona em fa sentir bé a mi. M'he sentit útil.”

“La Beatriz sempre m'ha tractat amb tota naturalitat i respecte, com si fóssim companyes de feina.”

"Voldria donar les gràcies a la Salut i a la Montse per confiar en mi."