La Mercè és voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) de fa molts anys, sobretot al Centre Penitenciari (CP) Lledoners. És una mestra jubilada que ja porta des del 2016 en el programa.

“És com una classe a la carta que t’aporta intercanvi cultural”

La Mercè Ibáñez va començar a participar en el VxL quan es va jubilar, ara fa 7 anys: “ja el coneixia i aleshores vaig tenir més temps i un cop vaig començar no he parat. He tingut parelles lingüístiques de molts territoris. La primera va ser ucraïnesa: recordo que va venir aquí per fugir de la guerra i que voltàvem per Manresa per fer pràctiques en comerços col·laboradors.

Jo ja havia treballat en aules d’acollida d’instituts i veia que necessitava la comunicació amb els altres. El VxL era ideal perquè el procés d’aprenentatge de llengües m’interessa i em satisfà: és com si fessis una classe a la carta que a més t’aporta intercanvi personal i cultural. Quan faig de voluntària al CP Lledoners no és tan diferent: ajudo a practicar l’idioma i em reben amb els braços oberts perquè, per als interns, poder parlar amb mi és com tenir l’oportunitat de comunicar-se amb l’exterior. Ho notes durant les trobades, que cada setmana són més disteses i que agraeixen profundament”.

La Mercè recomana el VxL per molts motius però sobretot per la satisfacció de trobar-se antics aprenents que l’aturen pel carrer i li expliquen en un català envejable que tenen feina, desitjos, projectes i que la llengua els ha obert moltes portes.

VxL del Centre de Normalització Lingüística Montserrat