Esteu aquí

Un terratrèmol, una adolescent desconsolada i un institut que va apostar per les parelles lingüístiques

La Bizza tenia quinze anys aleshores. En tornar del cap de setmana l’11 d’octubre de 2005, davant de la pregunta “Com ha anat?”, va haver-hi una resposta esfereïdora. L’alumna romania a la porta de l’Aula d’Acollida amb un posat trist, esperant la seva tutora per explicar-li, desconsolada, que havien mort més de trenta familiars seus a Muzaffarabad, la capital del Caixmir pakistanès, a causa del fort terratrèmol. La ciutat va ser totalment devastada pel sisme de 7,6 graus en l’escala de Richter i les imatges d'una gran escola enrunada amb els alumnes a dins estudiant, l’Islamabad Public School, les teníem tots encara molt presents. Era el seu institut!

Un fet traumàtic, el dol, la separació, el patiment dels que allà quedaven sense recursos, eren factors de risc que podien fer trontollar qualsevol persona. Donar resposta des de l’Aula amb un programa que pogués vincular-se amb el seu grup d’iguals, establint converses amb l’alumnat del centre, fer amics, no trobar-se sola. D’aquesta manera, posàvem en marxa factors protectors que afavorissin un clima educatiu i emocional acollidor de centre i aula.

És així com l’inici de l’adaptació del projecte Voluntariat per la llengua del Consorci per a la Normalització Lingüística, que al nostre centre va ser anomenat “Compartim Converses” va coincidir amb una necessitat peremptòria d’establir lligams emocionals entre els nostres alumnes, per tal que els nois autòctons i els vinguts d’altres països tinguessin, a les estones d’esbarjo, un motiu per a comunicar-se, relacionar-se i promoure l’amistat en la llengua de cohesió del centre: el català.

I és així, també, com els instituts El Castell i El Cairat, ambdós d’Esparreguera, van ser els primers de tot Catalunya a fer l’adaptació del Voluntariat per la llengua a un centre de secundària.

El caràcter protector de l’escola va ser aquí fonamental perquè la Bizza pogués anar superant aquest trauma, la resiliència que va permetre a la noia superar una situació familiar greu, el que en paraules de Boris Sirulnik és "establir un relat, explicar el que li succeïa i així començar el procés que permet la superació”.

Les estratègies favorables a un ensenyament destinat a promoure la igualtat d’oportunitats ens fa d’aquest projecte un bon recurs per a incorporar-se a la nova societat, en què l’adolescent no catalanoparlant ha de moure’s, i ajudar-lo a resoldre els seus conflictes.

La Bizza, com d’altres alumnes de l’Aula d’Acollida, reclamava explícitament fer amigues d’aquí, no només les noies marroquines que la van acollir des d’un inici. El programa Compartim Converses li va donar la possibilitat de poder fer amics i amigues, tenir més ganes d’aprendre el català i trobar un espai acollidor i protector que la fes sentir més arrelada al seu nou país.

Cal dir que, gràcies a la sensibilitat, l’empatia envers els alumnes estrangers i el caràcter dinamitzador i motivador de Marc Piera, responsable del Servei Local de Català d’Esparreguera, i la bona entesa amb els professors d’ambdós instituts, aquest projecte es va poder concretar i s’ha estat duent a terme ininterrompudament des de fa 9 anys al nostre centre. En aquest sentit, la presència del responsable de l'SLC ha fet engrescar l'alumnat del centre a participar en el VxL i li ha donat un caire més oficial o institucional al projecte amb l'assistència als actes d'inici i a les cloendes la diada de Sant Jordi, a més d'altres activitats, la qual cosa ha fet apropar i conèixer el CPNL als joves del nostre centre.

Els suports incondicionals envers el Voluntariat per la llengua no han vingut només dels tècnics de Normalització Lingüística d’Esparreguera, sinó de la Direcció del Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller i de l’Ajuntament d’Esparreguera, els quals han fet que aquest projecte sigui un dels més consolidats del nostre centre.

El Consorci per a la Normalització Lingüística informa de la mecànica del programa Voluntariat per la llengua, orienta el professorat i distribueix el material de VxL als instituts i escoles de Catalunya que volen incorporar el model de parelles lingüístiques al seu projecte de centre. D'aquestes parelles entre l'alumnat menor d'edat (que no s'incorporen al cómput general del VxL, en què només poden participar persones majors d'edat), se'n compten ja més de 1.100 des del 2011, any en què es va començar a demanar aquesta dada als respectius centres.

Judit Núñez és professora i orientadora educativa a l’Institut El Castell d’Esparreguera, on ha estat responsable de l’Aula d’Acollida i cap del Departament d’Orientació

Comentaris

Aquest projecte és realment engrescador i estic segura de que, a més d'aprendre el català, la Bizza ferà nous amics que l'ajudaran a superar el tràngol. Jo, és el segon any que faig de voluntària, i això m'ha permès fer nous amics, amb un noi bolivià i amb una senyora d'Esparreguera que ens coneixíem "del carrer", però que ara, gràcies a les converses, ens anem coneixent de debò. Ànims i endavant, i felicitats a tots els implicats.
Realment els projectes que has descrit són una eina eficaç de cohesió i integració. Aquests alumn@s necessiten de l'atenció del professorat, però realment és el contacte i relació entre iguals el vincle més ferm per aceptar la nova situació. Gràcies per mantenir viu el projecte.
Molt emocionant ! He recordat aquells dies, perquè jo també els vaig viure més indirectament, i realment recordo la Bizza i l'anagoixa que va viure. El projecte és molt bonic i puc donar fe que als nens i nenes els encanta col.laborar, que és molt enriquidor per les dues parts i que ajuda a millorar la cohesió social al centre i a la pobalció. Només espero que l'administració col.labori més a tirar endavant activitats com aquesta. Jo he sigut voluntària alguns anys i animo a tothom a ser-ho.
Jo com alumna i participant d'aquest projecte des de fa tres anys, trobo que m'ha ajudat a relacionar-me (que ja em costava) amb gent, que mai no m'hauria imaginat per tenir una amistat, recordo molt bé un aprenent, amb la que fins i tot, parlem i estem juntes fora d'aquest projecte. Jo sincerament, no m'en penedeixo pas d'haver-me apuntat des de el meu primer any d'institut, tot i que també he de dir que els professors et motiven molt en aquest aspecte de participar, la Judith i la Lucía constantment volen innovar una mica l'estona d'esbarjo en la qual compartim converses, i trobo que això es necessari per no perdre el fil, les ganes de participar. Jo me'n porto un bon record i una bona experiència.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar que vostè és una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 
 
 

separador

separador

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!