La Despina i jo vàrem començar les converses de català com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) a principis de l'any 2020. Ens trobàvem a mig matí i anàvem a fer un volt per Terrassa, preníem un cafè i parlàvem una mica de nosaltres, de la nostra feina, de qualsevol cosa que ens semblés interessant. El cert és que molt aviat vàrem sentir-nos còmodes l'una amb l'altra i gaudíem de l'estona que passàvem juntes. Però va venir el confinament i, tot i que al principi ens va costar de gestionar, finalment vam decidir que ens faríem videotrucades cada 15 dies aproximadament, en funció de la nostra disponibilitat. Val a dir que quasi necessitàvem un calendari, ja que era la nostra manera de comunicar-nos i teníem les agendes plenes. Tots estàvem connectats a tothora!

A l'octubre, la Despina va marxar a la seva terra, a Grècia, per motius personals i des d'aleshores hem aconseguit comunicar-nos regularment.  Ens passem alguna foto, ens expliquem com ens van les coses, com segueix la pandèmia als nostres respectius països i com ho portem... De vegades, estem tan capficades parlant què ens passa que el temps volant; se'ns fa curt el nostre petit moment juntes.

La Despina és molt treballadora, s'esforça en tot moment per parlar correctament en català, si hi ha alguna expressió que no coneix se l'apunta, me la pregunta. Mostra molta voluntat, tot i que és difícil per a ella, ja que ara s'expressa en tres llengües simultàniament.

Quan menys m'ho esperava, la Despina ha fet un viatge sorpresa a Terrassa i ens ha fet molta il·lusió compartir una estona juntes cara a cara. Teníem ganes de veure'ns i això es notava!

Ha estat una trobada breu, però intensa, que ha reforçat la complicitat que tenim quan estem juntes a l'hora de compartir les nostres experiències.

Teresa Bou, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)